Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys

Nationalsozialistische Deutsche Arbeiterpartei Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors
President	Adolf Hitler
Fundació	1919
Dissolució	1945
Publicació oficial	Völkischer Beobachter
Ideologia	Nazisme

El Partit dels Treballadors Nacionalsocialistes Alemanys (en alemany: Nationalsozialistische Deutsche Arbeiterpartei, abreujat NSDAP), comunament conegut com Partit Nazi, era un partit polític a Alemanya entre 1919 i 1945. Era conegut com el Partit Obrer Alemany (DAP) abans d'un canvi de nom el 1920. El terme nazi és alemany i es deriva de Nationalsozialist, a causa de la pronunciació del llatí tion com tsion, en alemany (en lloc de -Shon- com ho és en Anglès).

El darrer líder del partit, Adolf Hitler, va ser nomenat Canceller d'Alemanya pel president Paul von Hindenburg el 1933. Hitler va establir ràpidament un règim totalitari conegut com el Tercer Reich.

La ideologia nazi va subratllar el fracàs de Laissez faire del capitalisme, el comunisme, el liberalisme econòmic i la democràcia; advocar a favor del Cristianisme Positiu, amb el suport de la "puresa racial del poble alemany" i la d'altres països del nord-oest d'Europa, i s'afirmà a si mateix com el protector d'alemanya contra els Jueus la influència i la corrupció. Els nazis van perseguir els que consideraven enemics de la raça o lebensunwertes Leben, traduït com "vida indigna de vida". Això inclou Jueus, els eslaus, els gitanos, i els anomenats "Mischlinge", juntament amb els comunistes, homosexuals, discapacitats físics i mentals, i altres. La persecució va arribar al seu clímax quan el partit que controlava l'estat alemany va organitzat l'assassinat sistemàtic d'uns sis milions de Jueus i de persones dels altres grups especificats, en el que es coneix com l'Holocaust. Com a resposta del desig de Hitler de construir un imperi alemany a través de les polítiques expansionistes que van conduir a l'esclat de la Segona Guerra Mundial.

Història

Inicis i prohibició 1923

Símbol del Nacionalsocialisme i la bandera nacional de l'Imperi Alemany (Deutschen Reich) (1933/1935–1945)

L'NSDAP sorgí del Partit Alemany dels Treballadors (En alemany Deutsche Arbeiterpartei; DAP) arran del seu canvi de nom el 24 de febrer del 1920. La fundació del partit es dugué a terme en el 'biergarten' muniquès del Hofbräuhaus. En aquell dia el partit publicà el seu programa de 25 punts (25-Punkte-Programm). Els principals punts eren l'aixecament del Tractat de Versalles, retirada de la nacionalitat alemanya dels ciutadans jueus i reforçament del sentiment de societat („Stärkung der Volksgemeinschaft"). Fins l'any 1923 guanyà adeptes sobretot en l'estat de Baviera i el 9 de novembre del 1923 dugué a terme el cop d'estat de Hitler. El motiu d'aquest fou la hiperinflació alemanya(... (Ruhrkampf)) i la mala situació econòmica en general del Regne d'Alemanya (Deutsche Reich).

Després del fracàs del cop d'estat, el partit fou prohibit, es confiscaren totes les seves pertinences i bens, l'oficina a Munic es tancà, i Hitler (de nacionalitat austríaca) fou empresonat. Això dugué a que l'NSDAP s'ajuntés amb un altre partit (Deutschvölkischen Freiheitspartei) per a poder anar a les eleccions al Reichstag del 1924.

L'NSDAP al poder des del 1933

El Partit. esculptura al·legòrica d'Arno Breker.

