Línia Lleida - la Pobla de Segur

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca


Línia Ca7
Línia de la Pobla de Segur
Tren dels Llacs

Linea Lleida-Pobla.svg

Recorregut Lleida Pirineus - La Pobla de Segu
Coordenades
Inici  41° 37′ 16″ N, 0° 37′ 59″ E / 41.621109°N,0.633081°E / 41.621109; 0.633081
Final  42° 14′ 23″ N, 0° 57′ 58″ E / 42.239810°N,0.965976°E / 42.239810; 0.965976
Operador Renfe
Propietat FGC
Autoritat ATM Àrea de Lleida
Tipus servei regional
Territori cobert Noguera, Pallars Jussà i Segrià
Estacions 17
Electrificació sense electrificar
Ample ferroviari 1.668 mm
Regionals
R11 Rodalies de Catalunya.svg Línia R11 R12 Rodalies.png Línia R12
R13 Rodalies de Catalunya.svg Línia R13 R14 Rodalies de Catalunya.svg Línia R14
R15 Rodalies de Catalunya.svg Línia R15 R16 Rodalies de Catalunya.svg Línia R16
Ca6.jpg Línia Ca6 Ca7.jpg Línia Ca7
L7(mitjanadistancia).jpg Línia 7
Alta velocitat
Avant Lleida-Barcelona
25 railtransportation.svg Eix Transversal (en projecte)
Llarga Distància
LD.PNG Tren convencional
Alta velocitat
AVE.svg Madrid AVE.svg Andalusia
altres línies
FGC.svg Barcelona-Vallès FGC.svg Llobregat-Anoia

La línia ferroviària Lleida - la Pobla de Segur o línia Ca7 uneix aquests dos municipis catalans des de 1951. La infraestructura és propietat de FGC (l'operador ferroviari de la Generalitat) des de 2005, tot i que continua essent gestionada per Renfe dins de les línies de mitjana distància de Catalunya.

El 70% del volum d'usuaris es concentra en el tram Lleida-Balaguer, que serà una de les línies de la futura xarxa de Rodalies Lleida contemplada en el Pla de transport de viatgers de Catalunya (PTVC 2008-2012). La resta del trajecte, que travessa el prepirineu lleidatà fins a arribar a la Pobla de Segur, té un caire més turístic i s'oferta amb la marca Tren dels Llacs.

Es triga una hora i cinquanta minuts en recórrer íntegrament el trajecte.

Característiques tècniques[modifica | modifica el codi]

  • Longitud: 89,35 km de via, sense electrificar.
  • Ample de via: ibèric (1.668 mm).
  • Unitats de tren: 3
  • Ingressos (2008): 490.000
  • Estacions i baixadors: 17.
  • Túnels: 41.
  • Túnel més llarg: Palau, amb 3.499 m sota la serra del Mont-roig.
  • Ponts: 31.
  • Pont més llarg: pont sobre el riu Segre a Balaguer, de 160 m
  • Passos a nivell: 21.
  • Tipus de bloqueig: telefònic.

Estacions i baixadors[modifica | modifica el codi]

La línia té 17 parades. Només a Lleida Pirineus i a Balaguer hi ha despatx de venda de bitllets:

* Són parades facultatives. És a dir, cal avisar prèviament al personal a bord perquè el tren s'hi aturi.

Material mòbil que circula per la línia[modifica | modifica el codi]

Trens dièsel[modifica | modifica el codi]

Unitat 592.2 aturada a la Pobla de Segur

El servei regular de la línia es realitza amb el següent material dièsel:

  • Unitats 592.2, popularment conegudes com a supermans. Disposen de 200 seients distribuïts en tres cotxes i assoleixen una velocitat màxima de 140 km/h.
  • Unitats 596, popularment conegudes com a tamagotxis. Disposen de 56 seients distribuïts en un únic cotxe i assoleixen una velocitat màxima de 120 km/h.

Trens turístics[modifica | modifica el codi]

Tren dels Llacs amb una locomotora yeye

L'Associació per a la Reconstrucció de Material Ferroviari organitza circulacions especials amb aquest material clàssic:[2]

  • Locomotores dièsel 10.817 i 10.820, popularment conegudes com a yeye's.
  • Locomotora de Vapor 282F-0421, popularment conegudes com a garrafetes.

