Ghana

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Republic of Ghana
Bandera Escut
Lema nacionalFreedom and Justice (Llibertat i Justícia)'
HimneHail the Name of Ghana
Capital
(i major ciutat)
Accra
05° 33′ N, 00° 15′ O / 5.550°N,0.250°O / 5.550; -0.250Coord.: 05° 33′ N, 00° 15′ O / 5.550°N,0.250°O / 5.550; -0.250
Idiomes oficials Anglès
Gentilici Ghanès, ghanesa
Govern República
  President
Vicepresident
John Dramani Mahama
Kwesi Amissah-Arthur
Independència
 
del Regne Unit

6 de març del 1957 
Superfície
 -  Total 238,540 km2 
 -  Aigua (%) 3,5%
Població
 -  Est. jul. 2010 24.339.838  (47è)[nb 1]
 -  Cens 
 -  Densitat 87 /km2 (83è)
Moneda Cedi (GHC)
Domini internet .gh 
Codi telefònic 233
  1. Dades del World Factbook

Ghana és una república de l'Àfrica occidental. Limita a l'oest amb la Costa d'Ivori, al nord-oest i al nord amb Burkina Faso, a l'est amb Togo i al sud amb el golf de Guinea.

Història[modifica | modifica el codi]

Article principal: Història de Ghana

Al segle XVI el xeic Islamil de Begho i el seu fill Muhammad al-Abyad van convertir a l'islam a l'aristocràcia dirigent malinke-bambara de Gonja, que va esdevenir la potència musulmana dominant al nord de la moderna Ghana. Al segle XVIII el rei de Dagomba, Muhammad Zanjina, es va fer musulmà i quasi al mateix temps va fer el mateix el rei Atabia (+ 1741/1742) rei de Mamprusi. Així abans de la meitat del segle els tres estats principals de la zona septentrional eren musulmans. Comunitats musulmanes es van establir al final del segle i al començament del segle XIX a Kumasi, capital del regne dels ashanti i van arribar a ocupar llocs dirigents al consell reial. Al segle XIX les regions occidentals de Gonja, i la regió de Wa, van caure en mans de l'imperi manding de Samori Ture, els zabarima i forces reclutades localment per Alfa Kazare, Babatu i Hamaria van formar un estat musulmà que va ser de curta volda. Aliat a Samori i a Muktar Karantao de Wahatu foren derrotats pels francesos (cadascun per separat) a la part final del segle i al començament del segle XX formaven part de les colònies europees. El territori va formar la colònia i el protectorat de la Costa d'Or.

La moderna Ghana es va formar arran de la unió del protectorat i la colònia britànica de la Costa d'Or i del territori en fideïcomís del Togo Britànic, Ghana va esdevenir, el 1957, el primer país de l'Àfrica subsahariana que assolia la independència. Una llarga sèrie de cops d'estat van comportar la suspensió de la constitució el 1981 i la prohibició dels partits polítics. El 1992 es va aprovar una nova constitució multipartidista.

Política[modifica | modifica el codi]

Cort Suprema de Ghana.

El seu primer cap d'estat i el que va portar Ghana a la independència fou Kwame Nkrumah. Ghana és una república que forma part de la Commonwealth. El seu Cap d'Estat i de govern és actualment John Atta Mills.

El Parlament de Ghana és unicameral, compost per 230 membres triats per a un mandat de 4 anys. En l'actualitat està dominat per dos petits partits revolucionaris, el Nou Partit Patriòtic i el Congrés Nacional Democràtic.

Divisió administrativa[modifica | modifica el codi]

Article principal: Regions de Ghana

Administrativament, Ghana s'organitza en 10 regions que se subdivideixen en 216 districtes.

Geografia[modifica | modifica el codi]

La capital n'és Accra, amb més d'un milió i mig d'habitants (i més de tres a l'aglomeració urbana), i les ciutats principals són Kumasi (amb més d'un milió) i Tamale, amb més de tres-cents mil.

