Txad

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
جمهورية تشاد
(Jumhuriyat Tashad)
République du Tchad
Bandera Escut
Lema nacionalUnitat - Treball - Progrés
Unité - Travail - Progrès (Francès)
HimneLa Tchadienne
Capital
(i major ciutat)
N'Djamena
12°06′N 15°02′E
Idiomes oficials francès, àrab
Gentilici Txadià, txadiana
Govern República
  President
Primer Ministre
Idriss Déby
Djimrangar Dadnadji
Independència
 
l'11 d'agost de 1960 
Superfície
 -  Total 1,284,000 km2 
 -  Aigua (%) 1,9%
Població
 -  Est. jul. 2010 10.543.464  (78è)[nb 1]
 -  Cens -
 -  Densitat 7,9 /km2 (180è)
Moneda Franc CFA de l'Àfrica Central (XAF)
Fus horari (UTC+1)
Domini internet .td 
Codi telefònic 235
  1. Dades del World Factbook

El Txad és una república de l'Àfrica central sense sortida al mar, que limita al nord amb Líbia, a l'est amb el Sudan, al sud amb la República Centreafricana, al sud-oest amb el Camerun i Nigèria i a l'oest amb el Níger. Té una extensió d'1.284.000 km² i una població de 9.253.493 habitants (2003). La capital és N'Djamena, amb més de set-cents mil habitants; passen dels cent mil Moundou i Sarh.

Història[modifica | modifica el codi]

Article principal: Història del Txad

La zona va estar habitada des de la prehistòria, com proven els fòssils trobats (especialment la troballa de Toumaï), però no tenia identitat diferenciada de la dels veïns. El primer regne local poderós va ser el de Kanem-Bornou, al segle VIII, que es va convertir a l'Islam dos segles i mig més tard. Amb l'auge del colonialisme europeu, va lucrar-se amb el tràfic d'esclaus.

Al segle XVII aquest regne va conviure amb el de Baguirmi, basat en els caps tribals. Aquesta estructura conviu amb el govern modern actual.

Colònia francesa des del 1891, va esdevenir-ne independent el 1960. El 1965, hi va començar una guerra civil com a conseqüència d'una revolta contra els impostos generada en el nord musulmà. Aquesta llarga i dolorosa guerra va durar fins al 1996, en què es redactà una nova constitució i es va elegir Idriss Déby com a president.

Geografia[modifica | modifica el codi]

El Txad té quatre zones climàtiques: unes extenses planes àrides al centre, el Sahel; al nord, la part corresponent del desert del Sàhara; una àrida regió muntanyosa al nord-oest, el Tibesti, la màxima elevació de la qual és l'Emi Koussi, amb 3.415 m, i terres baixes tropicals al sud. Només el 3% del territori és cultivable, tot i que no hi ha conreus permanents enlloc del país. A causa de la seva situació geogràfica és terra de perills ambientals com els vents anomenats harmattan de la regió nord, calents, secs i polsegosos; les sequeres periòdiques i les plagues de llagostes. El llac Txad, compartit amb el Camerun i Nigèria, en una època va ser el segon més gran de l'Àfrica, però ha anat minvant dramàticament durant les últimes dècades i ara no arriba ni al 10% de la seva forma originària. L'únic curs d'aigua important és el riu Chari, que desemboca al llac Txad, amb el seu afluent Logone.

Divisions administratives[modifica | modifica el codi]

Mapa de les 22 regions del Txad.

El 2002 el Txad va ser dividit en 18 regions administratives. El 19 de febrer del 2008 el nombre de regions va augmentar fins a 22, reemplaçant així les catorze prefectures que hi havia abans. Cada regió és dirigida per un governador nomenat pel govern central.

  1. el Batha
  2. el Chari-Baguirmi
  3. el Hadjer-Lamis
  4. el Wadi Fira
  5. el Barh El Gazel
  6. el Borku
  7. l'Ennedi
  8. el Guéra
  9. el Kanem
  10. el Lac
  11. el Logone Occidental
  12. el Logone Oriental
  13. el Mandoul
  14. el Mayo-Kebbi Est
  15. el Mayo-Kebbi Oest
  16. el Moyen-Chari
  17. el Ouaddaï
  18. el Salamat
  19. el Sila
  20. la Tandjilé
  21. el Tibesti
  22. la Ciutat de N'Djamena
" style="background-color:transparent;table-layout:fixed;" border="0" cellspacing="0" cellpadding="0"

Les regions es divideixen en departaments (61), administrats per un prefecte i dividits en sots-prefectures.