L'NSDAP tenia força ens especial a Ostelbien i les regions evangèliques. (esquema en alemany)

NSDAP Gaue 1926,1928,1933 & 1937

Després que el seu intent de cop d'estat fracassés a Baviera, els nazis van participar en les eleccions restants dels anys vint. En les eleccions de la dècada de 1930, impulsats pels problemes econòmics d'Alemanya deguts a la incipient Gran Depressió, van incrementar els seus vots considerablement convertint-se en el segon partit majoritari en el Reichstag, lloc que van millorar en els següents anys. En les eleccions parlamentàries de juliol de 1932, tot i l'amenaça de proscripció de les SA (Sturmabteilung, Seccions d'Assalt, l'exèrcit privat del partit) el 1932, els nazis van aconseguir un total de 13,57 milions de vots, i es convertiren en el bloc més votat al Parlament. No obstant això, aquesta victòria va ser insuficient perquè Hitler accedís a la Cancelleria. Després de forjar una aliança amb el Centre Catòlic i els Nacionalistes al Parlament, i en vista que els nazis havien guanyat 22 processos electorals, Hitler va ser nomenat pel president Hindenburg Canceller el 30 de gener de 1933. Immediatament es van realitzar noves eleccions parlamentàries, i els nazis i els seus aliats nacionalistes van aconseguir la majoria de la que es van servir per aprovar la Llei de Capacitació de 1933, destinada a posar el poder absolut a les mans de Hitler. Després de la proscripció o cancel·lació de tots els altres partits (5 de juliol de 1933) i la prohibició de formar-ne de nous (14 de juliol de 1933), els nacionalsocialistes es converteixen en l'únic partit polític restant. Això era part de la Gleichschaltung (literalment 'sincronització', terme usat en un sentit polític per descriure el procés mitjançant el qual el règim nazi va establir successivament un sistema de control totalitari sobre l'individu). Nomenar a les SA com braç armat del Règim i les SS com un organisme auxiliar de les SA, a més de crear la Policia Secreta de l'Estat (en alemany: Geheime Staats Polizei, amb les sigles Gestapo).L'himne del Partit Nazi era Horst Wessel Lied (Cançó de Horst Wessel) dedicada a un dels màrtirs inicials del moviment, Horst Wessel, mort durant les habituals refregues de carrer amb oponents polítics. Cada membre del Partit en ingressar rebia una constància per escrit que durava sis mesos, renovable per sis mesos més. A l'any rebia un cartró on es deixava constar que la persona era militant actiu i tenia un espai per enganxar les dotze estampilles corresponents a la mensualitat, ja que el partit era finançat pels seus propis membres. Als dos anys rebia un llibre vermell de membresía on constaven les dades i fotos del militant, les seves aportacions polítiques i financeres, així com els seus deures i drets com a membre del partit.

Recolzament de l'economia i indústria

Durant la fi de la república de Weimer, només en casos aïllats recolzaren els grans empresaris el finançament de l'NSDAP. Això però canvià de forma radical a partir del 1933. Grans empresaris com Fritz Thyssen, Albert Vögler, varen sotasignar una llista d'importants empresaris en contra de Hitler el novembre del 1932. Tot i així, aquests mateixos varen acabar recolzant el partit Nazi, que s'havia gastat molts diners en campanyes propagandístiques. Emil Kirdorf, un dels empresaris més importants de la regió del Ruhr, també recolzà el partit Nazi. Les donacions de la indústria s'acabaren institucionalitzant en la donació-Adolf-Hitler de l'economia alemanya i en poc temps s'acabaren convertint en una mena d'impost revolucionari obligatori. Naturalment però, aquests empresaris obtingueren, tal i com s'esperaven, gràcies al seu recolzament financer, diversos aventatges. Per a poder fer realitat el pla de Hitler de preparar l'economia per a temps de guerra i fer la Wehrmacht (l'exèrcit alemany d'aleshores) operativa, no només es reforçà la indústria militar. Per damunt de tot, multinacionals com I.G. Farben (o IG Farben) eren necessàries per a la producció de materials sintètics de Buma (substitutiu del cautxu) o benzina. D'aquesta manera els industrials tenien una influència determinant sobre Hitler, donat que ell depenia del recolzament financer dels industrials, a més de què necessitava els productes de les mateixes empreses per tal de tirar endavant la seva política tal i com l'havia planejat. Per l'altra banda però, donat que els objectius d'incrementar la productivitat (implícit en la indústria) no estaven molt allunyats dels objectius de Hitler (carrera armamentística per a preparar-se per a la guerra), la cooperació entre ambdues parts no dugué a gaires discusions o polèmiques. També a Àustria (aleshores anomenada Ostmark) es fundà l'NSDAP.