La República de Ghana està situada només a uns quants graus per damunt de l'equador. És un país de terres baixes (el punt més alt es troba a 883 m) i clima tropical. Al golf de Guinea hi desemboca el riu Volta, el principal del país, que aquí forma el llac Volta, el llac artificial més gran del món; genera electricitat i és navegable.

Economia[modifica | modifica el codi]

Article principal: Economia de Ghana

Ghana és un dels països més rics en recursos de l'Àfrica occidental, però el seu PIB per capita - 1.500 dòlars - és poc més que el doble dels països més pobres de la regió.[1] L'economia del país és principalment agrària. La principal font d'ingressos dels agricultors és el cacau i els seus productes derivats, que normalment solen consistir en dos terços de les exportacions

Cultura[modifica | modifica el codi]

Llengües[modifica | modifica el codi]

La llengua nacional o oficial de Ghana és l'anglès. El SIL Internacional ha llistat un total de 79 llengües, totes vives:[2]

  • Abron: 1.050.000 parlants a Ghana. Es parla al sud-oest de l'estat, al nord-oest d'Asante. També es parla a Costa d'Ivori.
  • Adamorobe, llengua de signes: 3.400 parlants a Adamorobe.
  • Adangbe: es parla a la frontera amb Togo, on també es parla. Es parla, entre altres, als pobles de Kpoeta i Apegame.
  • Adele: 11.000 parlants a la frontera est-central amb Togo, on també es parla.
  • Ahanta: 142.000 parlants a la costa del sud-oest de l'estat.
  • Akan: 8.300.000 parlants a Ghana.
  • Akposo: 7500 parlants al sud de Ghana.
  • Animere:700 parlants als pobles de Kecheibi i Kunda, a la zona central-est de Ghana.
  • Anufo:66.000 parlants a Ghana, al nord-est, al voltant de Wawjayga. També es parla al Benin i a Togo.
  • Anyin: 250.000 parlants a Ghana, entre Abron i Nzema.
  • Avatime: 24.000 parlants al sud-est de Ghana. Sobretot a Amedzofe.
  • Awutu: 180.000 parlants a la costa, a l'oest d'Accra.
  • Bimoba: 120.000 parlants al nord-est, al disbricte de Gambaga, al sud de Kusaasi, i al nord de Konkomba.
  • Birifor meridional: 125.000 parlants a l'extrem nord-occidental de Ghana. També es parla a Costa d'Ivori.
  • Bissa: 165.900 parlants al nord-est de Ghana.
  • Buli: 150.000 parlants al districte de Sandema.
  • Chakali: 6000 parlants a l'est de Wa.
  • Chala: 3000 parlants, a la regió de Volta i a la regió del Nord.
  • Cherepon:111.000 parlants entre les àrees Ga i Twi, al nord de Larteh.
  • Chumburung: 69.000 parlants a la zona compresa entre el llac Volta, el riu Daka i Yeji.
  • Dagaare meridional: 700.000 parlants al nord-oest de Ghana, a la regió d'Upper West.
  • Dagbani: 800.000 parlants, al nord-est de Ghana, al voltant de Tamale.
  • Dangme: 800.000 parlants al sud-est, a la costa a l'est d'Accra.
  • Deg: 26.400 parlants a la zona central-occidental, a l'oest del llac Volta. També es parla a Costa d'Ivori.
  • Delo: 10.900 parlants a la frontera amb Togo, on també es parla.
  • Dompo: Uns 70 parlants, a la regió Brong-Ahafo.
  • Dwang: 8200 parlants, al sud del llac Volta.
  • Anglès.
  • Éwé: 2.250.500 parlants a Ghana. També es parla a Togo.
  • Farefare:820.000 parlants, al nord-est de Ghana. També es parla a Burkina Faso.
  • Fulfulde, Maasina: 7300 parlants al nord de Ghana.
  • Ga: 600.000 parlants al sud-est, a la costa al voltant d'Accra.
