Bou

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca

«Bou» redirigeix aquí. Vegeu altres significats a «bou (desambiguació)».

Bous
Registre fòssil: Plistocè – actualitat^[1]

Una vaca suïssa

Estat de conservació

Domesticat

Classificació científica

Regne:	Animalia
Fílum:	Chordata
Classe:	Mammalia
Infraclasse:	Eutheria
Ordre:	Cetartiodactyla
Família:	Bovidae
Subfamília:	Bovinae
Gènere:	Bos
Espècie:	B. taurus

Nom binomial

Bos taurus
Linnaeus, 1758

Els bous (Bos taurus, "bou" i "toro" en llatí són mamífers quadrúpedes remugants mantinguts com a bestiar. Com tots els remugants, els bovins són artiodàctils, o animals amb peülles. Malgrat que el nom "bou" s'aplica a moltes espècies, en l'ús quotidià gairebé sempre fa referència a Bos taurus. Els bous són l'espècie més nombrosa del seu gènere, i molt probablement descendeixen del ja extingit bou salvatge de la regió de Mesopotàmia.

Els bous foren un dels primers animals en ser domesticat per usos agrícoles, i se'ls valora principalment per la seva llet, la seva pell i la seva carn. El cuir d'un bou és el més utilitzat de tots els animals, i un cop adobat se'l pot fer servir per una gran varietat d'usos. La carn bovina rep el nom de carn de vedella quan és d'un animal jove i carn de bou quan és d'un animal adult. Continuen sent importants avui en dia per la seva llet, pell i carn, i en ocasions també se'ls cria com a animal de càrrega, per concursos bovins o, en alguns països, per la tauromàquia.

La ramaderia bovina es practica arreu del món, i ha jugat un paper central en moltes civilitzacions. Actualment, l'Índia, el Brasil, la Xina i els Estats Units són els principals productors de bous.

Sent un animal clau en la història de la ramaderia, els bous ocupen un lloc molt important en la cultura humana, al llenguatge modern i en la simbologia. Com a bestiar, solen associar-se amb el simbolisme cristià i jueu, però adquireixen la seva màxima importància en l'hinduisme, on se'ls venera com a animals sagrats. Apareixen en molts mites – com el del Minotaure – i grans religions. Tant en els ritus religiosos antics com en els moderns, els bous han servit d'animals de sacrifici. El bou és un dels dotze animals de l'horòscop xinès.

[edita] Etimologia

Etimològicament, la paraula que utilitzen els parlants del català prové del mot llatí bos, bovis. L'altre terme que forma el seu nom científic, taurus, també prové del llatí i significa "brau". Aquest últim ètim també ha arribat al català modern en una altra forma; el taure, una de les constel·lacions del zodíac, porta aquest nom perquè mitològicament representa Zeus en forma de brau abans de raptar Europa.

Hi ha diferents paraules per referir-se a Bos taurus en català. L'espècie i el mascle es diuen bou, mentre que la femella es diu vaca. El mascle adult sense castrar s'anomena brau o toro, i si és castrat se li diu bou. Els individus joves de menys d'un any d'edat reben el nom de vedell o vedella, i els d'entre un i dos anys s'anomenen jònecs.^[2]

[edita] Morfologia

Un ramat de vaques pastura als Alps francesos.

Els bous són remugants relativament grans, i les seves característiques són unes banyes buides per dins que poden assolir una mida considerable i una pell gruixuda que després de ser adobada rep el nom de cuir. Els bous domèstics es diferencien dels seus parents salvatges i avantpassats en diversos aspectes, havent esdevingut parcialment neotènics com a resultat de la influència dels humans.^[3] Algunes races de bou conserven algunes de les característiques dels seus parents salvatges, com ara un pes més elevat. Tot i que originalment totes les races de bou tenien banyes en ambdós sexes, els humans solen tallar-los les banyes perquè els bous no facin mal ni als ramaders ni l'un a l'altre. Mitjançant la selecció artificial s'ha aconseguit crear races de bou que neixen sense banyes.^[4]

Una altra característica dels bous és la seva gran varietat de coloració. Les races més primitives de bou tenen una coloració altament variable, especialment les primeres en ser domesticades. En canvi, el color de les altres races varia del blanc pur al negre, tot i que el més habitual en les vaques lleteres és que siguin blanques amb taques negres o vermelles.^[5] La selecció en favor de certs colors desitjats començà a principis de la domesticació dels bous, i avui en dia la coloració és una marca d'identitat de múltiples races.^[6] Tot i que alguns colors són més preuats que altres i per tant es poden vendre a un preu més elevat, els ramaders van amb precaució a l'hora d'afavorir la selecció de certs colors, car algunes coloracions estan associades amb efectes col·laterals perjudicials. Això es deu al fet que en els bous els precursors de les cèl·lules pigmentades i de les cèl·lules nervioses són els mateixos.^[6] Actualment se sap que el color que tindrà un individu és determinat per la seva genètica, però encara es desconeix gran part del funcionament de la majoria de gens que regulen la coloració.^[6]

[edita] Biologia

Els bous són remugants, això significa que posseeixen un sistema digestiu especialment adaptat per a digerir aliments amb els quals altres espècies animals no podrien nodrir-se. El remuc consisteix en la regurgitació de l'aliment ingerit per a continuar amb la masticació del mateix. El sistema digestiu de la vaca ha evolucionat formant tres cavitats o estómacs que es troben abans de l'estómac veritable. Aquestes cavitats es denominen: reticle, rumen i omàs. En el rumen, que és la cavitat de major grandària, viuen microorganismes (bacteris, protozous i fongs) anaerobis que es troben en simbiosi amb l'animal. Aquests últims tenen la capacitat de digerir hidrats de carboni (com la cel·lulosa) o l'àcid fític (font important del fòsfor vegetal), ja que sinó, el bou no ho podria aprofitar per si mateix. Al seu torn, el bou els proveeix d'un ambient favorable per al seu creixement.

[edita] Cens mundial

Vaca

Hi ha aproximadament 1250 milions de caps de bestiar boví a tot el món, dels quals 250 milions són zebús.

El continent amb el major nombre de bovins és Amèrica, amb uns 450 milions. El segueixen Àsia (amb 300 milions), Europa (270 milions), Àfrica (160 milions) i Oceania (amb 50 milions).

El país amb major cabana bovina és l'Índia que compta amb 240 milions —zebús principalment—. El segueixen el Brasil (200 milions), els Estats Units (130 milions) i Rússia (100 milions). A continuació se situen la Xina, el Pakistan, l'Argentina, Austràlia, Mèxic, Etiòpia, i França.

[edita] Races de vaques catalanes

[edita] Referències

↑ The Paleobiology Database. Informació taxonòmica i de distribució sobre el registre fòssil de plantes i animals.
↑ «Entrada "bou"». Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 03-05-2009].
↑ Budiansky, Stephen. The Covenant of the Wild: Why animals chose domestication. Yale University Press, 1999.
↑ Directorate Agricultural Information Services, Departament d'Agricultura de Sud-àfrica, en cooperació amb l'ARC-Onderstepoort Veterinary Institute. «Beef cattle: dehorning». Departament d'Agricultura de Sud-àfrica, 2006. [Consulta: 04-05-2009].
↑ «History of the Holstein Breed». Holstein Association USA, 2009. [Consulta: 04-05-2009].
↑ ^6,0 ^6,1 ^6,2 Sheila Schmutz. «Genetics of Coat Color in Cattle», 9 d'abril del 2008. [Consulta: 04-05-2009].