Llengües nigerocongoleses

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Níger-Congo
Distribució
geogràfica:
Àfrica subsahariana
Classificació
genètica
:
filiació no provada amb les niloticosaharianes
Subdivisions:
Llengües nigerocongoleses
Mapa de les llengües nigerocongoleses

La família lingüística nigerocongolesa és la que agrupa més idiomes del món (més de 1400), un 85% dels parlants de l'Àfrica. es caracteritzen per usar un sistema ampli sistema de classes nominals (excepte en la mande), l'ús preponderant de prefixos per sobre del de sufixos. Aquestes llengües acostumen a ser tonals i a comptar amb un complex sistema de flexió nominal. Els idiomes més importants del grup són el wòlof, el ioruba i el suahili.

Característiques comunes[modifica | modifica el codi]

El següent quadre resumeix algunes de les característiques dels grups tradicionals que es distingeixen dins de les llengües nigerocongoleses:

Llengües
atlàntiques
Llengües
Mande
Llengües
Voltaiques
Adamawa-
Ubangi
Llengües
Kwa
Llengües
bantus
Mutació inicial + - - - - -
Llengües tonals - (+) + ? + +
Classes nominals + - + + ? +
Prefixos nominals + - - - + +
Sufixos nominals + + + + - -
Ordre sintàctic SVO SOV SVO (SOV) SVO SVO SVO
Preposicions + (+) (+) + + +
Postposicions - + + - - -
Conj. amb auxiliars + + ? + -
Flexió verbal - - + - +

La taula anterior s'ha construït sobre una evidència limitada:

  • Per al grup atlàntic s'ha pres com a referència bàsicament el fulani i el Wólof.
  • Per al grup mande s'ha pres com a referència el soninké i el Mandinga-bambara.
  • Per al grup Benue-Congo s'ha considerat bàsicament les característiques de les llengües bantus.
  • Per als grups gur i adamawa-ubangi s'han considerat els comentaris generals de Puleyblank.[1]

Fonologia[modifica | modifica el codi]

Les llengües Níger-Congo tenen una marcada tendència a tenir síl·labes obertes del tipus CV (= Consonant + Vocal). L'estructura fonotàctica típica de l'antecessor comú es creu que podria haver estat CVCV, estructura que encara es manté en algunes llengües bantus, les llengües mande i les llengües Idjo (en algunes altres llengües els canvis fonètics han reduït aquesta estructura bàsica).

A més de l'absència de grups consonàntics, freqüentment les llengües Níger-Congo presenta l'ocurrència de consonants prenasalitzades /mb, nd, ŋg/. És freqüent en moltes llengües nigerocongoleses l'aparició d'harmonia vocàlica associada al tret fonològic de l'arrel de la llengua avançat (mentre que altres llengües amb harmonia vocàlica fos d'Àfrica, solen basar aquesta harmonia en el arrodoniment vocàlic).

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Les llengües nigerocongoleses són normalment llengües flexives amb una morfologia nominal complexa que freqüentment inclou gènere gramatical (classes nominals). No obstant això, alguns grups com el mande no comparteixen gran part de la morfologia típica de la resta de llengües.

Els verbs generalment consten d'una arrel seguida d'un o més sufixos flexius. Els noms consisteixen en una arrel precedida d'un prefix que indica la classe nominal de la forma (C)V-.

Història[modifica | modifica el codi]

El pioner en l'estudi de les llengües africanes va ser el missioner alemany Sigismund Koelle, qui en 1854 va estudiar les llengües atlàntiques, mande i gur. Els lingüistes alemanys Bleek, Meinhof, Lepsius i Westermann (s.XIX i XX) van tractar sobre les llengües bantus i es van revelar interrelacions amb altres llengües africanes.

Joseph Greenberg va ser el primer a identificar els límits d'aquesta família: seguint Westermann, va determinar que les llengües sudaneses no constituïen un grup vàlid, doncs les centrals i orientals formaven part de les llengües nilosaharianes i les occidentals les va denominar mande (de mandinga). En relacionar les llengües mande amb les bantus, va definir la família nigerocongolesa, que després en el seu llibre Languages of Africa relaciona amb les llengües kordofanianes en una família major que va denominar nigero-kordofana. En un inici la majoria de lingüistes rebutjava aquestes teories, però després van ser la visió prevalent; no obstant això les llengües kordofanianes encara no estan ben definides com a grup.

Si bé l'opinió majoritària entre els africanistes és que les llengües nigerocongoleses formen una unitat filogenètica vàlida, encara no s'ha pogut reconstruir la protollengua, i existeixen molts dubtes sobre la classificació interna. Alguns lingüistes reconeguts com a R. M. W. Dixon no consideren que pugui afirmar-se que sigui una família correctament establerta, donada l'evidència disponible.

