Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) és una empresa pública de la Generalitat de Catalunya que gestiona diversos serveis de transport públic, principalment de ferrocarril suburbà a l'àrea metropolitana de Barcelona, a més d'una línia regional a l'àrea de Lleida i Pirineus. També gestiona cremalleres, com el de la Vall de Núria o Montserrat, i funiculars. A més, l'empresa és propietària de les estacions d'esquí de la Vall de Núria i la Molina.
L'empresa actualment està estructurada en dues unitats de negoci:[2]
- Unitat de Negoci de Tren: Agrupa les línies metropolitanes i suburbanes (línia Barcelona-Vallès i línia Llobregat-Anoia) i de la línia Lleida - la Pobla de Segur.
- Unitat de Negoci de Turisme i Muntanya: Agrupa les explotacions de Montserrat (cremallera i funiculars), Vall de Núria (cremallera, estació d'esquí i telecabina) i la Molina (estació d'esquí i telecabina), a més del Ferrocarril Turístic de l'Alt Llobregat.
La seu de FGC es troba al carrer Cardenal Sentmenat en un edifici inaugurat el 2008 entre els carrers de Cardenal Sentmenat, Vergós i la Via Augusta, al barri de Sarrià (Barcelona), on hi havia els tallers de FGC. A Rubí es troba el Centre Operatiu (COR) i el Centre de Comandament Integrat (CCI).[3]
Taula de continguts |
Història [modifica]
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya es va constituir el 5 de setembre de 1979 amb la intenció que aquesta corporació explotés els ferrocarrils que eren de titularitat pública de Catalunya. Així es va convertir en la primera empresa pública que creava la Generalitat de Catalunya restaurada.
Cronologia [modifica]
- El 5 de setembre de 1979 es constituí Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya per gestionar els ferrocarrils de via estreta de titularitat pública a Catalunya.[4]
- El 7 de novembre de 1979 es transferiren les línies de Ferrocarrils de Catalunya.
- El 1980 es transferí la gestió del Funicular de Gelida.
- El 1986 es transferiren alguns dels actius de Ferrocarrils de Muntanya de Grans Pendents. Entre altres inclou els funiculars de la cova, de Sant Joan de Montserrat i el Cremallera de Núria.
- L' 1 de febrer de 1999 s'inaugurà l'electrificació del ramal Martorell-Igualada.
- L' 11 de juny de 2003 s'inaugurà la reobertura del Cremallera de Montserrat.[5]
- L'1 de gener de 2005 es feu efectiu el traspàs de la Lleida - la Pobla de Segur als FGC. El 18 de juliol del mateix any l'empresa inicià la renovació de la la via i les instal·lacions al tram Balaguer - la Pobla de Segur, obres que durarien un any.
- El 18 de gener de 2008 la filial de FGC: autometro posà en marxa el transport de cotxes, per ferrocarril, de la factoria de Seat a Martorell al Port de Barcelona.[6]
Antecedents [modifica]
Per entendre perquè FGC va passar a controlar aquests ferrocarrils cal remontar-se a la dècada de 1970, per una banda dues empreses privades, el tàndem de Ferrocarril de Sarrià a Barcelona S.A. (FSB) i Ferrocarrils de Catalunya S.A. (FCC), gestionaven la línia Barcelona-Vallès, els quals l'havien construït, però en aquesta dècada van començar a patir problemes financers a causa de la inflació, l'augment de les despeses d'explotació i perquè el Govern feia mantenir tarifes polítiques i sense cap compensació. El 1977 després de demanar subvencions a diferents institucions, va sol·licitar el rescat de la concessió de les línies urbanes però l'Ajuntament de Barcelona va denegar la petició i el 23 de maig de 1977 els Ferrocarrils de Catalunya (propietaria del FSB) van anunciar la clausura de la xarxa a partir del 20 de juny.[7]
El 17 de juny de 1977 per Reial Decret es van transferir les línies a Ferrocarriles de Vía Estrecha (FEVE) de forma provisional, mentre el Ministeri d'Obres Públiques del Govern d'Espanya, la Diputació de Barcelona, la Corporació Metropolitana de Barcelona i l'Ajuntament de Barcelona estudiaven el règim d'explotació d'aquesta xarxa.[8]
