Maria, mare de Jesús

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
santa Maria

Pintura de Lorenzo Monaco, ca. 1420 (Barcelona, MNAC)
verge, mare de Jesús; Mare de Déu; Theotokos
Nom secular En arameu i hebreu: מרים (Maryām, Miriam)
En àrab:مريم (Màryam)
Naixement Segle I a. C.
província romana de Palestina
Defunció 42 o 45
Jerusalem o Efes?
Enterrament Hi ha una tomba de Maria a Jerusalem
Commemoració en Tota la cristiandat, Islam
Canonització Antiga, des del començament del cristianisme
Festivitat Hi ha 25 festivitats dedicades; les més remarcables són: 25 de març, Anunciació o Encarnació; 15 d'agost, Assumpció (catòlics) i Dormició (ortodoxos); 22 d'agost, Assumpció (ortodoxos); 8 de setembre, Marededéu trobada; 8 de desembre, Immaculada Concepció (només catòlics)
Fets destacables Mare de Jesús
Iconografia Pregant, amb un llibre; amb el nen Jesús als braços; alletant el nen Jesús; amb Jesús i Josep; rebent l'àngel en l'Anunciació; al peu de la creu; amb Jesús mort als braços, plorant; essent portada al cel per àngels; amb túnica blanca i mantell blau, com a Immaculada Concepció
Patronatge Mares; sota diverses advocacions, és patrona de molts llocs i oficis

Maria (en arameu מרים Maryām, en hebreu מִרְיָם Miryām, en grec Μαριαμ Mariam i en àrab مريم Màryam), coneguda en el cristianisme i en l'islam com a Santa Maria, Verge Maria o Maria, mare de Jesús (? - Jerusalem o Efes?, 42 o 45 dC?) fou la mare de Jesús de Natzaret, que d'acord amb la doctrina cristiana, quan el va donar a llum, era la promesa de Josep, i esperaven encara que arribés el temps de les noces per a consumar el matrimoni; és a dir, creuen que Maria era verge quan va donar a llum a Jesús. La majoria dels cristians i musulmans creuen que Maria era verge quan concebé de l'Esperit Sant, per miracle de Déu. Els creients cristians l'acostumen a reconèixer com a Mare de Déu.

Maria és venerada en la fe cristiana, principalment en l'Església Catòlica Romana i l'Església Ortodoxa. L'àrea d'estudi sobre Maria en la teologia cristiana s'anomena "mariologia".

Maria en la història[modifica | modifica el codi]

La majoria dels historiadors accepten que Jesús de Natzaret va ser un personatge històric. Ni ha d'altres no accepten les històries miraculoses dels evangelis. Tres dels quatre evangelis canònics esmenten a Maria, així com el llibre dels Fets dels Apòstols. L'evangeli segons Joan no esmenta el seu nom. L'Alcorà també esmenta a Maria, encara que aquest va ser escrit més de sis segles després.

No obstant això, no hi ha cap referència ni informació verificable a més dels evangelis, sobre l'existència i la vida de Maria. Existeix un evangeli no canònic del segle II sobre la seva infantesa, l'evangeli de Jaume. Gran part de les tradicions catòliques i ortodoxes estan centrades en la figura de Maria, i a través dels segles s'ha desenvolupat el culte marià basat en la fe, les tradicions dels Pares de l'Església i les seves interpretacions de les Escriptures, principalment de l'Apocalipsi.

Maria segons les Escriptures[modifica | modifica el codi]

Escriptures cristianes[modifica | modifica el codi]

Les Escriptures cristianes no donen molta informació sobre la vida de Maria. D'acord al Nou Testament era parenta d'Elisabet, la qual era del llinatge d'Aaron. Vivia a Natzaret amb els seus pares quan es va comprometre amb Josep. Abans de les noces, l'àngel Gabriel li va anunciar que seria la mare del Messies profetitzat sent verge, per obra de l'Esperit Sant. (Aquest esdeveniment es coneix al cristianisme com "L'Anunciació" (el catolicisme la celebra el 25 de març, 9 mesos abans de Nadal). Després d'això, va visitar Elisabet, la qual vivia amb el seu marit Zacaries. Elisabet l'anomenà "mare del meu Senyor". Elisabet respon amb un himne de gratitud a Déu, anomenat "Magnificat".

Tres mesos després Maria va retornar a casa seva. Un àngel li va dir a Josep que no rebutjés a Maria per la seva condició. Poc després del decret d'August, Josep i Maria van anar a Betlem, on va néixer Natzaret. Van circumcidar-lo al vuitè dia i el van presentar al temple, d'acord a la tradició jueva. Els mags d'Orient van visitar la família, però la notícia del "nou rei dels jueus" va provocar la persecució i matança de nens per part d'Herod, de la qual cosa Josep va ser advertit abans per un àngel i van fugir a Egipte. Quan Herod morí, van retornar a Israel, establint-se a Natzaret.