Després de l'assassinat dels capitosts de la SA, per tal d'evitar el suposat cop d'estat de Röhm, Hitler ja no tenia més enemics o oponents a tenir en compte dins del mateix partit. Així el principi de poder basat en la figura del líder ("Führer") va prevaldre fins la fi de la Segona Guerra Mundial.

Die „unlöslich mit dem Staat verbundene" Partei wurde zur „Trägerin des deutschen Staatsgedankens" und war zuständig für die „Führerauslese", also die Besetzung staatlicher Schlüsselpositionen.

Durant la Segona Guerra Mundial depenia de l'NSDAP decidir qui es podia lliurar del servei militar i no havia d'anar al front de guerra. Generalment, aquests estatus només se'l concedia als funcionaris del partit Nazi. El materialisme inherent en els que ocupaven llocs importants dins del partit, a més de la seva incompetència i corrupció, ajudaren a empitjorar la imatge de l'NSDAP en la societat tan aviat com a principi de la guerra.

L'NSDAP s'encarregava principalment de tasques d'organització i administració relacionades amb la defensa aèria, l'evacuació de les ciutats, camps de concentració de treballs forçosos i recrutament per a les juventuts hitlerianes.

Finançament exterior

El Banc Harriman va ser la connexió principal de Wall Street amb companyies nazis i amb els variats interessos de Fritz Thyssen a Estats Units, qui va ser un dels principals financers primerencs del Partit Nazi fins a 1938. Totes les transaccions van ser completament aprovades pel departament del Tresor dels Estats Units. Una vegada declarada la guerra el 1941, el president Roosevelt va signar la Llei de Comerç amb l'enemic (Trading With the Enemy Act). El 20 d'octubre de 1942, el Govern nord-americà va ordenar la confiscació de tots els actius nazis al país. Prescott Bush, pare i avi dels expresidents George H. W. Bush i George W. Bush respectivament, així com el seu sogre Samuel Walker, va ser condemnat en virtut d'aquesta llei, per suport obert i actiu al partit nazi.

Presidents

En tota la història del partit van ser tres les persones les que van ostentar el càrrec de president de l'NSDAP, en el primer lloc trobem Anton Drexler un dels membres fundadors que sota pressió de Hitler va abandonar el partit i anys més tard (1933) va reincorporar-se amb un títol honorífic. Hitler fou el que portaria a la camarilla al poder a Alemanya i amb el temps es convertiria en un regim totalitari, amb la mort d'aquest el 1945 el seu secretari personal, el General Bormann el va succeir i va ocupar aquest càrrec durant el curt espai de tres dies fins la seva mort.

• Anton Drexler (24 de febrer de 1920 – 29 de juliol de 1921) danach Ehrenvorsitzender
• Adolf Hitler (29 de juliol de 1921 – 30 d'abril de 1945)
• Martin Bormann (30 d'abril – 2 de maig de 1945)

Estructura de l'NSDAP

Estructura de comandament

El Líder

Al capdavant del Partit Nazi hi havia el president del partit ("Der Führer"), que tenia el poder absolut i ple domini sobre el partit. Totes les oficines estaven subordinats al seu càrrec i depenien de les seves instruccions. El 1934, Hitler va fundar un organisme independent per al President, la Cancelleria del Führer, amb les seves propies sub-unitats.

