Joseph Losey

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Director chair.png
Joseph Losey
Nom de naixement: Joseph Walton Losey
Naixement: 14 de gener de 1909
La Crosse, Wisconsin (EUA)
Defunció: 22 de juny de 1984 (als 75 anys)
Londres (Anglaterra)
Nacionalitat: Estats Units Estats Units
Cònjuge/s: Dorothy Bromiley (1956-1963)
Patricia Losey (?-1984)
Elizabeth Hawes
Premis César
Millor director
1977 Mr. Klein

Millors pel·lícules
(Puntuació mínima de 7 a FilmAffinity o IMDb)
1963 The Servant
1964 King & Country
1967 Accident
1970 El missatger
1979 Don Giovanni
Fitxa sobre Joseph Losey a IMDb

Joseph Losey (La Crosse, Wisconsin, 14 de gener 1909 - Londres, Anglaterra, 22 de juny 1984) va ser un director de cinema i de teatre estatunidenc. Després d'estudiar a Alemanya amb Bertolt Brecht, Losey va tornar als Estats Units.

Una vegada establert a Hollywood, Losey va co-dirigir Galileo, amb el mateix Brecht i amb Charles Laughton. Aquestos dos darrers van treballar en l'adaptació de l'obra teatral de l'alemany. A més a més, Losey va aprofitar per rodar un migmetratge de 30 minuts basat en aquesta temàtica.

La llista negra[modifica | modifica el codi]

Durant l'era McCarthy, Losey va ser investigat pel seu suposat suport al Partit Comunista i va ser inscrit a la llista negra dels caps dels estudis cinematogràfics. Això va suposar un pas enrere en la seua carrera i va marxar a Londres, on va continuar treballant com a director.

Ja al Regne Unit va rodar The Sleeping Tiger (1954), una pel·lícula de cinema negre, que va suposar que els seus intèrprets també foren inclosos a la llista negra de Hollywood. No va ser l'únic problema; dos anys després, va ser contractat per la Hammer per rodar X the Unknown, però el seu principal protagonista, en Dean Jagger, va rebutjar treballar amb "un simpatitzant comunista", amb la qual cosa l'estudi va acomiadar a Losey del projecte.

Col·laboració amb Harold Pinter[modifica | modifica el codi]

Als anys seixanta, Losey va començar a treballar amb l'escriptor i guionista Harold Pinter. De la seua col·laboració van sorgir tres pel·lícules: The Servant (1963), Accident (1967) i The Go-Between (1970). Totes tres van tindre una bona acollida i van ser nominades per a premis i certàmens, fins al punt que la tercera va guanyar la Palma d'Or a Cannes l'any 1971. Pinter també va escriure una adaptació de Proust, però no es van trobar els fons per dirigir-la.

Aquestos films examinen el sistema de classes britànic, com ara la relació entre els caps i els serfs, els graus d'hipocresia entre la classe mitjana o una relació amorosa entre una jove de classe alta i un de classe baixa. L'habilitat dels diàlegs de Pinter van trobar un bon company en els plans de Losey, les quals creaven elements d'ambigüitat.

Anys setanta[modifica | modifica el codi]

El 1975, Losey va realitzar una nova adaptació de l'obra de Brecht, ara anomenada Life of Galileo, que tot i rodar-se a Anglaterra va estar finançada per l'American Film Theatre. Aquesta obra va ser produïda per a televisió. El 1979, roda l'òpera de Mozart Don Giovanni, film que va ser nominat com a millor director, entre altres categories, als Cèsar de 1980.

Filmografia com a director[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Michel Ciment, Le Livre de Losey. Entretiens avec le cinéaste, Paris, Stock/Cinéma, 1979, 465 p.
  • Michel Ciment, Joseph Losey: l'oeil du Maître, Institut Lumière/Actes Sud, 1994, 360 p.
  • Penelope Houston, "Losey's Paper Handkerchief", Sight and Sound, Summer 1966, pp. 142–143.
  • Gilles Jacob, "Joseph Losey, or The Camera Calls", Sight and Sound, Spring 1966, pp. 62–67.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joseph Losey Modifica l'enllaç a Wikidata