Llengües[modifica | modifica el codi]

Les llengües nacionals o oficials de la República del Txad són l'àrab estàndard i el francès. El SIL International ha llistat 134 llengües al Txad. 2 d'aquestes estan extintes.[1]

  • Amdang: 41.069 parlants al sud-est de la sots-prefectura de Bitine, a l'est del Txad.
  • Àrab, Babalia Crioll: 3.937 parlants al nord de Djamena. És una llengua criolla basada en l'àrab.
  • Àrab Txadià: 754.590 parlants al Txad. També es parla al Camerun, a la República Centreafricana, Níger i Nigèria.
  • Àrab estàndard.
  • Assangori: 23.479 parlants a l'est del Txad, a nord-oest de la sots-prefectura d'Adré.
  • Bagirmi: 44.761 parlants al Txad, a les sots-prefectures de Massénya i de Bousso. També es parla a Nigèria.
  • Barein (llengua): 4100 parlans a la sots-prefectura de Melfi.
  • Bedjond: 36.000 parlants a les sots-prefectures de Koumra i Moïssala.
  • Berakou: és una llengua que està gairebé extinta, ja que només es van trobar 2 parlants a la sots-prefectura de Bokoro, a l'Oest.
  • Bernde: 2000 parlants a la sots-prefectura de Bitkine.
  • Besme (llengua): 1.228 parlants a les sots-prefectures de Kélo i Laï, a prop del riu Logone.
  • Bidiyo: 14.000 parlants al sud de la sots-prefectura de Mongo.
  • Birgit (llengua): 10.398 parlants a les sots-prefectures de Abou Déïa i Am Timan.
  • Bolgo (llengua): 1800 parlants al sud-est de la Sots-prefectura de Melfi.
  • Bon Gula: 1200 parlants a la sots-prefectura de Melfi, al nord del llac Iro.
  • Boor: 100 parlants a la sots-prefectura de Moyen-Chari, a la ribera nord del riu Chari.
  • Bua (llengua): 7.708 parlants a les sots-prefecures de Sarh i de Melfi.
  • Buduma (llengua): 51.600 parlants a la sots-prefectura de Bol. es parla a les illes i a la vorera nord del llac Txad.
  • Buso (llengua(: És una llengua que està gairebé extinta a la sots-prefectura de bousa.
  • Llengua dels Signes, Txadià: 390 usuaris al Txad, sobretot a N'Djamena.
  • Dagba (llengua):
  • Daju, Dar Daju: 34000 parlants a la sots-prefectura de Mongo.
  • Daju, Dar Sila: 63.082 parlants a la sots-prefectura de Goz-Beïda, a l'est de la frontera amb el Sudan, on també es parla.
  • Dangaléat: 45.000 parlants a les prefectures Central i Guéra.
  • Day (llengua): 49.916 parlants a les sots-prefectures de Sarh i Moïssala, al Sud-oest del Txad.
  • Dazaga: 282.281 parlants a les sots-prefectures de Borkou i Ennedi, al Nord. També es parla al Níger.
  • Disa (llengua): 2.366 parlants a la sots-prefectura de Kyabé, al sud del Txad.
  • Fania (llengua): 1.100 parlants a la sots-prefectura de Melfi, a l'oest del llac Iro, al sud-est del txad.
  • Fongoro: 1000 parlants a la sots-prefectura de Goz Beida. Estan a una zona molt inaccessible.
  • Francès: 3000 persones el tenen com a llengua materna al Txad.
  • Fulfulde, Adamawa: 1298.000 parlants a la prefectura de Mayo-Kebbi, al Sud-oest del Txad.
  • Fulfulde, Bagirmi: 24.000 parlants a les sots-prefectures de Bokoro i Massénya. També es parla a la República Centreafricana.
  • Fulfulde, Kano-Katsina-Bororro: Es parla a les prefectures de Mayo-Kebbi i Chari-Baguimi. La parlen pobles nòmades.
  • Fur (llengua): 1800 parlants al Txad.
  • Gabri (llengua): 34.387 parlants a la sots-prefectura de Laï, a la prefectura de Tandjilé.
  • Gadang (llengua): 2500 parlants al nord-est de Laï, a la prefectura de Tandjilé.
