Consell Privat del Regne Unit

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El Molt Honorable Consell Privat de Sa Majestat, habitualment conegut com el Consell Privat és un cos formal de consellers del sobirà del Regne Unit. Els seus membres són majoritàriament polítics d'alt rang que són (o han estat) membres o de la Cambra dels Comuns o de la Cambra dels Lords.

El Consell Privat, successor actual del Consell Privat d'Anglaterra i del Consell Privat d'Escòcia. Antigament va ser una poderosa institució, però actualment les seves decisions polítiques es troben exclusivament en mans d'un dels seus comitès, el Cabinet. Formalment, el Consell aconsella al Sobirà sobre l'exercici de la Prerrogativa Reial, i conjuntament fan servir els instruments executius coneguts com Ordres en Consell, que són emprades per fer Regulacions. El Consell per sí mateix també té una autoritat delegada per publicar Ordres de Consell, que són principalment emprades per regular certes institucions públiques. El Consell també adverteix el Sobirà sobre la concessió de Cartes Reials, emprades per garantir un estatus als cossos incorporats.

Certes funcions judicials també son realitzades per la Reina en Consell, tot i a la pràctica tota la tasca d'escoltar i decidir es casos recau exclusivament en el Comitè Judicial del Consell Privat. Aquest consisteix en els jutges suprems nomenats com a Consellers Privats: els Magistrats de la Cort Suprema del Regne Unit, els jutges de la Cort d'Apel·lació d'Anglaterra i Gal·les, jutges de la Cort d'Apel·lació d'Irlanda del Nord, els jutges de la Cambra Interior de la Cort de Sessions (el tribunal suprem civil a Escòcia), i jutges de diversos estats membres de la Commonwealth. El Consell antigament era un tribunal suprem d'apel·lació per tot l'Imperi Britànic (diferent de l'existent al propi Regne Unit), i continua escoltant apel·lacions de les Dependències de la Corona, dels Territoris Britànics d'Ultramar i de diversos membres de la Commonwealth.

Taula de continguts

Història [modifica]

El witenagemot va ser un equivalent primerenc del Consell Privat. Durant els regnats dels reis normands, la Corona Anglesa rebia consell de la cort reial o Curia Regis, que consistia en magnats, eclesiàstics i alts oficials. El cos inicialment s'ocupava d'aconsellar al Sobirà sobre legislació, administració i justícia.[1] Posteriorment, diferents cossos nous assumirien les diverses funcions cortesanes. Les corts de justícia s'ocuparen de dispensar justícia, mentre que el Parlament esdevingué la suprema legislatura del reialme.[2] Malgrat això, el Consell retingué el poder d'escoltar les disputes legals, tant en primera instància com en l'apel·lació.[3] A més, les lleis fetes pel Sobirà sota admonició del Consell, més que no el del Parlament, eren acceptats com a vàlid.[4] Els reis poderosos sovint els cos per circumvalar les corts i el Parlament.[4] Per exemple, a un comitè del Consell, que després esdevindria la Cort de la Cambra Estrellada, durant el segle XV se li va permetre realitzar qualsevol càstig llevat de la mort, sense estar lligat al procediment normal de la cort.[5] Durant el regnat d'Enric VIII, el Sobirà, sota el suggeriment del Consell, se li permeté publicar lleis per la mera proclamació. La preeminència legislativa del Parlament no es restaurà fins a la mort d'Enric VIII.[6] Encara que el Consell Reial va retenir les seves responsabilitats legislatives i judicials, esdevingué principalment un cos administratiu.[7] El Consell estava format per cuaranta membres al 1553,[8] però el Sobirà descansava en un comitè menor, que finalment es convertiria en el Govern actual.

A finals de la Guerra Civil Anglesa s'aboliren la monarquia, la Cambra dels Lords i el Consell Privat. L'altra cambra del Parlament, la Cambra dels Comuns d'Anglaterra, instituí un Consell d'Estat per executar lleis i dirigir la política administrativa. Els 41 membres del Consell eren elegits entre els Comuns; el cos estava presidit per Oliver Cromwell, el dictador militar de facto de la nació. Al 1653 però, Cromwell esdevingué Lord Protector, i el Consell va ser reduït a entre 13 i 21 membres, tots ells elegits pels Comuns. Al 1657 els Comuns van donar a Cromwell poders encara majors, alguns dels quals eren reminiscents dels que anteriorment havien gaudit els monarques. El Consell va passar a ser conegut com el Consell Privat del Protector; i els seus membres eren nomenats pel Lord Protector, subjectes a l'aprovació del Parlament.[9]

