Advent
De Viquipèdia
En la religió cristiana, s'anomena advent el període de desembre previ a Nadal. Dura quatre setmanes que es poden marcar amb espelmes. És la preparació espiritual per a una de les festes més importants del calendari cristià.
Durant aquest període és quan es dóna menjar al tió de Nadal. En la tradició anglosaxona que s'està imposant, hi ha calendaris infantils amb xocolates que es mengen cada dia.
Taula de continguts |
[edita] Calendari d'Advent
La paraula "advent" prové del llatí i vol dir "adventus"[cal citació], així que la frase "adventus Redemptoris", vol dir "arribada del Redemptor". I que, en aquest cas, advent s'associa amb l'arribada del Nadal, o sigui, el naixement de Jesucrist. Dura de 21 a 28 dies, atès que se celebren els quatre diumenges més pròxims a Nadal. És el primer període de l'any litúrgic cristià.
Marca l'inici de l'any litúrgic a gairebé totes les confessions cristianes. Va ser iniciada per Abraham. Durant aquest període, els feligresos, terme que es refereix a persones que pertanyen a una parròquia i hi són fidels, es comencen a preparar per celebrar la commemoració del naixement de Jesucrist i per renovar l'esperança en la segona Vinguda de Crist Jesús, al final dels temps (Parusia).
Durant l'advent es prepara a cada llar (no solament a l'església) una corona de flors, anomenada corona d'advent, amb 4 espelmes, una per a cada diumenge d'advent. Hi ha una petita tradició d'advent: a cada una d'aquestes 4 espelmes s'assigna una virtut que s'ha que millorar en aquesta setmana, per exemple: la primera, l'amor; la segona, la pau; la tercera, la tolerància; i, la quarta, la fe.
En el segle XIX, a Baviera (Alemanya), durant els dies d'advent, dia a dia, es recordava l'arribada del Nadal amb espelmes, traços de guix o decorant els dies del calendari amb guarnicions nadalenques.
El primer calendari d'advent que es coneix era del 1851 i es va pintar a mà.
El 1908, Gerhard Lang edità el primer calendari d'advent imprès, que va tenir molt d'èxit. Contenia 24 estampes com petites postaletes, on normalment hi havia un personatge religiós dibuixat: sants, la Mare de Déu, etc., que cada dia s'anaven enganxant al calendari.
Més tard, per allà els anys 20, s'incorporaran en els calendaris d'advent 24 finestretes, una per a cada dia, a darrere de les quals s'amagaria una xocolatina.
[edita] Temps d'Advent
- Començament: L'Advent és el començament de l'any litúrgic, i comença el diumenge següent de la festa de Jesucrist.
- Fi: Advent ve d' "adventus", o sigui, vinguda, arribada, proper al 30 de novembre i acaba el 24 de desembre. Forma una unitat amb Nadal i l'Epifania.
- Color: La litúrgia en aquest temps és morada.
- Sentit: El sentit de l'advent és avivar en els creients l'espera del Senyor.
- Duració: Dura 4 setmanes.
- Parts: Es pot parlar de 2 parts en l'advent:
- des del primer diumenge el 16 de desembre, amb marcat caràcter escatològic, mirant la vinguda del Senyor al final dels temps;
- des del 17 de desembre al 24 de desembre, és l'anomenada "Setmana Santa" del Nadal, i s'orienta a preparar més explícitament la vinguda de Jesucrist, en la història del Nadal.
- Personatges: Les lectures bíbliques d'aquest temps d'advent estan tretes sobretot del profeta Isaïes (primera lectura), també es recullen els passatges més profètics de l'Antic Testament assenyalant l'arribada del Messies. Isaïes, Joan Baptista, i Maria de Natzaret són els models de creients que l'Església ofereix als fidels per preparar la vinguda de Jesús.
[edita] La corona d'Advent
- Origen: La corona d'advent té el seu origen en una tradició pagana europea que consistia a encendre espelmes a l'hivern amb el foc del déu Sol, perquè tornés amb la seva llum i la seva calor durant l'hivern. Els primers missioners van aprofitar aquesta tradició per evangelitzar les persones. Partien dels seus costums per ensenyar-los la fe catòlica. La corona està formada per una gran varietat de símbols:
- La forma circular: El cercle no té ni principi ni final. És el senyal d'amor de Déu que és etern, sense principi ni final, i també, del nostre amor a Déu i el proïsme perquè no s'acabi mai.
- Les branques verdes: Verd és el color d'esperança i de vida i Déu vol que esperem el seu benefici, el perdó dels pecats, i la glòria eterna del final de les nostres vides. L'anhel més important a les nostres vides, ha d'arribar a una unió més estreta amb Déu, Pare nostre.
- Les quatre espelmes: Són quatre espelmes que es posen en la corona i se s'encenen d'una en una, durant els quatre diumenges de advent en fer l'oració en família. Les pomes vermelles que adornen la corona representen els fruits del jardí del Edèn amb Adam i Eva que van portar el pecat al món però van rebre també la promesa del Salvador Universal. Ens fan pensar en la foscor provocada pel pecat que cega l'home i l'allunya de Déu. Després de la primera caiguda de l'home, Déu va anar donant a poc a poc una esperança de salvació que va il·luminar tot l'univers com les espelmes, la corona. Així com les tenebres es dissipen amb cada espelma que encenem, els segles es van anar il·luminant amb la cada vegada més propera arribada de Crist al nostre món.
- El llistó vermell: Representa el nostre amor a Déu i l'amor de Déu que ens embolcalla.
Els diumenges d'advent la família o la comunitat es reuneix entorn de la corona de advent. Després, es llegeix la Bíblia i alguna meditació. La corona es pot dur al temple a beneir pel sacerdot.
