Onomatopeia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Onomatopeies decorant el carrer Bruniquer de Barcelona

Una onomatopeia és la coincidència parcial entre el significant i el significat d'un signe lingüístic, és a dir, un so o conjunt de sons que recorden o evoquen el contingut mental associat a aquella paraula. Un exemple és atxim!, l'onomatopeia que correspon a l'esternut. Les onomatopeies referides al mateix fenòmens són diferents segons les llengües. Així, l'anglès fa woof per tal d'imitar el lladruc del gos, però fa bub-bub en la nostra llengua.

Exemples d'onomatopeies tradicionals[modifica | modifica el codi]

Onomatopeies referides a sons diversos[modifica | modifica el codi]

  • atxim, atxem: Onomatopeia de l'esternut.
  • bum: Onomatopeia que reprodueix el soroll d'una explosió, d'un cop fort. El bum d'una barrina.
  • buu: Onomatopeia que reprodueix el soroll d'un fantasma o d'algú que ens vol fer por.
  • catacrac: Onomatopeia per a representar el soroll que fa una cosa que es trenca, que cruix, per a indicar ruptura, etc. No heu sentit un catacrac?
  • catric-catrac, catacric-catacrac/catacroc: Onomatopeia amb què és designat el soroll que fa l'anar i venir d'una màquina, una eina, com el teler, un sedàs, etc.
  • catrinc-catrinc o catrinc-catranc: Onomatopeia del soroll de les peces que s'entrexoquen en una butxaca, d'esquella o de tot altre so metàl·lic.
  • clap-clap: Imitació del soroll de picar de mans, especialment per aplaudir, i també del riure.
  • crac: Representa el soroll sec que fa una cosa que es trenca. Heu sentit el crac de la pota de la taula?
  • crec: Representa el soroll d'una cosa que es trenca.
  • cric-crac: Imitació dels sorolls de dos xocs successius produïts en un mecanisme.
  • flist-flast, fliu-flau: Onomatopeia que imita el soroll de dos bufetades que hom venta l'una darrere l'altra.
  • fru-fru: Soroll produït per un fregadís lleuger, especialment el que fa un teixit de seda.
  • gori-gori: Onomatopeia que simula un cant fúnebre.
  • ning-nang, ning-ning, ning nong, bim bom : Onomatopeia amb què hom designa el so repetit d'una campana.
  • nyac: Onomatopeia que expressa especialment el soroll que fan dues coses que, acostant-se violentament, n'enclouen una altra; per exemple, una mossegada atrapant un tros de menjar
  • nyam-nyam: 1 Onomatopeia de l'acció de menjar. 2 fer nyam-nyam [en llenguagte infantil] Menjar. Vine, faràs nyam-nyam.
  • nyec: 1 Onomatopeia d'un grinyol, d'un gemec, de gos, d'ànec o d'altres animals que fan un crit semblant. 2 Criatura molt petita.
  • nyic-nyic: Onomatopeia d'un soroll insistent i desagradable o d'una persona que es fa molesta amb la seva insistència.
  • nyigo-nyigo: Onomatopeia amb què hom imita el so d'un violí, d'un violoncel, etc., especialment mal tocat.
  • paf: Onomatopeia amb què hom expressa el soroll que fa algú o alguna cosa en topar violentament contra el sòl, contra una persona o una cosa.
  • pam, pum: Onomatopeia que imita un tret, un colp violent.
  • pif-paf: Onomatopeia que reproduïx el soroll de dues bufetades donades l'una darrera l'altra, de dos cops de puny, etc.
  • plof: Onomatopeia per a representar el soroll que fa una cosa que cau damunt un cos bla o hi topa.
  • taf-taf: Onomatopeia que reprodueix el soroll d'un motor d'explosió.
  • tic-tac: Onomatopeia que imita el so d'un rellotge.
  • tris-tras: Onomatopeia amb què hom designa un caminar seguit, deliberat, devers un punt concret.
  • toc-toc: Acció de picar a la porta.
  • tururut: Onomatopeia que imita el so de la trompeta.
  • xac: Onomatopeia que denota el soroll d'un xoc violent. Des d'aquí vaig sentir el xac.
  • xap, patatxap: Onomatopeia del soroll que fa un cos en caure tot llarg a terra, a l'aigua. Va relliscar, i xap!, va caure llarg com era al fanguissar.
  • xec: Onomatopeia que imita el soroll d'un cop, d'un xoc.
  • xip-xap: Onomatopeia imitant el xipolleig d'una massa líquida.
  • xit/xxxt: 1 Onomatopeia del crit de l'òliba, el mussol i altres ocells nocturns. 2 Òliba, mussol o altres ocells nocturns. 3 Interjecció per a demanar o imposar silenci.
  • xup-xup: Onomatopeia que reprodueix el bullir lent d'un líquid, com, per exemple, el suc d'un guisat, la llet, etc.
  • zum-zum: Onomatopeia que reprodueix una remor sorda i contínua, com, per exemple, d'un insecte.