Per sota de la Cancelleria del Führer hi havia "El personal del Vice-Führer" (dirigit per Rudolf Hess a partir d'abril 21, 1933 a maig 10, 1941) i després la "Cancelleria del partit" (Parteikanzlei), encapçalada per Martin Bormann.

Reichsleiters

Directament sotmesos al Führer els Reichsleiters eren considerats "Líders del Reich", el nombre dels quals va augmentar gradualment fins als divuit. Es va mantenir en el poder i tenien influència comparable a dels Ministres del Reich (gabinet de Hitler). Els divuit Reichsleiters van formar el "liders del Reich del Partit Nazi" (Reichsleitung der NSDAP), que es va establir en l'anomenada Casa Brown, a Munic. A diferència dels Gauleiters, els Reichsleiters no tenien àrees geogràfiques individuals sota el seu comandament, però van ser els responsables de les esferes específiques d'interès.

Lideratge polític

El cos de direcció política del Partit Nazi eren aquelles persones que s'associaven sovint com "nazis" en el sentit estereotipat de la paraula, ja que van ser aquestes persones que es posarien l'uniforme marró paramilitar nazi, fent complir la doctrina nazi, i van controlar els assumptes dels governs locals, d'acord amb les instruccions del partit nazi.

El lideratge polític va abastar una àmplia gamma de títols paramilitars a la part superior dels quals eren els Gauleiters, que van ser els líders del Partit de les grans àrees geogràfiques. A partir dels Gauleiters cap avall a través de les posicions nazis abastaven per ordre comtats, ciutats, i Viles, tots els quals eren inqüestionables governants en les seves respectives àrees i regions.

Per al final de la seva existència, el Partit Nazi va reclamar el respecte al govern tradicional d'Alemanya i, amb aquest fi, els governs locals i estatals els se'ls estava premés certa autonomia, de costat a costat amb les organitzacions regionals líders nazis. No obstant això, el 1936, els governs locals havien perdut gairebé tot el poder encontra dels seus homòlegs nazis. Això va portar a la consolidació de títols alemanys com Bürgermeister, així com l'existència de les legislatures estatals alemanyes (Landesrat), però sense cap poder real.

Militància en el partit nazi

En general els membres del partit nazi eren coneguts pel títol de Parteimitglieder. Aquest terme genèric que s'aplicà a qualsevol membre del partit que no tenien una posició de lideratge polític. Traduït simplement com "membre del partit", el Parteimitglieder podia (o no) ocupen càrrecs en altres grups nazis, com les SS o Sturmabteilung. L'única insígnia per al Parteimitglieder era un pin de solapa del Partit Nazi, i no hi havia uniforme dissenyat per als membres del partit nazi que no eren els líders polítics. Aquestes persones, però, sovint portaven uniformes d'altres grups nazis, els uniformes de les agències de govern alemany, i també podien fer servir el de les forces armades alemanyes.

Organitzacions

El partit estava dividit en les següents organitzacions:

• Bund Deutscher Mädel (BDM) (unió de noies alemanyes)
• Hitler-Jugend (HJ) (joventuts hitlerianes)
• NS-Deutscher Dozentenbund (NSDD) - (a partir del juliol del 1944)
• NS-Deutscher Studentenbund (NSDStB) (unió d'estudiants del partit Nazi)
• NS-Frauenschaft (NSF) (unió de dones del partit Nazi)
• Nationalsozialistisches Kraftfahrerkorps (NSKK) (cos de conductors del partit Nazi)
• NSDAP/AO - Auslandsorganisation (organització de l'NSDAP a l'estranger)
• Schutzstaffel, (Allgemeine bzw. Waffen-SS)
• Sturmabteilung (SA)

Algunes organitzacions tenien eren una entitat per si mateixes i posseïen un patrimoni propi. Aquestes també estaven associades al partit, per exemple:

