Onomatopeia

Onomatopeies decorant el carrer Bruniquer de Barcelona

Una onomatopeia és la coincidència parcial entre el significant i el significat d'un signe lingüístic, és a dir, un so o conjunt de sons que recorden o evoquen el contingut mental associat a aquella paraula. Un exemple és atxim!, l'onomatopeia que correspon a l'esternut. Les onomatopeies referides al mateix fenòmens són diferents segons les llengües. Així, l'anglès fa woof per tal d'imitar el lladruc del gos, però fa bub-bub en la nostra llengua.

Exemples d'onomatopeies tradicionals

Onomatopeies referides a sons diversos

• atxim, atxem: Onomatopeia de l'esternut.
• bum: Onomatopeia que reprodueix el soroll d'una explosió, d'un cop fort. El bum d'una barrina.
• catacrac: Onomatopeia per a representar el soroll que fa una cosa que es trenca, que cruix, per a indicar ruptura, etc. No heu sentit un catacrac?
• catric-catrac: Onomatopeia amb què és designat el soroll que fa l'anar i venir d'una màquina, una eina, com el teler, un sedàs, etc.
• crac: Representa el soroll sec que fa una cosa que es trenca. Heu sentit el crac de la pota de la taula?
• crec: Representa el soroll d'una cosa que es trenca.
• cric-crac: Imitació dels sorolls de dos xocs successius produïts en un mecanisme.
• flist-flast, fliu-flau: Onomatopeia que imita el soroll de dos bufetades que hom venta l'una darrere l'altra.
• fru-fru: Soroll produït per un fregadís lleuger, especialment el que fa un teixit de seda.
• gori-gori: Onomatopeia que simula un cant fúnebre.
• ning-nang, ning-ning, ning nong, bim bom : Onomatopeia amb què hom designa el so repetit d'una campana.
• nyac: Onomatopeia que expressa especialment el soroll que fan dues coses que, acostant-se violentament, n'enclouen una altra; per exemple, una mossegada atrapant un tros de menjar
• nyam-nyam: 1 Onomatopeia de l'acció de menjar. 2 fer nyam-nyam [en llenguagte infantil] Menjar. Vine, faràs nyam-nyam.
• nyec: 1 Onomatopeia d'un grinyol, d'un gemec, de gos, d'ànec o d'altres animals que fan un crit semblant. 2 Criatura molt petita.
• nyic-nyic: Onomatopeia d'un soroll insistent i desagradable o d'una persona que es fa molesta amb la seva insistència.
• nyigo-nyigo: Onomatopeia amb què hom imita el so d'un violí, d'un violoncel, etc., especialment mal tocat.
• paf: Onomatopeia amb què hom expressa el soroll que fa algú o alguna cosa en topar violentament contra el sòl, contra una persona o una cosa.
• pam, pum: Onomatopeia que imita un tret, un colp violent.
• pif-paf: Onomatopeia que reproduïx el soroll de dues bufetades donades l'una darrera l'altra, de dos cops de puny, etc.
• plof: Onomatopeia per a representar el soroll que fa una cosa que cau damunt un cos bla o hi topa.
• taf-taf: Onomatopeia que reprodueix el soroll d'un motor d'explosió.
• tic-tac: Onomatopeia que imita el so d'un rellotge.
• tris-tras: Onomatopeia amb què hom designa un caminar seguit, deliberat, devers un punt concret.
• toc-toc: Acció de picar a la porta.
• xac: Onomatopeia que denota el soroll d'un xoc violent. Des d'aquí vaig sentir el xac.
• xap: Onomatopeia del soroll que fa un cos en caure tot llarg a terra, a l'aigua. Va relliscar, i xap!, va caure llarg com era al fanguissar.
• xec: Onomatopeia que imita el soroll d'un cop, d'un xoc.
• xip-xap: Onomatopeia imitant el xipolleig d'una massa líquida.
• xit/xxxt: 1 Onomatopeia del crit de l'òliba, el mussol i altres ocells nocturns. 2 Òliba, mussol o altres ocells nocturns. 3 Interjecció per a demanar o imposar silenci.
• xup-xup: Onomatopeia que reprodueix el bullir lent d'un líquid, com, per exemple, el suc d'un guisat, la llet, etc.
• zum-zum: Onomatopeia que reprodueix una remor sorda i contínua, com, per exemple, d'un insecte.

Onomatopeies referides als sons dels animals

Alguns sons d'animals s'expressen de la manera següent:

