Nit dels ganivets llargs

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Decret de 3 juliol de 1934 justificant la purga

Es coneix indistintament amb aquest nom o el de Nit dels coltells llargs, la nit del 30 de juny a l'1 de juliol de 1934 durant la qual, i per ordre d’Adolf Hitler, van ser assassinats o arrestats els principals dirigents de l'Sturmabteilung (SA).[1] L'objectiu final de la purga era posar fre al creixent poder de la SA així com desmantellar l'ala més esquerrana del partit nazi. Tot i que els expedients oficials xifren en 77 el nombre final d'execucions, altres fonts eleven el nombre de morts a uns 400.

Els precedents[modifica | modifica el codi]

Després de l'arribada d'Adolf Hitler a la cancelleria del Reich (30 de gener de 1933), el partit nazi va iniciar un procés amb l'objectiu d'apoderar-se de totes les estructures de l'estat alemany. En aquest procés van tenir un paper primordial l'Sturmabteilung (SA) o secció d'assalt del partit nazi que constituïa un cos paramilitar creat el 1921 i que actuava com a braç armat del partit. El líder de la SA era Ernst Röhm, antic oficial de l'exèrcit imperial i superior de Hitler durant la Primera Guerra Mundial.

El 1931, la SA comptava amb uns 70.000 membres. Sota el lideratge de Röhm, l'any 1933 van passar a ser-ne 400.000 i la xifra augmentà fins als 2.000.000 de 1934. Una gran part dels membres de la SA, especialment els afiliats abans de la presa del poder, provenien de les classes populars i proletàries. Després de la instauració del règim nazi, la política de Hitler es va orientar a congraciar-se amb els industrials i els militars a fi de consolidar un règim que, gaudint fins i tot d'un gran suport popular, no havia obtingut la majoria absoluta en les últimes eleccions de 1932. La SA es va convertir en un dels principals obstacles d'aquesta política ja que la burgesia industrial estava atemorida pel comportament baralladís i l'exèrcit temia que la SA es convertís en una força militar que competís amb ell. A tot plegat cal afegir l'existència d'un ala esquerra del partit nacionalsocialista que proposava una segona revolució en què, després de prendre el poder, s'instauraria un règim socialista-nacionalista que eliminaria la propietat privada dels mitjans de producció i repartiria les terres de cultiu entre els camperols. A més a més, el fet que molts dels dirigents de la SA fossin homosexuals produïa un gran rebuig en bona part de la burgesia alemanya.

Val a dir també que la política de competició entre dirigents del partit nazi que Hitler fomentava havia aconseguit que la SA, i Röhm en particular, fos l'objectiu de Heinrich Himmler (cap de les SS o Schutzstaffel), Reinhard Heydrich (cap del Sicherheitsdienst o SD) i Hermann Göring (ministre de l'interior de Prússia i fundador de la Gestapo). Durant els anys 1933 i 1934, Himmler i Göring van pressionar constantment Hitler perquè limités el poder de la SA.

Des de principis de 1934 van començar a córrer rumors sobre els plans de Röhm i Gregor Strasser (líder de l'ala esquerra del partit nacionalsocialista) per a derrocar Hitler i instaurar una dictadura socialista. Aquests rumors, difosos des del SD de Heydrich, van augmentar la tensió entre les diferents faccions del partit nazi i culminaren amb un informe que, d'acord amb Göring, Himmler presentà a Hitler, en el qual es detallaven els suposats plans del cop d'estat preparat per Röhm. L'informe incloïa una llista de persones involucrades en el complot que havien de ser eliminades.

