Bou

De Viquipèdia

«Bou» redirigeix aquí. Vegeu altres significats a «bou (desambiguació)».

Bous Registre fòssil: Plistocè – actualitat[1]
Una vaca suïssa
Estat de conservació
Domesticat
Classificació científica
Regne: Animalia Fílum: Chordata Classe: Mammalia Infraclasse: Eutheria Ordre: Cetartiodactyla Família: Bovidae Subfamília: Bovinae Gènere: Bos Espècie: B. taurus
Nom binomial
Bos taurus Linnaeus, 1758

Els bous (Bos taurus, dels mots llatins per "bou" i "toro") són mamífers quadrúpedes remugants mantinguts com a bestiar. Com tots els remugants, els bovins són artiodàctils, o animals amb peülles. Malgrat que el nom "bou" s'aplica a moltes espècies, en l'ús quotidià gairebé sempre fa referència a Bos taurus. Els bous són l'espècie més nombrosa del seu gènere, i molt probablement descendeixen del ja extingit bou salvatge de la regió de Mesopotàmia.

Els bous foren un dels primers animals en ser domesticat per usos agrícoles, i se'ls valora principalment per la seva llet, la seva pell i la seva carn. La ramaderia bovina es practica arreu del món, i ha jugat un paper central en moltes civilitzacions. Actualment, l'Índia, el Brasil, la Xina i els Estats Units són els principals productors de bous.

Sent un animal clau en la història de la ramaderia, els bous ocupen un lloc molt important en la cultura humana, al llenguatge modern i en la simbologia. Com a bestiar, solen associar-se amb el simbolisme cristià i jueu, però adquireixen la seva màxima importància en l'hinduisme, on se'ls venera com a animals sagrats. Apareixen en molts mites – com el del Minotaure – i grans religions. Tant en els ritus religiosos antics com en els moderns, els bous han servit d'animals de sacrifici. El bou és un dels dotze animals de l'horòscop xinès.

[edita] Etimologia

Etimològicament, la paraula que utilitzen els parlants del català prové del mot llatí bos, bovis.^[2] L'altre terme que forma el seu nom científic, taurus, també prové del llatí i significa "brau". Aquest últim ètim també ha arribat al català modern en una altra forma; el taure, una de les constel·lacions del zodíac, porta aquest nom perquè mitològicament representa Zeus en forma de brau abans de raptar Europa.

Hi ha diferents paraules per referir-se a Bos taurus en català. L'espècie i el mascle es diuen bou, mentre que la femella es diu vaca. El mascle adult sense castrar s'anomena brau o toro, i si és castrat se li diu bou. Els individus joves de menys d'un any d'edat reben el nom de vedell o vedella, i els d'entre un i dos anys s'anomenen jònecs.^[3]

[edita] Morfologia

Un ramat de vaques pastura als Alps francesos.

Vaques brunes al Ripollès.

Vaques

Els bous són remugants relativament grans, i les seves característiques són unes banyes buides per dins que poden assolir una mida considerable i una pell gruixuda que després de ser adobada rep el nom de cuir. Els bous domèstics es diferencien dels seus parents salvatges i avantpassats en diversos aspectes, havent esdevingut parcialment neotènics com a resultat de la influència dels humans.^[4] Algunes races de bou conserven algunes de les característiques dels seus parents salvatges, com per exemple un pes més elevat.

Tot i que originalment totes les races de bou tenien banyes en ambdós sexes, els humans solen tallar-los les banyes perquè els bous no facin mal ni als ramaders ni l'un a l'altre. Mitjançant la selecció artificial s'ha aconseguit crear races de bou que neixen sense banyes.^[5]

Una altra característica dels bous és la seva gran varietat de coloració. Les races més primitives de bou tenen una coloració altament variable, especialment les primeres en ser domesticades. En canvi, el color de les altres races varia del blanc pur al negre, tot i que el més habitual en les vaques lleteres és que siguin blanques amb taques negres o vermelles.^[6] La selecció en favor de certs colors desitjats començà a principis de la domesticació dels bous, i avui en dia la coloració és una marca d'identitat de múltiples races.^[7] Tot i que alguns colors són més preuats que altres i per tant es poden vendre a un preu més elevat, els ramaders van amb precaució a l'hora d'afavorir la selecció de certs colors, car algunes coloracions estan associades amb efectes col·laterals perjudicials. Això es deu al fet que en els bous els precursors de les cèl·lules pigmentades i de les cèl·lules nervioses són els mateixos.^[7] Actualment se sap que el color que tindrà un individu és determinat per la seva genètica, però encara es desconeix gran part del funcionament de la majoria de gens que regulen la coloració.^[7]

[edita] Anatomia

Els bous tenen un estómac amb quatre compartiments: el rumen, el reticle, el llibret i el quall, dels quals el primer és el més gran. A vegades els bous ingereixen objectes metàl·lics que queden dipositats al reticle, el compartiment més petit, i és així que es produeix la malaltia de la ferramenta.^[8] El reticle és conegut com el "niu d'abella". La funció principal del llibret és absorbir aigua i nutrients de l'aliment digerible. El quall és com l'estómac humà, i és per això que se'l coneix com a "estómac autèntic".

