Petrolier
Un petrolier és vaixell dissenyat per al transport de cru o productes derivats del petroli. Actualment gairebé tots els petroliers en construcció són tipus de doble buc en detriment dels més antics dissenys d'un sol buc (monobuc) degut al fet que són menys sensibles a sofrir danys i provocar abocaments en accidents de col·lisió amb altres embarcacions o embarrancament.
A partir d'aquest tipus de vaixells, va sorgir el superpetrolier, de major capacitat de càrrega i destinat al transport de cru des de l'Orient Mitjà al voltant de la Banya d'Àfrica. El superpetrolier Knock Nevis és l'embarcació més gran del món.
A més del transport per oleoducte, els petroliers són l'únic mitjà per transportar grans quantitats de cru, a pesar que alguns han provocat considerables desastres ecològics en enfonsar-se prop de la costa, provocant l'abocament de la seva càrrega al mar. Els desastres més famosos han estat els causats pels petroliers: Torrey Canyon, Exxon Valdez, Amoco Cadiz, Erika, Prestige...
Taula de continguts |
Nomenclatura [modifica]
Els petroliers es classifiquen segons la seva capacitat de càrrega en:
- VLCC (de l'anglès Very Large Crude Carrier), amb una capacitat de més de 200.000 tones
- ULCC (de l'anglès Ultra Large Crude Carrier), amb una capacitat de més de 300.000 tones
- Suezmax, que indica navilis que poden transitar pel Canal de Suez, amb una capacitat d'entre 125.000 i 200.000 tones
- Aframax, derivada de la American Freight Rate Association, amb una capacitat d'entre 80.000 i 125.000 tones
- Panamax, que indica navilis que poden transitar pel Canal de Panamà, amb una capacitat d'entre 50.000 i 79.000 tones.
Contaminació [modifica]
Els vessaments de petroli tenen efectes debastadors pels ecosistemes costers. El petroli cru conté hidrocarburs aromàtics policíclics (HAPs) molt difícils d'eliminar i que es poden mantenir durant anys als sediments marins.[2] Les espècies marines exposades intensament a aquests compostos poden tenir problemes de desenvolupament i afectar als seus sistemes immunitaris i cicles reproductius.
Referències [modifica]
- ↑ Exxon Valdez Oil Spill Trustee Council. «Frequently asked questions about the Exxon Valdez Oil Spill». www.state.ak.us. State of Alaska, 1999. [Consulta: 8 de novembre de 2008].
- ↑ Panetta, L. E. (Chair) (2003). America's living oceans: charting a course for sea change [Versió electrònica, CD] Pew Oceans Commission.
Vegeu també [modifica]
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Petrolier |
- Imatges i diagrames de petroliers (anglès)
- Superpetroliers(anglès)
