Pecat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Fresc de la Capella Sixtina representant l'expulsió d'Adam i Eva de l'Edèn pel seu pecat original.

En contextos abrahàmics, pecat és l'acte de violació de la llei divina.[1][2][3][4] També es pot referir al que viola la relació ideal entre l'individu i Déu, o qualsevol desviació de l'ordre ideal de la vida humana. Pecar ha estat definit com "errar el blanc".[5]

El terme pecat inclou gran varietat d'accions, des de la petita mostra de vanitat fins l'assassinat. El catolicisme es refereix als pecats menors com a pecats venials, que són part de la vida humana i comporten conseqüències a la terra, i sense arrepentiment, allarguen el purgatori després de la mort, en cas que la persona pugui arribar al cel. Tal com s'explica a la carta "Purgatori", "la major part dels primers Pares de l'Església parlen d'un foc purificador, encara que no podem dir si això significa foc real o espiritual". En canvi, els pitjors pecats s'anomenen pecats mortals i comporten anar a l'infern si no hi ha una contrició perfecta o es confessen convenientment. Els pecats d'una vida descuidada es consideren destructius i que porten a pecats majors.[6] Amb el concepte pecat original els cristians es refereixen a la tendència inevitable dels humans de pecar, que passa de generació en generació perquè Adam i Eva van pecar.[7] Al Cristianisme es neteja parcialment amb el baptisme. A l'hinduisme un pecat és qualsevol falta que crea un mal estat de karma. El judaisme distingeix tres tipus de pecats: una culpa no intencionada, una falta per emoció incontrolable però sense intenció d'ofendre a Déu i un pecat amb intenció expressa d'allunyar-se de la llei divina. Els musulmans veuen el pecat com qualsevol cosa que vagi en contra dels manaments de Déu.

L'origen de la paraula catalana és llatí (peccātum) encara que el darrer concepte reconegut és grec (hamartia) ja que la Biblia es va traduir del grec al llatí i del llatí al català. En grec vol dir literalment ‘fallar al disparar’ o senzillament error.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Action and Person: Conscience in Late Scholasticism and the Young Luther Michael G. Baylor - 1977, "defined sin, in an objective sense, as contempt of god" page 27
  2. The Theology of the Oral Torah: Revealing the Justice of God Jacob Neusner - 1999, Page 523
  3. The fall to violence: original sin in relational theology Marjorie Suchocki - 1994 Page 29
  4. Five Views on Sanctification - page 188, Melvin Easterday Dieter, Stanley N. Gundry - 1996 "The other is 'deliberate violation of God's known will"
  5. Agustí d'Hipona després de la controvèrsia pelagiana va definir el pecat com allò que succeeix amb el cor endurit, la pèrdua de l'amor per Déu, una disposició del cor per apartar-se de Déu per un amor excessiu a un mateix (vegeu Agustí On Grace and Free Will a Nicene and Post-Nicene Fathers, trans. P. Holmes, vol. 5, 30-31 [14-15]).
  6. http://www.holyspiritinteractive.net/features/thesevendeadlysins/thesevendeadlysins.asp
  7. http://www.newadvent.org/cathen/11312a.htm#I

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pecat Modifica l'enllaç a Wikidata