Dirk Bogarde

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
P culture.svg
Dirk Bogarde
Dirk Bogarde amb Jane Birkin al festival de Cannes el 1990
Dirk Bogarde amb Jane Birkin al festival de Cannes el 1990
Nom real: Derek Jules Gaspard Ulric Niven van den Bogaerde
Naixença: 28 de març de 1921
West Hampstead, Londres, Anglaterra
Defunció: 8 d'abril de 1999 (als 78 anys)
Chelsea, Londres, Anglaterra
Nacionalitat: Regne Unit Regne Unit
Papers importants: Morte a Venezia (1971)
The Night Porter (1974)
Pàgina web: DirkBogarde.co.uk
Premis BAFTA
Millor actor britànic
1964 - The Servant
1966 - Darling

Sir Dirk Bogarde (West Hampstead, Londres, 28 de març de 1921Chelsea, Londres, 8 de maig de 1999), nascut Derek Jules Gaspard Ulric Niven van den Bogaerde, va ser un actor i novel·lista anglès.

Perfil personal i biografia[modifica | modifica el codi]

Va ser un trenca cors de les pantalles britàniques; "l'ídol de l'Odeó"; atractiu, sexi, sofisticat, carismàtic; protagonista versàtil, escriptor.

Atractiu i sofisticat, Dirk Bogarde semblava fet per a convertir-se en el Cary Grant del cinema de post-guerra britànic, però interpretà papers més variats i foscos. Primer captà l'atenció com Spiv, un homicida sense consciència en The Blue Lamp (1950), amb la que va tenir tal èxit que immediatament li oferiren diversos papers destacats.

Aportà serenitat en les pel·lícules de guerra com The Sea Shall Not Have Them (1954), demostrà habilitat en comèdies elegants al fer el personatge del Dr. Simon Sparrow en una sèrie de films dels anys 50 de més èxit, que començaren amb Un metge en la família (1954). El cantó més obscur de Bogarde es mostrà en alguns melodrames de segona categoria, malgrat que interessants mercès a la seva carismàtica presència. Entre d'altres, La cadira buida (1955), film en el que feia d'un seductor destrossat per les seves maquinacions.

Per a Joseph Losey, a The Sleeping Tiger (1954), féu de criminal sense reformar malgrat els esforços del seu psiquiatra, al qual paga seduint la seva esposa. Era una film dolent, però arribava a ser creïble gràcies al considerable sex-appeal de Bogarde.

Realitzà els seus millors treballs en altres pel·lícules també mediocres; El servent (1963), on s'imposa a un senyor de caràcter dèbil, Accident (1967), un tutor universitari a Oxford enredat en un triangle amorós. La seva ambigüitat sexual fou molt ben explotada per part de Luchino Visconti a Morte a Venezia (1971), un film que confirmà l'estatus de l'actor com a estrella del cinema i el teatre internacional, juntament amb la notable producció The Night Porter (1974).

En els seus anys de maduresa, tornà a les pel·lícules de guerra, i va fer papers convencionals a Un pont massa llunyà (1977) i en Desesperació (1978).

Malgrat no fer pública en vida la seva homosexualitat, tampoc no va casar-se mai per tal d'encobrir-la.[1][2][3]

« El cinema és simplement una forma de masturbació. Un alleujament sexual per a gent desencantada. »

Filmografia[modifica | modifica el codi]

Els títols precedits per un asterisc (∗) són pel·lícules fetes per a la televisió.

Any Pel·lícula Paper Notes
1939 Come on George! Extra no surt als crèdits.
1947 Dancing with Crime Policia
1948 Esther Waters William Latch
Once a Jolly Swagman Bill Fox
1949 Boys in Brown Alfie Rawlins
Quartet George Bland (segment "The Alien Corn")
Dear Mr. Prohack Charles Prohack
1950 The Woman in Question R.W. (Bob) Baker
The Blue Lamp Tom Riley
Blackmailed Stephen Mundy
So Long at the Fair George Hathaway
1952 Appointment in London Comandant d'Ala Tim Mason
Assetjat (Hunted) Chris Lloyd
Penny Princess Tony Craig
The Gentle Gunman Matt Sullivan
1954 They Who Dare Tinent Graham
The Sea Shall Not Have Them Sargent de vol MacKay
For Better, for Worse Tony Howard
Doctor in the House Dr Simon Sparrow en català, Un metge en la família.
The Sleeping Tiger Frank Clemmons
1955 Simba Alan Howard
Doctor at Sea Dr. Simon Sparrow en català, Un metge a la Marina.
1956 The Spanish Gardener Jose en català, El jardiner espanyol.
1957 Cast a Dark Shadow Edward "Teddy" Bare
Ill Met by Moonlight Major Patrick Leigh Fermor (Philedem)
Doctor at Large Dr. Simon Sparrow en català, Metge a la vista.
Campbell's Kingdom Bruce Campbell
1958 A Tale of Two Cities Sydney Carton en català, Una història de dues ciutats.
The Wind Cannot Read Tinent de vol Michael Quinn
The Doctor's Dilemma Louis Dubedat
1959 Libel Sir Mark Sebastian Loddon/Frank Welney/Número Quinze
1960 Cançó immortal Franz Liszt Nominació al Globus d'Or al millor actor de musical o comèdia.
The Angel Wore Red Arturo Carrera
1961 La víctima (Victim) Melville Farr Nominació al Millor actor britànic.
The Singer Not the Song Anacleto en català, El dimoni, la carn i el perdó.
1962 We Joined the Navy Apareix en un cameo (Dr. Simon Sparrow)
H.M.S. Defiant Tinent 1r Scott-Padget
The Password is Courage Sargent Major Charles Coward
1963 The Mind Benders Dr. Henry Longman
I Could Go On Singing David Donne en català, No pararia mai de cantar.
The Servant Hugo Barrett Millor actor britànic. En català, El servent.
Doctor in Distress Dr. Simon Sparrow
1964 King & Country Capità Hargreaves
Hot Enough for June Nicholas Whistler en català, Un juny massa càlid.
The High Bright Sun Major McGuire en català, Persecució implacable.
1965 Darling Robert Gold Millor actor britànic.
1966 Modesty Blaise Gabriel en català, Modesty Blaise.
Blithe Spirit Charles Condomine
1967 Accident Stephen Nominació al Millor actor britànic.
Our Mother's House Charlie Hook Nominació al BAFTA al millor actor.
1968 Sebastian Sebastian
The Fixer Bibikov
1969 The Damned Frederick Bruckmann
Oh! What a Lovely War Stephen
Justine Vigilant
1970 Upon This Rock Príncep Charlie Bonnie
1971 Morte a Venezia Gustav von Aschenbach Nominació al BAFTA al millor actor
1973 Night Flight from Moscow Philip Boyle
1974 The Night Porter Maximilian Theo Aldorfer
1975 Permission Alan Curtis
1977 A Bridge Too Far Tinent General, Frederick 'Boy' Browning en català, Un pont massa llunyà.
Providence Claude Langham
1978 Despair Hermann Hermann en català, Desesperació.
1981 The Patricia Neal Story Roald Dahl
1986 May We Borrow Your Husband? William Harris
1988 The Vision James Marriner
1990 Daddy Nostalgia Daddy

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • 501 Estrellas de Cine, pag. 302. Editorial Grijalbo

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. The Authorised Biography, de John Coldstream (anglès) «Dirk Bogarde: The Authorised Biography – Book Review».
  2. La seva biografia a IMDB (anglès)
  3. El reformador discret, a la seva pàgina web (anglès) «The Dirk Bogarde Estate».

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dirk Bogarde