Al 1659, poc abans de la restauració de la monarquia, el Consell Protector va ser abolit.[9] Carles II restaurà el Consell Privat reial, però, a l'igual que els monarques estuards, escollí descansar en un petit comitè de consellers.[10] Sota el regnat de Jordi I es concedí més poder a aquest comitè. En aquest moment començaren a trobar-se en absència del Sobirà, comunicant-li les seves decisions en finalitzar les trobades. Amb tot, el Consell Privat Anglès, com a unitat, deixà de ser un cos de consellers confidencials pel Sobirà; la seva funció passà a un comitè del Consell, ara conegut com el Cabinet.[11]

Origen del terme [modifica]

D'acord al Diccionari d'anglès d'Oxford, la definició del terme "privat" al "Consell Privat" és un significat obsolet de «que pertany exclusivament a una o diverses persones en particular, la pròpia»;[12] i per tant el consell és personal del Sobirà. Està estretament relacionat amb el mot "privat".

Composició [modifica]

El Sobirà, quan actuà sota el suggeriment del Consell, és conegut com a "Rei en Consell" ( King-in-Council) o "Reina en Consell" (Queen-in-Council).[13] Els membres del Consell són conegut col•lectivament com "Els Lords del Molt Honorable Consell Privat de Sa Majestat" (The Lords of Her Majesty's Most Honourable Privy Council);[14] en ocasions "Els Lords I altres de " (The Lords and others of).[15] El cap del cos és el Lord President del Consell, que és el quart màxim Gran Funcionari de l'Estat, un membre del Cabinet,[16] i normalment, el Líder tant de la Cambra dels Lords o de la Cambra dels Comuns.[17] Un altre important funcionari és el Secretari, la signatura del qual s'adjunta a totes les ordres del Consell.[18]

En anglès, els seus membres poden ser referits com a "Privy Counsellor" o com a "Privy Councillor". D'ambdós, el preferit és el primer,[19] car posa l'èmfasi en l'ús anglès del terme "Counsellor" com a "qui dóna consell", en oposició a "membre d'un consell". D'un Conseller es diu que "està jurat de" quan hi assisteix per primera vegada.[20]

El Sobirà pot nomenar a qualsevol com a Conseller Privat, [21] però a la pràctica aquests nomenaments són fets només sota consell del Govern, i generalment consisteixen només en els als membres del Parlament, l'Església o del poder judicial. No hi ha límit de membres[22] (al gener del 2012 hi havia 600 membres);[23] però els membres no tenen dret a assistir a totes les reunions del Consell Privat, i només alguns són citats per a cada trobada (a la pràctica a discreció del Primer Ministre).

Els tres bisbes superiors de l'Església d'Anglaterra (els arquebisbes de Canterbury i de York[22] i el bisbe de Londres[24]) són fets Conselles Privats en el moment del seu nomenament. Els membres superiors de la Família Reial també poden ser nomenats[22] (el Príncep Felip és membre, el més veterà en termes de servei[23] i és l'únic membre present que no ha estat nomenat per la Reina, sinó que va ser nomenat membre del consell per Jordi VI). El Secretari Privat del Sobirà sempre és nomenat des del Consell,[25] com ho és el Lord Camarlenc, el Portaveu de la Cambra dels Comuns i el Lord Portaveu.

Diversos membres superiors del poder judicial (els Magistrats de la Cort Suprema del Regne Unit,[26] els jutges de la Cort d'Apel•lació d'Anglaterra i Gal·les,[27] els jutges de la Cort d'Apel·lació d'Irlanda del Nord[28] i els jutges de la Inner House of the Court of Session (el tribunal suprem a Escòcia))[29] són també nomenats pel Consell Privat.

El gruix del Consell Privat, però, són polítics. El Primer Ministre, els ministres del cabinet i el Cap de l'Oposició són nomenats membres del Consell Privat en el moment del seu nomenament.[22] Els líders dels grans partits de la Cambra dels Comuns,[30] els Primers Ministres d'assamblees descentralitzades,[31], i alguns ministres superiors de fora del Cabinet,[32] i en ocasions, Parlamentaris superiors[33] són nomenats Consellers Privats. Com a Consellers Privats, estan obligats pel seu jurament a mantenir el secret sobre els afers discutits en les reunions del Consell, el nomenament de Cap de l'Oposició també automàticament comporta ser nomenat membre del Consell Privat, podent compartir informació confidencial "pels termes del Consell Privat".[22] Això habitualment només té lloc en circumstàncies especials, com en qüestions de seguretat nacional. Per exemple Tony Blair es trobà amb el Líder de l'Oposició Iain Duncan Smith i el líder dels Liberal Demòcrates Charles Kennedy sota els termes del consell privat per discutir les proves sobre les armes de destrucció massiva iraquianes.[34]