• Reichsbund der Deutschen Beamten (unió de funcionaris alemanys del Reich)
• Deutsche Arbeitsfront (DAF) (front alemany de treballadors)
• NS-Deutscher Ärztebund (NSDÄB) (unió alemanya de metges del partit Nazi)
• Nationalsozialistischer Rechtswahrerbund (NSRB)
• NS-Kriegsopferversorgung (NSKOV)
• Nationalsozialistischer Lehrerbund (NSLB) (unió de professors del partit Nazi)
• Nationalsozialistische Volkswohlfahrt (NSV)
• Reichsarbeitsdienst (RAD)

Graus en la jerarquia de l'NSDAP

NOTA: aquí s'empren els mots originals en alemany donada la dificultat de traduïr-los.

Anwärter (Nicht-Partei-Mitglied) (1) Anwärter (2) Helfer (3) Oberhelfer (4) Arbeitsleiter (5) Oberarbeitsleiter (6)
Hauptarbeitsleiter (7) Bereitschaftsleiter (8) Oberbereitschaftsleiter (9) Hauptbereitschaftsleiter (10)

Einsatzleiter (11) Obereinsatzleiter (12) Haupteinsatzleiter (13) Gemeinschaftsleiter (14) Obergemeinschaftsleiter (15) Hauptgemeinschaftsleiter (16) Abschnittsleiter (17) Oberabschnittsleiter (18) Hauptabschnittsleiter (19)

Bereichsleiter (20) Oberbereichsleiter (21) Hauptbereichsleiter (22) Dienstleiter (23) Oberdienstleiter (24) Hauptdienstleiter (25) Befehlsleiter (26) Oberbefehlsleiter (27) Hauptbefehlsleiter (28) Gauleiter (29) Reichsleiter (30)

Afiliació

Afiliació General

Els membres en general del Partit Nazi, conegust com el Parteimitglieder, van consistir principalment de les classes mitjanes urbanes i rurals més baixes. El 7% pertanyien a la classe alta, un altre 7% eren camperols, el 35% eren treballadors de la indústria i el 51% es pot descriure com classe mitjana. A principis de 1933, just abans del nomenament de Hitler a la cancelleria, el partit va mostrar una manca de representació dels "treballadors", que representava el 29,7% dels membres, però el 46,3% de la societat alemanya. Les seccions locals del partit, dels quals hi havien 1378 a tot el país el 1928. El 1932, el nombre havia augmentat a 11.845, el que reflecteix el creixement del partit en aquesll període.

Quan va arribar al poder el 1933, el Partit Nazi hi havia més de 2 milions de membres. Un cop al poder, va atreure a molts més membres en el moment de la seva dissolució hi havia 8.500.000 afiliats. Molts d'ells eren membres nominals que es va unir per raons d'arribistes, però el partit va tenir una participació activa per part d'un milió d'aquests afiliats, incloent gairebé tots els titulars d'alts càrrecs en el govern nacional.

Estudiants membres

El 1926, el NSDAP va formar una divisió especial per participar a la població estudiantil, conegut com la Lliga Nacional d'Estudiants Alemanys (NSDStB). Un grup de professors universitaris, de la Lliga Nacional Socialista Alemany dels Professors Universitaris (NSDDB) va existir fins al juliol de 1944.

Membres fora d'Alemanya

Els membres del partit que vivien fora d'Alemanya es van reunir al Auslands-Organització (NSDAP / AO, "Organització de Relacions Exteriors"). L'organització es limitava només als anomenats "alemanys Imperial", "alemanys ètnics" (Volksdeutsche) els que no tenien la ciutadania alemanya no se'ls va permetre participar en el partit.