Després d'això, Maria no apareix als Nou Testament, tret de situacions especials com ara el viatge al Temple quan Jesús tenia 12 anys, les Noces de Canà, quan Maria i els germans de Jesús volien parlar amb ell durant el seu ministeri, i a la creu. El llibre de Fets dels Apòstols ens diu que Maria estava present durant la Pentecosta. No hi ha més informació sobre la seva vida. D'acord a la tradició cristiana, i a la petició de Jesús, l'apòstol Joan va cuidar d'ella.

Tradició cristiana no canònica[modifica | modifica el codi]

D'acord a l'evangeli apòcrif de Jaume, Maria era filla de Joaquim i Anna. Abans de la concepció de Maria, Anna era estèril, i els seus pares eren vells. De manera similar a la història de Samuel, la van presentar al Temple de Jesuralem quan Maria tenia tres anys. Encara que els cristians dels primers segles van considerar aquest evangeli com a apòcrif, i avui dia no pertany a la compilació del Nou Testament de cap denominació cristiana, les tradicions catòliques i ortodoxes consideren que les històries són verídiques o possibles.

D'acord amb l'Església Catòlica i l'Església Ortodoxa, 13 o 15 anys després de la mort de Jesucrist, Maria va morir a Jerusalem o a Efes, en presència dels apòstols. Dies després, quan els apòstols van visitar la seva tomba, la van trobar buida, i van concloure que havia ascendit en cos i ànima al cel (esdeveniment anomenat l'Assumpció). No obstant això, hi ha catòlics que afirmen que no va morir.

Maria i l'Alcorà[modifica | modifica el codi]

Maria (Màriyam) té una posició d'honor entre les dones de l'Alcorà. És l'única dona el nom de la qual apareix al llibre, i va ser declarada, amb Jesús (Issa), el Senyal de Déu per a la humanitat, qui va guardar la seva castedat, va ser obedient, i va ser escollida i dedicada a Al·là abans de néixer, acceptada (l'única dona) al servei d'Al·là. Els relats de la sura de l'Alcorà són gairebé idèntics al relat de l'Evangeli segons Lluc, i ambdós comencen amb la visitació de l'àngel a Zacaries i l'anunciació del naixement de Joan (Yahya), seguit de l'anunciació del naixement de Jesús a Maria. Altres seccions són més similars als llibres apòcrifs del cristianisme, principalment del pseudollibre de Mateu i de l'evangeli de la infantesa de Jesús segons Jaume el Just.

Teologia mariana[modifica | modifica el codi]

Icona representant Maria amb el Nen Jesús, segle XVI, monestir de Santa Caterina del Sinaí

Naixement virginal de Jesús[modifica | modifica el codi]

Totes les denominacions cristianes accepten la doctrina del naixement virginal de Jesús, confirmada pel credo apostòlic i el Credo de Nicea, els quals es refereixen a Maria, com la verge Maria. D'acord a aquesta doctrina, Maria va concebre Jesús per obra de Déu Esperit Sant, i no pas per Josep. La negació d'aquest dogma és considerat una heretgia en el catolicisme, el cristianisme ortodox i el protestantisme.

Jesús no és l'únic fundador de religió que neix d'una mare verge, aquest miracle es dóna en moltes religions orientals. Els crítics sostenen que els primers compiladors grecs estaven molt influïts per aquests cultes i que van voler donar a Jesús un lligam amb els grans herois religiosos coneguts pels públics. D'altres afirmen que tot es deu a un error de traducció. La paraula hebrea "almah" que s'usa per referir-se a Maria significa verge però també jove (com apareix en la majoria les representacions artístiques). La interpretació jueva de la profecia afirma que el Messies ha de nàixer d'una dona jove, però que no cal que sigui verge. La traducció al grec la va transformar en el "partenos", que només té el primer sentit.

Virginitat perpètua de Maria[modifica | modifica el codi]

El catolicisme i l'ortodòxia de l'est ensenyen que Maria era verge abans, durant i després del naixement de Jesús. La majoria dels protestants avui dia creuen, però, que Maria era verge quan va donar a llum Jesús, el qual va ser concebut per obra de l'Esperit Sant, però que després va tenir fills de Josep, ja que el Nou Testament esmenta els germans de Jesús, i Jaume, en la seva epístola, és considerat el germà de Jesús. Els catòlics, però, consideren que el terme "germà" de Jesús, en el Nou Testament fa referència als cosins o potser mig-germans de Jesús, fills de Josep d'un matrimoni previ al matrimoni amb Maria. El catolicisme associa aquesta virginitat perpètua a la puresa i per això la vesteixen sempre amb els colors blau i blanc.

