Libèria

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Republic of Liberia
Bandera Escut
Lema nacionalThe love of liberty brought us here
("L'amor de la llibertat ens dugué aquí")
HimneAll Hail, Liberia, Hail!
Capital
(i major ciutat)
Monròvia
06° 19′ N, 10° 48′ O / 6.317,-10.800Coord.: 06° 19′ N, 10° 48′ O / 6.317,-10.800
Idiomes oficials Anglès
Gentilici Liberià, liberiana[1]
Govern República
  President
Vicepresident
Ellen Johnson-Sirleaf
Joseph Boakai
Independència
 
26 de juliol de 1847 
Superfície
 -  Total 111,370 km2 
 -  Aigua (%) 1%
Població
 -  Est. jul. 2010 3.685.076  (129è)[nb 1]
 -  Cens — — 
 -  Densitat 26,3 /km2 (140è)
Moneda Dòlar liberià (LRD)
Fus horari (UTC+0)
Domini internet .lr 
Codi telefònic 231
  1. Dades del World Factbook

Libèria és un estat de l'Àfrica occidental banyat per l'Atlàntic al sud i al sud-oest, i que fa frontera amb Sierra Leone al nord-oest, Guinea al nord i Costa d'Ivori a l'est. Fou fundat per antics esclaus dels EUA tot i que majoritàriament està habitat per africans indígenes.[2]

Recentment ha patit dues guerres civils (1989-1996 i 1999-2003) que n'han desplaçat milers de ciutadans i n'han destruït l'economia, que depèn de les exportacions de minerals, bàsicament del ferro o dels diamants. Actualment hi ha més d'un 85% d'atur. Els seus principals socis comercials són països europeus, incloent-hi Espanya.

El seu clima és tropical. Té una gran barreja ètnica i religiosa, amb predomini de diverses formes de cristianisme i creences locals. L'idioma oficial, l'anglès, és conegut només per una tercera part de la població, la resta parla una vintena d'idiomes diferents.

Libèria havia format part, fins al 2007, de la llista de paradisos fiscals no cooperatius de l'Organització Econòmica per la Cooperació i Desenvolupament (OCDE).

Història[modifica | modifica el codi]

Article principal: Història de Libèria

La regió de l'actual Libèria tenia ja població quan hi van arribar els portuguesos, que van batejar la regió de l'actual Monròvia com a Cabo Mesurado en 1560, i tota la resta del territori com a "Costa del Pebre" (en portuguès, Costa da Pimenta).

En 1822 la Societat Americana de Colonització va triar Libèria com a lloc on enviar als ex-esclaus americans alliberats.[3] Els ex-esclaus van emigrar gradualment a la colònia, formant un grup del qual en descendeix l'elit de Libèria, els americoliberians.

El 26 de juliol de 1847 els colons americans van declarar la independència de Libèria i van fundar-ne la república.[4] Els colons consideraven Àfrica com la seva "terra promesa", però no es van integrar en la societat africana. Un cop a l'Àfrica es feien dir "americans" i demanaven que se'ls reconegués així per les autoritats colonials africanes i britàniques de la veïna Sierra Leone. Els símbols del seu estat -bandera, lema i escut d'armes— i la forma de govern que van escollir, reflecteixen el seu rerefons nord-americà i l'experiència de la diàspora. La Universitat Lincoln, fundada pels Estats Units en 1854, va exercir un important paper al formar als caps de la nova nació. El primer grup de llicenciats a la Universitat Lincoln, James R. Amos, el seu germà Thomas H. Amos i Armistead Miller es van embarcar cap a Libèria en el vaixell Mary C. *Stevens a abril de 1859.

La pràctica religiosa, de costums socials i d'estàndards culturals dels colons americans tenien les seves arrels en el sud nord-americà anterior a la guerra civil. Aquestes idees van influir sobre l'actitud dels colons cap als pobles natius africans. La nova nació, tal com la percebien, implicaria la cohexistència dels colons i dels africans, que serien assimilats en ella. El resultat en va ser la desconfiança i l'hostilitat entre les dues comunitats, la "americana", establerta a la costa, i la "nadiua", de l'interior.

Històricament, Libèria va tenir sempre el suport i la cooperació no oficial dels Estats Units.[5] El govern del país, que va tenir com model el nord-americà, era democràtic en la seva estructura, encara que no sempre en la seva substància. Després del 1877, el partit True Whig Party monopolitza el poder i el president del país és membre d'aquest partit.

Dos esdeveniments van tenir un rol important per alterar l'aïllament al que Libèria s'havia imposat. El primer va ser la concessió en 1926 d'una gran plantació de cautxú a l'empresa Firestone, succés que va suposar un gran pas vers la submissió econòmica de Libèria. El segon va ocórrer durant la Segona Guerra Mundial, quan els Estats Units van començar a proporcionar l'assistència tècnica i econòmica que permetria a Libèria progressar econòmicament i introduir canvis socials.

Govern i política[modifica | modifica el codi]

Libèria és una república amb règim presidencial. El país viu actualment una fase de transició de la guerra civil cap a la democràcia. El govern es basa en el model dels Estats Units amb tres branques quilibrades, encara que el president ocupa en realitat un lloc preponderant dins del marc polític. Després de la dissolució del Partit Republicà el 1876, el partit True Whig Party exercí el poder en exclusiva fins al cop d'Estat de 1980. Actualment, cap partit posseeix la majoria al parlament.

