Harold Wilson

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Harold Wilson
Harold Wilson

16 d'octubre de 1964 – 19 de juny de 1970
Monarca Elisabet II
Precedit per Alec Douglas-Home
Succeït per Edward Heath

4 de març de 1974 – 5 d'abril de 1976
Precedit per Edward Heath
Succeït per James Callaghan
Dades biogràfiques
Naixement 11 de març de 1916
Anglaterra Huddersfield, West Yorkshire (Anglaterra)
Defunció 24 de maig de 1995 (als 79 anys)
Anglaterra Londres (Anglaterra)
Nacionalitat Britànic
Partit Partit Laborista
Cònjuge Mary Baldwin
Professió Acadèmic
Religió Congregacionista

James Harold Wilson, Baró Wilson de Rievaulx KG, OBE, FRS, PC (11 de març de 1916 - 24 de maig de 1995). Polític membre del Partit Laborista, fou Primer Ministre del Regne Unit en dues ocasions, entre 1964 i 1970, i entre 1974 i 1976. És considerat per molta gent com un dels polítics més intel·lectuals del segle XX.

Política[modifica | modifica el codi]

Per febrer de 1974, quan ja començaven a notar-se els greus efectes de la crisi econòmica de 1973, es convocaren eleccions generals després d'una vaga dels minaires. Wilson, candidat pel Partit Laborista, guanyà les eleccions per poc. A mesura que avançava l'any la situació econòmica millorà un xic —s'acabà la vaga dels minaires i d'altres mesures d'emergència que havia pres el govern— i Wilson, envalentit pel decurs dels esdeveniments, tornà a convocar eleccions generals, aquesta vegada per al mes d'octubre del 74, novament guanyades pel Partit Laborista, però també per un marge molt estret.


Dimissió[modifica | modifica el codi]

El 16 de març de 1976, Wilson va sorprendre a tot el país anunciant la seva dimissió com a Primer Ministre. En el seu discurs, afirmà que sempre s'havia plantejat abandonar el càrrec als 60 anys i que en aquell moment ja es trobava esgotat físicament i mental. De fet, els seus col·laboradors més propers sabien, des de finals dels anys '60, que Wilson no volia ser Premier més de 8 o 9 anys. Tot i això, la raó més veraç seria que el propi Wilson havia pres consciència que l'Alzheimer començava a afectar-li, amb símptomes com pèrdua de memòria o falta de concentració.

Poc després del seu anunci oficial, la Reina Elisabet II anà a sopar a la residència del Primer Ministre, al número 10 de Downing Street, per acceptar la seva dimissió. Aquest honor reial només l'havia concedit abans a un altre Premier, com va ser Sir Winston Churchill.



Precedit per:
Alec Douglas-Home
Primer Ministre del Regne Unit
Bandera del Regne Unit

1964 - 1970
Succeït per:
Edward Heath
Precedit per:
Edward Heath
Primer Ministre del Regne Unit
Bandera del Regne Unit

1974 - 1976
Succeït per:
James Callaghan


Fonts[modifica | modifica el codi]

  • Simon Ford: Wreckers of Civilisation - The Story of Coum Transmissions & Throbbing Gristle, Black Dog Publishing, 2003.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Harold Wilson Modifica l'enllaç a Wikidata