Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya
Tipus Organisme públic
Sector Ferrocarril
Predecessora Ferrocarrils de Catalunya
Ferrocarril de Sarrià a Barcelona
Companyia General dels Ferrocarrils Catalans
Fundada 5 de setembre de 1979
Seu Barcelona, Catalunya
Àrea de servei Catalunya
Persones clau Enric Ticó i Buxadós (President)
Productes Metro del Vallès, Línia de Balmes, Metro del Baix Llobregat, Tren del Ciment, Tren dels Llacs, Vall de Núria, La Molina, Cremallera i Funiculars de Montserrat
Serveis Transports de viatgers i mercaderies.
Empleats 1.534 (2008)[1]
Matriu Generalitat de Catalunya
Divisions FGC Operadora
FGC Infraestructures
FGC Enginyeria
FGC Turisme i Muntanya
Filials Autometro, Cargometro
Lloc web http://www.fgc.cat

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) és una empresa pública de la Generalitat de Catalunya que gestiona diversos serveis de transport públic, principalment de ferrocarril suburbà a l'àrea metropolitana de Barcelona, a més d'una línia regional a l'àrea de Lleida i Pirineus. També gestiona cremalleres, com el de la Vall de Núria o Montserrat, i funiculars. A més, l'empresa és propietària de les estacions d'esquí de la Vall de Núria i la Molina.

L'empresa actualment està estructurada en dues unitats de negoci:[3]

La seu de FGC es troba al carrer Cardenal Sentmenat en un edifici inaugurat el 2008 entre els carrers de Cardenal Sentmenat, Vergós i la Via Augusta, al barri de Sarrià (Barcelona), on hi havia els tallers de FGC. A Rubí es troba el Centre Operatiu (COR) i el Centre de Comandament Integrat (CCI).[4]

Història[modifica | modifica el codi]

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya es va constituir el 5 de setembre de 1979 amb la intenció que aquesta corporació explotés els ferrocarrils que eren de titularitat pública de Catalunya. Així es va convertir en la primera empresa pública que creava la Generalitat de Catalunya restaurada.

Cronologia[modifica | modifica el codi]

Estació de Bellaterra dels FGC

Antecedents[modifica | modifica el codi]

Antiga estació de Plaça Catalunya, terminal del Ferrocarril de Sarrià el 1865.
Brill número 18 de FCC

Per entendre perquè FGC va passar a controlar aquests ferrocarrils cal remuntar-se a la dècada de 1970, per una banda dues empreses privades, el tàndem de Ferrocarril de Sarrià a Barcelona S.A. (FSB) i Ferrocarrils de Catalunya S.A. (FCC), gestionaven la línia Barcelona-Vallès, els quals l'havien construït, però en aquesta dècada van començar a patir problemes financers a causa de la inflació, l'augment de les despeses d'explotació i perquè el Govern feia mantenir tarifes polítiques i sense cap compensació. El 1977 després de demanar subvencions a diferents institucions, va sol·licitar el rescat de la concessió de les línies urbanes però l'Ajuntament de Barcelona va denegar la petició i el 23 de maig de 1977 els Ferrocarrils de Catalunya (propietaria del FSB) van anunciar la clausura de la xarxa a partir del 20 de juny.[9]

El 17 de juny de 1977 per Reial Decret es van transferir les línies a Ferrocarriles de Vía Estrecha (FEVE) de forma provisional, mentre el Ministeri d'Obres Públiques del Govern d'Espanya, la Diputació de Barcelona, la Corporació Metropolitana de Barcelona i l'Ajuntament de Barcelona estudiaven el règim d'explotació d'aquesta xarxa.[10]

Amb la reinstauració de la Generalitat de Catalunya, el Govern d'Espanya va traspassar a la Generalitat la gestió de les línies explotades per FEVE a Catalunya, gestionant així els Ferrocarrils de Catalunya a través del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) fins que es va crear el 1979 l'empresa Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, la qual integrava el 7 de novembre a la seva xarxa aquests ferrocarrils.[11]

Línia Barcelona-Vallès[modifica | modifica el codi]

Locomotora Monistrol 209
Locomotora "Berga" nº35 a Martorell

L'actual línia Barcelona-Vallès està formada pels ferrocarrils que van construir Ferrocarril de Sarrià a Barcelona i Ferrocarrils de Catalunya, l'un de Barcelona a Sarrià inaugurat el 23 de juny de 1863 i l'altre de Sarrià a Terrassa i Sabadell inaugurats el 1921.[5]

Línia Llobregat-Anoia[modifica | modifica el codi]

L'actual línia Llobregat-Anoia està formada per la xarxa de l'antiga societat de Ferrocarrils Catalans (Companyia General dels Ferrocarrils Catalans S.A., CGFC) que s'havia constituït per unir les tres companyies creadores de bona part d'aquesta xarxa: Tranvía o Ferrocarril Económico de Manresa a Berga, Ferrocarril Central Catalán i Camino de Hierro del Nordeste de España. Aquesta antiga xarxa de CGFC era anomanada el Carrilet o línia Catalans.[12]

Línia Lleida - la Pobla de Segur[modifica | modifica el codi]

La Línia Lleida - la Pobla de Segur és només una secció d'una gran línia internacional de 850 km que havia d'unir Baeza, amb la comuna francesa de Sent Gironç, passant per Albacete, Utiel, i Terol.

