Balaguer

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Balaguer
Bandera de Balaguer Escut de Balaguer
(En detall) (En detall)
Localització

Balaguer situat respecte Catalunya
Balaguer situat respecte Catalunya

Localització de Balaguer respecte de la Noguera


Municipi de la Noguera
Plaça del Mercadal
Plaça del Mercadal
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Lleida
Ponent
Noguera
Gentilici Balaguerí, balaguerina
Superfície 57,32 km²
Altitud 233 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
16.665 hab.
290,74 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 317825 4629050Coord.: 41° 47′ 33″ N, 0° 48′ 27″ E / 41.79250,0.80750
Organització
Entitats de població
• Alcalde:

1
Josep Maria Roigé Rafel (CiU)
Codi territorial 250404

Balaguer és la capital de la comarca de la Noguera i cap del partit judicial de Balaguer, a la província de Lleida, Catalunya.

És el segon municipi més poblat de la província. La ciutat està comunicada per la C-13 i compta amb una estació de la línia ferroviària Lleida - la Pobla de Segur.

Història[modifica | modifica el codi]

Època andalusina: Madinat Balagî[modifica | modifica el codi]

L'origen de la ciutat de Balaguer cal buscar-lo a inicis del segle VIII arran de l'arribada de les tropes àrabs i berbers que havien entrat a la península Ibèrica per l'estret de Gibraltar l'any 711. Possiblement instal·laren un campament militar a l'indret conegut actualment com el Pla d'Almatà de Balaguer. Amb els anys, aquest campament emmurallat esdevindria un barri de madina Balaguer [2] La primera menció conservada que fa referència a Balaguer data de l'any 863-864. En aquesta el monjo Aimó de Saint-Germain-des-Prés, a petició de l'Abat i els monjos del seu monestir, narra les peripècies del monjo Audald en la "Invenció i translació del cos de sant Vicenç des d'Hispània al monestir de Castres". Les escales del viatge foren a Balaguer, el castell de Berga, Alp, Llívia i Carcassona. La narració explica que a Balaguer va sortir molta gent a rebre el cos del sant i que una dona va recuperar la vista que feia poc havia perdut.[3]

Diu el cronista Abū Ahmad Ibn que la importància de Balaguer començà en temps dels Banu Qasi, que el castell s'alçà l'any 877 per Llop Ibn Ahmad, senyor de l'Emirat de Larida, que ja el 862 construí la Suda. Un altre escrit de la mesquita de Tunis datat l'any 1003 parla de la batalla d'Albesa, prop de "Balagué".

Un text d'Al-'Udrī explica que Llop Ibn Muhammad, que el 897 havia ferit mortalment a Guifré el Pelós, assetjà els castells de Montsó, Balagay o Balaguer i Barbastre. Cal tenir en compte que en aquells temps els castells i pobles de la frontera est dels musulmans es rebel·laven sovint, com ho demostra l'alçament dels balaguerins el 927 contra Llop, encara que la ciutat seguiria en mans dels Banū Hūd lleidatans.

La ciutat de Balaguer no es van rendir davant d'Arnau Mir de Tost, tot i les seves incursions pels Aspres, de Montclús a Montmagastre. En canvi, el seu nét Guerau II de Cabrera, seguint les ordres del seu senyor Ermengol V va conquerir la ciutat breument l'any 1100 o 1101, i morí en la batalla de Mollerussa el 1102[4] deguda als atacs musulmans resultants. La ciutat caigué definitivament el 1105, abans que Ermengol VI fos major d'edat. En aquest últim atac van ajudar-lo Ramon Berenguer III de Barcelona i Pedro Ansúrez. En el repartiment posterior el comte d'Urgell seguiria sent vassall del de Barcelona, i el vescomte d'Àger obtingué una part de la ciutat i un dret a l'antiga Suda, ara Castell Formós i residència dels comtes d'Urgell. El 7 de juny de 1111 donà a la catedral d'Urgell i al bisbe Ot un quart de la Suda, i ciutat i termes seus es van incorporar a aquesta diòcesi.

Conquesta feudal: Balaguer[modifica | modifica el codi]

Els successius atacs dels moros de Lleida van alentir la repoblació amb cristians de la zona, començada per Guerau II de Cabrera el 13 d'abril de 1106 amb la subinfeudació a Arnau I d'Anglesola els seus drets sobre la Suda i el quart de ciutat que tenia. Un altre exemple el trobem al febrer de 1113, amb la concessió d'alguns drets al bisbe d'Urgell i al cavaller Bernat Eixard.

Les primeres repoblacions serioses, però, es produeixen els anys 1118 (aquesta carta donava en propietat les terres dels dos marges del riu als que hi habitessin, com els Guadall, Guirt, Bernat, Fortés, Isarn, Mir, Arnau i fins a vint-i-set famílies) i 1174, fetes amb gents de les valls d'Àger i de Meià, seguides per altres procedents de la Ribagorça, la Gascunya i el Llenguadoc. En una ampliació de drets posterior els balaguerins van quedar exempts de passar mai per les ordalies del ferro al roig i l'aigua calenta i freda, els lliurava dels mals usos i permetia el mercat del dissabte i la fira de Sant Bartomeu.

