25 de març
De Viquipèdia
| << | Març 2012 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | |||
| 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 |
| 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 |
| 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 |
| 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | |
| Tots els dies | ||||||
El 25 de març és el vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta cinquè en els anys de traspàs. Queden 281 dies per a finalitzar l'any.
Taula de continguts |
[modifica] Esdeveniments
- Països Catalans
- 1244: Tractat d'Almizra, pel que Aragó i Castella signen la pau i la conquesta de Múrcia correspon a Castella.
- 1892: Manresa, província de Barcelona: s'hi comencen a debatre les Bases de Manresa, origen incipient de la doctrina catalanista.
- 1927: Barcelona: La Selecció catalana de bàsquet juga el primer partit de la seva història.[1]
- Resta del món
- 1700: Londres, Regne d'Anglaterra: se signa el Tractat de Londres de 1700 o Segon Tractat de Partició.
- 1806, Ocumare, Veneçuela: Francisco Miranda intenta desembarcar-hi amb tres vaixells, però el rebutgen les forces reials i s'ha de retirar a l'Illa de la Trinitat.
- 1814: San Mateo, Aragua, Veneçuela: Els patriotes de Simón Bolívar derroten els reialistes a la batalla de San Mateo batalla que pren el nom d'aquesta població.[2]
- 1824 Rio de Janeiro, Brasil: l'emperador Pere I del Brasil jura una constitució liberal presentada pel Consell d'Estat.[3]
- 1911, Estats Units: Incendi de la fàbrica Triangle de Nova York, on van morir 146 persones.
- 1923, Santiago, Xile: s'hi inicia la V Conferència Internacional en què se signa el Tractat de Gondra, per resoldre els conflictes entre els diferents estats americans.[4]
- 1924, Grècia: S'hi proclama la República.[5]
- 1957, Europa: Alemanya, França, Itàlia, Països Baixos, Bèlgica i Luxemburg signen els Tractats de Roma, a través dels quals es funda la Comunitat Econòmica Europea i l'Euratom considerant-se uns dels tractats originals de la Unió Europea.
- 1968, França: Hi comença la revolta estudiantil que es coneixerà com el "Maig francès".
- 1984, Nicaragua: S'hi aprova la llei electoral.[6]
- 1987, la Ciutat del Vaticà: Joan Pau II publica "Redemptoris Mater", la seva sisena encíclica, que versa sobre la Mare de Déu.
- 1994, Somàlia: els darrers soldats estatunidencs destacats al país l'abandonen l'endemà de la firma d'un tractat de pau entre líders guerrillers.
¡
[modifica] Naixements
- Països Catalans
- 1864, Sant Mateu (el Baix Maestrat): Manuel Betí Bonfill, historiador valencià (m. 1926).
- Món
- 1881, Nagyszentmiklós (Hongria -actualment Romania-): Béla Bartók, compositor hongarès.
- 1942, Memphis (EUA): Aretha Franklin, cantant estatunidenca.
- 1947, Pinner, (Middlesex, Anglaterra): Elton John, cantant i compositor anglès.
[modifica] Necrològiques
- Països Catalans
- 1972 - València (País Valencià): Francisco Javier Goerlich Lleó, arquitecte valencià.
- 2008 - Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental): Josep Benet i Morell, historiador, editor i polític català.
- Món
- 1909 - Madrid (Espanya): Ruperto Chapí Lorente, compositor valencià de sarsuela (n. 1852).
- 1914 - Malhana (Occitània): Frederic Mistral, escriptor occità, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura.
- 1918 - París (França): Claude Debussy, compositor francès.
- 1956 - Beverly Hills, Califòrnia, Estats Units, Robert Newton, actor britànic de cinema i teatre.
[modifica] Festes i commemoracions
- Onomàstica: Anunciació i Encarnació del Senyor; sants Dimas el Bon Lladre; Isaac, patriarca, fill d'Abraham; Humbert de Marolles, abat; Dula de Nicomèdia, màrtir; Madrona de Tessalònica, màrtir; Lucia Filippini, fundadora de l'Institut de Mestres Pies.
[modifica] Referències
- ↑ Guiu i Torras, Joan; Gasulla, Albert. Selecció catalana - Hindú Club de Buenos Aires: 80 anys : primer partit internacional de Catalunya, 25 de març de 1927. Fundació del Bàsquet Català, 2007.
- ↑ de Sucre, Antonio José. De mi propia mano (en castellà). Fundacion Biblioteca Ayacuch, 1981, p.439. ISBN 846600064X.
- ↑ de Holanda, Sérgio Buarque. O Brasil Monárquico: o processo de emancipação (en portuguès). Bertrand Brasil, 2001. ISBN 8528601986.
- ↑ Palmer, Niall A. Historical dictionary of US diplomacy from World War I through World War II (en anglès). Scarecrow Press, 2010, p.xvii. ISBN 0810856069.
- ↑ Thomopoulos, Elaine. The History of Greece (en anglès). ABC-CLIO, 2011, p.110. ISBN 0313375119.
- ↑ «Ley electoral, de 28 de Marzo de 1984» (en castellà). [Consulta: 11/3/2012].
