Il portiere di notte

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaIl portiere di notte

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióLiliana Cavani Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Dirk Bogarde
Charlotte Rampling
Philippe Leroy
Gabriele Ferzetti
Isa Miranda
Giuseppe Addobbati
Marino Masè
Nora Ricci
Amedeo Amodio
Manfred Freyberger
Piero Vida
Geoffrey Copleston
Robert Rietti Modifica el valor a Wikidata
ProduccióRobert Gordon Edwards
Dissenyador de produccióNedo Azzini Modifica el valor a Wikidata
GuióLiliana Cavani i Italo Moscati Modifica el valor a Wikidata
MúsicaDaniele Paris Modifica el valor a Wikidata
FotografiaAlfio Contini Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeFranco Arcalli Modifica el valor a Wikidata
VestuariPiero Tosi Modifica el valor a Wikidata
ProductoraLotar Films
DistribuïdorThe Criterion Collection Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenItàlia i Àustria Modifica el valor a Wikidata
Estrena3 abril 1974 Modifica el valor a Wikidata
Durada118 min i 122 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
RodatgeViena Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Recaptació633.298 $ Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema d'art i assaig, drama, drama i erotisme Modifica el valor a Wikidata
TemaSegona Guerra Mundial i Holocaust Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióViena Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0071910 Filmaffinity: 690722 Allocine: 1323 Rottentomatoes: m/night_porter Letterboxd: the-night-porter Allmovie: v35235 TCM: 84946 TV.com: movies/the-night-porter TMDB.org: 26648 Modifica el valor a Wikidata

Il portiere di notte és una pel·lícula italiana de drama psicològic eròtica del 1974.[1] Dirigida i coescrita per Liliana Cavani, la pel·lícula protagonitza Dirk Bogarde i Charlotte Rampling, i inclou Philippe Leroy i Gabriele Ferzetti. Els seus temes d'obsessió sexual i sadomasoquista han convertit la pel·lícula controvertida des del seu llançament inicial, dividint els crítics pel seu valor artístic.

Il portiere di notte es considera àmpliament una pel·lícula de nazisploitation[2][3][4] i un clàssic de culte.[2][5][6] El juliol de 2018, va ser seleccionat per ser projectat a la secció de Clàssics de Venècia a la 75a Mostra Internacional de Cinema de Venècia.[7]

Argument[modifica]

Durant la Segona Guerra Mundial, Maximilian Theo Aldorfer, un antic nazi oficial Schutzstaffel (SS) que s'havia fet passar per metge per fer fotografies sensacionals als camps de concentració, i Lucia Atherton, una adolescent internada en un camp de concentració a causa dels llaços polítics socialistes del seu pare, van tenir una relació ambigua de sadomasoquista. Max va turmentar la Lucia, però també va actuar com el seu protector.

L'any 1957, Lucia, ara casada amb un director d'orquestra nord-americà, retroba amb Max per casualitat. Ara és porter de nit en un hotel de Viena i membre reticent d'un grup d'antics camarades de les SS que han estat acuradament ocultant el seu passat destruint documents i eliminant testimonis de les seves activitats de guerra. Max té un proper judici simulat a mans del grup pels seus crims de guerra. El líder del grup, Hans Fogler, acusa en Max de voler viure "amagat com un ratolí d'església". En Max vol romandre amagat, però expressa el seu suport a les activitats del grup. Els records del passat marquen el present de Max i Lucia amb una freqüència urgent, cosa que suggereix que Lucia va sobreviure gràcies a la seva relació amb Max; en una d'aquestes escenes, Lucia canta una cançó de Marlene Dietrich, "Wenn ich mir was wünschen dürfte" ("Si pogués demanar un desig"), als guàrdies del camp mentre portaven peces d'un uniforme de les SS, i Max la "premia" amb el cap tallat d'un presoner que l'havia estat assetjant, una referència a Salomé.

Com que ella podria declarar contra ell, l'existència de la Lucia és una amenaça per Max. Va a veure un antic col·laborador nazi, Mario, que sap que la Lucia encara és viva; Max l'assassina per protegir el seu secret. Després que el marit de la Lucia se'n va de la ciutat per negocis, en Max i la Lucia renoven el seu amor passat a l'apartament d'en Max. Max confessa a la comtessa Stein, una altra convidada del seu hotel, que ha tornat a trobar la seva "nena". La Comtessa li diu que està boig; Max respon que tots dos estan "al mateix vaixell". Mentrestant, Fogler fa espiar en Max per un jove que treballa a l'hotel.

Max és entrevistat per la policia sobre l'assassinat de Mario. Passa dies amb la Lucia al seu pis, encadenant-la a la paret perquè “no se la puguin endur”, i dorm poc. Fogler, que vol que la Lucia testifiqui contra Max en el judici simulat, encara que té intencions més ambigües a llarg termini cap a ella, la visita i l'informa que Max està malalt. Ell suggereix que Lucia també ha d'estar malalta per permetre's estar en aquesta posició, però ella l'expulsa, dient que està amb Max per voluntat pròpia.

