Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya
Tipus Societat Anònima
Fundada 5 de setembre de 1979
Seu central Barcelona Barcelona, Catalunya Catalunya
Persones Clau Joan Torres (President)
Indústria Ferrocarril
Marques Metro del Vallès,Línia de Balmes, Metro del Baix Llobregat, Tren del Ciment, Tren dels Llacs, Vall de Núria, La Molina, Cremallera i Funiculars de Montserrat
Treballadors 1.534 (2007)[1]
Filials/participades Autometro, Cargometro
Adreça web [http://www.fgc.cat

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) és una empresa de la Generalitat de Catalunya que gestiona diversos serveis de transport públic, principalment de ferrocarril suburbà a l'àrea metropolitana de Barcelona, a més d'una línia regional a l'àrea de Lleida i Pirineus. També gestiona cremalleres, com el de la Vall de Núria o Montserrat, i funiculars. A més, l'empresa és propietària de les estacions d'esquí de la Vall de Núria i la Molina.

Taula de continguts

[edita] Història

Estació de Provença dels FGC

El 5 de setembre de 1979 es va constituir Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya amb la intenció que aquesta corporació explotés els ferrocarrils que eren de titularitat pública a Catalunya. Així es va convertir en la primera empresa pública que creava la Generalitat de Catalunya restaurada.

L'empresa es considera hereva de les companyies de tradició ferroviària (Ferrocarrils de Catalunya, Companyia General dels Ferrocarrils Catalans[2] i Ferrocarrils de Muntanya de Grans Pendents) que ha anat aglutinant.[3]

[edita] Línia Barcelona-Vallès

La línia Barcelona-Vallès fou transferida a partir de les dues empreses que l'explotaven: Ferrocarril de Sarrià a Barcelona (FSB) i Ferrocarrils de Catalunya S.A.(FCC).

Unitat 400 de FCC popularment conegudes com a Granotes

El Ferrocarril de Sarrià a Barcelona popularment conegut com a tren de Sarrià construït per la Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Sarrià va ser inaugurat l'any 1863 amb tracció a vapor i ample ibèric(1672 mm) per unir les dues poblacions. La línia tingué molt èxit, tot i això l'any 1874 l'empresa per acumulació de deutes fou absorbida per una nova societat anomenada Ferrocarril de Sarrià a Barcelona[3]. El 1905 s'electrificà i canvià l'ample de la via a internacional(1435 mm). [4]. El 1929 s'inaugurà el primer soterrament, el tram Plaça Catalunya a Muntaner [3]. El 1954 entrà en servei el nou ramal Gràcia i Avinguda Tibidabo i el 1976 entrà en servei l'Estació de Reina Elisenda.

Ferrocarrils de Catalunya S.A. es fundà el 1912 gràcies al Dr. Frederick Stark Pearson (popularment conegut com el Dr. Pearson) i Carles Emili Montañès. Montañès tenia en ment l'electrificació de Catalunya i la connexió de Barcelona amb el Vallès a través de la Serra de Collserola. Per demostrar la viabilitat d'aquesta connexió el 1908 va crear un petit ferrocarril amb una ample de via de 600 mm anomenat Mina Grott que aprofitava un vell túnel per portar aigua del Pantà de Vallvidrera a Sarrià. Tingué un èxit immediat, però ben aviat tingué problemes legals, ja que es posava entredit la seva seguretat. Tot i que la justícia donava raó, a canvi que el clausurés, Montañès va aconseguir la concessió d'un ferrocarril de Sarrià a Les Planes. [4] [5] El 1911 Montañès aconseguí que els seus plans de electrificació fossin impulsats pel Dr. Pearson, aquests incloïen connectar Barcelona amb el Vallès per Collserola i més endavant amb França per Berga. [4][5] Com a base per aquest nou ferrocarril es va fundar Ferrocarrils de Catalunya S.A. i s'adquirí en una sonada operació el Ferrocarril de Sarrià a Barcelona, aleshores propietat de Tramvies de Barcelona[5] que volia integrar-lo a la seva xarxa i vendre els terrenys de Plaça Catalunya.[4] De seguida començà la construcció del ferrocarril cap al Vallès. El 1919 s'inaugurava l'arribada a Terrassa i el 1922 a Sabadell. [4] Cal destacar que aquesta línia no passà a mans de RENFE el 1941 per no ser d'ample ibèric (1672 mm).

