Kraft durch Freude

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Kraft durch Freude
Força per l'alegria
Abreviació KdF
Formació 28 de novembre de 1933 (1933-11-28)
Extinció 10 d'octubre de 1945 (1945-10-10)
Propòsit/focus Organitzar el lleure dels afiliats al partit NSDAP
Regió servida Tercer Reich
Llengües oficials Alemany
Organització germana Deutsche Arbeitsfront (DAF)
Front alemany del treball
Budget 281 milions de Reichsmark (1933)
538 millions de Reichmark (1939)
Personal 4.400 (1937)
Voluntaris 106.000 (1937)
Ruïna del balneari de Prora a Binz
Full de propaganda de la societat Kraft durch Freude al gau de Kurhessen

Kraft durch Freude o Força per l'alegria era una organització nacional-socialista del partit polític NSDAP i filial del Front alemany del treball (Deutsche Arbeitsfront-DAF) amb l'objectiu d'organitzar, de vetllar i d'igualar el lleure de la població alemanya.

A l'època nazi era l'agència de viatges més llarga del Tercer Reich. Va ser creada el 28 de novembre de 1933 (1933-11-28) i va ser abolida el 10 d'octubre de 1945 (1945-10-10) per la llei n°2 del consell de control (Kontrollrat) del govern dels Aliats de la Segona Guerra Mundial.[1]

El seu objectiu principal va ser de donar al poble alemany la força per a accelerar l'expansió econòmica i de fer-ne un poble sa, fort i prest a la guerra. Una alegria sana durant un temps de lleure ben organitzat, molt millor que el plaer fàcil, hauria hagut de promoure un poble sa i fort, en unir empresaris i treballadors sota un mateix taulat, s'esperava d'evitar els conflictes socials, nefasts per a l'economia. Segons la ideologia nazi, el lleure no era pas un dret individual, però un factor essencial per augmentar la productivitat al servei del progrés de l'estat.[2] També havia de contribuir a la força militar del poble. La KdF-fàbrica de Wolfsburg que oficialment treballava a construir un Volkswagen o cotxe per a tothom era un camuflament d'una indústria militar, prohibit pel tractat de Versalles del 1919. El balneari de Prora a costat de Binz a l'illa de Rügen, oficialment construït per a rebre 20.000 obrers durant les seves vacances era concebut de tal manera a poder canviar-lo ràpidament en hospital militar.[3]

El moviment va finançar-se per a contribucions obligatòries dels empleats, dels empresaris i dels funcionaris que pagaven com a mínim 0,5 Reichsmark per mes. De cara als 4400 empleats de l'organització el 1937, hi hi havia uns 106.000 voluntaris que es carregaven de l'organització d'activitats diverses fins al pobles més petits del país.

Des del 1940 hi hauria hagut una filial de Kdf a Barcelona per a servir la llarga comunitat alemany que hi era establerta, però no en queden moltes traces.[4]

Teatres[modifica | modifica el codi]

L'organització KdF va controlar la gestió de molts teatres:

Berlín: KdF-Theater des Kindes, Märchentheater, Plaza-Theater, Theater am Nollendorfplatz, Theater am Schiffbauerdamm, Theater des Volkes,
Breslau: Gerhart-Hauptmann-Theater, Dessau: Friedrich-Theater, Hannover: Mellini-Theater, Köln: Apollo-Theater, Königsberg: Ostpreußenhalle, Magdeburg: Kleinkunstbühne, München: Märchentheater, Prinzregententheater, Posen: Metropol-Varieté sowie
Viena: Deutsches Volkstheater, Die Komödie in der Johannesgasse (dem Deutschen Volkstheater angeschlossen), Raimund-Theater und Volksoper.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kraft durch Freude Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Schneider, Claudia. «Die NS-Gemeinschaft "Kraft durch Freude"» (en alemany) p. 262-296. Göttingen: Shoa.de, s.d.. [Consulta: 26 juny 2014].
  • Spode, Hasso. «Arbeiterurlaub im Dritten Reich». A: Timothy Mason i altres. Angst, Belohnung, Zucht und Ordnung. Herrschaftsmechanismen im Nationalsozialismus, 1982. 
  • Spode, Hasso. «Die NS-Gemeinschaft „Kraft durch Freude“ – ein Volk auf Reisen?». A: Verlag für Universitäre Kommunikation, 1991, p. 158. ISBN 3-928077-10-4. 
  • Spode, Hasso. «Fordism, Mass Tourism and the Third Reich». A: ournal of Social History. tom: 38, 2004. 
  • Spode, Hasso. «Some quantitative aspects of Kraft-durch-Freude-tourism». A: Margarita Dritsas. , 2007. 
  • «Kraft durch Freude» article del museu Deutsches Historisches Museum

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Kontrollrat. «Kontrollratsgesetz Nr. 2: Auflösung und Liquidierung der Naziorganisationen (Abolició i liquidació de les organitzacions nazis)» (en alemany). Amtsblatt des Kontrollrats in Deutschland (Butlletí oficial del Consell de Control a Alemanya, 10 d'octubre de 1945 (1945-10-10), pàg. 19 [Consulta: 27 juny 2014].
  2. Fromann, DAF Informationsdienst del 20 de novembre de 1933, citat per Frommann, p. 106.
  3. Brosowski, op.cit..
  4. «Carrer Moià, 1945». pladebarcelona. [Consulta: 26 juny 2014].