Mauritània

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Mauritània (desambiguació)».
الجمهورية الإسلامية الموريتانية
(Al-Jumhuriyya al-Islamiyya al-Muritaniyya)
République Islamique de Mauritanie
Bandera Escut
Lema nacionalÀrab: شرف إخاء عدل;
francès : Honneur, Fraternité, Justice
(Català: Honor, Fraternitat, Justícia)
Himne-
Capital
(i major ciutat)
Nouakchott
18° 06′ N, 15° 57′ O / 18.100°N,15.950°O / 18.100; -15.950Coord.: 18° 06′ N, 15° 57′ O / 18.100°N,15.950°O / 18.100; -15.950
Idiomes oficials àrab (oficial), wòlof, francès, hasaniya, pular, soninke
Gentilici Maurità, mauritana
Govern Junta militar[nb 1]
  President de l'alt
Consell d'estat

Primer Ministre
[[Enric Mauri Guillen ]]
Moulaye Ould Mohamed Laghdaf
Independència
 
de França
el 28 de novembre de 1960 
Superfície
 -  Total 1,030,700 km2 
 -  Aigua (%) inapreciable
Població
 -  Est. jul. 2010 3.205.060  (134è)[nb 2]
 -  Cens -
 -  Densitat 2,6 /km2 (187è)
Moneda Ouguiya (MRO)
Domini internet .mr 
Codi telefònic 222
  1. No reconeguda internacionalment
  2. Dades del World Factbook
Mapa de Mauritània

Mauritània o la República Islàmica de Mauritània és un estat situat al nord-oest de l'Àfrica. Limita al sud-oest amb el Senegal, a l'est i el sud-est amb Mali, al nord-est amb Algèria i al nord-oest amb el territori del Sàhara Occidental annexionat pel Marroc. A l'oest té una extensa costa banyada per l'oceà Atlàntic.

La capital i ciutat més poblada és Nouakchott, localitzada a la costa atlàntica.

Història[modifica | modifica el codi]

Vegeu article principal: Historia de Mauritània

Mauritània va néixer d'un regne berber, Mauretània, cap al segle III. La seva població descendia de l'Imperi de Ghana de l'antiguitat i era majoritàriament negra. L'arribada dels àrabs, però, els va sotmetre a l'esclavatge i va forçar-los a convertir a l'Islam fins al segle XVIII. La política estava en mans dels senyors locals, aliats amb clans guerrers pel control de la terra.

El colonialisme va portar els portuguesos, els holandesos i els francesos a terres mauritanes, a la recerca d'or i esclaus. Van ser aquests darrers qui es van establir, en la seva lluita per crear un imperi continu que trenqués l'hegemonia imperialista anglesa al continent. Les fronteres definitives van traçar-se el 1904 amb un acord entre Espanya i França.

El país va independitzar-se el 1960. La segona meitat del segle XX va estar marcada per successius cops d'estat i el domini d'un partit únic, que no s'ha extingit malgrat la convocatòria oficial d'eleccions democràtiques des del 1991.

La vida política mauritana va estar dominada pel Parti du Rassamblement de Mauritanie (més tard Partit Popular de Mauritània, PPM) que va vèncer a les eleccions de 1959. El seu líder era [Mukthar Uld Dada] que va pujar a la presidència el 1960 i la va exercir durant 18 anys; la seva aventura sahariana, amb la lluita contra els sahrauís i les successives derrotes, va provocar la seva deposició per l'exèrcit el 1978 encapçalat per Uld Jaidala.

L'esclavatge havia estat abolit el 1905, i es va confirmar el 1960 però de fet va subsistir i fou altre cop abolida el 1980. El 1983 els grups negres (els kewri) van fundar les FLAM (Forces d'Alliberament Africanes de Mauritània) que inicialment pretenia crear un estat negre independent al sud de Mauritània; van fer diversos atacs des de Senegal especialment als darrers anys de la dècada dels vuitanta, però més tard van modificar els seus plantejaments i es van erigir en força democràtica contra el sistema.

El 1989 i 1990 el govern va deportar massivament als que anomenava senegalesos establerts a Mauritània però que en realitat eren en gran part kewris. Al mateix temps Senegal va expulsar als moros que vivien al país, principalment moros negres. El 1990 uns tres mil kewris foren detinguts a les principals ciutats mauritanes, incloent membres de les forces armades que foren acusats de planejar un cop d'estat; dotzenes de detinguts foren executats sense judici.

El 1991 el president Taya va decidir establir el multipartidisme, però no per això es van aturar les execucions i les detencions arbitràries; els responsables foren amnistiats el 1993. En aquest any uns seixanta mil kewris havien fugit al Senegal.

A les eleccions del 1994 va triomfar el governamental PRDS, però al sud del país va tenir molta força l'opositor UFD (Unió de Forces Democràtiques) de base kewri. El 1995 es va establir una organització comuna de negres i moros blancs anomenada Acció pel Canvi, dirigida per l'antic secretari general de la UFD, Messaoud Ould Boulkheir.

A les eleccions de 1996 la UFD va perdre bastants escons en llocs on tradicionalment era majoria i el seu cap, Uld Dada, va acusar al govern de frau i es va retirar de la segona volta.

A les presidencials del 1997 l'oposició, agrupada en el Front Popular (format per la UFD, Acció pel Canvi, El Altala, Aliança pel Canvi i el Progrés, i la Unió per la Democràcia i el Progrés) va rebutjar participar, i Taya fou elegit president sense rival.

Abdallahi va arribar al poder amb la seva victòria a les eleccions de març de 2007 i va substituir a una Junta Militar que havia governat el país després de derrocar en un cop d'Estat al president Muauia Uld Taya (1984-2005).

El 6 d'agost de 2008, el president de Mauritània, Sidi Mohamed Uld Cheij Abdallahi, el primer ministre, Yahya Uld Ahmed el Waghef, i el ministre de l'Interior, van ser detinguts pels caps de l'exèrcit.[1]

Geografia[modifica | modifica el codi]

Regions de Mauritània

És el 29è país més extens del món, amb una superfície de (1 030700 km²). El seu relleu està marcat pels terrenys plans i el desert del Sàhara (que ocupa tres quartes parts del país), que provoca contínues sequeres en una població que depèn bàsicament de l'agricultura.

Llengües[modifica | modifica el codi]

La llengua oficial o nacional de Mauritània és el Hassaniyya. El SIL Internacional ha llistat un total de 6 llengües a Mauritània, totes elles vives:[2]

A més a més, a Mauritània també es parla el bàmbara, el francès, el coreà (60.000) i el Tamasheq.

Economia[modifica | modifica el codi]

Article principal: Economia de Mauritània

Grups ètnics[modifica | modifica el codi]

A Mauritània viuen cinc grups ètnics: els moros blancs, els moros negres, els halpulaaren (tokeleur i fulani o peuls), els soninke o sarakole i els wòlofs (aquests tres darrers grups en conjunt formen els anomenats kewri). Els moros blancs exerceixen l'hegemònia política. Els moros negres són els antics esclaus negres dels moros blancs. El 1974 els moros negres van fundar l'asociació El Hor (Llibertat) però aviat els seus caps foren arrestats i exiliats (1979-90) i l'organització si bé va subsistir, va perdre tota influència.

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]