Cremallera de Núria

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Cremallera de Núria

Crem nuria.jpg
Cremallera

Recorregut Ribes de Freser - Vall de Núria
Inauguració 1931
Operador FGC
Municipi(s) Ribes de Freser i Queralbs
Territori cobert Ripollès
Longitud 12,5 km
Desnivell 1.059 m
Funiculars i telefèrics
Logo funivallvidrera.png F. Tibidabo BSicon AETRAM.svg T. Port
Logo Aeri Montserrat.gif A. Montserrat BSicon AETRAM.svg T. Gento
BSicon AETRAM.svg Tc. Baquèira
Serveis TMB
Funimontjuic Logo.gif F. Montjuïc BSicon AETRAM.svg T. Montjuïc
Serveis FGC
Logo funivallvidrera.png F. Gelida Logo funivallvidrera.png F. Vallvidrera
Logo funivallvidrera.png C. Montserrat Logo funivallvidrera.png F. Santa Cova
Logo funivallvidrera.png F. Sant Joan Logo funivallvidrera.png C. Núria
BSicon AETRAM.svg Tc. Coma BSicon AETRAM.svg T. Olesa
BSicon AETRAM.svg Tc. Molina
Ascensors inclinats
Puigcerdà Giverola
Ciutat Meridiana Queralt
altres línies
FGC.svg Barcelona-Vallès FGC.svg Llobregat-Anoia
Trambcnlogo.png Trambaix Trambcnlogo.png Trambesòs
Rodalies de Catalunya.svg Rodalia de Barcelona
(Rodalies de Catalunya)
Rodalies de Catalunya.svg Rodalia del Camp de Tarragona
(Rodalies de Catalunya)
Logometrobcn.svg Metro Barcelona
Cremallera de Núria
km 12,5 Núria 1964 m
Túnel de Núria 1942 m
Túnel de Fontnegra 1855 m
Pla de Sallent 1780 m
Túnel de Fontalba 1640 m
Fontalba. Bifurcació variant nova
Boca nord túnel Roc del Dui
Túnel de Fontalba 1550 m
TÚNEL ROC DEL DUI
Túnel de Fenech 1550 m
Túnel de Navarro 1470 m
Boca sud túnel Roc del Dui
Roca de l'Oratori. Bifurcació variant nova
km 6,4 Queralbs
Túnel de Queralbs 1030 m
Viaducte de Tosses longitud: 110 m
km 5,5 Inici/final cremallera
Túnel de Rialb 1030 m
Rialbparada facultativa 1022 m
Pont de Freser
km 1,2 Ribes-Vila 917 m
Pont de Freser
R3 barcelona.svg direcció Puigcerdà
km 0,0 Ribes-enllaç Rodalies de Catalunya.svg R3 barcelona.svg 905 m
R3 barcelona.svg direcció Barcelona
Els metres són metres d'altitud,
excepte si s'especifica que són de longitud.
Veterana composició formada per la màquina E1 i el cotxe 21 estacionada a la via 3 de l'estació de Núria. Durant els últims anys, complia la funció de tren d'emergència, però segons la normativa actual de seguretat, aquest tren no està homologat per circular amb viatgers entre Núria i Queralbs.

El Cremallera de Núria és la línia ferroviària que connecta Ribes de Freser amb Queralbs i la Vall de Núria, a la comarca del Ripollès. Juntament amb el de Montserrat és l'única línia ferroviària de tren cremallera que hi ha a la península.

Com que Queralbs és el punt més alt de la vall amb accés per carretera, el cremallera és l'única via d'accés al santuari i l'estació d'esquí a part del camí de muntanya. El cremallera de Núria s'ha convertit en una de les icones característiques de la Vall i de la comarca del Ripollès. A la parada de Queralbs es pot veure l'exposició permanent El Cremallera, un Enginy Únic.[1]

El trajecte té quatre estacions i un baixador. Les estacions són Ribes-Enllaç, Ribes-Vila, Queralbs, i Núria. El baixador és Rialb, funciona com a parada facultativa, i està situat entre Ribes de Freser i Queralbs.

