Judicis de Nuremberg

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els Judicis de Nuremberg van ser els judicis als dirigents del Tercer Reich involucrats en la Segona Guerra Mundial i l'Holocaust. Els judicis es van celebrar de 1945 a 1949 al Palau de Justícia de Nuremberg.

Els judicis es van celebrar a la ciutat de Nuremberg per estar en la zona controlada pels americans, el seu palau de justícia era prou gran i estava intacte, i per ser la ciutat on se celebraven els Míting de Nuremberg.

Creació del tribunal de Nuremberg[modifica | modifica el codi]

En les reunions de Teheran (1943), Ialta (1945) i Potsdam (1945) els Aliats (EUA, URSS i Regne Unit) havien acordat sancions a culpables de crims de guerra i contra la humanitat durant la Segona Guerra Mundial. França també rebé un lloc en els tribunals.

En una carta publicada el 8 d'agost de 1945 es constituí la base jurídica del Tribunal de Nuremberg. El document es limitava al "càstig dels criminals de guerra dels països europeus de l'Eix". Al voltant de 200 acusats alemany foren jutjats a Nuremberg per crims de guerra i uns 1.600 més per mètodes tradicionals de justícia militar. Segons la carta, l'autoritat política per a Alemanya havia estat traslladada al Consell de Control Aliat, que, tenint el poder sobirà sobre Alemanya, podia decidir el càstig per la violació del dret internacional i les lleis de guerra. El Tribunal de Nuremberg no tenia jurisdicció sobre els delictes comesos abans de l'1 de setembre de 1939, data d'inici de la guerra mundial.

Primer judici[modifica | modifica el codi]

El primer judici i més conegut va ser el judici del Tribunal Militar Internacional als majors criminals de guerra, a 24 liders del Tercer Reich capturats, del 20 de novembre de 1945 a l'1 d'octubre de 1946.

Els delictes[modifica | modifica el codi]

Quatre van ser els delictes imputats als acusats:

  1. Crim de guerra basant-se en l'existència d'una premeditació per alterar la pau i l'existència d'assassinats, tortura, i violacions contraris a la Convenció de Ginebra.
  2. Crim contra la humanitat quan es tractava d'extermini i mort en massa.
  3. Genocidi quan es tractava de la mort en massa contra grups ètnics determinats.
  4. Complot de guerra entès com el procés per atemptar contra la seguretat interior d'un Estat sobirà.

Acusats[modifica | modifica el codi]

De 4.850 peticions de procés individual, foren acusades 611 persones. Als grups se'ls va catalogar entre organitzacions no criminals, on es trobava l'estructura de l'Estat (Govern i Exèrcit) i criminals, que van ser les estructures paral·leles del poder nazi com la Gestapo (deixant clar que Rudolf Hess era innocent), la Schutzstaffel (SS) i el Partit Nazi.

Penes de mort[modifica | modifica el codi]

Cadenes perpètues[modifica | modifica el codi]

Condemnes temporals[modifica | modifica el codi]

Absolts[modifica | modifica el codi]

No jutjats[modifica | modifica el codi]

Entre els qui havien mort abans de ser jutjats es trobaven:

I els fugits:

Altres judicis[modifica | modifica el codi]

Altres judicis del Tribunal Militar de Nuremberg es van celebrar en altres zones ocupades, com els judicis de la Casa Curio a Hamburg o els 410 crims de la fase final. També hi va haver judicis contra funcionaris menors de l'Estat, Exèrcit, doctors i industrials, celebrats entre el 1946 i 1949.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Judicis de Nuremberg

Coord.: 49° 27.2603′ N, 11° 02.9103′ E / 49.4543383°N,11.0485050°E / 49.4543383; 11.0485050