El 1977 l'empresa acumulava molts deutes i anuncià la clausura de la xarxa. El govern ho evità atorgant l'explotació a FEVE i finalment el 7 de novembre de 1979 es traspassà la línia a FGC.[4]

La companyia impulsà una gran modernització la línia. El 1984 s'inaugurà l'estació d'Universitat Autònoma. El 1996 es posà en marxa el Metro del Vallès.

[edita] Línia Lleida - la Pobla de Segur

La Línia Lleida - la Pobla de Segur és només una secció d'una gran línia internacional de 850 km que havia d'unir Baeza, amb la comuna francesa de Sent Gironç, passant per Albacete, Utiel, i Terol.

El primer tram, de Lleida a Balaguer, fou construït per l'Estat Espanyol i inaugurat l'1 de febrer de 1924. Aquest, en primer moment, fou explotat per la Comissió dels Ferrocarrils transpirenaics de l'Estat i un mes més tard va passar a dependre d'Explotació de Ferrocarrils per l'Estat. El 9 de maig de 1941 sortí una ordre ministerial que transferia la línia a RENFE. Aquesta es feu efectiva el 30 de juny de 1941 [6].Aleshores RENFE començà a prolongar la línia en previsió de fer-la arribar fins Sent Gironç. Així doncs, el 13 de novembre de 1951 s'inaugurà l'arribada del tren a La Pobla de Segur, però el tren ja no arribaria més lluny. L'any 1962, per recomanació del Banc Mundial[7], l'Estat espanyol va decidir aturar la construcció de noves línies fèrries i concentrar-se en la millora de les ja operatives. El 30 de setembre de 1984 el consell de ministres decidí clausurar la línia al ser altament deficitària. Mai es produí gràcies a que la Diputació de Lleida i la Generalitat de Catalunya sufragaren el deute. Des d'aleshores s'havia plantejat la transferència, i no s'arribà a un acord fins el 2004. La línia passà a ser propietat de FGC a partir del 31 de desembre de 2004. [6]

[edita] Cronologia

Estació de Bellaterra dels FGC

[edita] Serveis

Unitat 112 dels FGC

[edita] Funció metropolitana

Estació de Les Planes dels FGC

Les línies dels trens de servei suburbà dels FGC, funcionen com a metro completant els serveis del Metro de Barcelona, travessant Barcelona i tota la seva àrea metropolitana, funcionant com un metro "express", integrades tarifàriament i assolint altes freqüències en els trams comuns de diverses línies en hores punta.

El sistema de numeració d'aquestes línies es divideix en:

  • L que correspon a les línies que funcionen com a part de la xarxa de metro de Barcelona (que consisteix en 9 línies actualment, de las quals de la 1 a la 5 i la 11 son operades per TMB i de la 6 a la 8 per FGC).
  • S (de Suburbà), que correspon a les línies que operen des de Barcelona fins a las zones 2 i 3 designades per l'ATM, Autoritat del Transport Metropolità.
  • R (de Rodalies), que corresponen a les línies interurbanes que sobrepassen la zona 3 del sistema de la ATM. L'àrea metropolitana de Barcelona te 8 línies de Rodalies, de les quals de la 1 a la 4, la 7 i la 10 son operades per Renfe Operadora, i de la 5 a la 6 per FGC.

[edita] Línia 6

La L6 és la denominació que rep la línia dels FGC des de Plaça Catalunya fins a Reina Elisenda.

La L6 comparteix les vies amb la L7 fins a Gràcia i amb les línies suburbanes S1 i S2 fins a Sarrià.

Línia 6

[edita] Línia 7

La L7 o Línia de Balmes és el servei de metro que realitzen els trens de Plaça Catalunya- Avinguda Tibidabo. Comparteix el tram Plaça Catalunya- Estació de Gràcia amb la L6 i els suburbans S1 i S2.

