Zulu

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Zulu
isiZulu
Parlat a: Sud-àfrica, Swazilàndia, Malawi
Regió: Àfrica austral
Parlants: >10 milions
Rànquing: -
Classificació genètica: Llengües nigerocongoleses

  Llengües atlàntico-congoleses
   Llengües volta-congoleses
    llengües benue-congo
     llengües bantuides
      nguni
        zulu

estatus oficial
Llengua oficial de: KwaZulu-Natal, Durban, Johannesburg
Regulat per: -
codis de la llengua
ISO 639-1 zu
ISO 639-2 zul
ISO 639-3 zul
Globe of letters.svg Visiteu el Portal:Llengües Globe of letters.svg

El zulu[1](en zulu, isiZulu) és una llengua africana de la divisió nguni del grup bantu, parlada pels membres del poble zulu.

El parlen uns 10 milions de persones, que en un 95% viuen a Sud-àfrica. És una de les 11 llengües sud-africanes oficials des de 1994, un 25% de la població el parla i més d'un 50% l'entèn. És doncs una de les llengües més parlades a Sud-àfrica, s'ensenya en zulu en l'educació primària i secundària i s'hi editen llibres i revistes. És la segona llengua bantu més parlada, després del shona.[2] Com moltes altres llengües bantu, s'escriu amb l'alfabet llatí.

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Territori lingüístic del zulú

La llengua és parlada a la província de KwaZulu-Natal (81% dels habitants), Mpumalanga (26%) i Gauteng (21%). També és parlat a altres països africans, com Lesotho i Swazilàndia. Les llengües ndebele, parlada a Zimbabwe, swazi i la parla nguni de Malawi són força properes al zulu. El xosa, llengua predominant al Cap Oriental, i el zulu són mútuament intel·ligibles.

Es considera que hi ha quatre dialectes del zulu: el zulu KwaZulu-Natal central, el zuli Transvaal septentrional, el Qwabe del litoral oriental i el Cele del litoral occidental.[3]

Història[modifica | modifica el codi]

Els zulu, com els xhosa o altres pobles nguni, han viscut a Sud-àfrica durant molt temps i en ocasions han conviscut amb altres tribus com els san i els . La llengua zulu presenta diversos sons títpics de les llengües sud-africanes, que no són presents a la resta de llengües d'Àfrica.

Com moltes llengües indígenes de Sud-àfrica, el zulu no va ser una llengua escrita fins que va entrar en contacte amb els missioners europeus, que van documentar la llengua mitjançant l'alfabet llatí. La primera gramàtica de la llengua zulu es va publicar a Noruega l'any 1850, de la mà del missioner noruec Hans Paludan Smith Schreuder.[4] El primer document escrit en zulu va ser una traducció de la Bíblia, que es va publicar l'any 1883. L'any 1901, un zulu de Nadal anomenat John Dube va crear l'Institut Ohlange, la primera institució educativa nadiva a Sud-àfrica. També fou l'autor d'Insila kaShaka, la primera novel·la escrita en zulu (1930). Un altre escriptor zulu pioner fou Rolfes Robert Reginald Dhlomo, l'autor de diverses novel·les històriques sobre els líders de la nació zulu del segle XIX: U-Dingane (1936), U-Shaka (1937), U-Mpande (1938), U-Cetshwayo (1952) i U-Dinizulu (1968). Altres figures destacades de la literatura zulu són Benedict Wallet Vilakazi i Oswald Mbuyiseni Mtshali.

La forma escrita del zulu és controlada per la Junta de la Llengua Zulu de KwaZulu-Natal, actualment desmantellada i substituïda per la Junta de la Llengua Pan Sud-Africana, que promou l'ús de les onze llengües oficials de Sud-àfrica.[5]

Gramàtica[modifica | modifica el codi]

El 1859 va aparèixer la primera gramàtica de la llengua zulu.

Actualment la institució encarregada de regular la llengua escrita és el Zulu Language Board (Institut de la Llengua Zulu) de KwaZulu-Natal.

Fonologia[modifica | modifica el codi]

  • Hi ha 7 sons vocàlics: els 5 fonemes simples [a], [e], [i], [o], [u], a més de la e neutra i la o oberta que són semblants a les del català oriental.
  • Dues semivocals ([w], [j]).
  • En les consonants són característics del zulu els 15 sons aspirats o nasalitzats anomenats clics.
  • És una llengua tonal, cosa que implica que el significat d'una paraula depèn del to en què es pronuncia.