Els oficials de les SS estan furiosos amb Max per amagar un testimoni clau. Max es nega a continuar amb el judici, qualificant-lo de "farsa", i admet que treballa com a porter de nit a causa de la seva vergonya durant el dia. Torna amb Lucia, dient-li que la policia el va interrogar a ell i a altres persones a l'hotel sobre la seva desaparició, i que no és sospitós. Finalment, Max deixa la seva feina, dedicant tot el seu temps a Lucia. Els agents de les SS tallen el subministrament de menjar a la parella d'una botiga de queviures propera. Max fa barricades a la porta de l'apartament i ell i la Lucia comencen a racionar.

Max busca ajuda trucant a un dels seus antics amics de l'hotel, qui es nega i implora el seu veí, però Adolph, el jove que abans havia espiat en Max, li impedeix ajudar. Max es retira de nou a l'apartament, on Lucia està gairebé inconscient per la desnutrició. Després que un dels SS li talli l'electricitat a l'apartament d'en Max, Max i Lucia, vestits respectivament amb el seu uniforme nazi i una bata que s'assemblava a la que havia portat al camp de concentració, surten de l'edifici i se'n van; aviat els segueix un cotxe conduït pels antics companys de Max. En Max aparca el seu cotxe en un pont, on ell i la Lucia caminen per la vorera quan fa l'alba. Sonen dos trets i els amants cauen morts.

Repartiment[modifica]

Crítica[modifica]

En les respostes a Il portiere di notte, Cavani va ser reconeguda pel seu coratge per tractar el tema de la transgressió sexual i, simultàniament, castigada per la manera controvertida en què va presentar aquesta transgressió: el context d'una narrativa nazi de l'Holocaust.

El crític Roger Ebert de The Chicago Sun-Times va pensar que els papers principals estaven ben interpretats, però tanmateix va donar a la pel·lícula 1 estrella d'entre 4 possibles, i va anomenar Il portiere di notte "desagradable com a lúbric, un intent menyspreable d'emocionar-nos aprofitant els records de persecució i patiment",[4] tot i que va afegir que no "s'oposava per se al tema de la pel·lícula". La Guia de pel·lícules de Leonard Maltin del 2015 el va anomenar un "drama estrany i sòrdid", atorgant-li dues de quatre estrelles.[8] A The New York Times, Nora Sayre va elogiar les actuacions de Bogarde i Rampling, i els "tons foscos i rics" de la cinematografia, però va començar la seva ressenya escrivint "Si no t'agrada el dolor, no trobaràs "Il portiere di notte" eròtic, i a hores d'ara, fins i tot els analgèsics poden estar saciats amb decadència nazi."[9] Vincent Canby, un altre prominent crític de The New York Times, la va titllara de "pornografia romàntica" i "un tros d'escombraries".[1]

Al seu assaig per l'entrega de the Criterion Collection, Annette Insdorf va anomenar Il portiere di notte "una pel·lícula provocadora i problemàtica... [E]t es pot veure com un exercici de perversió i explotació de l'Holocaust". Pel sensacionalisme. D'altra banda, una lectura més atenta d'aquest thriller psicològic en anglès suggereix una visió fosca de personatges convincents condemnats pel seu passat de la Segona Guerra Mundial."[1]

Reconeixements[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Insdorf, Annette (January 10, 2000) "The Night Porter" Criterion Collection
  2. ↑ 2,0 2,1 Staff (ndg) "The Night Porter" Amazon.com
  3. ↑ Koven, Mikel J. "'The Film You Are About to See is Based on Fact': Italian Nazi Sexploitation Cinema" in Mathijs, Ernest and Mendik, Xavier (2004)Alternative Europe: Eurotrash and Exploitation Cinema Since 1945 Wallflower Press. p.20 ISBN 9781903364932
  4. ↑ 4,0 4,1 Ebert, Roger «The Night Porter». Chicago Sun-Times, 10-02-1975 [Consulta: 23 desembre 2008]. Arxivat 2012-09-28 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2012-09-28. [Consulta: 8 novembre 2022].
  5. ↑ Wolff, Zoe (September 2, 2014) "Charlotte Rampling" Interview
  6. ↑ Staff (ndg) "The Night Porter" Arxivat 2022-01-07 a Wayback Machine. American Cinematheque
  7. ↑ «Biennale Cinema 2018, Venice Classics». labiennale.org, 13-07-2018. [Consulta: 22 juliol 2018].
  8. ↑ Leonard Maltin, editor. Leonard Maltin's Movie Guide: 2015 Edition: The Modern Era, New York: Signet 2014, page 1008. Retrieved 30 January 2020
  9. ↑ Sayre, Nora (October 2, 1974) "'The Night Porter,' Portrait of Abuse, Stars Bogarde" The New York Times
  10. ↑ Nastri d'Argento 1975, mymovies.it

Bibliografia[modifica]

  • Rafael Antuña Egogheaga El portero de noche: de amores torturantes en Torturas en el cine / coord. por Juan Antonio García Amado, José Manuel Paredes Castañón, 2005, ISBN 84-8456-207-7, págs. 201-230

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Il_portiere_di_notte&oldid=32519966»