  • Llengua dels signes ghaniana.
  • Gikyode: 10.400 parlants al centre-est, a la frontera amb Togo.
  • Gonja:230.000 parlants, a la regió del nord.
  • Gua: 60.200 parlants a Ghana.
  • Hanga: 6800 parlants al centre-nord, al districte de Damongo.
  • Hausa.
  • Jwira-pepesa: 18.000 parlants a l'extrem sud-oest de Ghana.
  • Kabiyé: Es parla al nord de Ghana.
  • Kamara: 3000 parlants a Ghana.
  • Kantosi: 2300 parlants al centre-nord de Ghana, al districte de Sandema.
  • Kasem: 130.000 parlants al centre-nord de Ghana.
  • Konkomba: 500.000 parlants al nord-est de Ghana. També es parla a Togo.
  • Konni: 3800 parlants, remots i aïllats, al sud-est de Sisaala i a l'oest de Mambrusi, en una zona en la qual no hi ha carreteres.
  • Kplang: 1600 parlants, al sud del llac Volta, al sud de Yeji.
  • Krache: 58.000 parlants al centre de Ghana, a prop de Nchimburu.
  • Kulango, bondoukou: 27.000 parlants al centre-oest de Ghana, a l'oest de Wrenchi.
  • Kulango, bouna: 15.500 parlants a la frontera central-occidental de Ghana.
  • Kusaal: 420.000 parlants al nord-est de Ghana, al districte de Bawku. També es parla a Burkina Faso.
  • Lama: Centenars de parlants al sud de Bassar.
  • Larteh:74.000 parlants al sud de Cherepon.
  • Lelemi: 48.900 parlants al sud-est de Ghana, a la ciutat de Jasikan.
  • Ligbi: 15.000 parlants a Numasa. També es parla a Costa d'Ivori.
  • Logba: 7500 parlants al sud-est de Ghana.
  • Mampruli: 220.000 parlants a l'est i a l'oest de Gambaga, al nord-est de la regió del nord.
  • Nafaanra: 61.000 parlants a la frontera occidental, a l'est de Bondoukou. També es parla a Costa d'Ivori.
  • Nawdm: Es parla a Accra, Ho, Kpandu i la regió de Volta.
  • Nawuri: 14.000 parlants al centre-est de Ghana, la majoria a la ribera occidental del riu Oti.
  • Nchumbulu: 1800 parlants a l'oest del llac Volta, a prop de Kplang.
  • Nkonya: 28.000 parlants al sud-est de Ghana, al nord-oest d'Éwé.
  • Ntcham: 57.000 parlants a Ghana.
  • Nyangbo: 6400 parlants, al sud-est de Ghana.
  • Nzema: 262.000 paralants a Ghana. També es parla a Costa d'Ivori.
  • Paasaal36.000 a la regió Upper West.
  • Safaliba: 4000 parlants, al sud de Bole, a l'occident de la regió del Nord.
  • Sehwi: 250.000 parlants al sud-oest de Ghana.
  • Sekpele: 23.400 parlants al sud-est de Ghana, al nord de Hohoe.
  • Selee: 11.300 parlants al sud-est de Ghana.
  • Sisaala, tumulung: 105.000 parlants al centre-nord de Ghana, al districte de Tumu.
  • Sisaala, Western: 30.000 parlants al centre nord de Ghana.
  • Siwu: 27.000 parlants al sud-est de Ghana, al nord de Hohoé.
  • Tafi: 4.400 parlants al centre nord de Ghana, a prop de la frontera amb Togo.
  • Tampulma: 16.000 parlants al centre-nord de Ghana, al sud de Sisaala, al districte de Damongo.
  • Tem: 53.000 parlants a Ghana, la majoria a Accra.
  • Tuwuli: 11.400 parlants a la regió de Volta.
  • Vagla: 13.500 parlants al centre-oest de Ghana, a prop de Sawla.
  • Wali: 138.000 parlants al nord-oest de Ghana.
  • Wasa: 309.000 parlants al sud-oest de Ghana.

A més a més, a Ghana també es parla foodo (1000), klao, lobi i mòoré.

Literatura[modifica | modifica el codi]

Entre els escriptors més reputats de Ghana es troben Kwame Nkrumah, Kofi Awoonor, Ayi Kwei Armah i Kobina Sekyi.

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]