Dirk Bogarde
  |
||
|---|---|---|
 Dirk Bogarde amb Jane Birkin al festival de Cannes el 1990 |
||
| Nom real: | Derek Jules Gaspard Ulric Niven van den Bogaerde | |
| Naixença: | 28 de març de 1921 West Hampstead, Londres, Anglaterra |
|
| Defunció: | 8 d'abril de 1999 (als 78 anys) Chelsea, Londres, Anglaterra |
|
| Nacionalitat: |  Regne Unit |
|
| Papers importants: | Mort a Venècia (1971) The Night Porter (1974) |
|
| Pàgina web: | DirkBogarde.co.uk | |
| Premis BAFTA | ||
| Millor actor britànic 1964 - The Servant 1966 - Darling |
||
Sir Dirk Bogarde (West Hampstead, Londres, 28 de març de 1921 – Chelsea, Londres, 8 de maig de 1999), nascut Derek Jules Gaspard Ulric Niven van den Bogaerde, va ser un actor i novel·lista anglès.
Taula de continguts |
Perfil personal i biografia[modifica]
Va ser un trenca cors de les pantalles britàniques; "l'ídol de l'Odeó"; atractiu, sexi, sofisticat, carismàtic; protagonista versàtil, escriptor.
Atractiu i sofisticat, Dirk Bogarde semblava fet per a convertir-se en el Cary Grant del cinema de post-guerra britànic, però interpretà papers més variats i foscos. Primer captà l'atenció com Spiv, un homicida sense consciència en The Blue Lamp (1950), amb la que va tenir tal èxit que immediatament li oferiren diversos papers destacats.
Aportà serenitat en les pel·lícules de guerra com The Sea Shall Not Have Them (1954), demostrà habilitat en comèdies elegants al fer el personatge del Dr. Simon Sparrow en una sèrie de films dels anys 50 de més èxit, que començaren amb Un metge en la família (1954). El cantó més obscur de Bogarde es mostrà en alguns melodrames de segona categoria, malgrat que interessants mercès a la seva carismàtica presència. Entre d'altres, La cadira buida (1955), film en el que feia d'un seductor destrossat per les seves maquinacions.
Per a Joseph Losey, a The Sleeping Tiger (1954), féu de criminal sense reformar malgrat els esforços del seu psiquiatra, al qual paga seduint la seva esposa. Era una film dolent, però arribava a ser creïble gràcies al considerable sex-appeal de Bogarde.
Realitzà els seus millors treballs en altres pel·lícules també mediocres; El servent (1963), on s'imposa a un senyor de caràcter dèbil, Accident (1967), un tutor universitari a Oxford enredat en un triangle amorós. La seva ambigüitat sexual fou molt ben explotada per part de Luchino Visconti a Mort a Venècia (1971), un film que confirmà l'estatus de l'actor com a estrella del cinema i el teatre internacional, juntament amb la notable producció The Night Porter (1974).
En els seus anys de maduresa, tornà a les pel·lícules de guerra, i va fer papers convencionals a Un pont massa llunyà (1977) i en Desesperació (1978).
Malgrat no fer pública en vida la seva homosexualitat, tampoc no va casar-se mai per tal d'encobrir-la.[1][2][3]
| « | El cinema és simplement una forma de masturbació. Un alleujament sexual per a gent desencantada. | » |
Filmografia[modifica]
Els títols precedits per un asterisc (∗) són pel·lícules fetes per a la televisió.
