Apocalipsi

Visions de Joan l'Evangelista, de Très Riches Heures du Duc de Berry

El mot apocalipsi, en català de gènere femení, procedeix del grec antic ἡ ἀποκάλυψις -εως “revelació“ per via del llatí apocalypsis. El substantiu grec és un derivat del verb ἀποκαλύπτειν “destapar”, i, en sentit figurat, “revelar”. El mot s'empra per a designar diversos llibres del Nou Testament, i, en sentit figurat, per a designar una catàstrofe de dimensions colossals i tràgiques. Com a designació de diversos llibres del Nou Testament, actualment tots els apocalipsis existents o de què es té notícia, tret del de Sant Joan, es consideren apòcrifs, però cal remarcar que la imatge que l'home medieval tenia de l'infern i els seus càstigs es deu a l'Apocalipsi de Sant Pere, un llibre acceptat com a canònic en el Cànon Muratorià i àmpliament acceptat com a canònic a l'Imperi Carolingi, almenys fins al segle X. El Llibre de l'Apocalipsi o Revelació, és l'últim llibre del Nou Testament, i és prou diferent de la resta, ja que el seu contingut és profètic i simbòlic sobre la fi del món.

Històricament, se sap que l'Apocalipsi fou escrit a la fi del regnat de Domicià, cap a l'any 95, quan les persecucions romanes contra els cristians, que es negaven a adorar el Cèsar com un déu, es van intensificar.

Autoria

La tradició cristiana ha atribuït el llibre a Joan, fill de Zebedeu i germà de Jaume, apòstol de Jesús i evangelista. L'autor s'identifica en el llibre com Joan, servent de Jesucrist i en condició de desterrat a l'illa de Patmos (al mar Egeu) per ser testimoni de Jesús.

La coincidència d'aquest nom amb el de Sant Joan Evangelista i l'autor d'altres escrits del Nou Testament és en gran part la raó per la qual s'atribueix el llibre de manera tradicional a l'apòstol Joan (a qui se li atribueix també l'Evangeli segons Joan i les tres cartes). Però en l'Apocalipsi, l'autor només esmenta el seu nom, sense identificar-se mai amb l'apòstol Joan dels Evangelis. Des de l'antiguitat s'ha qüestionat l'atribució de l'obra a Joan.

Els autors moderns veuen dues raons fonamentals per no atribuir l'autoria a l'apòstol Joan:

1. L'estil del llibre és totalment diferent a l'estil de l'evangeli de Joan i les seves cartes.

1. Cronologia, en la data en què es va escriure l'apòstol Joan tindria 80 o 90 anys i per tan el més probable és que fos mort o massa gran per escriure.

Cerintos

Assignar com a autor d'una obra a un personatge de renom en la fe, era comú en la tradició de la literatura apocalíptica. Alguns cristians dels primers segles consideraven que l'Apocalipsi havia estat escrit per un altre autor. Per exemple, Hipòlit, en la seva obra "Contra Gaium"; cita un tal Gaius qui sostenia que l'Apocalipsi de Joan, fou una obra escrita per Cerintos o Κήρινθος, autor cristià gnòstic. De fet l'Apocalipsi té alguns trets d'influència gnòstica com per exemple l'ús de la numerologia i la guematria que recolzen Cerintos com a possible autor d'aquesta obra.

Escrits Joànics

· Evangeli de Joan

· Primera Epístola

· Segona Epístola

· Tercera Epístola

· Apocalipsi

Escrit Joànic

Donat que l'apòstol Joan seria molt gran, per quan es va escriure el llibre, alguns prefereixen atribuir l'autoria de l'Apocalipsi a un deixeble seu. Les investigacions modernes agrupen els escrits atribuïts a Joan i els relacionen a una comunitat anomenada "joanina". Això no indicaria necessàriament l'autoria directa de l'apòstol Joan, però sí que una comunitat ja sigui fundada per ell, o fortament influenciada per ell, seria l'autora dels documents. Aquesta és la teoria defensada per la majoria dels erudits.

Diversos autors

Segons certs exegetes l'apocalipsi és un assemblatge de diversos textos d'autors possiblement diferents. Hi ha qui parla de dues, altres de tres obres diferents, la majoria de les vegades d'origen jueu, mal compilades per un redactor cristià en una època bastant tardana.

Segons el pare Boismard, professor de l'Escola Bíblica de Jerusalem, diu que la part pròpiament profètica (capítols 4 a 22) estaria composta per dos apocalipsis diferents, primitivament independents i després fusionats en un sol text. Referent a les cartes de les set esglésies (capítol 2 i 3) aquestes haurien existit de forma separada.

Llengua

Tradicionalment es diu que l'original fou escrit en grec però Dionís veia que el seu dialecte i llengua no eren exactament grecs sinó que feia servir modismes bàrbars. Per a d'altres es tracta probablement d'un original redactat en armeni, traduït una primera vegada a l'hebreu i posteriorment al grec. Les dues primeres versions haurien desaparegut a finals del segle I. Tanmateix, i tenint en compte la constel·lació lingüística del segle II d.Cr., el més lògic, però, fóra de pensar que fou redactat en arameu i traduït immediatament al grec o que fou escrit directament en grec per una persona bilingüe que tenia l'arameu com a llengua materna o com a primera llengua.

