Pere de Verona

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
«Sant Pere Màrtir (sant)» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Sant Pere».
Sant Pere Màrtir o
Pere de Verona

Sant Pere Màrtir, per Pedro Berruguete
Màrtir
Nom secular Pietro da Verona
Naixement 29 de juny de 1205
Verona, República de Venècia
Defunció 6 d'abril de 1252 (als 46 anys)
Barlassina (municipi de Seveso), al camí de Como a Milà (Itàlia)
Enterrament Sant'Eustorgio (Milà), capella Portinari
Commemoració en Església Catòlica Romana
Canonització 25 de març de 1253, Roma per Innocenci IV
Lloc de pelegrinatge Sant'Eustorgio de Milà; Verona; santuari de Seveso
Festivitat 6 d'abril (abans, el 4 de juny, festivitat de la traslació de les restes; fins al 1960 era el 29 d'abril)
Fets destacables inquisidor
Orde dominicans
Iconografia Hàbit dominicà (blanc amb capa negra), amb un ganivet, arma de tall o ferida al cap o l'espatlla; palma de martiri amb tres corones; llibre, espasa clavada al pit
Patronatge Inquisidors, parteres; copatró de Verona

Sant Pere de Verona, conegut com a Sant Pere Màrtir o Pere Veronès (Verona, 29 de juny de 1205 - camí de Como a Milà, 6 d'abril de 1252) fou un frare dominic i inquisidor. És venerat com a sant per l'Església catòlica.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Era fill d'una família de càtars, la qual cosa va marcar la seva educació. Va estudiar a la universitat de Bolonya i va ingressar a l'Orde de Sant Domènec, de la mà del mateix Sant Domènec de Guzmán el 1221.

Va lluitar contra l'heretgia càtara i es va consagrar a la formació dels laics, la difusió del culte a la Mare de Déu i la creació d'institucions per a la defensa de la fe catòlica. Va ser nomenat Inquisidor de Llombardia i prior a Como. Des de llavors, va predicar per tot Itàlia.

Va morir assassinat un dissabte de Pasqua, al camí de Como a Milà. L'assassí, Pietro de Balsamo, va penedir-se i ingressà a l'orde dominicà. El seu cos va ser enterrat a la basílica de Sant'Eustorgio de Milà. Posteriorment, va aixecar-s'hi un sepulcre esculpit per Giovanni Balduccio Pisano.

Veneració[modifica | modifica el codi]

La seva canonització, als 337 dies de la seva mort, ha estat ser la més ràpida de la història. Innocenci IV va argumentar-ne la devoció, humilitat, obediència, benvolença, paciència i caritat, a més de la defensa de la fe.

Una tradició catalana, sense fonament històric, deia que Sant Pere Màrtir era frare del convent dominic de Balaguer i que havia estat inquisidor general de l'Urgell.[1]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. J. Amades. Costumari català. Barcelona: Salvat, 1950. v. III, p. 324.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pere de Verona Modifica l'enllaç a Wikidata