Membres importants

Membres destacats del partit

Llibre del partit (Parteibuch) NSDAP del 1939

• Adolf Hitler (1889–1945) – des del 1921 president de l'NSDAP, des del 1933 Reichskanzler i des del 1934 "Führer" i "Reichskanzler"
• Heinrich Himmler (1900–1945) – cap („Reichsführer") de la SS a partir del 1929
• Joseph Goebbels (1897–1945) – des del 1933 „Reichsminister für Volksaufklärung und Propaganda", l'abril i maig del 1945 fou el "Reichskanzler" per dos dies.
• Rudolf Hess (1894–1987) – del 1933 fins el 1941 representant del "Führers" (en el partit)
• Hermann Göring (1893–1946) – Ministre-President i Ministre d'afers interns prusià, Ministre de l'aviació (Reichsluftfahrtminister), Ministre de caça i forestal (Reichsforst- und Reichsjägermeister), „Reichsmarschall"
• Joachim von Ribbentrop (1893–1946) – del 1938 fins el 1945 ministre d'afers exteriors alemany
• Martin Bormann (1900–1945) – Cap de la cancilleria del partit de l'NSDAP amb el poder d'un ministre del Tercer Reich
• Wilhelm Frick (1877–1946) – ministre d'afers interns del Tercer Reich
• Baldur von Schirach (1907–1974) – Cap de les joventuts de l'NSDAP
• Hans Frank (1900–1946) – a partir de l'octubre del 1939 cap del „Generalgouvernement"
• Ernst Röhm (1887–1934) – cap de la SA, assassinat en el cop d'estat de Röhm

Altres membres

• Albert Forster, Gauleiter und Reichsstatthalter in Danzig
• Reinhard Heydrich, stellvertretender Reichsprotektor für das Protektorat Böhmen und Mähren
• Adolf Eichmann, Leiter des Referats Auswanderung und Räumung (verantwortlich für die Deportation und Ermordung von mehr als 4,5 Millionen Juden)
• Albert Speer, Reichsminister, Architekt
• Alfred Rosenberg, Beauftragter des Führers für die Überwachung der gesamten geistigen und weltanschaulichen Schulung und Erziehung der NSDAP
• Ernst Freiherr von Weizsäcker, Vater von Richard v. W. und Carl Friedrich von Weizsäcker, Staatssekretär im Auswärtigen Amt unter dem NS-Außenminister Joachim von Ribbentrop, auch Mitglied der SS
• Walter Schultze, Facharzt, Mitglied der SS und Reichsdozentenführer
• Edmund Veesenmayer, deutscher Gesandter und Reichsbevollmächtigter für Ungarn

Administració regional

Les unitats administratives del NSDAP el 1944.

Als efectes de la centralització en el procés del Gleichschaltung es va establir una estructura rígidament jeràrquica a imatge del partit nazi, que més tard va portar a través de tota Alemanya per tal de consolidar el poder total de Hitler (Führerstaat). Les regions van ser subdividides en una sèrie de Gaue (singular: Gau) dirigides per un Gauleiter, que rebien les seves ordres directament de Hitler. El nom (originalment el terme fou utilitzat per les sub-regions del Sacre Imperi Romà a càrrec d'un Gaugraf). El terme és aproximadament equivalent a la comarca.

El Gaue i Reichsgau (estat o província) es subdivideix en Kreise (districtes) a càrrec d'un Kreisleiter, que al seu torn es subdivideixen en Zellen (cèl·lules) i Blocker (blocs), encapçalats per un Zellenleiter i Blockleiter respectivament.

Símbols del partit

La Parteiadler representant el partit

La Reichsadler, durant el període nazi en el poder (1933-1945) emblema nacional d'alemanya

• Banderes nazis: El partit nazi va utilitzar una esvàstica com a símbol i els colors vermell i negre, es diu que al·legòricament a Blut und Boden ("sang i terra"). Una altra definició de la bandera descriu els colors que representen la ideologia del nacionalsocialisme, l'esvàstica en representació de la raça ària de l'agenda nacionalista del moviment, el blanc representava la puresa racial ària, i el vermell en representació de la proposta "socialista" del moviment. Negre, blanc i vermell van ser de fet els colors de l'antiga Confederació Alemanya del Nord bandera (Impulsada per Otto von Bismarck, amb base en el negre com a color de Prusia i el blanc i el vermell utilitzat pels estats del nord d'alemanya). El 1871, amb la fundació del Reich alemany, la bandera de la Confederació Alemanya del Nord es va convertir en el Reichsflagge alemany ("bandera del Reich"). Negre, blanc i vermell es van convertir en els colors dels nacionalistes a través dels anys i els aconteixements (per exemple, la Primera Guerra Mundial i la República de Weimar).

