Costa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Costa (desambiguació)».
Costa rocosa de l'Oceà Atlàntic, Porto Covo, Portugal

La costa és el lloc on la terra s'uneix amb el mar conformant un espai singular de relleu. Té un paisatge inestable, on de vegades la terra pot créixer a causa del dipòsit de sediments i en altres casos pot disminuir pels processos d'erosió marina. Però les costes també són modificades per altres factors, com el clima, la geologia costanera, el vent, l'onatge i les activitats humanes.

Classificació de les costes[modifica | modifica el codi]

Es solen dividir les costes en primàries i secundàries. Les costes primàries són costes “joves” que es conserven en condicions similars des de l'estabilització del nivell de l'oceà des de l'última pujada. Les costes secundàries són més antigues que les primàries, i l'exposició prolongada als processos marins ha fet desaparèixer els senyals, dels processos no marins que les varen donar lloc.

Costes primàries[modifica | modifica el codi]

Són abruptes e irregulars, i es conserven els trets diferencials del processos que les originaren, com els canvis en el nivell del mar, l'erosió de les glaceres, dipòsit de sediments a la desembocadura dels rius, erupcions volcàniques o tectònica de fracturació.

Costes secundàries[modifica | modifica el codi]

Són costes que han sigut modelades significativament per l'acció de les ones i altres processos marins després que el nivell del mar s'estabilitzara. Originalment van ser costes primàries, però l'erosió continental així com l'erosió i sedimentació marina, les varen modificar i ara els seus trets distintius són netament marins.

Les costes secundàries es poden classificar en tres grups:

  • Costes d'erosió d'ones. Són principalment els penya-segats rectificats o penya-segats d'ones.
  • Costes amb sedimentació marina. Les principals són les illes barrera, on tenim un cos sorrenc separat de l'àrea costanera per una llacuna.
  • Costes construïdes per organismes. On podem tenir organismes constructors d'un escull, com ara coralls i altres, o bé vegetació adaptada a la vida aquàtica com els manglars.

L'energia del mar[modifica | modifica el codi]

Ones trencant a la costa

Les marees i corrents aporten a la zona costanera part de l'energia del mar, però les ones són el principal factor en la formació de les costes, en lliurar la major part de l'energia que erosiona, transporta i diposita els sediments. Les ones que recorren llargues distàncies tenen una energia considerable com a modeladores de les costes.

Corrent costaner[modifica | modifica el codi]

En zones on predominen els vents i les ones en un sol sentit, la capacitat del mar per transportar materials al llarg de la costa, en un sentit determinat, produeix un procés què es diu corrent costanera. Per trobar la forma que adopta la superfície lliure d'una capa d'aigua que cobreix tota la Terra, s'han de considerar totes les forces i majoritàriament la d'atracció que exerceixen el Sol i la Lluna.

Platges[modifica | modifica el codi]

Són el resultat dels dipòsits d'ones constructives, en general en zones costaneres d'escassa energia. Poden ser de sediments fins, com a llim i sorra, o de materials més gruixuts, com a còdols o també com a combinació d'aquests tres elements. El tipus de sediment, l'energia de les ones, l'amplitud de la marea i l'efecte del vent determinarà la forma de la platja.

Costes erosives[modifica | modifica el codi]

L'erosió es produeix a les costes que estan exposades a ones que han recorregut una gran distància, o amb vents marins que porten molta energia. Aquestes costes estan dominades per penya-segats, en la base del qual es produeix una plataforma erosionada per les ones.

L'erosió costanera és produïda a través de l'acció hidràulica (la pressió de les ones que trenquen als peus del penya-segat) i del procés pel qual els sediments de l'aigua són llançats contra la superfície rocosa. Tanmateix vent i aire no és el mateix. Vent és el moviment de l'aire. Els vents globals es generen com a conseqüència del desplaçament de l'aire des de zones d'alta pressió a zones de baixa pressió, determinant els vents dominants d'una àrea o regió. Aire és el nom que rep la combinació de gasos que forma l'atmosfera de la Terra.

Paisatges costaners[modifica | modifica el codi]

A més de dependre dels processos de sedimentació i de l'erosió, els paisatges costaners depenen de l'estructura de la geologia costanera i de la naturalesa.

Els éssers humans també afecten el paisatge. Entre les accions més importants hi ha la construcció de defenses costaneres, tant per reduir el perill de les inundacions a les zones baixes i també per controlar l'erosió. Les terres guanyades al mar com en el cas dels Països Baixos, constitueixen 2.227 km².

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaç extern[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Costa Modifica l'enllaç a Wikidata