Rossinyol

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Rossinyol (desambiguació)».
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Rossinyol
Nachtigall (Luscinia megarhynchos) v. J. Dietrich.jpg

Cant
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Passeriformes
Família: Muscicapidae
Gènere: Luscinia
Espècie: L. megarhynchos
Nom binomial
Luscinia megarhynchos
Brehm, 1831
Luscinia megarhynchos MHNT

El rossinyol (Luscinia megarhynchos) és un ocell passeriforme emblemàtic dins els ocells cantaires. Amida uns 16 cm de longitud i té un color marronós excepte en la cua que és vermellosa. Hi ha poc dimorfisme sexual. S'alimenta d'insectes que caça a terra i a la tardor també de fruits.

És un ocell migratori (passa l'hivern a l'Àfrica del sud) amb una distribució europea (Europa central i del sud) i de l'Àsia dels sud-oest. A Catalunya és molt freqüent a gairebé tot el territori[1][2]). Els mascles fan la migració de primavera uns dies abans que les femelles, i tornen al mateix territori de l'any anterior, on sovint s'aparellen amb la mateixa femella. Acostumen a cantar sobretot cap al tard i durant la nit, però també de dia, a la primavera, i és difícil veure'ls.

Es troba on hi ha bardisses i matolls, dintre de les quals fa el niu, pel que és més freqüent als espais més o menys oberts, amb bardisses i tanques o boscos galeria que no pas als boscos.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

Del llatí vulgar *rusciniŏlu, variant de *lusciniŏlu, diminutiu de luscinĭa, amb el mateix significat. El canvi de l- en r-, ja documentat en les glosses d'Épinal (segle VII), és un fenomen de dissimilació de líquides.[3]

Cultura popular[modifica | modifica el codi]

El cant del rossinyol, considerat com el més bell de tots els cants d'ocells, s'anomena refilar, xericar, xivicar. Diuen que té sis o set cants diferents; això explica que el seu cant sigui interpretat de molt diferents maneres, o sigui, que la gent inventi humorísticament mimologies molt diverses del dit cant en relació amb paraules humanes. Així, hi ha qui dóna totes aquestes equivalències del cant del rossinyol: «Per aquí ha passat, per aquí ha passat! Tau tau tau xirivits!»; «La criada del Mas Nou s'ha begut un plat de vi, bo bo bo bo! jo l'he vist!»; «¿Que sembres blat? No en colliràs! no en colliràs!»[4]. En el Rosselló es conta que un vespre el rossinyol es va adormir damunt un cep; la vidalba, enfilant-se per les sarments, va empresonar els peus de l'ocell i no el deixava volar; les formigues se n'aprofitaren per a picar-li el darrere. El rossinyol no ho ha oblidat, i per això canta tota la nit per no adormir-se, i quan canta diu: «Peu, peu, peu, gara la ridorta! Cul, cul, cul, gara la formiga!»

Refrany «El rossinyol, gàbia no vol»: es diu perquè aquest ocell no resisteix la captivitat.[3]

En el folklore català és molt coneguda la cançó El rossinyol que entre altres va ser cantada per Joan Manuel Serrat i per Joan Baez.

El Ball del rossinyol: varietat del ball pla, ballat al so de la cançó del rossinyol:

«Ball rodó,

Caterineta Caterineta,

ball rodó,

Caterineta Caterinó;

una guixa i un fesol,

ballarem lo

rossinyol;

a les portes de Maria,

cantarem l'Avemaria»[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Del Hoyo, J., Sargatal, J., et al. On observar ocells a Catalunya Barcelona, 1989. ISBN 84-87334-01-6
  2. SCOC, Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002 - Rossinyol (català)
  3. 3,0 3,1 «Diccionari català-valencià-balear». [Consulta: 21 de febrer de 2015].
  4. Gomis, Cels. «Zoologia Popular Catalana». L'Avenç, 1910, pàg. 369.
  5. Pujol, Francesc. Cançoner Popular de Catalunya. Volum I. Diccionari de la Dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors, 1936, p. 419. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]