Història[modifica | modifica el codi]

Les obres per a construir la línia del tren cremallera de Núria van començar el 24 de maig de 1928. Tot i que es calcula que en la construcció van participar uns vuit-cents homes, la magnitud d'aquesta obra féu que, en determinats moments, se superés el miler de treballadors. La construcció de la via, junt amb els túnels i els ponts necessaris, es va iniciar simultàniament a Núria i a Ribes. Els rails, que no es van començar a instal·lar fins a principis de l'any 1930, es van posar en sentit ascendent. D'aquesta manera, les locomotores que provarien el bon resultat de les obres també podrien traslladar treballadors i material.[2]

El 30 de desembre de 1930 es va fer un primer viatge de prova amb una locomotora de vapor que venia de Montserrat i el 22 de març de 1931 es va inaugurar oficialment el cremallera de Núria.

La línia va ser inaugurada el 22 de març de 1931 a càrrec de la companyia FMGP (Ferrocarrils de Muntanya de Grans Pendents), i ha funcionat des del principi amb electricitat.

Les males condicions polítiques de l'època no resultarien gens beneficioses de cara a l'explotació de la línia; la II República Espanyola fent aigües, la crisi econòmica, la Guerra Civil i la postguerra, acabaren per decidir el futur d'aquesta línia. A més, hi cal afegir que algunes inundacions van crear greus desperfectes que tardarien alguns anys a ser reparats.

A partir dels anys seixanta amb el boom turístic arreu de l'estat (afegit que l'únic transport que permetia i permet accedir a Vall de Núria és el ferrocarril), la situació de la línia va començar a millorar. Però aquesta nova situació arribava tard; les instal·lacions de la línia havien quedat significativament deteriorades pel pas del temps, i requerien una renovació integral que la companyia no podia assumir. Aquesta situació va quedar resolta amb la intervenció de la Generalitat de Catalunya. Fou així com, a l'any 1982 esdevingué accionista principal de la línia.

Finalment, el 2 de gener de 1984 la titularitat d'aquesta infraestructura va ser traspassada a la Generalitat de Catalunya, a través de la seva operadora Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Fou llavors quan s'inicià un ambiciós programa de remodelació que incloïa la renovació de la major part de les vies i catenaria, l'adquisició de nous trens automotors a partir de l'any 1985, i la modernització de les pistes d'esquí de Vall de Núria.

Característiques tècniques[modifica | modifica el codi]

Dos trens automotors Beh 4/8 aturats a l'estació de Núria, abans de ser reformats.

El recorregut és de 12,5 quilòmetres, sobre via d'ample mètric (1000 mm) i supera un desnivell de 1059 metres. Els primers 5,5 quilòmetres funcionen mitjançant el sistema de rails tradicional, i la resta com un tren cremallera central de sistema Abt, que supera una rampa màxima del 15%.

Tres generacions de trens encara conviuen a la línia.

La primera, estava formada per quatre locomotores elèctriques de sis rodes, construïdes per SLM i BBC el 1930/31, i enumerades E1-E2-E3-E4, i 15 vagons convencionals Vereinigte Westdeutsche Waggonfabrik A.G. de Köln-Deutz, a raó de dos bogis per vagó, amb dos eixos per bogi. També és d'aquella mateixa època el cotxe saló Aaffw-51 que entre altres personalitats ha transportat a la ponència de l'Estatut de Núria. Aquest vagó, es troba actualment a l'exposició del Cremallera de Núria, a les cotxeres de l'estació de Ribes-Vila, però continua en servei de cara a viatges especials i casaments.

La segona generació parteix de l'any 1985, quan es van adquirir quatre automotors elèctrics de dos vagons, construïts per SLM i BBC, del tipus Beh 4/8 i enumerats respectivament com a A5-A6-A7-A8. Des de l'arribada d'aquestes noves unitats i fins a l'any 2002, era habitual de veure en el Cremallera de Núria aquests automotors remolcant vagons convencionals de primera generació com a reforç. Actualment, aquests vagons ja no presten servei comercial; en alguns casos van ser transformats en vagons de serveis de manteniments i mercaderies tant per a la línia de Núria, com la de Montserrat, i en altres casos resten preservats o en servei com a trens de socors, o circulacions especials (juntament amb el cotxe saló).

La darrera generació correspon a dos automotors articulats de pis baix de tipus Stadler GTW, construïts per l'empresa suïssa Stadler Rail el 2003, i enumerats A10-A11. Aquests automotors van ser adquirits per FGC al mateix temps que les unitats del mateix model, que es van encarregar per a la línia del Cremallera de Montserrat.