Animal/s	Onomatopeia	Nom del so	Verb associat	Notes
abella borinot	zum-zum, zzzz	zumzeig, zumzejar, bonir	zumzejar, bonir	(brunzit o remor sorda i contínua que fa l'abella o el borinot, bonior) / L'abella o el borinot zumzegen o boneixen
ànec oca	nyec-nyec mec-mec		nyequejar	(crit o cant de l'ànec o de l'oca; en alguns llocs es pot trobar que fa quac-quac)
ase, somera, ruc	ihà, ihà ihò-ihò	bram	bramar	(crit de l'ase) L'ase, el ruc o la somera brama, fa ihà-ihà o ihò-ihò.
cavall	hihihihi iiii	renill, aïnada, eguí	renillar, aïnar, eguinar	(crit del cavall) / El cavall renilla, aïna o eguina.
cigala	ziu-ziu
colom tórtora	parrup, parrup	parrup, parrupeig, marruqueig, marruc; amanyac	parrupar, parrupejar, marruquejar	(cant del colom i de la tórtora. Quan festegen fan amanyacs) / El colom i la tórtora parrupen o parrupegen o marruquegen.
elefant bou		bramul	bramular	(crit de l'elefant, el bou i animals afins; es pot arribar a trobar també que l'elefant trompeteja) / L'elefant bramula.
gallina	cloc-cloc coc-coc	escataineig	escatainar	(onomatopeia de la veu de la gallina; en alguns llocs es pot trobar que fa coc-coc) / La gallina escataina.
gall	quicquiriquic' , quecquerequec , quiccaraquic , Caccaracac , coccorococ , cuccurucuc coccorococ	cantar, quicquiriquic	cantar	(el cant del gall, per exemple a trenc d'alba).
gat, moix	mèu, mau, miau, marrameu, marramau, nyau, nyeu	miol, miolar, maular	miolar, maular, meular; roncar; rondinar, grunyir; esbufegar	El gat miola o maula o meula. Fa mèu. Quan vol demostrar afecte, ronca. Quan està enfadat o se sent amenaçat rondina o gruny (gr, grrr), esbufega (ffff) o fa xiulets.
gos, ca, cus, cutxo, quisso	bub bub, bup bup, nyic-nyac, nyic-nyec	lladruc, glapit, clapit, bordada	bordar, lladrar, jaupar, clapir, glapir, lladruquejar, buixir, abuixir	El gos borda, lladre, jaupa, buix, abuix, glapeix o clapeix. Fa "bub bub". Quan té por i fuig també pot fer "cai cai cai". uuuu / També pot udolar, ulular o ganyolar quan té dolor o per altres raons (l'udol, el ganyol, el ganyolar). gr, gr (el rondineig, gruny o grunyit del gos) / També, com molts altres animals, pot rondidar o grunyir.
granota gripau	roc-roc	rauc	raucar	el rauc de la granota, la granota rauca, com ho fa el gripau. El so és interpretat com a "roc-roc".
grill cigala	ric-ric cric-cric	carrisqueig	carrisquejar	(el cant del gril, so que fa fregant les ales) / El grill i la cigala carrisquegen, fan "ric-ric" o "cric-cric".
lleó tigre	graaa, graaau	rugit, bram	rugir, bramar	(crit del lleó i animals afins) / El lleó rugeix, brama.
llop	auuuu	udol	udolar	/ El llop udola.
mussol	uuu-uuu, xut	udol	udolar	(onomatopeia de la veu del mussol i animals afins)
ocell, aucell, au, moixó	piu-piu, xiu-xiu, tiu, tiu	piulet, piuladissa, refilada, refilet	piular, refilar	(crit de l'ocell que piula; també i "piuladissa" quan es tracta de molts ocells alhora, mentre que el cant es diu refilada o refilet) / L'ocell piula, o, quan és un cant, a vegades agut i filigranat, refila.
ós		esbramec	esbramegar	(crit de l'ós i animals afins) / L’ós esbramega.
porc truja	rony, rony nyic, nyic	rondineig, gruny; gardeny güell, esgüell	rondinar, grunyir; gardenyar güellar, esgüellar	(El rondineig o gruny és el so ronc produït pel porc. Quan és una truja se li diu gardeny. També pot fer un xiscle o giscle, que se'n diu güell o esgüell) / El porc rondineja o gruny. Quan se l'encalça, güella, fa "nyic, nyic".
rata	rac-rac, rec-rec	güell, esgüell	güellar, esgüellar	(El güell o esgüell és el xiscle o crit estrident de certs animals com la rata, el conill o el porc. Si es vol parlar del so que fa quan rossega, en canvi, es diu que fa rac-rac o rec-rec) / La rata güella (o esgüella).
serp	ssssss	xiulet	xiular	(en alguns llocs es pot trobar que fa ssssss) / La serp xiula.
vaca bou	muuu, buuu	mugit, bramul	mugir, bramular	(crit de la vaca o del bou) / La vaca i el bou mugeixen.
xai, be ovella, cabra	bè, be, beeeee	bel	belar	(crit del xai / de l'ovella; en alguns llocs es pot trobar que fa beeee) / El xai bela.

Onomatopeies a la cultura popular

El repertori provinent de la cultura popular ens ofereix alguns bons exemples d'onomatopeies. Podem trobar-ne alguns exemples en cançons tradicionals com ara A Betlem me'n vull anar i Els tres tambors

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Onomatopeia

• Diccionari Alcover-Moll (Diccionari català-valencià-balear)
• Diccionari de l'Enciclopèdia
• Diccionari de la llengua catalana (DIEC)
• Onomatopeies, un recull a "Eines de Llengua.com"
• Llistat d'onomatopeies a "Aprenc llengua".
• Races autòctones de les Illes Balears, glossari
• "L'escatineig de la gallina", de Salvador Sostres, 3 de juny del 2010.