Tot i que el Consell Privat és primàriament una institució britànica, funcionaris provinents d'altres reialmes de la Commonwealth també formen part del cos.[22] Al 2000, la instància més notable era Nova Zelanda, on el Primer Ministre, polítics superiors, Magistrat en Cap i membres del Tribunal d'Apel·lació són habitualment són convencionalment Consellers Privats.[35] Malgrat això, els nomenaments dels membres neozelandesos no són sempre. El Primer Ministre, el Portaveu, el Governador General i el Magistrat en Cap de Nova Zelanda encara reben el prefix Right Honourable (Molt Honorable), però sense ser membres del Consell.[36] Fins a la darrera part del segle XX, els primers ministres del Canadà i Austràlia són també nomenats Consellers Privats.[37][38] Els Primers Ministres d'altres països de la Commonwealth que segueixen tenint la Reina com a sobirana continuen sent nomenats Consellers Privats.[22]

Jurament del Consell Privat [modifica]

Drets i privilegis dels membres [modifica]

Encara que el Consell Privat és "El Molt Honorable" com a conjunt, els seus membres poden ser referits com a "L'Honorable". Els Pars que són també membres del Consell Privat poden fer servir el post-nominal "PC" per indicar que en son membres i poden fer servir el títol de "L'Honorable" (els barons, vescomtes i comtes); o d'altres títols superiors (en el cas dels ducs i marquesos), encara que no siguin consellers privats. Pels comuns, per un altre costat, "L'Honorable" és una identificació suficient d'estatus com a Conseller Privat.[35]

Els Consellers Privats tenen lloc dins de l'orde de precedència a Anglaterra i Gal·les.[39] A l'inici de cada nou Parlament, i a discreció del Portaveu, els membres de la Cambra dels Comuns que són Consellers Privats habitualment fan el jurament de permanença abans de la resta de membres, llevat del Portaveu i del Pare de la Cambra (el membre de més edat de la cambra).[40] Sovint, si un Conseller Privat s'aixeca per pronunciar un discurs a la Cambra dels Comuns al mateix temps que un altre membre, el Portaveu reconeix en primer lloc al Conseller;[41] tot i que aquest costum es considerà obsolet al 1998.[42]

A més, només els Consellers Privats poden donar a conèixer, a ordre del monarca, el consentiment reial a l'examen d'una llei que afecti els drets de la Corona.[43]

Els Consellers Privats poden seure als peus del tron del Sobirà a la Cambra dels Lords durant els debats. Comparteixen aquest dret amb els lords hereditaris que són membres de la Cambra dels Lords abans de la reforma de 1999, els bisbes diocesans de l'Església d'Anglaterra (que encara no són Lords Espirituals), els bisbes jubilats que havien format part de la Cambra dels Lords, el Dean de Westmisnter, els Pars d'Irlanda, el fill més petit dels membres de la Cambra dels Lords, el Clergue de la Corona a la Cancelleria i el Cavaller Uixer del Bastó Negre.[44]

Cadascun dels Consellers Privats té dret a accedir personalment al Sobirà. Es considera que els Pars gaudeixen individualment del mateix dret; mentre que els membres de la Cambra dels Comuns el tenen col·lectivament. En qualsevol cas, l'accés personal només es pot emprar per oferir consell sobre afers públics.[45]

Referències [modifica]

