Símbols del cristianisme

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Aquest article recull alguns dels principals símbols del cristianisme, tant els lligats a la pròpia religió com els consagrats per l'art i altres manifestacions culturals. Molts d'ells provenen de tradicions anteriors i van ser assimilats i transformats, en una prova més del sincretisme d'aquest culte.

Símbols per referir-se a la religió[modifica | modifica el codi]

Creu cristiana[modifica | modifica el codi]

El crucifix, una creu amb el cos de Crist, un símbol utilitzat pels anglicans, luterans i catòlics, en contraposició a part dels protestants, que utilitzen només la creu.

La creu cristiana simbolitza el sacrifici de Jesucrist per la humanitat, portant la seva creu i morint en ella simbolitza que Jesús és el Crist, segons els cristians va "dur la humanitat sobre les seves espatlles i va morir en ella i per ella". Per això és que el símbol de la creu es respectat per tots els pobles encara que siguin d'altres tendències de la religió cristiana doncs és coneixement intuïtiu i profundament en el seu inconscient es creu d'origen diví. És curiós saber, però, que la creu invertida també té un profund significat catòlic. Es tracta de la creu petrina, en honor a la humilitat de Sant Pere. Simó Pere va dir, quan estava a punt de morir crucificat en martiri, que ell no era "digne de morir com el seu mestre", per la qual cosa va demanar ésser crucificat cap per avall, a l'inrevés que Jesús. D'aquí que es defensi l'ús cristià d'aquest símbol, rescatant-lo d'uns continguts popularment anticristians.

INRI[modifica | modifica el codi]

INRI era el que es podia llegir a la creu de Jesús.

Creu monogramàtica[modifica | modifica el codi]

Creu monogramàtica, amb les lletres alfa (α) i omega (Ω): Gravat en una de les inscripcions funeràries de la Necròpoli paleocristiana. MNAT(P) 335.

Peix[modifica | modifica el codi]

Abans de la creu el símbol dels cristians era el peix. El símbol del peix, l'ichtus, era el que identificava els primers cristians. L'ichtus o ichthys és un símbol format per dos arcs que s'intercalen de forma que dibuixen el perfil d'un peix.

El peix' (lichtus o ichthys) és un símbol format per dos arcs que s'intercalen de forma que dibuixen el perfil d'un peix. Quan els primers cristians eren perseguits per Roma, aquest símbol va ser utilitzat com el símbol secret que els identificava. Aquest símbol fou emprat com a símbol secret que els identificava. Quan un cristià dibuixava unes línies rectes i corbes a terra, de forma aparentment aleatòria, de les quals una d'elles era un arc circular (mig ichtus). Si l'altra persona amb la qual parlava dibuixava més línies i completava la figura, ambdós sabien que eren cristians.

Des del segle I fins al IV, el símbol del peix es representava també al costat d'altres símbols cristians, com el colom, l'àncora o el monograma de Crist, tal com els trobem en multitud de llocs. La forma del peix va tenir poca rellevancia, excepte des del s.II que se solia utilitzar la forma del dofí, sembla que per l'estima popular que tenia el mamífer que se'l considerava com un amic de l'home. A partir del segle IV dC, gradualment, el símbol del peix desapareix, llevat d'exemples ornamentals que trobem en piles o copes baptismals.

El pa i el vi[modifica | modifica el codi]

El pa i el vi són uns símbols molt representatius pels cristians, ja que en l’últim sopar que va fer Jesús amb els 12 apòstols els hi va oferir pa i vi i els i va dir que "beguessin la seva sang i mengessin del seu cos (el pa)". Es fa referència durant l'eucaristia en què es reparteix l'òstia i vi a aquells qui combreguen.

Símbols de Jesús[modifica | modifica el codi]

El "peix"[modifica | modifica el codi]

La figura del "peix cristià" representava la "resurrecció de Jesucrist".

Crismó[modifica | modifica el codi]

Article principal: Crismó

La representació més important, no obstant això, era el Crismó, el monograma format per les primeres lletres gregues del nom de Crist, XP ji i rho , que es va usar profusament per a decorar els llocs sagrats. Sobre les tombes dels màrtirs es representaven Crismons amb una branca de palmell en lloc de la lletra P, simbolitzant la victòria de Crist, i els monogrames amb un triangle en el centre expressaven el Misteri de la Trinitat.

L'any 312 l'emperador Constantí el Gran, en la nit prèvia a la batalla decisiva contra Majencio, el seu principal rival pel tron del Imperi, va somiar que Crist se li apareixia i li deia que gravés aquestes dues lletres, XP, en la part superior dels estendards dels seus exèrcits. L'endemà, diu la llegenda que va veure aparèixer aquest segell, amb l'afegit d'una barra transversal formant la imatge d'una Creu, sobre l'esfera encegadora del sol i, sota, les paraules gregues En toutoi nika, més conegudes en la seva traducció llatina de In hoc signo vinces, "Amb aquest signe venceràs". A finals del s. V el Crismó va ser substituït per la creu cristiana o vera crux.

Per tant el significat de la creu arriba a ser el mateix que el del Crismó. Al començament del cristianisme la creu no va ser símbol de cap tipus d'adoració. Els primers cristians ignoraven completament el símbol del martiri.

El Bon Pastor[modifica | modifica el codi]

El Bon Pastor era la representació simbòlica de Crist com a pastor d'homes que guia al seu ramat(els seus fidels) cap al bon camí .

Altres símbols usuals[modifica | modifica el codi]

Àliga[modifica | modifica el codi]

Els primers cristians conegueren una antiga llegenda en la que l'àliga renovava la seva joventut al llançar-se tres vegades a una font d'aigua pura. Els cristians van prendre l'àliga com a símbol del Bateig, en la que el neofòlit se submergeix tres vegades (perla trinitat) per obtenir una nova vida. L'àliga és també símbol de Jesucrist i la seva naturalesa divina. Aquesta és l'emblema de Sant Joan Baptista l'Evangelista.

El Colom[modifica | modifica el codi]

El colom amb una branca al bec simbolitzava a l'Esperit Sant, fou prés de l'Antic Testament com a representació de l'esperança en els capítols sobre Noè i el diluvi universal.

Aurèola[modifica | modifica el codi]

L'aurèola és un símbol similar a una corona que es posa sobre els caps dels sants quan se'ls dibuixa.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Símbols del cristianisme