  • Gidar (llengua): 11.687 parlants a l'est de la sots-prefectura de Léré, a la prefectura de Mayo-Kebbi, al Sud-oest del país.
  • Gor (llengua): 75.000 parlants a la sots-prefectura de Doba, al voltant de Bodo, a la prefectura de Logone Oriental.
  • Goundo (llengua): És una llengua que està molt propera a l'extinció, ja que només es van trobar 30 parlants a les sots-prefectures de Laï i Kélo.
  • Gula (llengua): 10.251 parlants a la sots-refectura de Kyabé, a la prefectura de Mig-Chari.
  • Gula Iro: 3500 parlants, d'entre diversos pobles. Es parla al Sud-est, a les prefectures de Mig-Chari i Salamat. Al voltant del llac Iro.
  • Gulay: 163.271 parlants a la província del Sud-oest del Txad.
  • Herdé: 40.000 parlants a les sots-prefectures de Pala i Léré.
  • Jaya (llengua): 2.200 parlants a la sots-prefecura de Bitkine, a la prefectura de Guéra, al centre del país.
  • Jonkor Bourmataguil: 1500 parlants a l'oest de la sots-prefectura d'Abou Deïa, a la prefectura de Salamat.
  • Kaba (llengua): 11.000 parlants al Txad, al sud-est de Goré.
  • Kaba Deme: 40.000 parlants a les sots-prefecture de Sarh i Kyabé.
  • Kaba Na: 35.000 parlants a la zona de Kyabé.
  • Kabalai (llengua): 17.885 parlants a la prefectura de Tandjile, a la sots-prefectura de Lai, a la ribera sud de riu Logone.
  • Kajakse (llengua): 10.000 parlants a la prefectura de Ouaddaï, a la sots-prefectura de Am Dam. També hi ha alguns kajakse-parlants refugiats al Sudan.
  • Kanembu: 389.028 parlants a les prefectures de Lac i Chari-Baguirmi.
  • Kanuri, Central: 93.638 parlants a Chari-Baguirmi i N'Djaména.
  • Karang (llengua): 1000 parlants a la prefectura de Logone Oriental, a la sots-prefecture de Baibokoum.
  • Karanga (llengua): 10.000 parlants a la prefectura d'Ouaddaï.
  • Kendeje (llengua):1859 parlants a la prefectura d'Ouaddaï, a les sots-prefectues d'Adré i Abéché.
  • Kenga (llengua): 40.000 parlants a la prefectura de Guéra, a la sots-prefectura de Bitkine.
  • Kera (llengua): 44.523 parlants a la prefecur de Mayo-Kebbi, a l sud de la sots-prefectura de Flanga, a prop del llac Tikem. També es parla al Camerun.
  • Kibet (llengua): 18.500 parlants a la prefectura de Salamat i de Ouaddaï.
  • Kim (llengua: 15.354 parlants a la prefectura de Mayo-Kebbi, al sud-est de Bangor.
  • Kimré (llengua): 15.000 parlants a la prefectura de Tandjilé, a la sots-prefectura de Kélo.
  • Koke (llengua: 600 parlants a la prefectura de Guéra, al sud-est de Melfi.
  • Kujarge (llengua): 1000 parlants. Al Txad i al Sudan. és una llengua no classificada.
  • Kulfa (llengua): 2200 parlants a la prefectura de Moyen Chari, a la sots-prefectura de Kyabé, al sud-oest del llac Iro.
  • Kuo (llengua): 11.828 parlants a la prefectura de Logone Oriental a la sots-prefectura de Baibokoum.
  • Kwang: 16.805 parlants a la prefectura de Tandjilé, al nord de Laï.
  • Laal (llengua): 749 parlants a la prefectura de Moyen-Chari, a la sots-prefectura de Sarh.
  • Lagwan (llengua): Es parla a la sots-prefectura de N'Djamena, a prop de Logone-Gana.
  • Laka (llengua):55.143 parlants a la prefectura de Logone Oriental, a les sots-prefectures de Baïbokoum i Goré. També es parla a la República Centreafricana.
  • Lele (llengua): 26.000 parlants a la sots-prefectura de Kélo, a la prefectura de Tandjlé.