  1. ↑ Dicey, pp. 6–7.
  2. ↑ Dicey, p. 24.
  3. ↑ Dicey, pp. 12–14.
  4. ↑ 4,0 4,1 Gay, p. 2.
  5. ↑ Maitland, pp. 262–3.
  6. ↑ Maitland, p. 253.
  7. ↑ Goodnow, p123
  8. ↑ Maitland, p. 256.
  9. ↑ 9,0 9,1 Plant, D. «The Council of State». British Civil Wars, Commonwealth and Protectorate, 1638–60, 2007. [Consulta: 11 September 2008].
  10. ↑ Warshaw, p. 7.
  11. ↑ Gay and Rees, pp. 2–3.
  12. ↑ Edited by Edmund Weiner and John Simpson.. The Compact Edition of the Oxford English Dictionary (Second Edition). Oxford University Press, 1991. ISBN 0-19-861258-3. 
  13. ↑ «Legislative Competence Orders» (PDF). Constitutional Quick Guides No. 3. Welsh Assembly, 2007. [Consulta: 12 September 2008].
  14. ↑ e.g. «Statutory Instrument 1988 No. 1162». Office of Public Sector Information. [Consulta: 11 September 2008].
  15. ↑ e.g. «Statutory Instrument 1999 No. 1379». Office of Public Sector Information. [Consulta: 11 September 2008].
  16. ↑ H. Cox, p. 388.
  17. ↑ «Departmental Plan 2004/05» (PDF). Privy Council Office. [Consulta: 11 September 2008].
  18. ↑ Brazier, p. 199, note 109.
  19. ↑ «Privy Council Office FAQs». Privy Council Office. [Consulta: 13 January 2012].
  20. ↑ Plantilla:London Gazette
  21. ↑ Blackstone, I. 174.
  22. ↑ 22,0 22,1 22,2 22,3 22,4 22,5 22,6 Gay, p. 3.
  23. ↑ 23,0 23,1 «Privy Council Members». Privy Council Office. [Consulta: 13 January 2012].
  24. ↑ «Bishop of London». Diocese of London. [Consulta: 15 August 2008].
  25. ↑ «Mailbox January 2007». Royal Insight. Royal Household. [Consulta: 11 September 2008].
  26. ↑ «Privy Council hampers Supreme Court». , 20 September 2009.
  27. ↑ «English Judges and the Bar: Court of Appeal and High Court». Forms of address. Ministry of Justice, 2008. [Consulta: 15 August 2008].[Enllaç no actiu]
  28. ↑ «Northern Ireland Judges and the Bar». Forms of address. Ministry of Justice, 2008. [Consulta: 15 August 2008].[Enllaç no actiu]
  29. ↑ «Scottish Judges and the Bar». Forms of address. Ministry of Justice, 2008. [Consulta: 15 August 2008].[Enllaç no actiu]
  30. ↑ e.g. Nicholas Clegg, Líder dels Liberal-Demòcrates «Privy Council Appointment of Nicholas Clegg MP». Prime Minister's Office, 18 January 2008. [Consulta: 12 September 2008].
  31. ↑ «Morgan made Privy Counsellor». BBC, 24 July 2000 [Consulta: 12 setembre 2008].
  32. ↑ e.g. David Hanson, un Ministre d'Estat, «Privy Council Appointment of David Hanson MP». Prime Minister's Office, 20 February 2007. [Consulta: 12 September 2008].
  33. ↑ e.g. Jeffrey Donaldson, MP «Privy Council Appointment of Jeffrey Donaldson and Peter Robinson». Prime Minister's Office, 9 May 2007. [Consulta: 12 September 2008].
  34. ↑ «So what is the Privy Council?». BBC, 18 February 2003 [Consulta: 12 setembre 2008].
  35. ↑ 35,0 35,1 «The title "The Honourable" and the Privy Council». New Zealand Honours. Department of the Prime Minister and Cabinet. Arxivat de l'original el 3 July 2008. [Consulta: 3 August 2008].
  36. ↑ «DPMC—New Zealand Honours: The Right Honourable». New Zealand Department of the Prime Minister and Cabinet, 2010. Arxivat de l'original el 13 May 2011. [Consulta: 28 April 2011].
  37. ↑ «Order Paper and Notice Paper, 20 October 2000». Senate of Canada, 2000. [Consulta: 12 September 2008].
  38. ↑ «Commonwealth Judges». Forms of address. Ministry of Justice, 2008. Arxivat de l'original el 29 August 2008. [Consulta: 12 September 2008].
  39. ↑ Blackstone, I. 318.
  40. ↑ Walker, A; Wood, E. «The Parliamentary Oath» (PDF). Research Paper 00/17. House of Commons Library, 14 February 2000. [Consulta: 8 September 2008].
  41. ↑ «Privy Council». BBC, 19 May 1998 [Consulta: 29 agost 2008].
  42. ↑ «Modernisation of the House of Commons—Fourth Report». Modernisation of the House of Commons Select Committee, 4 March 1998. [Consulta: 8 September 2008].
  43. ↑ Hayter, Sect. 7.177.
  44. ↑ Hayter, Sect. 1.37.
  45. ↑ N. Cox, Peerage Privileges, pp. 25–6.

Bibliografia [modifica]

Vegeu també [modifica]

Enllaços externs [modifica]

Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Consell_Privat_del_Regne_Unit&oldid=11812312»