Material retirat[modifica | modifica el codi]

  • Unitats 593, popularment conegudes com a camells. Disposaven de 228 seients distribuïts en tres cotxes i podien assolir una velocitat màxima de 120 km/h. Tres d'aquestes d'unitats operaven el servei a la línia des de la dècada dels 80 fins al 2006. Renfe retirà aquesta sèrie del seu parc mòbil, desballestant els trens existents o reformant-los. De fet, les unitats 596 "tamagotxis" no són més que una modificació de les 593 emprant únicament els seus cotxes motors (reduint així les places i millorant-ne l'eficàcia en línies de poc trànsit com la de la Pobla).

Ocupació[modifica | modifica el codi]

L'ocupació total de la línia durant els darrers anys és la següent:

Any Passatgers
2000 90.017
2001 91.708
2002 105.233
2003 117.000
2004 117.467
2005* 138.544
2006* 204.940
2007 244.334
2008 256.745
2009 239.192
2010 226.961


* El tram Balaguer - la Pobla de Segur va romandre tancat per obres entre juny de 2005 i juny de 2006.

Història[modifica | modifica el codi]

Els inicis[modifica | modifica el codi]

Una unitat 593 estacionada a la Pobla abans de la rehabilitació de la línia (2004)

El tram entre Lleida i la Pobla de Segur és només una secció d'una gran línia internacional de 850 km que havia d'unir Baeza (Jaén), amb la comuna francesa de Sent Gironç (l'Arieja), passant per Albacete, Utiel, i Terol.[3] Pel tram català s'aprofitaria la línia Lleida-Balaguer (inaugurada l'1 de febrer de 1924 i construïda per l'estat[4]) i es perllongaria cap a la frontera travessant els Pirineus pel port de Salau.

L'any 1926, durant el règim de Primo de Rivera s'aprovà l'anomenat Pla de Ferrocarrils d'Urgent Construcció, conegut per Pla Guadalhorce pel ministre que l'impulsà. Aquest pla preveia la construcció de milers de quilòmetres de noves línies fèrries que haurien de millorar les comunicacions de Madrid amb la resta de la península i França. L'adveniment de la Segona República, però, comportà la suspensió del Pla i la posterior guerra civil impossibilità l'execució de moltes de les grans obres públiques projectades a l'època. Per tot això de la línia Baeza-Lleida-St. Girons només se'n construí alguns trams inconnexes que no van arribar a entrar en funcionament.

Amb la instauració de la dictadura franquista es recuperà el Pla Guadalhorce i es reinicià la construcció de noves línies ferroviàries per la nova empresa estatal, Renfe. Així doncs, el tren arribaria a Cellers el 1949, a Tremp el 1950 i a la Pobla de Segur el 13 de novembre de 1951.

L'any 1962, per recomanació del Banc Mundial,[5] l'Estat espanyol va decidir aturar la construcció de noves línies fèrries i concentrar-se en la millora de les ja operatives. Això va suposar que el govern paralitzés la línia Baeza-Saint-Girons; al tram sud es va desaprofitar el tram entre Baeza i Utiel, pràcticament finalitzat, i al nord es descartà la interconnexió amb França a favor de les de Canfranc i Puigcerdà, ja operatives. Conseqüentment, la línia que hauria d'haver travessat el cor dels Pirineus moriria a la Pobla de Segur, tot i haver arranjat ja el terreny per perllongar-la fins a Sort.

Decadència i amenaça de tancament[modifica | modifica el codi]

Locomotora de vapor del tipus Beyer - Garratt. Matricula oficial RENFE: 282F-0421 Ara fa viatges turístics a la línia.

Durant la dècada dels 60 i els 70 Espanya va viure una gran popularització del vehicle privat, que cada cop era més assequible per a les economies familiars, juntament amb el gradual despoblament de zones rurals com els Pirineus. El transport per carretera va desplaçar el ferroviari a un segon pla, i tant les inversions governamentals (concentrares en ampliar i millorar la xarxa de carreteres) com el passatge de les línies en actiu minvà notablement.

Entrats els 80, el nou govern de Felipe González prioritzà l'ingrés d'Espanya a la Comunitat Econòmica Europea. Una de les mesures preses per assolir el sanejament econòmic requerit per accedir a la CEE fou establir el 1984 un "contracte-programa" amb Renfe que comprometria l'ens ferroviari a racionalitzar la despesa per continuar sent subvencionada. Una de les clàusules del contracte ordenava que l'1 de gener de 1985 s'haurien de tancar totes les línies considerades "altament deficitàries", és a dir, aquelles que no podien generar el 23% de la seua despesa en concepte d'ingressos. D'altra banda, però, les comunitats autònomes, diputacions i altres ens locals podrien evitar el tancament d'aquelles línies que transcorreguessin pel seu territori si es comprometien a sufragar els costos que generessin.