La immaculada concepció de Maria[modifica | modifica el codi]

El concepte de la Immaculada Concepció de Maria, és una doctrina del catolicisme que afirma que Maria va ser preservada per Déu del pecat original quan va ser concebuda, raó per la qual no va ser afligida pel pecat ni de la privació de la gràcia de santedat, i va viure una vida lliure de pecat. Aquest concepte va ser afirmat com a dogma pel papa Pius IX el 8 de desembre, 1854, encara que aquest concepte s'havia originat segles abans. El protestantisme, per contra, rebutja aquesta doctrina, principalment basada en el "Magnificat", ja que Maria canta "el meu esperit s'alegra en Déu mon salvador", que per a ells, mostra que Maria també necessitava al salvador. A més, consideren que tots els éssers humans neixen amb una naturalesa de pecat, i necessiten l'obra redemptora de la creu, inclosa Maria. Jesús, d'acord als protestants, per virtut de la concepció de l'Esperit Sant va ser l'únic home que va ser lliure de pecat, i per tant, podia prendre el lloc de càstig i de mort de la humanitat per causa dels seus pecats i vèncer a la mort, ressuscitant i prometent resurrecció als que creuen en la seva obra de redempció. Si Maria havia estat una dona amb gràcia especial sobre el pecat, doncs, per a la teologia protestant, el sacrifici de Jesús no és global, ja que una gràcia especial podia restaurar la condició de pecat de l'home sense necessitat d'aplicar la justícia divina (mort) sobre el pecat de tota la humanitat. Un dogma paral·lel és el de l'assumpció, que indica que Maria va pujar al cel en cos i ànima i no sols en ànima com la resta de persones.

Mare de Déu[modifica | modifica el codi]

Article principal: Mare de Déu

Els primers cristians consideraven que Maria era la mare de Jesucrist, Déu Fill, en la Terra. Després del III concili ecumènic, el Concili d'Efes, el 431 dC, es va considerar correcte referir-se a Maria com a theotokos, "mare de Déu", per a emfatitzar que Jesucrist era Déu (segona persona de la Trinitat), en oposició al nestorianisme, l'arrianisme i altres heretgies que negaven l'essència divina de Jesús. No obstant això, aquest títol va crear confusió, i va ser objecte de controvèrsia entre els cristians d'aquella època, i posteriorment entre protestants i catòlics, ja que suposava la superioritat i preeminència de Maria sobre l'eternitat de Déu. Per als protestants Maria, és mare de Jesús, la dona per mitjà de la qual Déu Fill va arribar a la Terra, però que no és Mare de Déu (trinitat).

Veneració a Maria[modifica | modifica el codi]

El catolicisme i el cristianisme ortodox accepten la veneració a Maria, la qual es realitza per mitjà de l'oració i intercessió (o que ella fa intercessió de les peticions dels homes davant Jesús), així com càntics, poemes, pintures i icones. També es prosternen davant estàtues o imatges en senyal de respecte i veneració. Maria també rep títols d'exaltació superior a tots els sants, i que els protestants atribueixen a Jesús. El segon concili vaticà (1962-1965) van descriure Maria com a ésser superior a tots els éssers creats, inclosos els àngels, superant totes les criatures al cel i a la terra. No obstant això, l'anàlisi final la declara humana i no pas divina en la seva naturalesa. L'increment en la força del culte a Maria, va començar en l'edat mitjana, principalment per mitjà de Bernat de Claravall. Bernat va declarar que la "Verge és la manera reial per mitjà de la qual el Salvador ve a la nostra vida".

El protestantisme, al contrari del que s'afirma sovint, no rebutja la veneració ni el respecte degut a Maria (ni als sants),[1] En canvi, sí que rebutja la intercessió dels sants i de la Mare de Déu: no creuen que puguin escoltar ni fer miracles des del cel, ja que això implica que ella (i els sants) comparteixen els atributs divins que només pertanyen a Déu, com ara l'omnisciència (poden escoltar les pregàries de tota la humanitat, fins i tot pregàries mentals), omnipresència (poden escoltar i respondre pregàries dels homes de tot el món) i omnipotència (si els miracles són fets per ells i no pas per Déu mateix). D'altra banda, és la persona qui ha de parlar directament amb Déu, sense necessitar la intercessió de ningú.

Iconografia de Maria[modifica | modifica el codi]

Maria és un tema recurrent en l'art cristià i tot i que apareix en gran varietat de formes i estil, es poden sintetitzar algunes de les representacions més freqüents:

Conceptes i crítiques no bíbliques sobre la vida de Maria[modifica | modifica el codi]

Vegeu també: Toledot Yeshu

Les persones que no són cristianes ni musulmanes generalment dubten de la concepció virginal de Maria. Una teoria no cristiana suggereix que Maria havia tingut relacions amb un soldat romà, i després es casà amb Josep el qual la va protegir de les lleis jueves que l'haurien sentenciat a mort. Aquesta versió està testimoniada pel filòsof grec Cels, qui va dir que l'havia escoltada d'altres romans, i aquests de jueus contemporanis; aquestes opinions van ser refutades al segle III per Orígenes en el seu Contra Cels.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Els protestants criticaren l'excessiva veneració que feien els catòlics, que consideraven que traspassava el límit de la idolatria i esdevenia adoració, prohibida en el primer i segon dels deu manaments. Per això, i per evitar confusions, els protestants no fan servir el terme "veneració" sinó altres com "respecte" o "honor".

Vegeu també[modifica | modifica el codi]


Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maria, mare de Jesús