Actualment, de les quatre locomotores originals, la E1 continua en servei, modernitzada, a la línia del Cremallera de Núria; la E4, també modernitzada, es troba prestant serveis de manteniment en el Cremallera de Montserrat; la E2 i la E3 es troben retirades i preservades a les exposicions dels cremalleres de Monistrol de Montserrat, i Ribes de Freser respectivament.

L'any 2005, es van iniciar entre la Corba Roca Oratori i Fontalba, del tram Queralbs-Núria les obres de construcció d'un nou túnel, el del Roc del Dui. Amb una allargada d'entre 1300 i 1400 metres i en via doble, tindrà per objectiu millorar la seguretat dels trens tot d'eliminant el tram existent per l'exterior, que voreja la vall en un traçat especialment sinuós i propens a esllavissades com els que a l'any 2003 van obligar a interrompre la circulació dels trens.

Entre l'any 2007 i 2008, els quatre automotors Beh 4/8 han estat reformats, suprimint les finestres abatibles i renovant tot el seu interiorisme, per modernitzar-los en la línia dels més recents automotors Stadler A10 i A11.

El Cremallera de Núria també disposa de diversos vagons de mercaderies, plataformes, i d'obres vàries, i de dues locomotores dièsel-elèctriques; la DM6, construïda per Stadler, i la D9, construïda pel consorci creat a partir de la mateixa Stadler, juntament amb SLM, ABB i Daimler-Benz. S'encarreguen de diversos serveis de mercaderies, manteniment i viatges especials. En el cas de la D9, a l'hivern també s'encarrega de remolcar la màquina llevaneu-exploradora L09 donat que aquesta última no té tracció pròpia.

Recentment, FGC ha adquirit per aquesta línia dos vagons convencionals de segona mà, procedents de la companyia suïssa Matterhorn Gotthard Bahn i coneguts com a "Sport Wagen". Aquests dos cotxes s'afegeixen a la flota de vagons de reforç i viatges especials, i han estat enumerats com a cotxes 27 i 28. Fins avui han estat respectats els colors originals de la companyia d'on provenen i en cas de fer-se necessari utilitzar-los, seran remolcats per la locomotora DM6. També poden anar remolcats per les unitats automotors de segona generació, però fins ara s'ha descartat aquesta opció per qüestions de maniobres.

Finalment, el 2 de novembre de 2008, coincidint amb el mes en que Vall de Núria, tanca les seves portes a fi de preparar les instal·lacions de cara a la temporada d'hivern, va baixar de Núria fins a Ribes-Vila, l'últim tren Cremallera en servei comercial per a l'exterior del Túnel del Roc del Dui; les obres ja s'han acabat i arribats en aquest punt, només queda enllaçar la resta de la línia amb aquest nou tram. Quan el passat 27 de novembre de 2008 es van reobrir les instal·lacions al públic, fet que comportava que el tren Cremallera tornava a entrar en servei comercial, des de llavors aquest ja es realitza pel túnel del Roc del Dui.

Actualment s'està construint a Ribes-Enllaç una nova marquesina amb plaques fotovoltaiques que cobrirà les vies de l'estació, fins ara a l'aire lliure. També s'hi estan construint unes noves cotxeres en aquesta estació, i està previst eliminar tots els passos a nivell actualment existents al llarg de la línia, començant per el que hi ha a la sortida de l'estació de Queralbs en sentit Núria.

Cronologia[modifica | modifica el codi]

1924: L'empresa Ferrocarrils de Muntanya de Grans Pendents (FMGP) realitza el projecte de construcció del cremallera.
1926: El projecte del cremallera és aprovat per Reial Ordre.
1928: Comencen les obres de construcció.
1931: Inauguració de la línia.
1981: La Generalitat de Catalunya obté el control de FMGP.
1985: Arriben les nous automotors A5, A6, A7 i A8.
1986: La línia del cremallera s'integra als Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.
2002: Arriben els nous automotors articulats Stadler.
2005: S'inicien les obres de construcció del nou túnel de Roc d'en Dui, per evitar una zona geològicament inestable.
2007: Comença la reforma integral dels automotors A5, A6, A7 i A8.
2008: Finalitzen les obres de construcció del túnel Roc del Dui.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 98. ISBN 84-393-5437-1. 
  2. «Històric d'exposicions del Palau Robert». web. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 7 gener 2013].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cremallera de Núria

Coord.: 42° 18′ 33.99″ N, 2° 10′ 17.61″ E / 42.3094417,2.1715583