Filippo Brunelleschi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Estàtua de Brunelleschi que s'està assegut mirant cap a la catedral de Florència

Filippo di Ser Brunellesco Lapi, conegut com a Filippo Brunelleschi (1377-1446), va ser el gran arquitecte florentí del Renaixement italià. Les seves obres més famoses són totes a Florència.

La seva obra mestra és l'alta cúpula de base octagonal del Duomo (catedral de Santa Maria del Fiore), acabada el 1434, la primera cúpula destacable erigida a Itàlia des de l'antigor.

Brunelleschi va començar com a escultor en un taller florentí i era membre del gremi dels orfebres. En el concurs per a l'adjudicació del segon parell de portes per al Baptisteri de Florència, va competir amb Ghiberti, que va dur a terme la famosa "Porta del Paradís". Sembla que hauria treballat a Roma amb el seu amic Donatello. Els seus vastos interessos comprenien des de les matemàtiques i l'enginyeria fins a l'estudi dels monuments antics. Va ser ell qui va fer les primeres provatures amb la perspectiva en el camp de la pintura; va inventar enginys hidràulics i va elaborar rellotges, cap dels quals ha sobreviscut fins als nostres dies. Per damunt de tot Brunelleschi serà recordat com l'arquitecte que va establir els nous cànons clàssics dels ritmes serens, la geometria clara i precisa i la simetria, sovint usant els materials més senzills: la pietra serena grisa i l'estuc.

Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi

Vida i obra[modifica | modifica el codi]

La seva carrera es va centrar, a partir del 1409, en la construcció de Santa Maria del Fiore i la seva problemàtica cúpula, esperonat segurament per les seves habilitats en enginyeria. El seu disseny, que possibilitava fer dues grans cúpules de fileres de maó (una d'interior i una d'exterior) sense necessitat de bastir complicades estructures de suport, va guanyar el concurs d'adjudicació el 1418, i el 1423 li encarregaren les obres de construcció de la catedral sencera. Hi va passar la major part de la vida fins a la consecució final de les obres. L'estructura principal es va acabar el 1434 i es veié completada amb el llanternó del Verrocchio el 1436 i les quatre tribunes de mitja cúpula de l'absis el 1438.

Durant el procés de construcció, Brunelleschi va dissenyar i bastir la Capella dels Pazzi al claustre de la basílica de Santa Croce, que va començar el 1442 després de llargues negociacions. La capella, destinada a donar sepultura als membres de la família Pazzi, va funcionar com a capítol dels franciscans de Santa Croce. La cúpula hemisfèrica i amb nervadures de Brunelleschi apareix des de l'exterior com una discreta teulada cònica damunt un prim tambor amb petites finestres en forma d'ull de bou. A l'interior, sota la cúpula, la capella és gairebé com un cub, allargassat per dos costats amb voltes de canó. Els murs estan aguantats amb pilastres i arcs semicirculars. Els materials de construcció, que aporten serenor al conjunt, són l'estuc blanc i la pedra grisa que els florentins anomenen precisament pietra serena.

Brunelleschi també va construir l'Hospital dels Innocents (Ospedale degli Innocenti, 1421-24, amb medallons de terracota vidriada d'Andrea della Robbia) i la basílica de San Lorenzo (1421-40). Gràcies a Brunelleschi es va produir, doncs, la transformació del caràcter arquitectònic de Florència.

Quan va morir fou enterrat a la catedral de Santa Maria del Fiore, en una tomba tan modesta que se'n va perdre el rastre durant segles i que només fou redescoberta el 1972.

La seva vida ens és narrada a les Vides de Vasari.