Lluc (evangelista)

De Viquipèdia

Lluc l'Evangelista fou deixeble de Pau de Tars i autor de l'Evangeli segons Lluc i dels Fets dels Apòstols, escrits els dos als voltants de l'any 70.

[edita] Biografia

Lluc era natural d'Antiòquia, per tant no era jueu, això es veu quan Pau el separa dels circumcisos (Col. 4, 14), a més de ser un home més de educació grega i de professió metge. Potser estava emparentat amb el diaca Nicolau "Nicolau, un prosèlit d'Antioquia", (Fets 6,5). Segons diu la tradició, formà part dels setanta, grup de seguidors de Jesús, però segons l'exegesi les dates d'escriptura de les seves obres no concorden en el temps.

Els Fets dels Apòstols es el més llarg i millor redactat escrit del Nou Testament, per la seva elaboració del grec com sols una persona culta i savia podria fer en la seva època. Lluc es feu cristià molt després i conegué a Maria en una visita que va fer junt a Pau. D'això s'enten que Lluc era seguidor de Pau, qui l'anomenava "el metge estimat" (Col., 4, 14). Lluc va fer molts viatges junt a Pau de Tars en el seu camí per la evangelització, pel que se sap Pau no era un home sa i potser necessità de l'ajut de Lluc per fer els seus viatges.

Tomba de Sant Lluc a Santa Giustina de Pàdua	Frontispici de l'Evangeliari de Fulda (ca. 840)	Très riches heures du Duc de Berry (s. XV); Chantilly, Musée Condé	Miniatura a un llibre d'hores de 1533 (Washington, DC. Library of Congress, Rosenwald ms. 10)
Sant Lluc pintant la Mare de Déu per Guercino	Talla de Francisco Ruiz Gijón (1695-1700); Sevilla

Després de la mort de Pere i Pau, no se sap bé el destí de Lluc, per alguns fou martiritzat per altres ^[1] morí de vell. El que sí sabem es que va seguí predicant per les tradicions a Macedònia, Acaia i Galàcia i que suposadament morí a Beòcia o Dalmàcia.

[edita] Veneració i sepulcre

Les seves restes van ser a Tebes, d'on van ser traslladades el 357 a la basílica dels Sants Apòstols de Constantinoble. D'allí van passar a Pàdua (on hi havia una important comunitat d'origen grec) cap al 740-771 amb motiu del moviment iconoclasta, i avui es veneren a la Basílica de Santa Justina. Davant una invasió, el 899, el sepulcre va ser amagat i no es va redescobrir fins al 1117, data des de la qual l'església esdevé lloc de pelegrinatge. En 1354, l'emperador Carles IV va fer traslladar el cap a la Catedral de Sant Vitus de Praga, on és encara.

El 1992, Hieronimos, metropolità ortodoxe de Tebes, va demanar al bisbe de Pàdua un fragment de les relíquies del sant, per tal de dipositar-les al que havia estat la seva primera tomba, a Tebes. Arran de la petició, es van examinar les restes per esbrinar si realment eren de Sant Lluc. La recerca va durar de 1998 a 2001. L'anàlisi determinà que les restes materials que acompanyaven el cos (robes, tauletes amb inscripcions, etc.) provenien de la regió mediterrània oriental i podien datar-se al segle IV. Les restes del cos en si es poden datar entre el segle I i el IV i eren d'un home d'uns 75-85 anys, provinent dels pobles originaris de Síria i no d'origen grec. Això, sense poder-ho confirmar, feia verosímil que el cos fos realment de Sant Lluc. El 2000, el bisbe lliurà al metropolità de Tebes una costella de l'esquelet del sant, "la més propera al cor" perquè hi fos venerada.

[edita] Referència

1. ↑ segons el antic Prefatio vel Argumentum Lucae

Aquest article és un esborrany sobre cristianisme. Podeu ajudar la Viquipèdia ampliant-lo.