Estructura

Sant Miquel en combat contra el Drac, de Jean Fouquet

L'Apocalipsi és l'escrit més ric en símbols de tota la Bíblia i ha estat objecte de nombroses investigacions al llarg de la història.

El llibre consta de quatre parts:

• Introducció i Cartes a les Esglésies (Ap 1-3).
• L'anyell i els Set Segells (Ap 4-11).
• El Drac i la guerra celestial (Ap 12-20).
• La nova Jerusalem (Ap 21-22).

Estructura septenària: dividida en 7 grups, cada grup a la vegada pot subdividir-se en subgrups de 7 junt amb preludis i interludis.

• Les set cartes a les Esglésies(Apocalipsi 1,4-3).
• Els set segells (Ap 4,1-8).
• Les set trompetes (Ap 8,2-11).
• Les set visions de la dona i el drac (Ap 12,1-14)5.
• Les set copes (Ap 15,1-16) .
• Els set quadres sobre la caiguda de Babilònia (Ap 17:1-19:10)7.
• Les set visions de la fi (Ap 19,11-22).

En el text és característic l'ús de símbols, frases i discursos amb sentit figurat. Quasi tots els investigadors han determinat que en el rerefons del text hi aflora el ritme propi de la litúrgia dels primers segles del cristianisme.

Canonicitat

l'Apocalipsi es considerat un dels llibres més controvertits i difícils de la Bíblia, per la multiplicitat de possibles interpretacions dels significats dels noms i símbols que s'hi narren. L'admissió d'aquest text en el cànon bíblic del Nou Testament no fou fàcil, la polèmica entre els Pares de l'Església respecte a la seva canonicitat durà uns quants segles.

Per exemple:

• Marció (segle II d.Cr.) en nega la seva canonicitat.
• Orígenes († 254) l'ignora.
• Eusebi de Cesarea († 340) cita extensament les objeccions de Sant Dionís d'Alexandria († 261).
• El Sínode de Laodicea (any 362) no l'inclou en el canon oficial dels llibres de la Bíblia.
• A la Esticometria de Nicèfor (segle IV) se'l cataloga entre els llibres discutits, és a dir, ni canònics ni apòcrifs.

Altres Pares de L'Església el rebutgen o l'ignoren. Algunes esglésies com les de Síria i Palestina, no van acceptar la seva canonicitat fins al segle V.

No serà fins el Concili de Trento celebrat l'any (1545) que el classificaran definitivament entre els textos canònics. Nombroses Esglésies Orientals continuen rebutjant-lo avui dia.

Escoles d'interpretació

Al llarg dels segles s'han format diferent-es escoles interpretatives del contingut de l' Apocalipsi:

• Preterista. Subratlla el compliment de les profecies de l'Apocalipsi durant el segle I. Identifica als personatges del llibre amb personatges històrics de l'època romana com Neró o Calígula.
• Idealista. Veu l'Apocalipsi com una al·legoria de combat espiritual entre el bé i el mal.
• Futurista. Identifica als personatges de l'Apocalipsi amb diferents personatges que han sorgit al llarg de la història humana, com la identificació de les Besties amb Napoleó Bonapart, Hitler o Stalin.
• Històrica. Defensa que l'Apocalipsi exposa el pla mestre de Déu per a la història, de principi a fi, incloent la història particular de l'església.
• Anglicana L'escola Anglicana defensa que ha de ser vist com un llibre d'esperança i també un llibre d'advertència. Dóna esperança als cristians que estan sent perseguits, assegurant que el seu patiment no sigui en va. També adverteix als no-cristians dels propers esdeveniments i el que passarà a ells. Apocalipsi és un exemple típic de la literatura apocalíptica jueva. Utilitza imatges simbòliques per comunicar esperança a aquells que estan enmig de la persecució.

Personatges i llocs

• Harmaguedó o Harmagedon, lloc de la batalla final
• Anticrist, l'enemic del Crist
• El Drac Vermell
• La Bèstia de set caps
• Bèstia salvatge amb el nombre 666
• Babilònia la gran, la gran bagassa.
• Alfa i omega
• Llibre de la Vida
• La Jerusalem celestial.

Vegeu també

• Escatologia
• Mil·lenarisme
• Nombre de la bèstia
• Nombre set
• Pantocràtor
• Comentari a l'Apocalipsi.
• Alfa i omega.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Apocalipsi

• Text de l'Apocalipsi. Versió dels Monjos de Montserrat. (català)
• Text de l'Apocalipsi. Versió interconfessional. (català)
• Text de l'Apocalipsi. (català)
• Ἀποκάλυψιϛ Ἰωάννου. (grec antic)
• Apocalypsis Beati Joannis Apostoli. (llatí)
• Die Offenbarung Johannis de Wilhelm Bousset. Segona Edició. (alemany)
• La ramera (castellà)
• Interpretació catòlica de l'Apocalipsi (castellà)
• Transmissió de l'Apocalipsi (castellà)