Benaurances
De Viquipèdia
| De la sèrie d'articles sobre Cristianisme |
|
 |
|
|
Història del cristianisme |
|
|
Teologia Cristiana |
|
|
Les Escriptures |
|
|
Esglésies Cristianes |
|
D'acord a la tradició cristiana les benaurances són les dites més conegudes del Sermó del Mont que Jesús de Natzaret va pronunciar, d'acord als registres dels evangelis segons Mateu i segons Lluc. Les benaurances descriuen les característiques de les persones que són considerades beneïdes per Déu, o que van trobar felicitat espiritual per tenir dita característica, sota un estàndard "celestial". La paraula tradicional catalana "benaurança" [1], s'ha traduït de μακαριος makarios en el grec original. Una traducció més completa seria "posseint contentació interna i un goig que no és afectat per les circumstàncies físiques".
S'han trobat dites similars en els Manuscrits de la mar Morta, que van ser escrits abans del naixement de Jesucrist.
[edita] Les benaurances
Aquestes són las benaurances registrades a l'Evangeli segons Mateu 5:3-12 [2]:
- Feliços els pobres en l'esperit, perquè d'ells és el Regne del Cel.
- Feliços els afligits, perquè seran consolats.
- Feliços els qui tenen fam i set de justícia, perquè seran sadollats.
- Feliços els compassius, perquè seran compadits.
- Feliços els nets de cor, perquè aquests veuran Déu.
- Feliços els qui s'esforcen per la pau, perquè seran anomenats fills de Déu.
- Feliços els perseguits a causa de la justícia, perquè d'ells és el Regne del Cel.
- Feliços vosaltres quan, per causa meva, us insultaran i us perseguiran i malparlaran falsament de vosaltres. Estigueu alegres i contents, perquè la vostra recompensa és valuosa en el cel, ja que de la mateixa manera van perseguir els profetes que us han precedit.
- Feliços els que estan sols que en el regne de Déu estaran amb companyia
