Pietat (Miquel Àngel)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Pietat
''Pietat''
(en italià: Pietà)
Miquel Àngel, 1498-99
marbre • escultura
Basílica de Sant Pere, Roma


La Pietà o Pietat (1498-99) de Miquel Àngel és una escultura de marbre que es troba a la Basílica de Sant Pere a Roma, la primera d'almenys dues obres amb la mateixa temàtica de l'artista. L'estàtua fou encarregada pel cardenal francès Jean de Billheres, que era un representant del rei francès a Roma. L'estàtua es féu pel monument funerari del cardenal, però es mogué a la seva localització present, la primera capella a la dreta quan hom entra a la basílica, al segle XVIII.

Aquesta famosa obra d'art mostra el cos de Crist en les mans de Sa mare Maria després de la Crucifixió. El model en el posicionament dels cossos és el de la iconografia nòrdica, que Michelangelo assimila i elabora d'una manera personal. Porta a l'extrem l'ideal renaixentista d'harmonia, bellesa i restricció clàssica. L'estàtua està molt acabada en comparació amb altres obres de Michelangelo.

Estil[modifica | modifica el codi]

L'estructura és estrictament piramidal, i el vèrtex coincideix amb el cap de Maria. L'estàtua s'eixampla progressivament cap a baix fins a la base, on cauen les vestimentes.

Les figures estan bastant desproporcionades, degut a la dificultat de mostrar un home ja crescut sostingut a la falda d'una dona. Si Crist estigués a escala humana, la Verge, dempeus, faria quasi cinc metres d'alçada. Això podria estar fet expressament; tanmateix, com ja s'ha dit, aquesta estàtua es mogué de la seva localització original, i no sabem en quina posició estava abans. Si havia d'estar situada en un lloc alt, Miquel Angel podria haver-la deformat expressament, per compensar l'aberració de la vista humana. Tanmateix, gran part de la grandària de la Verge està amagada rere la seva roba, i les figures tenen un aspecte bastant natural.

Les marques de la crucifixió estan limitades a marques de claus molt petites i un indici de la ferida al costat de Jesús. Les marques dels claus als peus no arriben fins al darrere del peu.

Interpretacions[modifica | modifica el codi]

La Mare de Déu està representada com si fos molt jove, i sobre aquesta peculiaritat hi ha diferents interpretacions. Una és que la seva joventut simbolitza la seva puresa incorrompible, com en Michelangelo mateix va dir al seu biògraf i company escultor Ascanio Condivi:

Que no saps que les dones castes romanen fresques molt més que aquelles que no ho són? I quant més en el cas de la Verge, que mai va experimentar el menor desig lasciu que pogués canviar el seu cos?

Una altra explicació suggereix que el tractament d'en Michelangelo del tema estigué influït per la seva passió per la Divina Comèdia del Dant. La coneixia tan bé que quan anà a Bolonya va pagar per l'hospitalitat recitant-ne versos. Al Paradiso (Cant XXXIII del poema), Sant Bernat, en una pregària per la Verge Maria, diu Vergine madre, figlia del tuo figlio... (Mare de Déu, filla del teu fill...). Això es diu perquè, essent Jesús una de les tres figures de la Trinitat, Maria seria Sa filla, com tota la humanitat, però també és Sa mare.

Una tercera interpretació és aquella suggerida per Ascanio Condivi poc després del passatge reproduït més amunt: simplement que tal frescor i flor de la joventut, a part de ser mantinguts de manera natural, eren assistits pels actes de Déu.

Precedents[modifica | modifica el codi]

Mentre que sí que hi havia un precedent per les pintures de la Verge lamentant-se sobre el Crist mort en l'art florentí, sembla que el tema era innovador per a l'escultura italiana. Hi havia, tanmateix, una tradició de pietà esculpides en l'art del Nord, particularment a la França nadiua del cardenal. A més, l'església de San Domenico in Bolonya tenia una pietà esculpida alemanya. Això ha dut alguns a pensar que el donant (si no Michelangelo) tenia aquestes estàtues en ment quan l'obra fou encarregada.

Pietà

Història després de la finalització[modifica | modifica el codi]

La primera llar de la Pietà fou la Capella de Santa Petronilla, un mausoleu romà proper al transsepte meridional del de Sant Pere, que el cardenal escollí com la seva capella funerària. La capella fou enderrocada més endavanant per Donatello durant la seva reconstrucció de la basílica. Segons Giorgio Vasari, poc després de la instal·lació de la seva Pietà, en Michelangelo sentí algú que deia que era l'obra de l'escultor inferior Cristoforo Solari. Enrabiat, en Michelangelo va gravar MICHELA(N)GELUS BONAROTUS FLORENTIN(US) FACIEBAT (Michelangelo Buonarroti, Florentí, ho féu) al pit de Maria. Més tard se'n va penedir del seu atac de supèrbia i jurà no signar mai més una obra de les seves mans.

En anys següents, la Pietà fou bastant danyada. Quatre dits de la mà esquerra de la Verge van ser restaurats el 1736 per Giuseppe Lirioni i els estudiosos estan dividits pel que fa a si el restaurador es va prendre llibertats per donar-li una posició més "retòrica". Patí els danys més substancials el 21 de maig del 1972, dia de Pentecosta, quan un geòleg pertorbat mental anomenat Laszlo Toth va entrar a la capella i va atacar la Verge amb un martell mentre cridava "Jo sóc Jesucrist!".

Després de l'atac, l'obra fou restaurada amb penes i treballs i fou retornada al seu lloc a la Basílica de Sant Pere, just a la dreta de l'entrada, entre la Porta Santa i l'altar de Sant Sebastià, i ara està protegida per un panell de vidre irrompible. La capella de la Pietà és el lloc on el Papa es vesteix abans de les celebracions litúrgiques a la basílica.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pietat (Miquel Àngel) Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 41° 54′ 08″ N, 12° 27′ 12″ E / 41.902222222222°N,12.453333333333°E / 41.902222222222; 12.453333333333