Durant la guerra que enfrontà la noblesa contra Jaume el Conqueridor i el seu fill Pere II la ciutat fou una plaça important del bàndol revoltat, fins al setge i conquesta de 1228, narrada a la Crònica de Bernat Desclot. Per retenir el comtat, Ermengol X es féu vassall del rei, i per herències les seves terres acabaren en mans del futur Alfons III el Benigne, més tard tornaren a mans dels comtes d'Urgell.

La ciutat es va incorporar al patrimoni reial de Ferran d'Antequera dels nous reis Trastàmara després del setge de la ciutat que va tenir lloc durant la Revolta del comte d'Urgell com a conseqüència de la decisió del Compromís de Casp. El nou rei deixà en testament la ciutat al rei Joan II de Navarra, que en prengué possessió l'any 1418.

En la Guerra civil catalana contra Joan II (1462) el rei muntà la seva base d'operacions a la vila, fins a la caiguda de Lleida el 1464. En morir aquest, la senyoria de la ciutat passà al seu fill Ferran II, per quedar-se definitivament incorporada a la corona.

Dinastia dels Àustria[modifica | modifica el codi]

Durant aquesta època la vila tenia relacions fluides amb les poblacions veïnes. Carles V li concedí la fira de Sant Pere, i a petició dels paers li concedí el privilegi de no poder ser mai més separada de la corona. Durant tot el segle XVI la pesta primer i més tard el bandolerisme van ser grans problemes per la ciutat. Alguns bandolers famosos eren de la Noguera, com el Batlle d'Alòs, Arnau Escuder, que el 1589 arribà a assetjar al castell de Cubells molts nobles de la comarca.

Les grans guerres[modifica | modifica el codi]

Durant la Guerra dels Segadors, els francesos ocuparen la ciutat (1642) per considerar-la plena d'enemics. Quan es rendí dos anys més tard a l'exèrcit castellà passa a ser atacada des d'Aragó diverses vegades pels francesos , fins a reconquerir-la. La conquesta definitiva fou el 1652.

En la Guerra de Successió la ciutat acceptà el govern de Carles III el 1706, però va haver de capitular l'any 1711 després de la Batalla d'Almenar. Pel decret de Nova Planta fou castigada passant de cap de vegueria a alcaldia major del corregiment de Lleida.

En el temps de la invasió napoleònica un Balaguer desert fou ocupat per mariscal Louis Gabriel Suchet el 4 d'abril de 1810, que també conquerí Lleida el 10 de maig. Molts veïns de la comarca es veieren obligats a aixecar de nou les muralles de la vila, que resistirà fins al 1814.

A la Primera Guerra Carlina (1833-40) Balaguer tornarà a ser fortificada, però el 1894 les muralles i dos portals són enderrocats.

Durant la Guerra civil espanyola tingué lloc la Batalla de Balaguer, del 22 al 28 de maig de 1938, en forma d'un contraatac de la República per eliminar un cap de pont franquista. Dos cops van atacar, amb èxit la segona.

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Església de Santa Maria

Pàgines relacionades[modifica | modifica el codi]

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
467 417 369 1.620 3.634 5.368 4.742 4.509 4.938 4.800
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
5.325 5.700 6.031 6.469 8.342 11.676 12.432 13.378 13.069 13.348
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
13.103 13.188 13.275 13.718 14.540 15.769 16.341 - - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Política[modifica | modifica el codi]

Eleccions al Parlament de Catalunya del 2012[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals de Balaguer, 2012
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
CiU Artur Mas 3.002 42,53
ERC Oriol Junqueras 1.140 16,15
PSC Pere Navarro 918 13
PPC Alicia Sánchez-Camacho 766 10,85
ICV-EUiA Joan Herrera 449 6,36
CUP David Fernández 187 2,64
C's Albert Rivera 184 2,6
Altres 247 6,11
Vots en blanc 164 2,3
Total 7.137

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].
  2. Diversos autors "Catàleg de la col·lecció de materials andalusins del Museu de la Noguera", Museu de la Noguera ed., p. 21 - 28, 2010
  3. Diversos autors "Catalunya Romànica", XVII, La Noguera, p. 220, Barcelona, 1994
  4. Sobrequés i Vidal, Santiago. Història de Catalunya. Cupsa Editorial, 1979, p. vol.2, p.46-47. ISBN 8439001258. 
  5. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 17. ISBN 84-393-5437-1. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Wikiquote A Viquidites hi ha cites, dites populars i frases fetes relatives a Balaguer
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Balaguer Modifica l'enllaç a Wikidata