| Any | Pel·lícula | Paper | Notes |
|---|---|---|---|
| 1939 | Come on George! | Extra | no surt als crèdits. |
| 1947 | Dancing with Crime | Policia | |
| 1948 | Esther Waters | William Latch | |
| Once a Jolly Swagman | Bill Fox | ||
| 1949 | Boys in Brown | Alfie Rawlins | |
| Quartet | George Bland (segment "The Alien Corn") | ||
| Dear Mr. Prohack | Charles Prohack | ||
| 1950 | The Woman in Question | R.W. (Bob) Baker | |
| The Blue Lamp | Tom Riley | ||
| Blackmailed | Stephen Mundy | ||
| So Long at the Fair | George Hathaway | ||
| 1952 | Appointment in London | Comandant d'Ala Tim Mason | |
| Hunted | Chris Lloyd | ||
| Penny Princess | Tony Craig | ||
| The Gentle Gunman | Matt Sullivan | ||
| 1954 | They Who Dare | Tinent Graham | |
| The Sea Shall Not Have Them | Sargent de vol MacKay | ||
| For Better, for Worse | Tony Howard | ||
| Doctor in the House | Dr Simon Sparrow | en català, Un metge en la família. | |
| The Sleeping Tiger | Frank Clemmons | ||
| 1955 | Simba | Alan Howard | |
| Doctor at Sea | Dr. Simon Sparrow | en català, Un metge a la Marina. | |
| 1956 | The Spanish Gardener | Jose | en català, El jardiner espanyol. |
| 1957 | Cast a Dark Shadow | Edward "Teddy" Bare | |
| Ill Met by Moonlight | Major Patrick Leigh Fermor (Philedem) | ||
| Doctor at Large | Dr. Simon Sparrow | en català, Metge a la vista. | |
| Campbell's Kingdom | Bruce Campbell | ||
| 1958 | A Tale of Two Cities | Sydney Carton | en català, Una història de dues ciutats. |
| The Wind Cannot Read | Tinent de vol Michael Quinn | ||
| The Doctor's Dilemma | Louis Dubedat | ||
| 1959 | Libel | Sir Mark Sebastian Loddon/Frank Welney/Número Quinze | |
| 1960 | Cançó immortal | Franz Liszt | Nominació al Globus d'Or al millor actor de musical o comèdia. |
| The Angel Wore Red | Arturo Carrera | ||
| 1961 | Victim | Melville Farr | Nominació al Millor actor britànic. En català, La víctima. |
| The Singer Not the Song | Anacleto | en català, El dimoni, la carn i el perdó. | |
| 1962 | We Joined the Navy | Apareix en un cameo (Dr. Simon Sparrow) | |
| H.M.S. Defiant | Tinent 1er Scott-Padget | ||
| The Password is Courage | Sargent Major Charles Coward | ||
| 1963 | The Mind Benders | Dr. Henry Longman | |
| I Could Go On Singing | David Donne | en català, No pararia mai de cantar. | |
| The Servant | Hugo Barrett | Millor actor britànic. En català, El servent. | |
| Doctor in Distress | Dr. Simon Sparrow | ||
| 1964 | King & Country | Capità Hargreaves | |
| Hot Enough for June | Nicholas Whistler | en català, Un juny massa càlid. | |
| The High Bright Sun | Major McGuire | en català, Persecució implacable. | |
| 1965 | Darling | Robert Gold | Millor actor britànic. |
| 1966 | Modesty Blaise | Gabriel | en català, Modesty Blaise. |
| ∗Blithe Spirit | Charles Condomine | ||
| 1967 | Accident | Stephen | Nominació al Millor actor britànic. |
| Our Mother's House | Charlie Hook | Nominació al BAFTA al millor actor. | |
| 1968 | Sebastian | Sebastian | |
| The Fixer | Bibikov | ||
| 1969 | The Damned | Frederick Bruckmann | |
| Oh! What a Lovely War | Stephen | ||
| Justine | Vigilant | ||
| 1970 | ∗Upon This Rock | Príncep Charlie Bonnie | |
| 1971 | Death in Venice | Gustav von Aschenbach | Nominació al BAFTA al millor actor. En català, Mort a Venècia. |
| 1973 | Night Flight from Moscow | Philip Boyle | |
| 1974 | The Night Porter | Maximilian Theo Aldorfer | |
| 1975 | Permission | Alan Curtis | |
| 1977 | A Bridge Too Far | Tinent General, Frederick 'Boy' Browning | en català, Un pont massa llunyà. |
| Providence | Claude Langham | ||
| 1978 | Despair | Hermann Hermann | en català, Desesperació. |
| 1981 | ∗The Patricia Neal Story | Roald Dahl | |
| 1986 | ∗May We Borrow Your Husband? | William Harris | |
| 1988 | The Vision | James Marriner | |
| 1990 | Daddy Nostalgia | Daddy |
Bibliografia[modifica]
- 501 Estrellas de Cine, pag. 302. Editorial Grijalbo
Referències[modifica]
- ↑ The Authorised Biography, de John Coldstream (anglès) «Dirk Bogarde: The Authorised Biography – Book Review».
- ↑ La seva biografia a IMDB (anglès)
- ↑ El reformador discret, a la seva pàgina web (anglès) «The Dirk Bogarde Estate».
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dirk Bogarde |
- Pàgina oficial de l'actor (anglès)
- Dirk Bogarde a Internet Movie Database (anglès)
- Dirk Bogarde a TCM Movie Database (anglès)
- Dirk Bogarde a Allrovi (anglès)
- Dirk Bogarde a Find A Grave (anglès)
- La seva fitxa a HoyCinema (castellà)
- Article a El Mundo sobre la doble vida de l'actor (castellà)
- Biografia i crèdits, a ScreenOnLine (anglès)
- Article sobre l'actor al FyneTimes (anglès)
- Telegraph.co.uk Les cartes de l'actor
- Part 1 i Part 2 (anglès)
- Article sobre les cartes de l'actor a TheSpectator, per Bryan Forbes (anglès)
