Joseph Losey
  |
|
|---|---|
| Nom de naixement: | Joseph Walton Losey |
| Naixement: | 14 de gener de 1909 La Crosse, Wisconsin (EUA) |
| Defunció: | 22 de juny de 1984 (als 75 anys) Londres (Regne Unit) |
| Nacionalitat: |  Estats Units |
| Cònjuge/s: | Dorothy Bromiley (1956-1963) Patricia Losey (?-1984) Elizabeth Hawes |
| Premis César | |
| Millor director 1977 Mr. Klein |
|
|
Millors pel·lícules |
|
| 1963 The Servant 1964 King & Country 1967 Accident 1970 El missatger 1979 Don Giovanni |
|
| Fitxa sobre Joseph Losey a IMDb | |
Joseph Losey (La Crosse, Wisconsin, 14 de gener 1909 - Londres, 22 de juny 1984) va ser un director de cinema i de teatre estatunidenc. Després d'estudiar a Alemanya amb Bertolt Brecht, Losey va tornar als Estats Units d'Amèrica.
Una vegada establert a Hollywood, Losey va co-dirigir Galileo, amb el mateix Brecht i amb Charles Laughton. Aquestos dos darrers van treballar en l'adaptació de l'obra teatral de l'alemany. A més a més, Losey va aprofitar per rodar un migmetratge de 30 minuts basat en aquesta temàtica.
Taula de continguts |
La llista negra [modifica]
Durant l'era McCarthy, Losey va ser investigat pel seu suposat suport al Partit Comunista i va ser inscrit a la llista negra dels caps dels estudis cinematogràfics. Això va suposar un pas enrere en la seua carrera i va marxar a Londres, on va continuar treballant com a director.
Ja al Regne Unit va rodar The sleeping tiger (1954), una pel·lícula de cinema negre, que va suposar que els seus intèrprets també foren inclosos a la llista negra de Hollywood. No va ser l'únic problema; dos anys després, va ser contractat per la Hammer per rodar X the Unknown, però el seu principal protagonista, en Dean Jagger, va rebutjar treballar amb "un simpatitzant comunista", amb la qual cosa l'estudi va acomiadar a Losey del projecte.
Col·laboració amb Harold Pinter [modifica]
Als anys seixanta, Losey va començar a treballar amb el escriptor i guionista Harold Pinter. De la seua col·laboració van sorgir tres pel·lícules: The Servant (1963), Accident (1967) i The Go-Between (1970). Totes tres van tindre una bona acollida i van ser nominades per a premis i certàmens, fins al punt que la tercera va guanyar la Palma d'Or a Cannes a l'any 1971. Pinter també va escriure una adaptació de Proust, però no es van trobar els fons per dirigir-la.
Aquestos films examinen el sistema de classes britànic, com ara la relació entre els caps i els serfs, els graus d'hipocresia entre la classe mitjana o una relació amorosa entre una jove de classe alta i un de classe baixa. L'habilitat dels diàlegs de Pinter van trobar un bon company en els plans de Losey, les quals creaven elements d'ambigüitat.
Anys setanta [modifica]
Al 1975, Losey va realitzar una nova adaptació de l'obra de Brecht, ara anomenada Life of Galileo, que tot i rodar-se a Anglaterra va estar finançada per l'American Film Theatre. Aquesta obra va ser produida per a televisió. Al 1979, roda l'òpera de Mozart Don Giovanni, film que va ser nominat com a millor director, entre d'altres categories, als Cèsar de 1980.
Filmografia com a director [modifica]
|
|
Bibliografia [modifica]
- Michel Ciment, Le Livre de Losey. Entretiens avec le cinéaste, Paris, Stock/Cinéma, 1979, 465 p.
- Michel Ciment, Joseph Losey: l'oeil du Maître, Institut Lumière/Actes Sud, 1994, 360 p.
- Penelope Houston, "Losey's Paper Handkerchief", Sight and Sound, Summer 1966, pp. 142–143.
- Gilles Jacob, "Joseph Losey, or The Camera Calls", Sight and Sound, Spring 1966, pp. 62–67.
Enllaços externs [modifica]
- Joseph Losey a Internet Movie Database (anglès)
- Joseph Losey a Internet Broadway Database (anglès)
- Joseph Losey a TCM Movie Database (anglès)
- Joseph Losey a Allrovi (anglès)
- Joseph Losey a Find A Grave (anglès)
- Senses of Cinema: Joseph Losey