• Àguila Alemanya: El partit nazi va utilitzar la tradicional àguila alemanya, dreta damunt d'una esvàstica dins d'una garlanda de fulles de roure. També és coneguda com l'Àguila de Ferro. Quan l'àguila està mirant a la seva espatlla esquerra, simbolitza el partit nazi, i va ser anomenat com Parteiadler. Per contra, quan l'àguila està mirant la seva espatlla dreta, simbolitza el país (Reich), i va ser anomenat com Reichsadler. Després que el partit nazi va arribar al poder a Alemanya, va obligar a la substitució de la versió tradicional de l'àguila alemanya amb el símbol del partit modificat en tot el país i totes les seves institucions.

Desnazificació

Amb la invasió de les forces aliades a Europa, tot el territori del Reich nazi va quedar sota domini dels vencedors de la Segona Guerra Mundial. A la proclama « N ° 1» al poble alemany de maig de 1945, el General Dwight D. Eisenhower, Comandant en cap de les Forces Expedicionarias Aliades, va prohibir sobre el territori alemany ocupat l'existència del Partit Nazi (NSDAP), el seu cos de líders, la Policia Secreta de l'Estat o Gestapo, les SS, el Tribunal Popular i altres tribunals alemanys que haguessin funcionat durant el Tercer Reich. Així mateix assenyala la proclama que s'obriria judici als membres d'aquestes organitzacions que haguessin estat responsables de crims de guerra i crims contra la humanitat.

Durant els judicis de Nuremberg, el Tribunal va declarar com una organització criminal al Partit Nazi i el seu cos de líders, prohibit en tot el territori alemany. La la difusió de les idees nacionalsocialistes i dels seus símbols va ser penalitzada. Aquesta responsabilitat es va basar principalment en:

• L'àmplia participació dels seus militants en els actes de violència de la nit dels vidres trencats, 9 i 10 de novembre de 1938, quan milers de botigues de propietat jueus van ser destruïts, saquejades i cremades, fet que van ser la telex que comprovava l'orientació a l'afiliació per organitzar i dur a terme aquests actes de sabotatge massius.
• La participació formal del partit a la conferència de Wannsee, on es va determinar dur a terme la anomenada "solució Final" per exterminar la Nació jueva, un fet del que tenien coneixement d'una major o menor grau diversos líders del partit.
• El partit es va encarregar a través de les seves agències, de la contractació forçada de treballadors en els territoris conquerits.
• El seguiment realitzat de manera sistemàtica pels seus membres contra la població civil non grata del període.
• Participació d'una manera sistemàtica en suport de les SS, o la massacre coneguda com la "nit dels ganivets llargs" del 30 de juny de 1934, on molt del cos dels líders de SA van ser arrestat i executat sense cap judici.

Els membres de l'NSDAP es van declarar criminals amb l'excepció de tots aquells que aguessin renunciat a qualsevol dels seus càrrecs o afiliació abans de 1 de setembre de 1939. Aquesta prohibició continua avui en dia, fins i tot.

Vegeu també

• Front Negre.
• Hans Hellermann

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys

• Die NSDAP von 1920-1933
• Die NSDAP von 1933-1945
• Artikel über die NSDAP auf shoa.de
• Erklärung des „linken" Flügels 1930
• Reichsparteitage der NSDAP
• Gauleiter im Ruhrgebiet und in Westfalen - Struktur der NSDAP in der Region
• Das Programm der NSDAP
• http://www.nationalsozialismus.de Rechercheportal