Miou-Miou
| L'article necessita algunes millores de traducció. El text pot contenir fragments sense traduir o traduccions automàtiques de paraules i/o títols d'obres que poden no correspondre al seu equivalent en català. Col·laboreu-hi! |
| Miou-Miou | ||
|---|---|---|
Miou-Miou |
||
| Nom real: | Sylvette Herry | |
| Naixença: | 22 de febrer de 1950 París, França |
|
| Nacionalitat: | ||
| Premis César | ||
| 10 Césars per Millor Actriu | ||
Miou-Miou, de nom real Sylvette Herry (22 de febrer de 1950, París) és una actriu francesa.
Taula de continguts |
Biografia i carrera [modifica]
Sylvette Herry va començar en el Cafè Estació i el seu nom artístic va ser assignat per Coluche, que llavors utilitza el sobrenom de "Miau".
Entre el 1971 i el 1976, Miou-Miou es va casar amb l'actor Patrick Dewaere i va tenir una filla, Angela. L'estiu de 1975, Miou-Miou acabà de ser triada per a la filmació D'amor i d'aigua dolça, va intentar, sense èxit, imposar Dewaere Patrick per al paper principal . Però el director de Jean-Pierre Blanc es negà i demanà que el cantant Julien Clerc com a cap de cartell. Aquest últim se les arreglà per seduir a Miou-Miou, fent que l'actriu trenqués amb Dewaere. El rodatge de la pròxima pel lículaF per Fairbanksés estressant i frenètic, ja que han de compartir l'escenari amb Dewaere que acaba de deixar. El 1978, Miou-Miou té una segona filla amb el cantant, Jeanne Herry, que al seu torn es actriu. El 1992, deu anys després del suïcidi del seu pare Patrick Dewaere, la seva filla Angela serà adoptada oficialment per Julian Clerc. Avui en dia, Miou-Miou viu amb el novel·lista Juan Teula.
Després de llocs de treball molt rossa en comèdies, novel, fotografies Hara-Kiri, Hara-Kiri, sinó també en algunes pel lícules d'art i assaig (inclòs el Going Places) durant el 1970 (pel lícula Jacques Doillon Alain Resnais, Jean Rouch Bertrand Blier, Maurice Dugowson Marc Bellocchio Alain Tanner, Claude Miller), ella sap com arribar de [[] 1980], una sèrie de papers més ambiciosos per a altres cineastes renom.
A principis de 2004, apareix a la televisió a les miniseriesdisappearedin Ambre Denys Granier-Deferre.
Tot i que ha estat nomenada deu vegades per al premi César a la millor actriu, guanyant un cop el 1980, Miou-Miou mai ha competit en els Césars, ni va buscar honors alguna, declarant: "El Caesars, jo mai, honors, no m'importa. "Miou-Miou entrevistada per Jean-Luc Hees a Radio Classique, dimarts 3 març 2009.
Filmografia [modifica]
Cinema [modifica]
- 1971: La Vie sentimentale de Georges le tueur de Daniel Berger (curtmetratge)
- 1971: La Cavale de Michel Mitrani: Petit Ecureuil
- 1973: Quelques messieurs trop tranquilles de Georges Lautner: Anita
- 1973: Elle court, elle court la banlieue de Gérard Pirès: L'assistante
- 1973: L'An 01 de Jacques Doillon, Alain Resnais et Jean Rouch: La femme qui se reveille à 6 heures
- 1973: Themroc de Claude Faraldo: La jeune voisine
- 1973: Les Granges brûlées de Jean Chapot: Monique
- 1973: Les Aventures de Rabbi Jacob de Gérard Oury: Antoinette Pivert
- 1974: Les Valseuses de Bertrand Blier: Marie-Ange
- 1974: Tendre Dracula de Pierre Grunstein: Marie
- 1975: Lily aime-moi de Maurice Dugowson: La fille dans le café
- 1975: Pas de problème ! de Georges Lautner: Anita Boucher
- 1975: Un génie, deux associés, une cloche (Un Genio, due compari, un pollo) de Damiano Damiani: Lucy
- 1976: Al piacere di rivederla de Marco Leto: Patrizia
- 1976: La Marche triomphale (Marcia trionfale) de Marco Bellocchio: Rosanna
- 1976: D'amour et d'eau fraîche de Jean-Pierre Blanc: Rita Gonzalez
- 1976: F... comme Fairbanks de Maurice Dugowson: Marie
- 1976: On aura tout vu de Georges Lautner: Christine
- 1976: Jonas qui aura 25 ans en l'an 2000 d'Alain Tanner: Marie
- 1977: Dites-lui que je l'aime de Claude Miller: Juliette
- 1978: Les Routes du sud de Joseph Losey: Julia
- 1979: Le Grand Embouteillage (L'Ingorgo - Una storia impossibile) de Luigi Comencini: Angela
- 1979: Au revoir à lundi de Maurice Dugowson: Nicole
- 1979: La Dérobade de Daniel Duval: Marie