Després de l'últim cop d'Estat, el del 2003, un govern provisional ha exercit el poder executiu del país fins que en les eleccions del 8 de novembre de 2005, Ellen Johnson-Sirleaf, Premi Nobel de la Pau 2011, es va convertir en la presidenta electa del país; la primera dona que dirigeix un país africà.

Organització territorial[modifica | modifica el codi]

Mapa de Libèria

Territorialment, Libèria s'organitza en comtats. En total, n'hi ha 15:

Economia[modifica | modifica el codi]

Article principal: Economia de Libèria

Cultura[modifica | modifica el codi]

Llengües[modifica | modifica el codi]

La llengua oficial o nacional de Libèria és l'anglès. El SIL Inernacional ha llistat un total de 30 llengües a Libèria:[6]

  • Anglès: 69.000 parlants a Libèria. Però aquesta llengua, que és l'única oficial, funciona com a llengua franca a tot el país.
  • Anglès liberià és la denominació de diversos criolls anglesos que els seus parlants anomenen simplement "anglès".
  • Bandi: 100.000 parlants al comtat de Lofa, al nord-oest de Libèria. També es parla a Guinea.
  • Bassa: 347.600 parlants als comtats de Grand Bassa, Rivercess i Montserrado, al centre de Libèria. També es parla a Sierra Leone.
  • Dan: Entre 150.000 i 200.000 parlants al comtat de Nimba, al centre nord de Libèria.
  • Dewoin: 8100 parlants al comtat de montserrado, a prop de la costa, a la zona de Monrovia, sobretot entre els rius Lofa i St. Paul.
  • Gbii: 5600 parlants al comtat de Nimba, al centre de Libèria, a l'oest del riu Cestos.
  • Glaro-twabo: 4273 parlants al comtat de Grand Gedeh, al nord-est de Libèria. També la parlen refugiats que viuen a Costa d'Ivori.
  • Glio-oubi: 3500 parlants al nord-est de Libèria. També es parla a Costa d'Ivori.
  • Gola: 99.300 parlants a l'occident de Libèria, entre els rius Mano i St. Paul. També es parla a Sierra Leone.
  • Grebo, barclayville: 23.700 parlants al comtat de Grand Gedeh, a la costa del sud-est, entre Klao i Jabo.
  • Grebo central: 29.131 parlants a la frotnera est.
  • Grebo gboloo: 56.300 parlants a la província de l'Est, al comtat de Maryland.
  • Grebo septentrional: 84.500 parlants al sud-est, als comtats de Grand Gedeh, Maryland i Kru Coast.
  • Grebo meridional: 28.700 parlants a la província Oriental, als comtats de Grand Gedeh i Maryland. També es parla a Costa d'Ivori.
  • Kisi meridional: 115.000 parlants al comtat de Lofa, a l'extrem nord-oest de Libèria. També es parla a Sierra Leone.
  • Klao: 184.000 parlants a la costa i a l'interior, a la província Oriental. tAmbé es parla a Ghana, Nigèria, Sierra Leone i els Estats Units.
  • Kpelle, Libèria: 487.400 parlants al centre de Libèria.
  • Krahn oriental: 47.000 parlants al nord-est, a prop de la frontera amb Costa d'Ivori.
  • Krahn occidental: 47.800 parlants al comtat de Grand Gedeh, a prop de la frontera amb Costa d'Ivori, a on també es parla.
  • Krumen, tepo: 2913 parlants al sud-est de Libèria. També es parla a Costa d'Ivori.
  • Kuwaa: 12.800 parlants al comtat de Lofa, al nord de Kpelle.
  • Loma: 141.800 parlants al nord-oest de Libèria, al comtat de Loffa.
  • Maninka, konyanka: es parla al nord, a la frontera amb Guinea.
  • Mann: 185.000 parlants al comtat de Nimba, al centre-nord de Libèria. També es parla a Guinea.
  • Manya: 45.400 parlants a Libèria. també es parla a Guinea.
  • Mende: 19.700 parlants a Libèria.
  • Sapo: 31.600 parlants als comtats de Sinoe i Grand-Gedeh, a l'est del país.
  • Tajuasohn: 9600 parlants al comtat de Sino, al nord de Greenville.
  • Vai: 89.500 parlants a l'Oest de Libèria. També es parla a Siera leone.

A més a més, també es parla maninkakan oriental (33.800) i altres idiomes del Líban i d'Àfrica Occidental.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Libèria». ésAdir. [Consulta: 8 octubre 2013].
  2. «Liberia profile Overview» (en anglès). BBC News, 11/10/2013. [Consulta: 17/11/2013].
  3. Bateman, Graham; Victoria Egan, Fiona Gold, and Philip Gardner (2000). Encyclopedia of World Geography. New York: Barnes & Noble Books. pp. 161. ISBN 1-56619-291-9
  4. Levy, Patricia; Spilling, Michael. Liberia (en anglès). Marshall Cavendish, 2009, p. 23. ISBN 0761434143. 
  5. Flint, John E. The Cambridge history of Africa: from c.1790 to c.1870 Cambridge University Press (1976) pg 184-199
  6. Llengües de Libèria llistades pel SIL

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]