Omnipotència

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'omnipotència és la capacitat de poder fer qualsevol cosa, que les religions monoteïstes atribueixen a Déu, per estar alliberat dels límits del temps i l'espai que defineixen la vida material. "Déu totpoderós" és una invocació freqüent en la pregària.

Limitació del terme[modifica | modifica el codi]

El concepte va provocar una paradoxa, la formulació més coneguda de la qual és "podria Déu crear una pedra tan pesada que Ell no pogués moure?".[1] Per resoldre aquesta contradicció, la teologia ha definit i limitat el terme d'omnipotència: Déu pot fer tot allò que esculli fer i que sigui lògic per a Ell de fer (segons Agustí d'Hipona).[2] Aquesta limitació deixa fora accions que portin a la destrucció, al mal o a atemptar contra els altres atributs divins.

L'autolimitació de l'omnipotència divina permet seguir sostenint la llibertat de l'ésser humà, postulat bàsic per a jutjar els seus actes segons l'ètica (extrem que nega o matisa la doctrina de la predestinació del calvinisme).

Omnipotència i perfecció[modifica | modifica el codi]

La perfecció de Déu, que inclou tots els atributs i per tant l'omnipotència, és una de les característiques que porten a Descartes a demostrar racionalment que existeix la divinitat: no pot no existir un ésser que té la capacitat de fer qualsevol cosa, incloent l'acte de crear i ésser.

Segons les concepcions orientals, per contra, l'omnipotència no pot ser un atribut diví, ja que es defineix per la negació del que és humà (el límit) i per tant cau en un antropomorfisme que no correspon a una autèntica comprensió de Déu, que escapa de tota caracterització lògica.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Savage, C. Wade. "The Paradox of the Stone" Philosophical Review, Vol. 76, No. 1 (Jan., 1967), pp. 74–79 doi:10.2307/2182966
  2. Agustí d'Hipona, Ciutat de Déu