Una de les línies assenyalades per a ser tancada fou la Lleida - la Pobla de Segur, fet que fou immediatament criticat per les institucions del territori i la Generalitat de Catalunya. Els usuaris de la línia iniciaren una campanya per a evitar el seu tancament sota el lema «Volem lo tren!».[6] Finalment, la línia s'assegurà la seua supervivència gràcies a un acord entre Renfe i les institucions catalanes (Diputació de Lleida i Generalitat), que sufragarien a parts iguals el cost d'operar el ferrocarril, taxat en 67,6 milions de pessetes per a l'any 1985.[7] Addicionalment, ambdues parts invertirien 120 milions més per a millorar la infraestructura ferroviària.

Des d'aquell moment s'inicià una llarga batalla política entre el govern català i el govern estatal per aconseguir que es traspassés la línia a la Generalitat. El principal escull fou que el govern socialista de González i posteriorment el popular d'Aznar exigien una compensació econòmica (al voltant dels 1.000 milions de pessetes) pel traspàs, quelcom inacceptable pels catalans perquè la línia exigia una gran inversió econòmica a causa del seu pèssim estat de conservació.[8]

Finalment, però, el govern de Rodríguez Zapatero acordà el 2004 el traspàs gratuït de la línia a la Generalitat,[4] que es féu efectiu a partir de l'1 de gener de 2005. Segons les condicions de l'acord, el govern català passaria a ser propietari de tota la infraestructura des del quilòmetre 1,927 fins a la Pobla, i tindria dret a utilitzar la via des d'aquest mateix quilòmetre fins l'estació Lleida-Pirineus i a fer ús de la mateixa. Paral·lelament, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i Renfe signaren un convenci segons el qual l'ens estatal es fa càrrec de gestionar la línia i aportar material mòbil perquè la companyia catalana no disposa encara de recursos propis adients.

Traspàs a la Generalitat de Catalunya[modifica | modifica el codi]

Fulletó distribuït durant les obres de renovació

Una de les primeres mesures preses pel govern català per revitalitzar la línia fou renovar la via des de Balaguer fins a la Pobla (el tram Balaguer-Lleida ja es renovà, amb material de segona mà, el 2002). Les obres, amb un pressupost de 60 milions d'euros, s'iniciaren el juny de 2005, es perllongaren durant un any[9] i aconseguiren que el trajecte entre la capital lleidatana i el municipi pallarès es fes en una hora i cinquanta minuts, aproximadament deu minuts menys del que es trigava abans de la remodelació. Mentre s'executaven les obres un bus substitutori cobrí el trajecte entre la capital de la Noguera, la Pobla i, com a extensió del servei, Sort. Al tram que va romandre obert s'aprofità la disponibilitat de material mòbil per augmentar les freqüències entre Balaguer i Lleida, amb bona acceptació entre els usuaris. El 2006 Renfe substituí part del material mòbil que circula per la línia amb nous trens, cosa que va permetre mantindre les noves freqüències entre la capital del Segrià i la de la Noguera, tot i que entre aquesta i la Pobla continuaren sent les mateixes que abans del traspàs, tres al dia.

La línia va veure incrementat considerablement el seu nombre de passatgers des que és propietat de FGC,[10] la qual anuncià que pretenia oferir un servei de rodalies entre Lleida i Balaguer i potenciar el vessant turístic de la línia en el tram Balaguer - la Pobla.

A finals de 2006 s'adequà i reobrí al públic l'estació de Tremp, instal·lant un bar als baixos de l'edifici on també s'expedixen els bitllets, seguint un model que ja aplica Rodalies de Catalunya en algunes de les seues estacions a l'àrea de Barcelona.

Des de l'abril de 2008 la línia forma part del sistema tarifari integrat de l'Autoritat Territorial de la Mobilitat de l'Àrea de Lleida, el que permet utilitzar un mateix bitllet i transbordar gratuïtament entre el tren (de Lleida fins a Àger, límit de l'àmbit territorial de l'ATM Lleida) i les diverses línies d'autobús urbans i interurbans que formen part del STI lleidatà. Per a fer-ho efectiu, les estacions i el personal disposen d'aparells capaços de llegir targetes sense contacte.

