Caterina de Siena

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Santa Caterina de Siena

Santa Caterina, pintura del s. XV a Carpignao Sessia (Novara)
Verge, Doctora de l'Església (1970)
Nom secular Caterina Benincasa
Naixement 25 de març de 1347
Siena, República de Siena
Defunció 29 d'abril de 1380 (als 33 anys)
Roma (Estats Papals)
Enterrament Santa Maria sopra Minerva (Roma); el cap a San Domenico (Siena)
Commemoració en Església Catòlica Romana, Església Anglicana, Església Evangèlica Luterana d'Amèrica
Canonització 1461, Roma per Pius II
Lloc de pelegrinatge Santa Maria sopra Minerva (Roma, tomba); Siena: San Domenico (relíquia del cap), casa natal
Festivitat 29 d'abril (30 d'abril fins a 1960)
Fets destacables Matrimoni místic amb Crist, estigmes; autora del Diàleg de la Divina Providència
Orde Tercer Orde de Sant Domènec
Iconografia hàbit dominicà (blanc amb capa negra), amb un lliri i un llibre, crucifix, calaver; amb un cor a la mà; coronada d'espines; amb estigmes o rebent-los; anell de casada, posant l'anell a Crist o a Jesús Infant (matrimoni místic); amb un vaixell que porta les armes papals
Patronatge Itàlia (1940), copatrona d'Europa (1999); protectora contra el foc; infermeres

Santa Caterina de Siena (Siena, 25 de març de 1347Roma, 29 d'abril de 1380) va ésser una monja terciària dominicana, del Tercer Orde de Sant Domènec. És venerada com a santa i fou proclamada Doctora de l'Església Catòlica.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Caterina va néixer a Siena en 1347, vint-i-quatrena filla del tintorer Giacomo di Benincasa, en una família benestant amb un gran sentiment religiós. Als set anys va fer vot privat de virginitat, consagrant-se a Crist, i als quinze va ingressar al Tercer Orde de Sant Domènec. Vivia en clausura a la seva cambra, on pregava i es trobava acompanyada de Crist; només l'abandonà en 1374, arran de l'epidèmia de pesta: llavors en sortí per tenir cura dels malalts, adquirint fama de dona caritativa i santa.

El mateix 1374 va tenir una visió mística i rebé els estigmes. Segons va dir en les seves obres escrites, Crist li comunicà que de llavors endavant treballaria per la pau i mostraria que una dona feble podria fer avergonyir l'orgull dels forts. El 1376, mentre Itàlia era revolta per les disputes i conflictes entorn del poder temporal dels papes, els contraris a Gregori XI organitzaren milícies i sublevacions a Perugia, Florència, Pisa i altres ciutats toscanes. Caterina va anar a Avinyó, residència dels papes de del començament del segle, per fer que el papa tornés a la seva seu de Roma, fet que Caterina considerava bàsic per mantenir la unitat de l'Església i pacificar Itàlia. En 1378 aconseguí que els papes tornessin a Roma[1] i ella tornà a Siena, on va morir en 1380.

Obra escrita[modifica | modifica el codi]

Tot i no haver rebut educació i ésser gairebé analfabeta, Caterina va deixar escrits en italià, que avui són clàssics de la literatura toscana: el Diàleg de la Divina Providència, conegut com a Diàleg o Divina doctrina, escrit en el transcurs d'un èxtasi entre el 9 i el 14 d'octubre de 1378 i un dels màxims exponents del misticisme cristià; 26 oracions i 381 cartes adreçades a tot tipus de persones: papes, reis, dirigents i persones humils. A la seva correspondència la temàtica principal és la preocupació per la unitat de l'Església i la pacificació de les ciutats italianes.

Veneració[modifica | modifica el codi]

Fou sebollida a Roma, al cementiri de Santa Maria sopra Minerva; quan començaren a atribuir-s'hi miracles i a ésser venerada com a santa, el superior dominic va traslladar-ne les restes a l'interior de l'església, on es troba avui dia. El seu cap va ésser separat del cos i col·locat en un reliquiari de bronze daurat que va ésser portat a l'església de San Domenico de Siena.

Una llegenda diu que els sienesos, volent recuperar el cos de la santa, van agafar-ne el cap de la tomba de Roma i el ficaren en una bossa; en passar per la muralla, la guàrdia els detingué per registrar la bossa i els sienesos van pregar a la santa perquè els protegís i els deixés arribar sans i estalvis a la seva pàtria. Quan els guàrdies obriren la bossa, la trobaren plena de pètals de rosa i els deixaren marxar. Llavors arribaren a Siena i feren una processó per portar el cap a la basílica on és avui.

Pius II, sienès ell mateix, va canonitzar Caterina el 1461, i la seva festivitat litúrgica s'inclogué al calendari romà en 1597. Del 1628 a 1969 se celebrà el 30 d'abril, per evitar la coincidència amb la festa de sant Pere de Verona. El 5 de maig de 1940 Pius XII la proclamà patrona d'Itàlia, amb sant Francesc d'Assís. En 1970, Pau VI la proclamà Doctora de l'Església, l'única laica que ha obtingut aquest títol i, amb Teresa de Jesús, la primera dona a rebre'l. Joan Pau II la nomenà copatrona d'Europa amb les santes Brígida de Suècia i Teresa Beneta de la Creu.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. El retorn fou, però, temporal i desembocà en el Gran Cisma d'Occident i la divisió de l'Església Catòlica.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Caterina de Siena