La cria i la munyida diària de les vaques (antigament feta en gran part a mà, però actualment es fa habitualment amb màquines) aprofita la biologia remugant única de les vaques.

Els bous són remugants, cosa que significa que tenen un aparell digestiu que permet utilitzar aliments altrament indigeribles, regurgitant-los i tornant-los a mastegar en forma de bol alimentari. Aquest bol és ingerit de nou i torna a ser digerit per microorganismes especialitzats situats al rumen. Aquests microbis s'encarreguen principalment de descompondre la cel·lulosa i altres carbohidrats en àcids grassos volàtils que utilitzen els bous com a combustible metabòlic principal. Els microbis del rumen també són capaços de sintetitzar aminoàcids a partir de fonts de nitrogen no proteiques, com ara la urea i l'amoníac. Com que aquests microbis es reprodueixen al rumen, les generacions més velles moren i els seus cadàvers continuen a través del tracte digestiu. Aleshores, aquests cadàvers són parcialment digerits pels bous, oferin-los una font de proteïnes d'alta qualitat. Aquestes característiques permeten als bous prosperar a base d'herbes i altres vegetals.

El període de gestació dura nou mesos. Un vedell acabat de néixer pesa entre 25 i 45 kg. El rècord mundial del brau més pesant era de 1.740 kg, un chianino anomenat Donetto, quan se l'exhibí a la fira d'Arezzo el 1955.^[9] El bou castrat més pesant era Old Ben, un creuament de shorthorn i Hereford de vuit anys que pesava 2.140 kg el 1910.^[10] Els bous castrats solen ser sacrificats abans d'arribar als 750 kg. Els exemplars de cria solen viure fins a 15 anys (i a vegades, fins a 25).

Tot i que els bous no poden distingir el vermell del verd, tenen dos tipus de receptors cromàtics als cons de la retina. Per tant, són dicromats, com gairebé tots els altres mamífers (incloent-hi els gossos, gats, cavalls i fins a un 10% dels humans mascles). Són capaços de distingir alguns colors, especialment el blau del groc, de la mateixa manera que la majoria d'altres mamífers.^[11][12]

[edita] Cens mundial

Vaca

Vaca

Hi ha aproximadament 1250 milions de caps de bestiar boví a tot el món, dels quals 250 milions són zebús.

El continent amb el major nombre de bovins és Amèrica, amb uns 450 milions. El segueixen Àsia (amb 300 milions), Europa (270 milions), Àfrica (160 milions) i Oceania (amb 50 milions).

El país amb major cabana bovina és l'Índia que compta amb 240 milions —zebús principalment—. El segueixen el Brasil (200 milions), els Estats Units (130 milions) i Rússia (100 milions). A continuació se situen la Xina, el Pakistan, l'Argentina, Austràlia, Mèxic, Etiòpia, i França.

[edita] Religió, tradicions i folklore

[edita] Tradició hindú

A l'hinduisme, la vaca és un símbol de riquesa, força, abundància, entrega generosa i una vida terrenal plena.

Les vaques són venerades a la religió hindú de l'Índia. Segons les escriptures vèdiques, cal tractar-les amb el mateix respecte que hom tractaria la seva pròpia mare, a causa de la llet que proporcionen: "la vaca és la meva mare" (Mahabharata)^[13] La deïtat Krixna fou criada per una família de vaquers, i se li donà el nom de Govinda ("protector de les vaques"). També es diu tradicionalment que Xiva cavalca un brau anomenat Nandi. A l'antiga Índia rural, cada llar tenia unes quantes vaques que proporcionaven un subministrament constant e llet i uns quants bous que treballaven com a animals de tir. Els hindús observants, tot i que poden menjar-se la carn d'altres animals, gairebé sempre s'abstenen de menjar carn de bou, i matar una vaca és considerat un pecat abominable en l'hinduisme ortodox. Matar vaques (incloent-hi els bous i els vedells) està prohibit per la llei a gairebé tots els estats de la Unió Índia. A vegades, els sacrificis il·legals de vaques a l'Índia ocasionen disturbis religiosos entre hindús i musulmans. Els establiments de McDonalds a l'Índia només serveixen hamburgueses vegeterianes, de pollastre o de peix.

