Santíssima Trinitat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Santíssima Trinitat (desambiguació)».

La Santíssima Trinitat és Déu, d'acord amb els ensenyaments de les esglésies cristianes, a excepció d'alguns moviments unitaristes i restauracionistes. Aquesta doctrina estableix que Déu és una sola substància que existeix simultàniament en tres persones distintes: el Pare (Déu Pare), el Fill (Déu Fill) i l'Esperit Sant. Encara que sovint s'utilitza com a sinònim del concepte de Trinitat, el terme "deïtat" és més ampli, i inclou altres idees sobre la manera en la qual el Pare, el Fill i l'Esperit Sant estan relacionats.

Història[modifica | modifica el codi]

Històricament, el dogma trinitari, ha estat afirmat com un article de la fe en el Credo de Nicea (acceptat per totes les branques del cristianisme excepte l'Unitarisme o el restauracionisme), i el Credo d'Atanasi, els quals volien estandarditzar les creences sobre aquest tema. Aquests credos van ser formulats i ratificats per l'Església del segle III i IV en oposició a les teologies heterodoxes sobre la Trinitat.

El Credo de Nicea, el qual és una fórmula clàssica d'aquesta doctrina, utilitza el terme grec homoousios que significa "de la mateixa substància". L'ortografia d'aquesta paraula difereix per una lletra de homoiousios, que significa "de substància similar". Aquesta altra paraula va ser utilitzada pels seguidors de dogmes no-trinitaris abans del Concili de Nicea.

Més d'una doctrina en oposició va sorgir per qüestionar el dogma o per diferents versions sobre la relació i preeminència d'un dels tres elements. Avui dia, la majoria dels restauracionistes rebutgen el dogma de la Trinitat tal com ha estat formulat per la resta de les branques del cristianisme tradicional. Els testimonis de Jehovà el rebutgen completament, ja que creuen que Jesucrist és un ésser creat per Déu, i els mormons creuen en un concepte ampli de "deïtat" dins el qual Déu Pare i Jesucrist tenen cadascú un cos, i, amb l'Esperit Sant, formen una "deïtat" que només està unida en propòsit. Per la seva part, els unitaris rebutgen que Déu pugui estar dividit en persones, així com la naturalesa divina de Jesús, i defensen una visió racionalista de la religió.

Per als crítics del cristianisme, el dogma trinitari sembla ser d'origen neoplatònic, del culte a la lluna en les seves diferents fases, o que prové d'altres religions babilòniques o hindús (veure "Trimurti").

Possibles arrels mitològiques[modifica | modifica el codi]

Molts déus politeistes s'organitzaven en grups de tres, que si bé no eren equivalents a la complexa relació cristiana, podrien haver inspirat els primers pensadors sobre el concepte. Aquestes tríades són de diferents tipus:

  • tríades: 3 déus que apareixen junts a les històries per representar conceptes relacionats, com la vida, la mort i la reencarnació o els membres bàsics d'una família celestial
  • triuns: 3 aspectes del mateix déu (la Trinitat n'és l'exemple més reeixit)
  • tripartits: un déu amb tres parts que es poden manifestar separadament, per exemple monstres amb tres caps cadascú amb la seva personalitat
  • triassociats: un déu envia els seus atributs de tres en tres, com per exemple tres senyals o tres ocells

Escut de la Trinitat[modifica | modifica el codi]

Escut de la Trinitat

Per exemplificar la doctrina de la Santíssima Trinitat es va crear a l'Edat Mitjana un símbol que complia les regles de l'heràldica: L'Escut de la Trinitat. Consisteix en un cercle central, amb el nom de Déu, que s'enllaça amb tres cercles (Pare, Fill i Esperit Sant) amb barres en les que es pot llegir "és i no és", per significar que són i no són la mateixa entitat. Aquests cercles formen un triangle, símbol tradicional de la divinitat.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santíssima Trinitat