  • Lutos (llengua):1.978 parlants al sud de Ngam, a la sots-prefectura de Maro.
  • Maba (llengua): 250.000 parlants a la prefectura d'Ouaddaï, a les sots-prefectures d'Abéché i An Dam; i ala sots-prefectura de Bitine.
  • Mabire (llengua): És una llengua que s'està a punt d'extingir, ja que només es van trobar 3 parlants a la sots-prefectura de Mongo-Rural, al poblat d'Oulek.
  • Majera (llengua): Es parla a la sots-prefectura de Bongor, a la prefectura de Mayo-Kebbi. Al poblat Dogwea.
  • Malgbe (llengua): Es parla al nord de N'Djamena, al llarg del riu Chari, a la prefectura de Chari-Baguirmi.
  • Mambai (llengua): 2000 parlants a la sots-prefectura de Lere.
  • Mango (llengua): 50.000 parlants al voltant de Bobo, a la sots-prefectura de Doba, a la prefectura de Logone Oriental.
  • Mararit (llengua): 42.888 parlants a les prefectures de Biltine i d'Ouaddaï.
  • Marba (llengua): 124.357 parlants a la sots-prefectura de Kélo.
  • Marfa (llengua): De 5.000 a 10.000 parlants al sud dAbéché.
  • Masalit (llengua): 66.710 parlants al voltant d'Adré. També es parla al Sudan.
  • Masana (llengua: 109.093 parlants a la Regió Bongor, a lasots-prefectura Bongo, al llarg del riu Logone. També es parla al Camerun.
  • Maslam (llengua): 473 parlants al nord de N'Djamena, al riu Chari.
  • Masmaje (llengua): 25.727 parlants al sud-oest d'Oum Hadjer i al nord de Mubi, a la sots-prefectura d'Oum Hadjer.
  • Massalat (llengua): És una llengua que gairebé està extinta, ja que només queden uns 10 parlants, d'una població ètnica de 30.000 persones. Es parla a les prefectures d'Est Batha i d'Ouaddaï.
  • Mawa (llengua): 6.560 parlants al sud-est de Mukulu, a la sots-prefectura de Bitkine.
  • Mbara (llengua): 1000 parlants a les prefectures de Chari-Baguirmi i de Mayo-Kebbi. A la zona del riu Chari, a prop de Guélengdeng.
  • Mbay (llengua): 80.000 parlants a la frontera amb la República Centreafricana, a la sots-prefectura de Moïssala. També es parla a la República Centreafricana i a Nigèria.
  • Mesme (llengua: 20.120 parlants entre Kélo i Pala, a la prefectura de Tandjlé.
  • Migaama (llengua): 20.000 parlants (2000 monolíngües), d'una població ètnica de 23.000, a la prefectura de Guéra.
  • Miltu (llengua): 272 parlants a la sots-prefectura de Bousso, a prop de la ciutat de Miltou.
  • Mimi (llengua): 5000 parlants al nord de Biltine. També es pensa que es parla al Sudan.
  • Mire (llengua): 1400 parlants a la zona que hi ha entre Ndam i Kimré, a la sots-prefectura de Lai.
  • Mogum: 7000 parlants al sud de Bidiyo, a la prefectura de Guéra del Nord.
  • Mpade: 2366 parlants al sud del llac Txad, i al llrg del Riu Logone, al nord de N'Djaména.
  • Mser (llengua): Es parla a la frontera amb Camerun, a la zona propera a N'Djaména.
  • Mubi (llengua: 35.277 parlants a la zona al voltant de Mangalmé, a la prefectura de Guéra. Se suposa que també es parla al Sudan.
  • Mukulu (llengua): 12.000 parlants als peus del massís de Guéra, a la sots-prefectura de Bitkine.
  • Mundang (llengua): 160.880 parlants a la zona al voltant de Léré, a la prefectura de Mayo-Kebbi. També es parla al Camerun.
  • Musey (llengua): 175.640 parlants a les prefectures de Mayo-Kebbi i de Tandjlé. El seu centre comercial i administratiu és Gounou Gaya. També es parla al Camerun.
