Pere de Verona
 Sant Pere Màrtir, per Pedro Berruguete |
|
| Màrtir | |
|---|---|
| Nom secular | Pietro da Verona |
| Naixement | 29 de juny de 1205 Verona, República de Venècia |
| Defunció | 6 d'abril de 1252 (als 46 anys) Barlassina (municipi de Seveso), al camí de Como a Milà (Itàlia) |
| Enterrament | Sant'Eustorgio (Milà), capella Portinari |
| Commemoració en | Església Catòlica Romana |
| Canonització | 25 de març de 1253, Roma per Innocenci IV |
| Lloc de pelegrinatge | Sant'Eustorgio de Milà; Verona; santuari de Seveso |
| Festivitat | 6 d'abril (abans, el 4 de juny, festivitat de la traslació de les restes; fins al 1960 era el 29 d'abril) |
| Fets destacables | inquisidor |
| Orde | dominicans |
| Iconografia | Hàbit dominicà (blanc amb capa negra), amb un ganivet, arma de tall o ferida al cap o l'espatlla; palma de martiri amb tres corones; llibre, espasa clavada al pit |
| Patronatge | Inquisidors, parteres; copatró de Verona |
Sant Pere de Verona, conegut com a Sant Pere Màrtir o Pere Veronès (Verona, 29 de juny de 1205 - camí de Como a Milà, 6 d'abril de 1252) fou un frare dominic i inquisidor. És venerat com a sant per l'Església catòlica.
Taula de continguts |
Biografia[modifica]
Era fill d'una família de càtars, la qual cosa va marcar la seva educació. Va estudiar a la universitat de Bolonya i va ingressar a l'Orde de Sant Domènec, de la mà del mateix Sant Domènec de Guzmán el 1221.
Va lluitar contra l'heretgia càtara i es va consagrar a la formació dels laics, la difusió del culte a la Mare de Déu i la creació d'institucions per a la defensa de la fe catòlica. Va ser nomenat Inquisidor de Llombardia i prior a Como. Des de llavors, va predicar per tot Itàlia.
Va morir assassinat un dissabte de Pasqua, al camí de Como a Milà. L'assassí, Pietro de Balsamo, va penedir-se i ingressà a l'orde dominicà. El seu cos va ser enterrat a la basílica de Sant'Eustorgio de Milà. Posteriorment, va aixecar-s'hi un sepulcre esculpit per Giovanni Balduccio Pisano.
-
Talla del s. XVII a Sant'Eustorgio (Milà).
-
Miracle del foc per Antonio Vivarini.
-
Martiri del sant, pel Domenichino.
-
Martiri del sant, per Gentile de Fabriano, ca. 1400 (Milà, Pinacoteca Brera).
Veneració[modifica]
La seva canonització, als 337 dies de la seva mort, ha estat ser la més ràpida de la història. Innocenci IV va argumentar-ne la devoció, humilitat, obediència, benevolença, paciència i caritat, a més de la defensa de la fe.
-
Església de Sant'Eustorgio, a Milà
-
Sepulcre de Sant Pere Màrtir a Sant'Eustorgio de Milà
-
La tomba del sant i cúpula de la Capella Portinari
-
Làpida sobre la tomba del sant
Tradició catalana[modifica]
Una tradició catalana, sense fonament històric, deia que Sant Pere Màrtir era frare del convent dominic de Balaguer i que havia estat inquisidor general de l'Urgell.[1]
Notes[modifica]
- ↑ J. Amades. Costumari català. Barcelona: Salvat, 1950. v. III, p. 324.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pere de Verona |
