Zulu
|
isiZulu |
|
|---|---|
| Parlat a: | Sud-àfrica , Swazilàndia, Malawi |
| Regió: | Àfrica austral |
| Parlants: | >10 milions |
| Rànquing: | - |
| Classificació genètica: | Llengües nigerocongoleses Llengües atlàntico-congoleses |
|
|
|
| Llengua oficial de: | KwaZulu-Natal, Durban, Johannesburg |
| Regulat per: | - |
|
|
|
| ISO 639-1 | zu |
| ISO 639-2 | zul |
| ISO 639-3 | zul |
 Visiteu el Portal:Llengües |
|
El zulu (en zulu, isiZulu) és una llengua africana de la divisió nguni del grup bantu, parlada pels membres del poble zulu.
El parlen uns 10 milions de persones, que en un 95% viuen a Sud-àfrica, on es troba entre les 11 llengües sud-africanes oficials des de 1994 i on el parla el 25% de la població. S'ensenya en zulu en l'educació primària i secundària. S'hi editen llibres i revistes.
Taula de continguts |
Distribució geogràfica[modifica]
La llengua és parlada a la província de KwaZulu-Natal (81% dels habitants), Mpumalanga (26%) i Gauteng (21%). També és parlat a altres països africans, com Lesotho i Swazilàndia. Les llengües ndebele, parlada a Zimbabwe, swazi i la parla nguni de Malawi són força properes al zulu. El xosa, llengua predominant al Cap Oriental, i el zulu són mútuament intel·ligibles.
Gramàtica[modifica]
El 1859 va aparèixer la primera gramàtica de la llengua zulu.
Actualment la institució encarregada de regular la llengua escrita és el Zulu Language Board" (Institut de la Llengua Zulu) de KwaZulu-Natal.
Fonologia[modifica]
- Hi ha 7 sons vocàlics: els 5 fonemes simples [a], [e], [i], [o], [u], a més de la e neutra i la o oberta que són semblants a les del català oriental.
- Dues semivocals ([w], [j]).
- En les consonants són característics del zulu els 15 sons aspirats o nasalitzats anomenats clics.
- És una llengua tonal, cosa que implica que el significat d'una paraula depèn del to en què es pronuncia.
Alguns aspectes gramaticals[modifica]
- L'ordre de la frase és: subjecte + verb + complement.
- El substantiu consta de prefix i arrel: hi ha 15 prefixos diferents, 13 dels quals s'usen actualment i els altres dos són de la llengua antiga. El plural s'expressa amb un prefix, per exemple: inja "gos" – izinja "gossos".
- Verb:
- En el temps present, els verbs regulars acaben en -a: sebenza "treballo".
- En el temps passat, el verb acaba en -e: umlimi ulime izinsimu "El llaurador conreà els camps".
- El futur s'indica amb la partícula zo dins del verb: Abafundi bazofunda amabhuku "Els estudiants llegiran els llibres".
Llibres[modifica]
- Doke, C.M. (1947) Text-book of Zulu grammar. London: Longmans, Green and Co.
- Wilkes, Arnett, Teach Yourself Zulu. ISBN 0-07-143442-9
- Nyembezi, C.L.S. (1957) Learn Zulu. Pietermaritzburg: Shuter & Shooter. ISBN 0-7960-0237-1
- Nyembezi, C.L.S. (1970) Learn More Zulu. Pietermaritzburg: Shuter & Shooter. ISBN 0-7960-0278-9
- Doke, C.M. (1958) Zulu-English Vocabulary. Johannesburg: Witwatersrand University Press. ISBN 0-85494-009-X
- Dent, G.R. and Nyembezi, C.L.S. (1959) Compact Zulu Dictionary. Pietermaritzburg: Shuter & Shooter. ISBN 0-7960-0760-8
- Dent, G.R. and Nyembezi, C.L.S. (1969) Scholar's Zulu Dictionary. Pietermaritzburg: Shuter & Shooter. ISBN 0-7960-0718-7
- Doke, C.M. (1953) Zulu-English Dictionary. Johannesburg: Witwatersrand University Press. ISBN 1-86814-160-8
Enllaços externs[modifica]
Gramàtiques[modifica]
Diccionaris[modifica]
Diaris[modifica]
Literatura i cultura[modifica]
| Llengües oficials a Sud-àfrica |  |
|
|---|---|---|
| Afrikaans • Anglès • Ndebele • Sotho del nord • Sotho • Swati • Tsonga • Tswana • Venda • Xosa • Zulu | ||
