Wòlof

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Wòlof
Wolof
Pronunciació: AFI: IPA
Parlat a: Senegal, Gàmbia, Mauritània
Regió: Àfrica Occidental
Parlants:
  • nadius:
  • altres:
13.295.200
  • 3.2 milions
Classificació genètica: llengües nigerocongoleses
estatus oficial
Regulat per: CLAD (Cente de linguistique appliquée de Dakar)
codis de la llengua
ISO 639-1 wo
ISO 639-2 wol
ISO 639-3 wol
Globe of letters.svg Visiteu el Portal:Llengües Globe of letters.svg

El wòlof és una llengua de la família de les llengües nigerocongoleses. La parlen aproximadament uns 13 milions de persones. És l'idioma més parlat al Senegal.

Al Senegal un 40% de la població té la llengua wòlof com a llengua materna i l'altre 40% com a segona llengua. A Gàmbia un 15% de la població (unes 200.000 persones) la tenen com a llengua materna, però a la capital, Banjul, més o menys 50% l'utilitza com a primera llengua. A Mauritània, si fa no fa 7% (185.000 persones) de la població parla wòlof, sobretot a les zones costaneres de l'est.

Llocs on es parla wòlof
Nom dels països d'Europa en wòlof
Viquipèdia
Hi ha una edició en wòlof de la Viquipèdia

Alfabet i pronunciació[modifica | modifica el codi]

Lletres de l'alfabet wòlof
A B C D E Ë F G I J K L M N Ñ Ŋ O P Q R S T U W X Y
a b c d e ë f g i j k l m n ñ ŋ o p q r s t u w x y

Consonants[modifica | modifica el codi]

  Bilabial Labiodental Labiovelar Alveolar Palatal Velar Uvular
Oclusiva p (p) b (b)     t (t) d (d) c (c) ɟ (j) k (k) g (g) q (q)
Nasal m (m)     n (n) ɲ (ñ) ŋ (ŋ)  
Prenasalitzades m̩b (mb)     n̩t (nt) n̩d (nd) ɲc (nc) ɲɟ (nj) ŋ̍k (nk) ŋ̍g (ng) ɴq (nq)
Vibrant       r (r)      
Fricativa   f (f)   s (s)   x~χ (x)  
Aproximant     w (w)   j (y)    
Lateral       l (l)      

Vocals[modifica | modifica el codi]

  Anterior Central Posterior
Tancada i (i)   u (u)
Semitancada e (é)   o (ó)
Mitjana   ə (ë)  
Semioberta ɛ (e)   ɔ (o)
Oberta   a (a)  

Vocabulari en wòlof[modifica | modifica el codi]

  • Com anem? - na nga def?
  • Què tal? - numu demé
  • Molt bé - maa ngi fi (rekk)
  • Com et dius - no tu du ?
  • Jo em dic… - … la tu du
  • Ets genial ! - da ga ma neh
  • T’estimo - da ma la buge!
  • Fes-me un petó - fone ma
  • Adéu - magedem


Bibliografia[modifica | modifica el codi]