[edita] Altres tradicions

La llegenda de la fundació de la catedral de Durham és que els monjos que portaven el cos de Sant Cutbert foren conduïts a la seva ubicació per una lletera que havia perdut la seva vaca bruna, que fou trobada reposant en aquell indret.

• L'evangelista Sant Lluc és representat com un bou a l'art cristià.
• Al Judaisme, com ho descriu el Llibre dels Nombres 19:2, les cendres d'una brava roja sense taques sacrificada a la qual mai no s'hagi posat un jou es poden fer servir per la purificació ritual de persones que han estat en contacte amb un cadàver.
• El bou forma part del cicle de 12 anys d'animals que apareixen al zodíac xinès, relacionat amb el calendari xinès. Vegeu bou (zodíac).^[14]
• La constel·lació del Taure representa un bou.
• Un relat apòcrif sosté que una vaca provocà el gran incendi de Chicago fent caure una làmpada de querosè. Michael Ahern, el periodista que havia creat aquest relat, reconegué el 1893 que se l'havia inventat per explicar una història més pintoresca.
• El 18 de febrer del 1930, Elm Farm Ollie esdevingué la primera vaca en volar en un avió, així com la primera vaca en ser munyida en un avió.^[15][16]

[edita] Heràldica

En heràldica, els bous solen ser representats com a braus:

Escut de Torí (Itàlia)

Escut de Kaunas (Lituània)

Escut de Bielsk Podlaski (Polònia)

Escut de Turek (Polònia)

Vegeu també escut de Ciołek.

[edita] Races de vaques catalanes

• Vaca bruna dels Pirineus^[17]
• Vaca catalana^[18]
• Vaca cerdana
• Vaca de l'Albera^[19]
• Vaca marinera
• Vaca pallaresa^[20]
• Vaca Pirinenca
• Vaca de Sent Gironç i de l'Aura o Vaca del Pirineu Central^[21]

[edita] Races de vaques de les Illes Balears

• Vaca menorquina^[22]
• Vaca mallorquina

[edita] Usos

Les vaques es crien per la seva pell, llet i carn. En ocasions també com a animal de càrrega o per a certs espectacles, com per exemple concursos bovins o, en algunes cultures, tauromàquia.^[23]

[edita] Cuir

El cuir de bou és el més utilitzat de tots els animals, i un cop adobat se'l pot fer servir per una gran varietat d'usos.^[24][25] El cuir s'utilitza per a calçat, roba, marroquineria, bisuteria, etc. A Menorca, per exemple, existeixen sabaters de luxe i alta qualitat (Pons Quintana, Mascaró, Muxart, etc.) i la bisuteria és també molt important, s'hi utilitza la pell i, de vegades, l'os, per simular marfil. A Mallorca també es fan sabates, per exemple, Camper.

[edita] Gastronomia

Amb la llet de les vaques, si no es pasteritza i es pren com a tal, s'en fan derivats com els brossats i els formatges (per exemple, a Menorca, el de Maó),^[26][27] gelats, iogurts, etc. La carn bovina rep el nom de carn de vedella quan és d'un animal jove i carn de bou quan és d'un animal adult. Tot i que a la gastronomia dels Països Catalans el bou no és massa pressent, sí es menja tradicionalment, per exemple, vedella estofada i fricandó.^[28]

[edita] Domesticació i ramaderia

Els Texas Longhorns són una raça icònica dels Estats Units.

Els bous i les vaques ocupen un lloc únic a la història humana, havent estat domesticats des del neolític primerenc. Se'ls cria per la carn, els productes lactis i el cuir. Se'ls utilitza com a animals de tir i en determinats esports. Alguns consideren que els bous són la forma més antiga de riquesa, i per tant, que l'abigeat és una de les formes més antigues de robatori.

Dos operaris inspeccionen una vaca hereford a la recerca de paparres; sovint es contenen o tanquen els bous i les vaques en gàbies de retenció quan estan rebent atenció mèdica.