Alguns aspectes gramaticals[modifica | modifica el codi]

  • L'ordre de la frase és: subjecte + verb + complement.
  • El substantiu consta de prefix i arrel: hi ha 15 prefixos diferents, 13 dels quals s'usen actualment i els altres dos són de la llengua antiga. El plural s'expressa amb un prefix, per exemple: inja "gos" – izinja "gossos".
  • Verb:
    • En el temps present, els verbs regulars acaben en -a: sebenza "treballo".
    • En el temps passat, el verb acaba en -e: umlimi ulime izinsimu "El llaurador conreà els camps".
    • El futur s'indica amb la partícula zo dins del verb: Abafundi bazofunda amabhuku "Els estudiants llegiran els llibres".

Zulu estàndard i zulu urbà[modifica | modifica el codi]

El zulu estàndard és la llengua que s'ensenya a les escoles. També anomenat "zulu profund" (isiZulu esijulile), es diferencia en diversos aspectes de la llengua que parla la gent que viu a les ciutats (l'anomenat zulu urbà, isiZulu sasedolobheni). El zulu estàndard tendeix cap al purisme, i empra derivacions de paraules zulu per anomenar nous conceptes; mentre que els parlants de zulu urbà empren préstecs lingüístics, sovint extrets de l'anglès. Per exemple:

Zulu estàndard Zulu urbà Català (Anglès)
umakhalekhukhwini icell Telèfon mòbil (cell/mobile phone)
Ngiyaqonda Ngiya-understanda Ho entenc (I understand)

Aquesta situació ha suposat alguns problemes en l'àmbit educatiu perquè els joves sovint no entenen el zulu estàndard.[6]

El zulu i l'anglès de Sud-àfrica[modifica | modifica el codi]

L'anglès que es parla a Sud-àfrica ha absorbit diverses paraules de la llengua zulu, i fins i tot algunes paraules zulu com impala o mamba formen part de l'anglès estàndard i molts altres idiomes. Alguns exemples de paraules zulu emprades en l'anglès de Sud-àfrica són:

  • muti (d'umuthi) – medicina
  • donga (d'udonga) – sitja (de fet, udonga significa paret en zulu)
  • indaba – conferència (significa notícia en zulu)
  • induna – cap o líder
  • shongololo (d'ishongololo) – milpeus
  • ubuntu – humanitat o compassió

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «zulu». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Article de l'Ethnologue sobre la llengua Shona
  3. Maho, Jouni Filip. «New Updated Guthrie List Online». Falta indicar la publicació, 2009.
  4. Rakkenes, Øystein (2003) Himmelfolket: En Norsk Høvding i Zululand, Oslo: Cappelen Forlag, pp. 63–65
  5. pansalb.org.za
  6. Magagula, Constance Samukelisiwe. Standard Versus Non-standard IsiZulu: A Comparative Study Between Urban and Rural Learners' Performance and Attitude. Durban: University of KwaZulu-Natal, 2009. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Doke, C.M. (1947) Text-book of Zulu grammar. London: Longmans, Green and Co.
  • Wilkes, Arnett, Teach Yourself Zulu. ISBN 0-07-143442-9
  • Nyembezi, C.L.S. (1957) Learn Zulu. Pietermaritzburg: Shuter & Shooter. ISBN 0-7960-0237-1
  • Nyembezi, C.L.S. (1970) Learn More Zulu. Pietermaritzburg: Shuter & Shooter. ISBN 0-7960-0278-9
  • Doke, C.M. (1958) Zulu-English Vocabulary. Johannesburg: Witwatersrand University Press. ISBN 0-85494-009-X
  • Dent, G.R. and Nyembezi, C.L.S. (1959) Compact Zulu Dictionary. Pietermaritzburg: Shuter & Shooter. ISBN 0-7960-0760-8
  • Dent, G.R. and Nyembezi, C.L.S. (1969) Scholar's Zulu Dictionary. Pietermaritzburg: Shuter & Shooter. ISBN 0-7960-0718-7
  • Doke, C.M. (1953) Zulu-English Dictionary. Johannesburg: Witwatersrand University Press. ISBN 1-86814-160-8

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Zulu Modifica l'enllaç a Wikidata
Viquipèdia
Hi ha una edició en Zulu de la Viquipèdia

Gramàtiques[modifica | modifica el codi]

Diccionaris[modifica | modifica el codi]

Diaris[modifica | modifica el codi]

Literatura i cultura[modifica | modifica el codi]

Llengües oficials a Sud-àfrica Bandera de Sud-àfrica
AfrikaansAnglèsNdebeleSotho del nordSothoSwatiTsongaTswanaVendaXosaZulu