Principals grups[modifica | modifica el codi]

Les branques i idiomes principals de la família de llengües Níger-Congo segons Segons Williamson-Blench 2000 són les següents (llengües van en cursiva):

El laal, el mpre (extint), el jalaa i el mbre (o pre) es consideren sovint nigerocongoleses, però no han estat classificades amb seguretat.

Distribució de les llengües nigerocongoleses. Distribució de les llengües nigerocongoleses.
Distribució de les llengües nigerocongoleses.

Nombre de parlants[modifica | modifica el codi]

Subgrups i nombre de parlants de les llengües nigerocongoleses

Relació amb altres llengües[modifica | modifica el codi]

Es va proposar el grup congo-saharià relacionant les llengües niloticosaharianes amb les nigerocongoleses (Gregersen, 1972).[2] Una altra proposta més actual (Blench, 1995-2006) planteja la macrofamília nigerosahariana, on les llengües nigerocongoleses són simplement una branca de les niloticosaharianes relacionades amb les llengües sudaneses centrals.[3][4] Tanmateix, aquestes teories encara són vistes amb reserva per la majoria de lingüistes.

Bendor-Samuel 1989[modifica | modifica el codi]

El següent arbre mostra les possibles relacions entre els grups nigerocongolesos segons Bendor-Samuel (1989):[5]

Níger-Congo 

kordofanià


Mande-  Congo  

Mande


Atlàntic-   Congo   


Dogon



Ijoide



Volta-Congo




Atlàntic





Referències[modifica | modifica el codi]

  1. D. Puleyblank, 1987, pàg. 259-264.
  2. Edgar Gregersen. "Kongo-Saharan". Journal of African Languages, 11, 1:69-89. 1972.
  3. Roger Blench. "Is Niger-Congo simply a branch of Nilo-Saharan?", in ed. Nicolai & Rottland, Fifth Nilo-Saharan Linguistics Colloquium. Nice, 24–29 August 1992. Proceedings. (Nilo-Saharan 10). Koeln: Koeppe Verlag. 1995. pp. 36–49.
  4. Blench, Roger et al. 2006, THE NIGER-SAHARAN MACROPHYLUM
  5. Blench, Roger et al. 2006, The Niger-Saharan Macrophylum

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Bendor-Samuel, John & Rhonda L. Hartell (eds.) (1989) The Niger-Congo Languages — A classification and description of Africa's largest language family. Lanham, Maryland: University Press of America.
  • Bennett, Patrick R. & Sterk, Jan P. (1977) 'South Central Niger-Congo: A reclassification'. Studies in African Linguistics, 8, 241–273.
  • Blench, Roger (1995) 'Is Niger-Congo simply a branch of Nilo-Saharan?' In Proceedings: Fifth Nilo-Saharan Linguistics Colloquium, Nice, 1992, ed. R. Nicolai and F. Rottland, 83-130. Köln: Rüdiger Köppe.
  • Capo, Hounkpati B.C. (1981) 'Nasality in Gbe: A Synchronic Interpretation' Studies in African Linguistics, 12, 1, 1-43.
  • Casali, Roderic F. (1995) 'On the Reduction of Vowel Systems in Volta-Congo', African Languages and Cultures, 8, 2, Dec, 109–121.
  • Greenberg, Joseph H. (1963) The Languages of Africa. Indiana Univ. Press.
  • Gregersen, Edgar A. (1972) 'Kongo-Saharan'. Journal of African Linguistics, 4, 46-56.
  • Saout, J. le (1973) 'Languages sans consonnes nasales', Annales de l Université d'Abidjan, H, 6, 1, 179-205.
  • Stewart, John M. (1976) Towards Volta-Congo reconstruction: a comparative study of some languages of Black-Africa. (Inaugural speech, Leiden University) Leiden: Universitaire Pers Leiden.
  • Stewart, John M. (2002) 'The potential of Proto-Potou-Akanic-Bantu as a pilot Proto-Niger-Congo, and the reconstructions updated', in Journal of African Languages and Linguistics, 23, 197-224.
  • Williamson, Kay (1989) 'Niger-Congo overview', in Bendor-Samuel & Hartell (eds.) The Niger-Congo Languages, 3-45.
  • Williamson, Kay & Blench, Roger (2000) 'Niger-Congo', in Heine, Bernd and Nurse, Derek (eds) African Languages - An Introduction. Cambridge: Cambridge University press, p. 11—42.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]