Evelyn (pel·lícula)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «Evelyn (pel·lícula del 2012)».
Infotaula de pel·lículaEvelyn
Fitxa
DireccióBruce Beresford Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióPierce Brosnan i Michael Ohoven Modifica el valor a Wikidata
GuióPaul Pender Modifica el valor a Wikidata
MúsicaStephen Endelman Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeHumphrey Dixon Modifica el valor a Wikidata
ProductoraUnited Artists Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorPathé i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenAlemanya, Regne Unit, Estats Units d'Amèrica i Irlanda Modifica el valor a Wikidata
Estrena9 setembre 2002 Modifica el valor a Wikidata
Durada91 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióDublín Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0298856 Filmaffinity: 281681 Allocine: 48914 Rottentomatoes: m/evelyn Letterboxd: evelyn Mojo: evelyn Allmovie: v267159 TCM: 439331 Metacritic: movie/evelyn TV.com: movies/evelyn AFI: 62372 TMDB.org: 21868 Modifica el valor a Wikidata

Evelyn és una pel·lícula dramàtica irlandesa dirigida per Bruce Beresford, estrenada el 2002. Ha estat doblada al català.[1] Està lleugerament basada en la història de Desmond Doyle o la seva lluita er recuoerar els seus fills.

Argument[modifica]

Irlanda, 1953. Desmond Doyle és un pare abandonat per la seva dona, que el deixa en una situació precària. L'estat irlandès purità li va retirar la custòdia dels seus tres fills petits, col·locats en una institució religiosa, afirmant que no era capaç de criar-los sol i desocupat. Amb l'ajuda de la seva amiga Bernadette i d'un advocat, Doyle decideix atacar la llei per recuperar els seus fills.[2]

Repartiment[modifica]

Crítica[modifica]

  • "Està correctament dirigida i, en general, tot llueix convenientment (...) només agradarà a interessats en causes judicials famoses que no facin fàstics a una descomunal ració d'embafadora melmelada sentimentalment disfressada de discurs humanista" [3]
  • "Correctament explicada, amb un bon tempo dramàtic, capaç d'emocionar i fer plorar al cinema als quals els agrada fer-ho" [4]
  • "Encara que el film és tou i embafador, la direcció de Beresford és ferma i ben greixada" [5]

Referències[modifica]

  1. «Evelyn». Esadir.
  2. «Evelyn». Rotten Tomatoes.
  3. Torreiro, M. «Evelyn». El País.
  4. Angulo «Evelyn». Cinemanía.
  5. Mitchell, Elvis «Evelyn». The New York Times.