El primer tram, de Lleida a Balaguer, fou construït per l'Estat Espanyol i inaugurat l'1 de febrer de 1924. Aquest, en primer moment, fou explotat per la Comissió dels Ferrocarrils transpirenaics de l'Estat i un mes més tard va passar a dependre d'Explotació de Ferrocarrils per l'Estat. El 9 de maig de 1941 sortí una ordre ministerial que transferia la línia a RENFE. Aquesta es féu efectiva el 30 de juny de 1941.[13] Aleshores RENFE començà a prolongar la línia en previsió de fer-la arribar fins Sent Gironç. Així doncs, el 13 de novembre de 1951 s'inaugurà l'arribada del tren a La Pobla de Segur, però el tren ja no arribaria més lluny. L'any 1962, per recomanació del Banc Mundial,[14] l'Estat espanyol va decidir aturar la construcció de noves línies fèrries i concentrar-se en la millora de les ja operatives. El 30 de setembre de 1984 el consell de ministres decidí clausurar la línia al ser altament deficitària. Mai es produí gràcies al fet que la Diputació de Lleida i la Generalitat de Catalunya sufragaren el deute. Des d'aleshores s'havia plantejat la transferència, i no s'arribà a un acord fins al 2004. La línia passà a ser propietat de FGC a partir del 31 de desembre de 2004.[13]

Serveis[modifica | modifica el codi]

Unitat 112.
Interior d'un tren d'FGC.


Funció metropolitana[modifica | modifica el codi]

Les línies dels trens de servei suburbà de FGC funcionen com a metro completant els serveis del metro de Barcelona, travessant Barcelona i l'àrea metropolitana, funcionant com un servei d'alta freqüència integrat tarifàriament. El sistema de numeració d'aquestes línies es divideix en:

  • L que correspon a les línies que funcionen com a part de la xarxa de metro de Barcelona (que consisteix en 11 línies actualment, de les quals de la 1 a la 5 i de la 9 a la 11 son operades per TMB i de la 6 a la 8 per FGC).
  • S (de Suburbà), que correspon a les línies que operen des de Barcelona fins a las zones 2 i 3 designades per l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM).
  • R (de Rodalies), que corresponen a les línies interurbanes que sobrepassen la zona 3 del sistema de la ATM. L'àrea metropolitana de Barcelona té 8 línies de rodalies, de les quals de la 1 a la 4 i de la 7 i la 8 són operades per Renfe Operadora, i de la 5 i 6 i de la 50 i la 60 per FGC.
  • Ca (de Catalunya) denominació per alguns trens regionals a Catalunya. Correspon a la Línia Lleida - la Pobla de Segur, La infraestructura és propietat de FGC i gestionada per Renfe Operadora.
Estació del Putxet.
Servei Inici Fi
Serveis metropolitans
L6 barcelona.svg BCN - Pl. Catalunya Reina Elisenda
L7 barcelona.svg BCN - Pl. Catalunya Avinguda Tibidabo
L8 barcelona.svg BCN - Pl. Espanya Molí Nou | Ciutat Cooperativa
Línia Barcelona-Vallès
S1 barcelona.svg BCN - Pl. Catalunya Terrassa Rambla
S2 barcelona.svg BCN - Pl. Catalunya Sabadell Rambla
S5 barcelona.svg BCN - Pl. Catalunya Rubí
S55 barcelona.svg BCN - Pl. Catalunya Universitat Autònoma
Línia Llobregat-Anoia
S33 barcelona.svg BCN - Pl. Espanya Can Ros
S4 barcelona.svg BCN - Pl. Espanya Olesa de Montserrat
S8 barcelona.svg BCN - Pl. Espanya Martorell-Enllaç
R5 barcelona.svg BCN - Pl. Espanya Manresa
R50 BCN - Pl. Espanya Manresa (semidirecte)
R6 barcelona.svg BCN - Pl. Espanya Igualada
R60 BCN - Pl. Espanya Igualada (semidirecte)
Serveis Regionals
Ca7.jpg Lleida Pirineus La Pobla de Segur

Transport de Mercaderies[modifica | modifica el codi]

Comboi de mercaderies.

La línia Llobregat-Anoia, a més del transport de viatges té un important trànsit de mercaderies. Per una part transporta potassa i sals des de les mines de Súria i Sallent fins a Martorell i el Port de Barcelona, i per l'altra des del 2008 el cotxes des de la factoria SEAT de Martorell fins al Port de Barcelona.

