Alan Bates

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Alan Bates (17 de febrer del 1934 - 2003) va ser un actor britànic.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Alan Bates va néixer el 1934 en una família amant de la música. Dels seus pares va heretar l'interès envers l'art i, per això, es matriculà a la Real Acadèmia d'Art Dramàtic. Els seus orígens humils feren d'ell, juntament amb David Hemmings i Albert Finney, l'encarnació d'un cert tipus de jove viril, ple de força, disposat a posar en qüestió la realitat vigent. Així ho demostrà al Royal Court de Londres en les que representà obres de John Osborne.

El 1960 passaria juntament amb Finney i Hemmings a convertir-se en un dels rostres més coneguts del Free Cinema, encarnant, en paraules de Juan Tejero: "l'home del carrer, atormentat i dotat d'una forta càrrega sexual". Aquesta imatge quedà assentada arran de les seves intervencions en L'animador o en Aquesta classe d'amor (1963), cinta recompensada amb l'Ós d'Or en el Festival de Berlín.

La seva popularitat es disparà amb l'estrena de Zorba el grec (1965) en la que donà vida a un novel·lista tímid. A aquest títol varen afegir-s'hi Rei de cors i Lluny del mundanal soroll, adaptació de Thomas Hardy a càrrec de John Schlesinger en la que es posà en la pell d'un pastor pensatiu. A finals de la dècada obtingué una candidatura a l'Òscar al millor actor per The Fixer, film de suspens del realitzador progressista John Frankenheimer.

El 1970 protagonitzà juntament amb Oliver Reed un dels majors escàndols cinematogràfics de la dècada en enfrontar un comentat nu masculí que en l'estat espanyol fou censurat per la dictadura franquista. La pel·lícula era Dones enamorades, adaptació de D.H. Lawrence, realitzada per Ken Russell, no per casualitat un dels directors més provocadors de la campinya anglesa. Aquell mateix any es sumà al repartiment d'El missatger, basada en la novel·la de L.P. Hartley, i que provocà també un cert revol per la seva res complaent visió del matrimoni, la peça angular de la societat. En ella Bates incorporà Leo Burguess, un capatàs granger que es citava amb la seva amant a través de les cartes que aquest li feia arribar de les mans d'un innocent nen.

Justament en ple èxit, Alan Bates es centrà en la seva activitat teatral, i ni tan sols va intervenir en títols populars com Tres germanes, al costat de John Plowright, La rosa, Una dona descasada o El retorn del soldat.

A principis dels anys 90 el seu nom saltà a primera pàgina quan acceptà ésser Claudi en la versió de Hamlet dirigida per Franco Zeffirelli, en què Bates hi encarnà la corrupció del poder, la traïció i la cobdícia.

Varen passar deu anys fins que tornà a obtenir un paper important. Robert Altman sol·licità els seus serveis per Gosford Park, on hi interpretà un majordom l'aparent dignitat del qual decau en revel·lar-se un imperdonable secret que fa que la seva disciplina se'n vagi en orris. A partir d'aquest paper Alan Bates "tornà" al cinema de forma més regular amb papers de repartiment en films com Motham: l'última profecia, La sentència o Evelyn. Com a conseqüència d'aquest èxit arribà al títol de Sir.

El 27 de desembre del 2003 en ple èxit, un càncer de fetge acabà amb la seva vida, dos mesos després que un infart posés fi a l'existència del seu compatriota David Hemmings.

Filmografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alan Bates