La purga[modifica | modifica el codi]

La nit del 29 al 30 de juny de 1934, Hitler es va presentar acompanyat d'un escamot de les SS a l'hotel Hanselbauer de Bad Wiessee (prop de Munic), on Ernst Röhm i altres dirigents de la SA havien estat citats pel mateix Hitler. Un cop allí van arrestar Röhm i la resta de líders de la SA allí presents, molts dels quals van ser executats durant les 24 hores següents atès que figuraven en la llista preparada per Göring i Himmler. Durant aquest temps Röhm continuà arrestat i sembla que Hitler insistí a perdonar-li la vida en virtut dels serveis prestats al partit. S'ha dit, fins i tot, que Hitler va accedir a permetre-li el suïcidi, extrem al qual Röhm s'hauria negat. L'1 de juliol de 1934 Röhm va ser executat per dos membres de les SS.

Hitler no anuncià públicament la purga fins al 13 de juliol de 1934, en una al·locució en què va presentar els assassinats com una acció necessària a fi d'evitar una revolució. Especialment significatives són les següents paraules pronunciades pel Führer: "Si qualsevol persona em reprova i em demana perquè no vaig recórrer als Tribunals de Justícia regulars, llavors tot el que puc dir és això: sobre aquesta hora era responsable del destí del poble alemany, i així vaig fer de jutge suprem del poble alemany ".

En el comunicat oficial es reconeixia un balanç final de 77 víctimes mortals (61 execucions sumàries, 13 execucions per resistir-se a l'arrest i 3 suïcidis). No obstant això, ja s'ha dit que el nombre de persones assassinades va ser superior i entre elles destaquen els noms d'Ernst Röhm, Gregor Strasser[2] i el general Kurt von Schleicher.

Les conseqüències de la purga van ser:

  • Primerament la submissió de l'exèrcit a Hitler que reforçà el seu lideratge.
  • El decidit suport dels sectors industrials i la burgesia a la política nazi.
  • Tot i que Hitler nomenà Victor Lutze nou líder de la SA, aquestes entraren en un declivi gairebé definitiu. Mostra d'aquest afebliment és que l'any 1939 la major part dels seus membres van ser integrats i mobilitzats a la Wehrmacht (exèrcit alemany).

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Bessel, Richard. Political Violence and the Rise of Nazism: The Storm Troopers in Eastern Germany 1925-1934. New Haven: Yale University Press, 1984.
  • Evans, Richard. The Third Reich in Power. New York: Penguin Group, 2005.
  • Fest, Joachim. Hitler. New York: Harcourt, 1974.
  • Geoffrey of Monmouth. The History of the Kings of Britain. Translated by Lewis Thorpe. Penguin Classics, 1966.
  • Kempka, Erich. Library of Congress: Adolf Hitler Collection, C-89, 9376-88A-B, Erich Kempka interview, October 15, 1971.
  • Kershaw, Ian. Hitler: 1889-1936 Hubris. New York: W. W. Norton & Company, 1999.
  • Littlejohn, David. The Sturmabteilung: Hitler's Stormtroopers 1921 – 1945. London: Osprey Publishing, 1990.
  • O'Neill, Robert. The German Army and the Nazi Party 1933-1939. New York: James H Heineman, 1967.
  • Shirer, William J. The Rise and Fall of the Third Reich. New York: Simon and Schuster, 1960.
  • Spielvogel, Jackson J. Hitler and Nazi Germany: A History. New York: Prentice Hall, 1996.
  • Toland, John. Adolf Hitler: The Definitive Biography. New York: Doubleday, 1976.
  • Wheeler-Bennett, John. The Nemesis of Power: The German Army in Politics 1918-1945 Palgrave Macmillan, 2nd Edition, 2005.
  • Von Papen, Franz. Memoirs. London: Dutton, 1953

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Remarques[modifica | modifica el codi]

  1. SA sempre s'usa en singular, mai en plural. El mot alemany és el singular Sturmabteilung i no pas Sturmabteilungen. Consegüentment, direm la SA però en canvi les SS (en realitat, també hauríem de dir la SS,, en singular, però l'ús d'aquestes sigles en plural està tan arrelat en català que sembla impossible lluitar-hi en contra). Una possible traducció al català fóra batalló de xoc.
  2. També escrit: Straßer.