Característiques de la xarxa (2008)[modifica | modifica el codi]

Tren cremallera a Ribes Enllaç.
Cremallera de Montserrat.

Les dades de la xarxa de FGC l'any 2008 són les següents:[1]

Línies Metropolitanes[modifica | modifica el codi]

  • Longitud de les línies (km): 183
  • Estacions: 74
  • Unitats de tren: 85
  • Locomotores de mercaderies: 8
  • Vagons de mercaderies: 187
  • Viatgers transportats (milions): 81,05
  • Tones transportades (milers): 633

Línia Lleida - la Pobla de Segur[modifica | modifica el codi]

  • Longitud de línia (km): 88
  • Estacions: 17
  • Unitats de tren (Renfe Operadora): 4
  • Viatgers: 256.745

Explotació Vall de Núria[modifica | modifica el codi]

  • Funiculars: 2
  • Longitud de la línia del cremallera (km): 12, 5
  • Automotors dobles o articulats: 6
  • Locomotores: 3
  • Cotxes: 5

Explotació Montserrat[modifica | modifica el codi]

  • Funiculars: 2
  • Visitants dels funiculars: 394.037
  • Longitud de línia cremallera (km): 5
  • Estacions del cremallera: 3
  • Automotors dobles cremallera: 5
  • Locomotores: 1
  • Visitants del cremallera: 542.807

Ferrocarril turístic de l'Alt Llobregat[modifica | modifica el codi]

  • Longitud de línia (km): 3
  • Estacions: 4
  • Locomotores: 1
  • Cotxes: 2
  • Visitants: 20.683

Projectes principals[modifica | modifica el codi]

La locomotora dièsel 353.02 de FGC (ex-Renfe serie 310.102) amb el Cargometro per la doble curva de Castellbisbal a la línea de Vilafranca.

Exposicions[modifica | modifica el codi]

Coincidint amb el 25è aniversari de la data de creació de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, el 5 de setembre de 1979, el Palau Robert inaugurà el 2004 l'exposició "25 anys de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya", que es va fer en col·laboració amb la pròpia empresa, que va ser també la primera empresa pública que va tenir la Generalitat de Catalunya.

L'exposició recull l'evolució de 25 anys d'història de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, amb fotografies, objectes singulars i elements audiovisuals van permetre deixar constància de les transformacions viscudes durant aquest període d'anys que van servir per adequar les instal·lacions, els equipaments, les estacions i el material mòbil a les necessitats dels clients i als nous requeriments del transport públic. L'exposició també va incloure fotografies d'esdeveniments que han fet història en aquests 25 anys d'empresa i d'altres imatges que permeten comprovar el salt qualitatiu que s'ha produït tant en la renovació dels material mòbil com en la de les estacions i el seu entorn urbà.[16]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Memòria anual FGC 2008» (PDF). Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 2 de desembre 2009].
  2. http://www.railpictures.net/viewphoto.php?id=452315
  3. «Què és FGC?». Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 27 gener 2010].
  4. «El conseller Nadal visita la nova seu d'FGC». Gencat.cat. [Consulta: 27 gener 2010].
  5. 5,0 5,1 «Història». Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 27 gener 2010].
  6. «Història» (PDF). Cremallera de Montserrat. [Consulta: 27 de gener de 2010].
  7. «Nota de premsa sobre l'arribada del primer tren amb cotxes de Seat al Port de Barcelona» (PDF). Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 27 de gener de 2010].
  8. «Los dos presidentes de FGC condenados a 54 meses de prisión salen a los 48 días» (web). El País. [Consulta: 18 d'agost de 2013].
  9. Salmerón 1988, p. 35.
  10. Salmerón 1988, p. 36.
  11. Salmerón 1988, p. 38.
  12. Salmerón 1985, p. 7.
  13. 13,0 13,1 «Traspàs de la línia de la Pobla de Segur» (PDF) (en (castellà)). Ministeri de Foment. [Consulta: 28 de febrer de 2008].
  14. «Un informe del Banc Mundial va posar fi al Baeza-Utiel a punt de acabar-se» (en (castellà)). Ecologistas en acción. [Consulta: 27 de gener de 2010].
  15. 15,0 15,1 «"Territori i Sostenibilitat reprèn les obres de perllongament del 'metro' del Vallès"». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 7 d'octubre de 2012].
  16. «Històric d'exposicions del Palau Robert». web. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 7 gener 2013].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Salmerón i Bosch, Carles. Els Ferrocarrils Catalans: Cent anys d'història. Barcelona: Terminus, 1985. ISBN 8439849117. 
  • Salmerón i Bosch, Carles. El tren del Vallès: Història dels ferrocarrils de Barcelona a Sabadell i Terrassa. Barcelona: Terminus, 1988. ISBN 8440435606. 

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya Modifica l'enllaç a Wikidata


Coord.: 41° 23′ 18.64″ N, 2° 9′ 52.73″ E / 41.3885111°N,2.1646472°E / 41.3885111; 2.1646472