Per explotar el vessant turístic de la línia FGC creà el 2009 la marca Tren dels Llacs, fent referència als diversos pantans que el tren rodeja durant bona part del trajecte.[11]

Actualitat[modifica | modifica el codi]

Unitat 592 arribant a Lleida des de la Pobla.

L'octubre de 2011 el nou Govern de Catalunya anuncià que FGC deixaria de gestionar la línia i que convocaria un concurs per a cercar un nou operador.[12] Tot i això FGC continuaria vinculada a la línia aportant el seu material mòbil i també a través d'una participació minoritària a l'empresa guanyadora del concurs.

El gener de 2012 FGC anuncià que reduiria a la meitat la freqüència de pas entre Lleida i Balaguer i deixaria un únic tren per sentit entre la capital de la Noguera i la Pobla de Segur.[13] Segons el Govern, l'ocupació dels trens entre Lleida i Balaguer és del 8,3% i del 3,9% entre Balaguer i la Pobla, el que suposa una subvenció de 46,9€ per passatger. L'empresa ha denunciat també els alts costos que Renfe cobra al govern anualment per operar la línia (3 milions d'euros) i s'ha reafirmat en la intenció de cercar un nou gestor.

Les mesures anunciades han estat criticades pels alcaldes del Pallars Jussà[14] mentre que la Paeria de Lleida ha demanat que el Govern escolti el territori a l'hora d'aplicar canvis a la gestió de la línia.[15] Al seu torn, l'Associació per a la Promoció del Transport Públic considera que aquestes retallades poden conduir la línia al seu tancament i defensen que una millor gestió en podria augmentar la rendibilitat econòmica i social.[16]

Usuaris de la línia també han mostrat el seu rebuig a les xarxes socials i han instat a recuperar l'esperit de les protestes de 1984 per a evitar un eventual tancament de la línia.[17][18]

El juny de 2012 la Generalitat aprovà la compra de dos trens per a la línia amb un cost de 9,4 milions d'euros. Ambdós seran unitats d'un model d'ample ibèric ja existent al mercat que permet diverses configuracions segons la demanda. Amb l'adquisició es pretén que FGC o un operador privat gestionin directament línia tot prescindint del contracte amb Renfe.[19]

Projectes de futur[modifica | modifica el codi]

Recreació de l'estació de Balaguer adaptada al tren-tram

Durant els darrers anys s'han dut a terme diversos estudis per a potenciar la línia, perllongar-la o integrar-la dins dels municipis que travessa.

FGC anuncià després del traspàs a la Generalitat que planejava adquirir material mòbil per poder gestionar plenament la línia des de la pròpia empresa catalana. L'elecció quedaria supeditada entre l'adquisició de trens-tram (un híbrid entre tren i tramvia que ja opera a Alacant) o trens convencionals.

En cas que s'optés per mantindre el servei amb serveis convencionals, la Generalitat consideria per a Balaguer el soterrament de les vies i la construcció d'una nova estació subterrània que donés servei als terrenys de l'antiga paperera Inpacsa, una de les principals zones d'expansió urbanística de la ciutat. No obstant això, el Govern optà finalment per adaptar als trens-tram la línia entre Lleida i Balaguer.[20] El projecte contemplava readaptar 29,2 km de línia, reformar quatre estacions i fer una variant de 3,1 km que evitaria el centre de Balaguer per l'est, a on es traslladaria l'estació.

La creació del nucli ferroviari de rodalies a l'àrea de Lleida, contemplat al Pla de transport de viatgers de Catalunya (2008-2012), apostava per una millora de les freqüències de pas entre Lleida i Balaguer.

