Zulu

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Zulu
isiZulu
Parlat a: Sud-àfrica , Swazilàndia, Malawi
Regió: Àfrica austral
Parlants: >10 milions
Rànquing: -
Classificació genètica: Llengües nigerocongoleses

  Llengües atlàntico-congoleses
   Llengües volta-congoleses
    llengües benue-congo
     llengües bantuides
      nguni
        zulu

estatus oficial
Llengua oficial de: KwaZulu-Natal, Durban, Johannesburg
Regulat per: -
codis de la llengua
ISO 639-1 zu
ISO 639-2 zul
ISO 639-3 zul
Globe of letters.svg Visiteu el Portal:Llengües Globe of letters.svg

El zulu (en zulu, isiZulu) és una llengua africana de la divisió nguni del grup bantu, parlada pels membres del poble zulu.

El parlen uns 10 milions de persones, que en un 95% viuen a Sud-àfrica, on es troba entre les 11 llengües sud-africanes oficials des de 1994 i on el parla el 25% de la població. S'ensenya en zulu en l'educació primària i secundària. S'hi editen llibres i revistes.

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Territori lingüístic del zulú

La llengua és parlada a la província de KwaZulu-Natal (81% dels habitants), Mpumalanga (26%) i Gauteng (21%). També és parlat a altres països africans, com Lesotho i Swazilàndia. Les llengües ndebele, parlada a Zimbabwe, swazi i la parla nguni de Malawi són força properes al zulu. El xosa, llengua predominant al Cap Oriental, i el zulu són mútuament intel·ligibles.

Gramàtica[modifica | modifica el codi]

El 1859 va aparèixer la primera gramàtica de la llengua zulu.

Actualment la institució encarregada de regular la llengua escrita és el Zulu Language Board (Institut de la Llengua Zulu) de KwaZulu-Natal.

Fonologia[modifica | modifica el codi]

  • Hi ha 7 sons vocàlics: els 5 fonemes simples [a], [e], [i], [o], [u], a més de la e neutra i la o oberta que són semblants a les del català oriental.
  • Dues semivocals ([w], [j]).
  • En les consonants són característics del zulu els 15 sons aspirats o nasalitzats anomenats clics.
  • És una llengua tonal, cosa que implica que el significat d'una paraula depèn del to en què es pronuncia.

Alguns aspectes gramaticals[modifica | modifica el codi]

  • L'ordre de la frase és: subjecte + verb + complement.
  • El substantiu consta de prefix i arrel: hi ha 15 prefixos diferents, 13 dels quals s'usen actualment i els altres dos són de la llengua antiga. El plural s'expressa amb un prefix, per exemple: inja "gos" – izinja "gossos".
  • Verb:
    • En el temps present, els verbs regulars acaben en -a: sebenza "treballo".
    • En el temps passat, el verb acaba en -e: umlimi ulime izinsimu "El llaurador conreà els camps".
    • El futur s'indica amb la partícula zo dins del verb: Abafundi bazofunda amabhuku "Els estudiants llegiran els llibres".

Llibres[modifica | modifica el codi]

  • Doke, C.M. (1947) Text-book of Zulu grammar. London: Longmans, Green and Co.
  • Wilkes, Arnett, Teach Yourself Zulu. ISBN 0-07-143442-9
  • Nyembezi, C.L.S. (1957) Learn Zulu. Pietermaritzburg: Shuter & Shooter. ISBN 0-7960-0237-1
  • Nyembezi, C.L.S. (1970) Learn More Zulu. Pietermaritzburg: Shuter & Shooter. ISBN 0-7960-0278-9
  • Doke, C.M. (1958) Zulu-English Vocabulary. Johannesburg: Witwatersrand University Press. ISBN 0-85494-009-X
  • Dent, G.R. and Nyembezi, C.L.S. (1959) Compact Zulu Dictionary. Pietermaritzburg: Shuter & Shooter. ISBN 0-7960-0760-8
  • Dent, G.R. and Nyembezi, C.L.S. (1969) Scholar's Zulu Dictionary. Pietermaritzburg: Shuter & Shooter. ISBN 0-7960-0718-7
  • Doke, C.M. (1953) Zulu-English Dictionary. Johannesburg: Witwatersrand University Press. ISBN 1-86814-160-8

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Viquipèdia
Hi ha una edició en Zulu de la Viquipèdia

Gramàtiques[modifica | modifica el codi]

Diccionaris[modifica | modifica el codi]

Diaris[modifica | modifica el codi]

Literatura i cultura[modifica | modifica el codi]

Llengües oficials a Sud-àfrica Bandera de Sud-àfrica
AfrikaansAnglèsNdebeleSotho del nordSothoSwatiTsongaTswanaVendaXosaZulu