Baeza


(En detall)	(En detall)

Localització

Municipi d'Andalusia

Estat
• Comunitat
• Província
• Comarca Espanya
Andalusia
Província de Jaén
La Loma

Gentilici

Predom. ling.

Castellà

Superfície 194,3 km²

Altitud 769 msnm

Població (2012^[1])
• Densitat hab.

Coordenades 37° 59′ N, 3° 28′ O / 37.983,-3.467Coord.: 37° 59′ N, 3° 28′ O / 37.983,-3.467

Distàncies 48 km de Jaén

Dirigents:
• Alcalde: Leocadio Marín Rodríguez (PSOE)

Codi postal 23440

Web

ww.baeza.net

Font de Santa Maria i Catedral de Baeza.

La ciutat de Baeza es troba en el centre geogràfic de la província de Jaén, en la Comunitat Autònoma de Andalusia.

En l'actualitat, és coneguda per haver estat declarada, al costat d'Úbeda, ciutat Patrimoni de la humanitat per la UNESCO i ser una de les tres seus de la Universitat Internacional d'Andalusia.

Situació [modifica]

Es troba a uns 48 km de la capital, Jaén. En el primer graó del plateresc edifici de l'Ajuntament hi ha un punt que assenyala aquest centre geogràfic. No va ser fins a finals del segle XVIII quan Jaén va prendre el relleu a Baeza com capital de la província. La ciutat encapçalava l'actual territori que ocupa la província de Jaén, i actualment segueix sent en certa manera l'ànima historia d'aquesta província. Limita amb el municipi d'Úbeda, juntament amb el qual és capital de la comarca de La Loma.

Demografia [modifica]

Evolució demogràfica
1998	1999	2000	2001	2002	2003	2004	2005	2006	2007
15.635	15.841	15.738	15.276	15.223	15.072	15.177	15.880	16.056	16.135

Història [modifica]

Al terme hi ha nombrosos llocs arqueològics. Els més importants són Los Horneros, Los Morales i Toya. Els establiments més significatius són els de l'edat del Coure i del Bronze; una ciutat d'aquesta època es va localitzar al Cerro del Alcázar, al sud de la ciutat on després, al segle IV aC es va establir un poblat iber.

La ciutat de Vivatia va pertànyer primer a la província Citerior i al segle I al convent jurídic de la Cartaginense dins la província Tarraconense. Vespasià la va erigir en municipi. Al final de l'imperi romà apareix com Biatia o Beatia, i substituí com a capital comarcal a Cástulo. Els bisbes es va traslladar a la ciutat.

Els àrabs la van ocupar el 713 i la van anomenar Bayyasa. Ibn Hafsun la va dominar per poc temps al segle IX pero fou recuperada per Abd-ar-Rahman II el 832. El 1021 era un feu de Zuhayr al-Saklabí, fata amírida. Va ser disputada per diversos taifes i va caure finalment a mans dels almoràvits. Ibn Ghaniya la va cedir a Alfons VII de Castella el 1146, però aquest la va evacuar el 1157 junt amb Úbeda, després d'haver perdut Almería. Va quedar en mans dels almohades per un segle. Al-Nasir hi va tenir el seu campament abans de la batalla de les Navas de Tolosa el 1212. Després de la derrota almohades i habitants de la vila van fugir cap a Úbeda i Baeza fou ocupada pels castellans el 20 de juliol de 1212 que la van incendiar. Al marxar els castellans els antics habitants la van reconstruir; el hivern del 1213 al 1214 fou assetjada per Alfons VIII sense èxit.

El governador almohade, besnét de Abd al-Mumin, Abd Allah ibn Abi Abd Allah al-Bayyasi es va revoltar poc després i es va aliar a Ferran III el Sant de Castella del que va acceptar una guarnició al castell. Per un temps fou un emirat autònom protegit dels castellans, però assassinat Abd Allah a traïció a Almodóvar del Rio (1226), els habitants van abandonar la ciutat que fou ocupada per Ferran III (30 de novembre de 1227). El rei li va donar el fur de Conca.

Al segle XV i XVI fou teatre dels conflictes entre les famílies dels Benavides y els Carvajales (episodis coneguts com "guerra civil baezana") als que va posar fi Isabel la Catòlica.

La ciutat va entrar en decadència pel règim de la terra agreujat per la política borbònica d'afavorir interessos estrangers i dels nobles. Fou afectada pel terratrèmol de 1755 (conegut com terratrèmol de Lisboa) que va damnar gran part de les vivendes. L'extrema misèria va originar la formació de grups anarquistes i socialistes al segle XX. Després de la guerra civil, les males collites i la depressió, i el fracàs del anomenat "Plan Jaén" pensat per desenvolupar la província, va obrir el camí a l'emigració cap a Catalunya i Euskadi. Sota la democràcia va passar a ser una de les ciutat subvencionades amb pagaments estatals i ajuts europeus.

El 3 de juliol de 2003, Baeza i Úbeda foren proclamades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.