Els bous sovint són criats permetent que els ramats pasturin a grans superfícies de devesa. Criar els bous d'aquesta manera permet aprofitar unes terres que possiblement no són aptes pels conreus. Les interaccions més habituals amb els bous inclouen l'alimentació, neteja i munyida diàries. Moltes pràctiques de ramaderia de rutina impliquen el marcatge, l'escornament, la càrrega, les operacions mèdiques, les vacunes i la cura de les peülles, així com l'entrenament per fires agrícoles i preparacions. També hi ha diferències culturals a l'hora de treballar amb els bous: la ramaderia bovina dels fulbe es basa en tècniques comportamentals, mentre que a Europa els bous són controlats principalment amb mitjans físics com ara tanques.^[29] Els criadors utilitzen la ramaderia bovina per reduir la susceptibilitat a infeccions per Mycobacterium bovis per mitjà de la cria selectiva i mantenint la salut del ramat per evitar malalties concurrents.^[30]

[edita] Impacte ambiental

El bestiar boví (especialment quan se'l té en engranalls enormes com aquest) ha estat indicat com un factor que contribueix a l'augment de les emissions de gasos d'efecte hivernacle.

Un informe de les Nacions Unides de 400 pàgines de l'Organització per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO) afirma que el bestiar boví és "responsable d'un 18% dels gasos d'efecte hivernacle."^[31] La producció de bovins per alimentar i vestir els humans pressiona els ecosistemes d'arreu del món,^[32] i se la valora com un dels tres grans problemes ambientals al món en una escala local a global.^[33]

L'informe, titulat Livestock's Long Shadow ("La llarga ombra del bestiar"), també avalua els danys ambientals causats per les ovelles, els pollastres, els porcs i les cabres. Però en gairebé tots els casos, els 1.500 milions de bous i vaques del món són considerats els que tenen l'impacte negatiu més gran respecte al canvi climàtic, així com l'extinció d'espècies. L'informe arriba a la conclusió que, si no es fan canvis, els enormes danys que es considera que són deguts al bestiar poden més que duplicar-se abans del 2050, a mesura que augmenti la demanda de carn. Un dels canvis citats proposa una intensificació de la indústria ramadera, car la intensificació necessita menys terra per un determinat nivell de producció.^[33]

Alguns microbis respiren a l'intestí dels bous per mitjà d'un procés anaeròbic conegut com a metanogènesi, que produeix gas metà.^[34] Els bous emeten un gran volum de metà, del qual un 95% és per eructes o rots, i no pas per flatulència.^[35] Com que el carboni del metà prové de la digestió de vegetació produïda per fotosíntesi, normalment el seu alliberament a l'aire mitjançant aquest procés seria considerat inofensiu, car no hi ha cap increment net del carboni de l'atmosfera; és tret de l'aire en forma de diòxid de carboni per mitjà de la fotosíntesi, i hi torna en forma de metà. Tanmateix, el metà és un gas d'efecte hivernacle molt més potent que el diòxid de carboni, amb un efecte d'escalfament entre 23 i 50 vegades superior,^[36][37][38] i segons Takahashi i Young, "fins i tot un petit augment de la concentració de metà a l'atmosfera exerceix una contribució potencialment significativa a l'escalfament global".^[38] Weart fa una altra anàlisi del gas metà produït pel bestiar com a factor contribuent a l'increment de gasos d'efecte hivernacle.^[39] S'està duen a terme recerca de mètodes per reduir aquesta font de metà, mitjançant l'ús de suplements dietètics o tractaments per reduir la proporció de microbis metanògens, possiblement mitjançant vacunes.^[40][41]

Als bous se'ls alimenta amb una dieta concentrada rica en blat de moro que els produeix un guany ràpid de pes, però això té efectes secundaris que inclouen una major acidesa a l'aparell digestiu. Quan no se'ls tracta de manera adequada, els fems i altres productes secundaris de l'agricultura concentrada també tenen conseqüències ambientals.^[42]

El pasturatge dels bous a baixa intensitat pot crear un medi favorable per les herbes i fòrbies nadiues; tanmateix, a la majoria de regions del món, els bous estan reduint la biodiversitat a causa d'un sobrepasturatge motivat per les demandes d'aliment d'una població humana en creixement.^[43]

[edita] Referències

[edita] Enllaços externs

Portal: Mamífers Articles relacionats amb Mamífers

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bou

Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon o clade dins el projecte Wikispecies.

• Vaques autòctones de les Balears
• "Vaques amb nom", vídeo a 324.cat
• "Atletes de la llet", vídeo a 324.cat
• Fotogaleria de diferents races de bou (alemany)
• Llista detallada de races de bou (anglès)
• Cattle Facts (anglès)
• Beef Cattle (anglès)
• L'alimentació del bestiar boví (francès)

...