Vessament de petroli

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
La neteja del vessament de petroli del vaixell "Prestige".

Un vessament de petroli o marea negra és un abocament que es produeix a causa d'un accident o pràctica inadequada que contamina el medi ambient, especialment el mar, amb productes petroliers. Aquests vessaments afecten la fauna i la pesca de la zona marítima o litoral afectat, així com a les costes on amb especial virulència es produeixen les marees negres amb efectes que poden arribar a ser molt persistents en el temps.

Efectes ambientals i econòmics[modifica | modifica el codi]

Les aus es queden a la platja per a no ferir-se encara més i es moren de fred o de fam. Els peixos poden incorporar contaminants orgànics persistents i els depredadors que els consumeixen transmeten l'enverinament petroler d'un animal a un altre per la cadena alimentària, posant en risc la seguretat en l'alimentació humana. El petroli impregna els sediments de les platja si causa el seu tancament ja que és una amenaça per a la salut pública el contacte amb la pell. Econòmicament, les marees de petroli deixen sense feina a milers de mariners i mariscadors, i també, obliguen a institucions i administracions a fer un gran esforç econòmic per ajudar en les tasques de neteja i restauració del desastre.[1]

El vessament de petroli més gran de la història en aigua dolça va ser causat per un vaixell tanc de Shell, a Magdalena, Argentina, el 15 de gener[2] de 1999, contaminant no només l'aigua, sinó la flora i la fauna. Més actual és el desastre del Prestige. Va passar el novembre 13 de 2002 i va afectar les costes de Galícia, Astúries, Cantàbria, País Basc i fins i tot algunes zones de costa francesa.[3]

Neteja i recuperació[modifica | modifica el codi]

Els vessaments es netegen amb "salsitxes", unes esponges llargues que absorbeixen la contaminació. De vegades es lleva amb palanques que raspen l'aigua o amb una mànega que filtra l'aigua i es recull en un estany el petroli. A les platges es reuneixen grups de voluntariat i agents del govern per fer neteges amb pales i a mà. Quan passa a alta mar i el mar està calmat i hi ha poc vent es pot cremar l'oli. De vegades es fan servir detergent s per dispersar o desfer el contaminant, i microorganisme s (bioremediació).

Un accident d'aquest tipus va ser el vessament de la nau Exxon Valdez a la costa de Alaska en els Estats Units el 1989. L'hàbitat encara s'està recuperant avui dia.

Els vessaments més greus[modifica | modifica el codi]

1967. Torrey Canyon. Canal de la Mànega[modifica | modifica el codi]

Un superpetrolier de 300 metres d'eslora de la British Petroleum, llença al mar 123.000 tonelades i va contaminar 180 quilòmetres de costes franceses i britàniques. Es considera el primer gran vessament de cru.

1975. Showa Maru. Oceà Índic[modifica | modifica el codi]

El petrolier japonès, amb una càrrega de 237.000 tonelades de cru, va naufragar a l'estret de Malaca, a l'Oceà Índic.

1976. Urquiola. Galícia, Espanya[modifica | modifica el codi]

El petrolier embarranca a la costa d'A Coruña. Tot i que no sofreix molts danys i demana ser remolcat a port, les autoritats el fan allunyar 200 milles de la costa. És en aquestes maniobres que el petrolier sofreix més danys, s'incendia i s'enfonsa, llençant al mar la seva càrrega de 100.000 tonelades de petroli, que arriben a les ries de Betanzos, de Ferrol i d'Ares.[4]

1978. Amoco Cádiz. Bretanya, França[modifica | modifica el codi]

Aquest petrolier es va encallar a la costa Bretanya (França) i va provocar un vessament de 227.000 tonelades.

1979. Ixtoc One. Golf de Mèxic[modifica | modifica el codi]

Aquest baixell plataforma mexicà es trenca i vessa 420.000 tonelades pel Golf de Mèxic.

1979. Trinitat i Tobago[modifica | modifica el codi]

Davant la costa africana col·lideixen 2 vaixells petroliers, provocant un vessament de 280.000 tonelades.

1979. Estret del Bòsfor[modifica | modifica el codi]

Una altra col·lisió provoca 43 morts i un vessament de 93.000 tonelades.

1983. Castillo de Bellver. Sud-àfrica[modifica | modifica el codi]

Aquest petrolier es va inciendiar a les costes de Sud-àfrica, vessant al mar 250.000 tonelades.


1988. Odyssey. Nova Escòcia, Estats Units[modifica | modifica el codi]

Aquest petolier es parteix en dos davant les costes de Nova Escòcia, vessant 132.000 tonelades.

1989. Exxon Valdez. Alaska, Estats Units[modifica | modifica el codi]

Aquest petrolier amb una càrrega d'1,48 milions de barrils de cru, va vessar a la badia de Prince William Sound, Alaska, 37.000 tones d'hidrocarbur.

2002. Prestige. Galícia, Espanya[modifica | modifica el codi]

Aquest petrolier es va enfonsar davant de les costes gallegues i va vessar 54.000 tonelades.

Referències[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]