Línia 7

[edita] Línia 8

Estació de Molí Nou

La L8 és el servei de metro que cobreix el tram Plaça d'Espanya de Barcelona amb Molí Nou. És d'ample mètric i ha de compartir les vies amb la resta de serveis Suburbans, de Rodalies i de mercaderies que suporta la línia Llobregat- Anoia

Línia 8

[edita] Línia Barcelona-Vallès

Article principal: Línia Barcelona-Vallès
Línia Recorregut
S1 Barcelona-Pl.Catalunya - Terrassa-Rambla
S2 Barcelona-Pl.Catalunya - Sabadell-Rambla
S5 Barcelona-Pl.Catalunya - Rubí
S55 Barcelona Plaça Catalunya - Universitat Autònoma

[edita] Línia Llobregat-Anoia

Article principal: Línia Llobregat-Anoia
Línia Recorregut
S33 Barcelona-Pl.Espanya - Can Ros
S1 Barcelona-Pl.Espanya - Olesa de Montserrat
S8 Barcelona-Pl.Espanya - Martorell Enllaç
R5 Barcelona-Pl.Espanya - Manresa
R6 Barcelona-Pl.Espanya - Igualada
Comboi de Mercaderies

[edita] Transport de Mercaderies

La línia Llobregat-Anoia a part del transport de viatgers té un important trànsit de mercaderies.

En concret es transporta Potassa i sals des de les mines de Súria i Sallent fins a Martorell i el Port de Barcelona. Des del 2008 s'ha afegit un nou tipus de transport, el cotxes des de la factoria SEAT de Martorell fins al Port de Barcelona.

[edita] Característiques de la xarxa (2007)

[edita] Línies Metropolitanes

  • Longitud de les línies (km): 183
  • Estacions: 74
  • Unitats de tren: 85
  • Locomotores de mercaderies: 8
  • Vagons de mercaderies: 187
  • Viatgers transportats (milions): 79
  • Tones transportades (milers): 659

[edita] Línia Lleida - la Pobla de Segur

  • Longitud de línia (km): 88
  • Estacions: 17
  • Unitats de tren (Renfe Operadora): 3
  • Viatgers: 244.334
Imatge del Cremallera a Ribes Enllaç

[edita] Explotació Vall de Núria

  • Funiculars: 2
  • Longitud de la línia del cremallera (km): 12, 5
  • Automotors dobles o articulats: 6
  • Locomotores: 3
  • Cotxes: 5

[edita] Explotació Montserrat

Cremallera de Montserrat
  • Funiculars: 2
  • Viatgers dels funiculars: 702.845
  • Longitud de línia cremallera (km): 5
  • Estacions del cremallera: 3
  • Automotors dobles cremallera: 5
  • Locomotores: 1
  • Viatgers del cremallera: 489.665

[edita] Ferrocarril turístic de l'Alt Llobregat

  • Longitud de línia (km): 3
  • Estacions: 4
  • Locomotores: 1
  • Cotxes: 2
  • Viatgers: 38.739

[edita] Projectes principals

[edita] Vegeu també

[edita] Referències

  1. Memòria del 2007 de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Data de consulta 5 d'abril de 2009.[1] (PDF)
  2. Nota de premsa de la Generalitat de Catalunya. FGC commemora 25 anys. Data de consulta 31 de maig de 2009.[2]
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Plana web oficial de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Secció Història. Data de consulta 26 de març de 2008.[3]
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 Salmerón Bosch, Carles. «El tren del Vallès: Història dels ferrocarrils de Barcelona a Sabadell i Terrassa». Barcelona, Ed. Tèrminus 1988 ISBN 84-404-3560-6
  5. 5,0 5,1 5,2 Moret, Xavier. «Dr. Pearson: L'home que que portar la llum a Catalunya». Barcelona, Ed. Columna 2004 ISBN 84-664-0426-0
  6. 6,0 6,1 Ministeri de Foment. «Traspàs de la línia de la Pobla de Segur». Data de Consulta 28 de febrer de 2008.Nota del traspàs (PDF)(castellà)
  7. Article sobre la línia Baeza-Utiel (La Verdad de Albacete) (castellà)
  8. Web oficial del Cremallera de Montserrat. Data de consulta: 1 d'abril del 2008
  9. Nota de premsa sobre l'arribada del primer tren amb cotxes de Seat al Port de Barcelona. Data de consulta 27 de març de 2008.[4](PDF)

[edita] Enllaços externs


Coordenades: 41° 23′ 18.64″ N 2° 9′ 52.73″ E