Ja per a més llarg termini també s'ha estudiat la possible prolongació de la línia cap a Sort (des d'on podria dirigir-se a Esterri d'Àneu i França) o cap a la Seu d'Urgell i Andorra,[21][22] un trajecte que podria necessitar d'un túnel de 20 km.[23]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. http://www.railpictures.net/viewphoto.php?id=452315
  2. «Les comarques de Lleida, en tren de vapor». laMalla.cat, 17 de maig de 2002. [Consulta: 22 gener 2012]. (laMalla.net)]
  3. «El ferrocarril Baeza-Utiel, una obra que va començar fa mig segle». El País, 22 de febrer de 1978 (castellà). [Consulta: 22 gener 2012].
  4. 4,0 4,1 Ministeri de Foment. «Traspàs de la línia de la Pobla de Segur». Data de Consulta 28 de febrer de 2008.Nota del traspàs (castellà) Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF
  5. «Article sobre la línia Baeza-Utiel». La Verdad de Albacete, 17 de juny de 2001 (castellà). [Consulta: 22 gener 2012].
  6. «Manifestació contra la supressió de la línia fèrria de la Pobla». La Vanguardia, 9 de juliol de 1984 (castellà) Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF. [Consulta: 24 de gener de 2012].
  7. «Acord final per a la continuïtat de la línia fèrria Lleida - la Pobla de Segur». La Vanguardia, 2 d'octubre de 1984 (castellà) Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF. [Consulta: 24 de gener de 2012].
  8. «Renfe tanca indefinidament l'estació». laMalla.cat, 8 de gener de 2003. [Consulta: 24 de gener de 2012].
  9. «Tanquen la línia de tren de la Pobla per reformar-la integralment». laMalla.cat, 18 de juliol de 2005. [Consulta: 24 de gener de 2012].
  10. El tren de Lleida-La Pobla aumenta en marzo un 41% el número de viajeros (La Mañana) (castellà)
  11. «Neix el Tren dels Llacs, un recorregut amb tren històric entre Lleida i La Pobla de Segur». Web de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, 16 de maig de 2009 Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF. [Consulta: 24 de gener de 2012].
  12. «FGC convocarà un concurs per gestionar la línia Lleida-La Pobla de Segur». Europa Press, 28 d'octubre de 2011. [Consulta: 22 de gener de 2012].
  13. «El Govern vol estalviar 1 milió d'euros amb la reducció de freqüències de la línia entre Lleida i la Pobla de Segur». AraPonent.cat, 20 de gener de 2012. [Consulta: 22 de gener de 2012].
  14. «Els alcaldes del Pallars defensen la funció social del tren de la Pobla». El Punt Avui, 20 de gener de 2012. [Consulta: 22 de gener de 2012].
  15. «La Paeria proposa que s'escolti el territori sobre la gestió del Tren de la Pobla». Paeria de Lleida, 20 de gener de 2012. [Consulta: 22 de gener de 2012].
  16. «Una reducció d'oferta a la línia d'FGC entre Lleida i la Pobla de Segur faria tancar la línia en poc temps». Associació per a la Promoció del Transport Públic, 19 de gener de 2012. [Consulta: 22 de gener de 2012].
  17. «Ciutadans animen a recuperar l'esperit del 1984 per evitar el tancament de la línia entre Lleida i la Pobla de Segur». AraPonent.cat, 20 de gener de 2012. [Consulta: 22 de gener de 2012].
  18. «"Volem lo Tren", grup de Facebook en contra de les retallades a la línia». [Consulta: 22 gener 2012].
  19. «El Govern impulsa l'adquisició de dos nous trens per a la línia Lleida - la Pobla». Sala de premsa del web del Govern de Catalunya, 5 de juny de 2012. [Consulta: 5 de juny de 2012].
  20. «El DPTOP sotmet a informació pública el tren tram entre Lleida i Balaguer i la nova variant de Balaguer». Generalitat de Catalunya, 9 de setembre de 2010. [Consulta: 22 de gener de 2012].
  21. «I ara, de la Pobla a Andorra». laMalla.cat, 4 de juny de 2006. [Consulta: 22 de gener de 2012].
  22. «Un estudi de la Diputació de Lleida considera viable mediambientalment perllongar la línia de tren de la Pobla fins a la Seu d'Urgell». Diputació de Lleida, 25 de gener de 2011. [Consulta: 22 de gener de 2012].
  23. La Generalitat encarrega el projecte de viabilitat del túnel ferroviari entre la Pobla i la Seu (Terra.es) (castellà)

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia complementària[modifica | modifica el codi]

  • Nebot, Antoni; Urgelés, Òscar; Castro, Joan. El Tren de la Pobla (en català). Alcoletge: Ribera & Rius, 1995, p. 201 p. ISBN 84-86999-99-5. 
  • Pradas, Rafael. Lleida - la Pobla (en català). Barcelona: Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, 2007, p. 175 p. ISBN 978-84-935172-1-2. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


Coord.: 41° 55′ 11″ N, 0° 50′ 15″ E / 41.919631°N,0.837551°E / 41.919631; 0.837551