  • Musgu (llengua): 24.408 parlants entre els rius Chari i Logone, a l'oest de Guénlengdeng.
  • Naba (llengua): 232.448 parlants (entre ells, 136.600 Bilala, 76.600 Kuka i 19.159 Medogo). Es parla a la prefectura de Batha.
  • Nancere (llengua): 71.609 parlants a les sots-prefectures de Béré i Kélo, a Tandjilé.
  • Ndam (llengua): 6500 parlants al nord-est de Laï al sud-est de Bousso, a la prefectura de Tandjilé.
  • Ngam (llengua): 43.743 parlants a la zona de Maro, a la prefectura de Moyen-Chari. També es parla a la República Centreafricana.
  • Ngambay (llengua): 750.000 parlants a la prefectura de Logone Occidental. També es parla a la prefectura de Logone Oriental. També es parla al Camerun i a Nigèria.
  • Ngete (llengua): 10.000 parlants a l'est de Pala, a la prefectura de Mayo-Kebbi.
  • Niellim (llengua): 5.157 parlants al voltant de la ciutat de Niellim, a la sots-prefectura de Sarh.
  • Noy (llengua): És una llengua que està a punt d'extingir-se, ja que només es van detectar 36 parlants a les sots-prefectures de Sarh i Koumra.
  • Nzakambay (llengua): 18.503 parlants a prop de la frontera amb el Camerun, a la sots-prefectura de Baïbokoum. També es parla al Camerun.
  • Pana (llengua): 1000 parlants al Txad.
  • Pévé (llengua): 30.000 parlants a Lamé i la seva zona, a les sots-prefectures de Pala i Léré.
  • Runga (llengua): 21.479 parlants a les prefectures de Salamat i d'Ouaddaï.
  • Saba (llengua): 1.335 parlants a la prefectua de Guéra.
  • Sango (llengua): Es parla al sud del Txad.
  • Sar (llengua): 183.471 parlants a la prefectua de Moyen-Chari.
  • Sarua (llengua): 2000 parlants entre bousso i Miltou, a la prefectura de Chari-Baguirmi.
  • Sinyar (llengua): 12.321 parlants a la prefectura d'Ouaddaï, al nord de Mongororo, a prop de les confluències dels rius Kaja, Azum i Salih. També es parla al Sudan.
  • Sokoro (llengua): 5000 parlants al nord i nord-oest de Melfi.
  • Somrai (llengua): 7.414 parlants al nord-est de Laï. El seu centre és a Domogou.
  • Surbakhal (llengua): 7885 parlants a la sots-prefectura d'Adré.
  • Tama (llengua): 62.931 parlants a prop de Guéréda, a la prefectura de Biltine.
  • Tamki (llengua): 500 parlants al Txad. També es parla a Líbia, Níger i Nigèria.
  • Tobanga (llengua): 30.000 parlants al voltant de Deressia, a la sots-prefectura de Laï.
  • Toram (llengua): 8.456 al sud de Birgit i a l'est de Ter, a la sots-prefectura d'Abou Deïa.
  • Tumak (llengua): 25.249 parlants a la sots-prefectura de Koumra, al sud-oest de Niellim.
  • Tunia (llengua): 2255 parlants al nord de Sarh, a la prefectura de Moyen-Chari.
  • Tupuri (llengua): 90.785 parlants, a prop de Flanga, a la prefectura de Mayo-Kebbi.
  • Ubi (llengua): 1100 parlants a la sots-prefectura de Mongo.
  • Zaghawa (llengua): 77.834 a la prefectura de Bitine.
  • Zan Gula (llengua): 5000 parlants al nord-oest del llac Iro.
  • Zirenkel (llengua): 2237 parlants al Txad.

També hi havia les següents llengües que s'han extingit:

A més a més, hi ha uns 100.000 hausaparlants.

Economia[modifica | modifica el codi]

Article principal: Economia del Txad.

Vegeu-ne també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Llengües de la República del Txad llistades pel SIL [1]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Coord.: 15° 28′ N, 19° 24′ E / 15.467,19.400