- 1980: La Femme flic d'Yves Boisset: inspecteur Corinne Levasseur
- 1981: Est-ce bien raisonnable ? de Georges Lautner: Julie Boucher
- 1981: La Gueule du loup de Michel Leviant: Marie
- 1982: Josepha de Christopher Frank: Josépha Manet
- 1982: Guy de Maupassant de Michel Drach: Gisèle d'Estoc
- 1983: Coup de foudre de Diane Kurys: Madeleine
- 1983: Attention ! Une femme peut en cacher une autre de Georges Lautner: Alice
- 1984: Blanche et Marie de Jacques Renard: Blanche
- 1984: Canicule de Yves Boisset: Jessica
- 1984: Le Vol du Sphinx de Laurent Ferrier: Laura
- 1986: Tenue de soirée de Bertrand Blier: Monique
- 1988: Un vrai bonheur de Jean-Marie Cornille (court-métrage)
- 1988: Les Portes tournantes de Francis Mankiewicz: Lauda
- 1988: La Lectrice de Michel Deville: Constance/Marie
- 1990: Milou en mai de Louis Malle: Camille
- 1991: Netchaïev est de retour de Jacques Deray: Brigitte
- 1991: La Totale ! de Claude Zidi: Hélène Voisin
- 1992: Le Bal des casse-pieds d'Yves Robert: Louise Sherry
- 1992: Patrick Dewaere, documentaire de Marc Esposito
- 1993: Tango de Patrice Leconte: Marie
- 1993: Germinal de Claude Berri: Maheude
- 1994: Montparnasse-Pondichéry d'Yves Robert: Julie
- 1994: Un indien dans la ville d'Hervé Palud: Patricia
- 1996: Ma femme me quitte de Didier Kaminka: Joanna Martin
- 1996: Le Huitième Jour de Jaco Van Dormael: Julie
- 1997: Nettoyage à sec d'Anne Fontaine: Nicole Kunstler
- 1997: Elles de Luís Galvão Teles: Eva
- 1998: Hors jeu de Karim Dridi: Miou-Miou
- 2000: Pour une fois de Jérôme Bonnell (court-métrage)
- 2000: Tout va bien, on s'en va de Claude Mouriéras: Laure
- 2004: Folle Embellie de Dominique Cabrera: Alida
- 2004: Mariages ! de Valérie Guignabodet: Gabrielle
- 2004: L'Après-midi de Monsieur Andesmas de Michelle Porte: La femme de Michel Arc
- 2005: L'Un reste, l'autre part de Claude Berri: Anne-Marie
- 2005: Riviera d'Anne Villacèque: Antoinette
- 2005: Les Murs porteurs de Cyril Gelblat: Judith Rosenfeld
- 2006: Avril de Gérald Hustache-Mathieu: Sœur Bernadette, formée Flora Romano
- 2006: La Science des rêves de Michel Gondry: Christine Miroux
- 2006: Le Héros de la famille de Thierry Klifa: Simone Garcia
- 2008: Le Grand Alibi de Pascal Bonitzer: Éliane Pages, la femme d'Henri
- 2008: Affaire de famille de Claus Drexel: Laure Guignebont
- 2008: Mia et le Migou de Jacques-Rémy Girerd: voix
- 2009: Pour un fils de Alix de Maistre: Catherine
- 2009: Le Concert de Radu Mihaileanu: Guylène de la Rivière
- 2009: Une petite zone de turbulences de Alfred Lot: Anne
Televisió [modifica]
- 1985: Une vie comme je veux de Jean-Jacques Goron
- 1988: L'Argent de Jacques Rouffio
- 1994: Une femme dans la tourmente de Serge Moati
- 1995: Court toujours: Joséphine et les gitans de Vincent Ravalec
- 1995: Une page d'amour de Serge Moati
- 2001: Agathe et le grand magasin de Bertrand Arthuys
- 2003: Ambre a disparu de Denys Granier-Deferre
- 2009: Petites vacances à Knokke-le-Zoute de Yves Matthey
Teatre [modifica]
- 1989: Andròmacade Jean Racine, dirigida per Roger Planchon [Gent [Teatre Nacional | TNP Villeurbanne]]
- 2002: Les aventures de la germana Solange, de Bruno Boeglin, dirigida per l'autor, Theatre des Abbesses
Premis [modifica]
- 1977 nominació al César a la millor actriu per Gos F per Fairbanks
- 1978 nominació al César a la millor actriu per Digues-li que el amo
- 1980 César a la millor actriu de El s'amaga
- 1983 nominació al César a la millor actriu per José
- 1984 nominació al César a la millor actriu per Love At First Sight
- 1987 nominació al César a la millor actriu per Evening Wear
- 1989 nominació al César a la millor actriu per El Professor
- 1991 nominació al César a la millor actriu per May Fools
- 1994 nominació al César a la millor actriu per Germinal
- 1998 nominació al César a la millor actriu per Nettoyage à sec
- 1998 Premi Llum a la millor actriu de Nettoyage à sec
Notes i referències [modifica]
Enllaços externs [modifica]
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Miou-Miou |
- La seva fitxa a IMDb (anglès)