Gasoli
El gasoli[1], conegut també per la forma d'origen anglès gasoil o popularment també com a dièsel (en ser el combustible utilitzat per aquest tipus de motors), és un derivat del petroli obtingut per destil·lació fraccionada entre els 200 °C i 350 °C a pressió atmosfèrica.
La densitat del gasoli es d'uns 850 grams per litre en comparació de la gasolina d'uns 720 g/L, aproximadament 15% menys. En la combustió, el gasoli allibera 40.9 megajouls (MJ) per litre, i la gasolina només uns 34.8 MJ/L, un 15% menys.
Gràcies a la poca volatilitat, al contrari de la gasolina, el gasoli no s'inflama en contacte amb una flama o espurna. Necessita d'un difusor (tal com el ble d'una espelma) o ser polvoritzat. El vapor s'autoinflama a uns 900 °C o al sotmetre'l a pressions de 15 - 20 atmosferes, fet que s'utilitza en el motor dièsel.
El gasoli és menys complicat de refinar i normalment menys costós de produir i transportar. Històricament és utilitzat en industria pesada (camions, ferrocarrils, vaixells..) i calefacció, per poc cost, gran rel·lació energia/volum i motius de seguretat.
Taula de continguts |
Etimològia [modifica]
La paraula "dièsel" es deriva de l'inventor alemany Rudolf Diesel, que l'any 1892 va inventar el motor dièsel.[2]
Composició química [modifica]
Es composa d'un 75% hidrocarburs saturats (majorment parafines tipus n, iso, i cicloparafines), un 25% hidrocarburs aromàtics (incloent les naftalines i benzens alcalins).
Depenent del petroli utilitzat, la fórmula pot variar de la estàndard: C12H26, anant des de C10H22 fins a C15H32. En menor quantia hi ha compostos de nitrogen, oxigen, sofre... que influeixen molt en les propietats finals del gasoli.
Referències [modifica]
- ↑ «Gasoli». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ www.epa.gov/OMS/regs/fuels/diesel/diesel.htm
Vegeu també [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gasoli |