Onomatopeies referides als sons dels animals[modifica | modifica el codi]

Alguns sons d'animals s'expressen de la manera següent:

Animal/s Onomatopeia Nom del so Verb associat Notes
abella
borinot
zum-zum,
zzzz
zumzeig, zumzejar, bonir zumzejar, bonir (brunzit o remor sorda i contínua que fa l'abella o el borinot, bonior)
/ L'abella o el borinot zumzegen o boneixen
ànec
oca
nyec-nyec
mec-mec
nyequejar (crit o cant de l'ànec o de l'oca; en alguns llocs es pot trobar que fa quac-quac)
ase, somera, ruc ihà, ihà
ihò-ihò
bram bramar (crit de l'ase) L'ase, el ruc o la somera brama, fa ihà-ihà o ihò-ihò.
cavall hihihihi
iiii
renill, aïnada, eguí renillar, aïnar,[1] eguinar[2] (crit del cavall)
/ El cavall renilla,anilla, aïna, eguina,o reguina.
cigala ziu-ziu
colom
tórtora
parrup, parrup parrup, parrupeig, marruqueig, marruc; amanyac parrupar, parrupejar, marruquejar (cant del colom i de la tórtora. Quan festegen fan amanyacs)
/ El colom i la tórtora parrupen o parrupegen o marruquegen.
elefant
bou
bramul bramular (crit de l'elefant, el bou i animals afins; es pot arribar a trobar també que l'elefant trompeteja) / L'elefant bramula.
gallina cloc-cloc
coc-coc
escataineig escatainar (onomatopeia de la veu de la gallina; en alguns llocs es pot trobar que fa coc-coc) / La gallina escataina.
gall quicquiriquic',
quecquerequec,
quiccaraquic,
caccaracac
,
coccorococ,
cuccurucuc
coccorococ
cantar, quicquiriquic cantar (el cant del gall, per exemple a trenc d'alba).
gat, moix mèu, mau, miau, marrameu, marramau, nyau, nyeu miol, miolar, maular miolar, maular, meular;
roncar;
rondinar, grunyir;
esbufegar
El gat miola o maula o meula. Fa mèu. Quan vol demostrar afecte, ronca. Quan està enfadat o se sent amenaçat rondina o gruny (gr, grrr), esbufega (ffff) o fa xiulets.
gos, ca, cus, cutxo, quisso bub bub, bup bup, nyic-nyac, nyic-nyec lladruc, glapit, clapit, bordada bordar, lladrar, jaupar, clapir, glapir, lladruquejar, buixir, abuixir El gos borda, lladre, jaupa, buix, abuix, glapeix o clapeix. Fa "bub bub". Quan té por i fuig també pot fer "cai cai cai". uuuu / També pot udolar, ulular o ganyolar quan té dolor o per altres raons (l'udol, el ganyol, el grinyol, el ganyolar). gr, gr (el rondineig, gruny o grunyit del gos) / També, com molts altres animals, pot rondinar o grunyir.
granota
gripau
roc-roc rauc[3] raucar

el rauc de la granota, la granota rauca, com ho fa el gripau.[4] El so és interpretat com a "roc-roc".[5]

grill
cigala
ric-ric
cric-cric
carrisqueig carrisquejar (el cant del gril, so que fa fregant les ales) / El grill i la cigala carrisquegen, fan "ric-ric" o "cric-cric".
lleó
tigre
graaa, graaau rugit, bram rugir, bramar (crit del lleó i animals afins) / El lleó rugeix, brama.
llop auuuu udol udolar / El llop udola.
mussol uuu-uuu,
xut
udol udolar (onomatopeia de la veu del mussol i animals afins)
ocell,
aucell,
au, moixó
piu-piu,
xiu-xiu,
tiu, tiu,
tuït-tuït
piulet, piuladissa, refilada, refilet piular, refilar (crit de l'ocell que piula; també i "piuladissa" quan es tracta de molts ocells alhora, mentre que el cant es diu refilada o refilet) / L'ocell piula, o, quan és un cant, a vegades agut i filigranat, refila.
ós esbramec esbramegar (crit de l'ós i animals afins) / L’ós esbramega.
porc
truja
rony, rony
nyic, nyic
rondineig, gruny;
gardeny
güell, esgüell
rondinar, grunyir;
gardenyar
güellar, esgüellar
(El rondineig o gruny és el so ronc produït pel porc. Quan és una truja se'n diu gardeny. També pot fer un xiscle o giscle, que se'n diu güell o esgüell) / El porc rondineja o gruny. Quan se l'encalça, güella, fa "nyic, nyic".
rata rac-rac,
rec-rec
güell, esgüell güellar, esgüellar (El güell o esgüell és el xiscle o crit estrident de certs animals com la rata, el conill o el porc. Si es vol parlar del so que fa quan rossega, en canvi, es diu que fa rac-rac o rec-rec) / La rata güella (o esgüella).
serp ssssss xiulet xiular (en alguns llocs es pot trobar que fa ssssss) / La serp xiula.
vaca
bou
muuu,
buuu
mugit, bramul mugir, bramular (crit de la vaca o del bou) / La vaca i el bou mugeixen.
xai, be
ovella,
cabra
, be, beeeee bel belar (crit del xai / de l'ovella; en alguns llocs es pot trobar que fa beeee) / El xai bela.

Onomatopeies a la cultura popular[modifica | modifica el codi]

El repertori provinent de la cultura popular ens ofereix alguns bons exemples d'onomatopeies. Podem trobar-ne alguns exemples en cançons tradicionals com ara A Betlem me'n vull anar i Els tres tambors

Referències (fonts)[modifica | modifica el codi]

  1. "Aïnar" al Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana
  2. "Eguinar" al Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana
  3. DIEC, entrada per "rauc"
  4. DIEC, entrada per "raucar"
  5. Article viquipèdia sobre la granota

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Onomatopeia Modifica l'enllaç a Wikidata