Amb la reinstauració de la Generalitat de Catalunya, el Govern d'Espanya va traspassar a la Generalitat la gestió de les línies explotades per FEVE a Catalunya, gestionant així els Ferrocarrils de Catalunya a través del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) fins que es va crear el 1979 l'empresa Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, la qual integrava el 7 de novembre a la seva xarxa aquests ferrocarrils.[9]
Línia Barcelona-Vallès [modifica]
L'actual línia Barcelona-Vallès està formada pels ferrocarrils que van construir FBS (després FSB) i FCC, l'un de Barcelona a Sarrià i l'altre de Sarrià a Terrassa i Sabadell.[4]
Línia Llobregat-Anoia [modifica]
L'actual línia Llobregat-Anoia està formada per la xarxa de l'antiga societat de Ferrocarrils Catalans (Companyia General dels Ferrocarrils Catalans S.A., CGFC) que s'havia constituït per unir les tres companyies creadores de bona part d'aquesta xarxa: Tranvía o Ferrocarril Económico de Manresa a Berga, Ferrocarril Central Catalán i Camino de Hierro del Nordeste de España. Aquesta antiga xarxa de CGFC era anomanada el Carrilet o línia Catalans.[10]
Línia Lleida - la Pobla de Segur [modifica]
La Línia Lleida - la Pobla de Segur és només una secció d'una gran línia internacional de 850 km que havia d'unir Baeza, amb la comuna francesa de Sent Gironç, passant per Albacete, Utiel, i Terol.
El primer tram, de Lleida a Balaguer, fou construït per l'Estat Espanyol i inaugurat l'1 de febrer de 1924. Aquest, en primer moment, fou explotat per la Comissió dels Ferrocarrils transpirenaics de l'Estat i un mes més tard va passar a dependre d'Explotació de Ferrocarrils per l'Estat. El 9 de maig de 1941 sortí una ordre ministerial que transferia la línia a RENFE. Aquesta es feu efectiva el 30 de juny de 1941.[11] Aleshores RENFE començà a prolongar la línia en previsió de fer-la arribar fins Sent Gironç. Així doncs, el 13 de novembre de 1951 s'inaugurà l'arribada del tren a La Pobla de Segur, però el tren ja no arribaria més lluny. L'any 1962, per recomanació del Banc Mundial,[12] l'Estat espanyol va decidir aturar la construcció de noves línies fèrries i concentrar-se en la millora de les ja operatives. El 30 de setembre de 1984 el consell de ministres decidí clausurar la línia al ser altament deficitària. Mai es produí gràcies a que la Diputació de Lleida i la Generalitat de Catalunya sufragaren el deute. Des d'aleshores s'havia plantejat la transferència, i no s'arribà a un acord fins el 2004. La línia passà a ser propietat de FGC a partir del 31 de desembre de 2004.[11]
Serveis [modifica]
- Línia Barcelona-Vallès (Metro del Vallès i Línia de Balmes).
- Línia Llobregat-Anoia (Metro del Baix Llobregat i Metro Comarcals).
- Línia Lleida - la Pobla de Segur (Tren dels Llacs).
- Cremallera de Montserrat.
- Funicular de la Santa Cova.
- Funicular de Sant Joan.
- Cremallera de Núria.
- Telecabina de la Coma del Clot de Núria.
- Funicular de Gelida.
- Funicular de Vallvidrera.
- Telefèric d'Olesa a Esparreguera.
- Ferrocarril Turístic de l'Alt Llobregat (Tren del Ciment).
- Telecabina de la Molina - Alp 2500 al domini esquiable d'Alp 2500.
Funció metropolitana [modifica]
Les línies dels trens de servei suburbà de FGC funcionen com a metro completant els serveis del metro de Barcelona, travessant Barcelona i l'àrea metropolitana, funcionant com un servei d'alta freqüència integrat tarifàriament. El sistema de numeració d'aquestes línies es divideix en:
- L que correspon a les línies que funcionen com a part de la xarxa de metro de Barcelona (que consisteix en 11 línies actualment, de les quals de la 1 a la 5 i de la 9 a la 11 son operades per TMB i de la 6 a la 8 per FGC).
- S (de Suburbà), que correspon a les línies que operen des de Barcelona fins a las zones 2 i 3 designades per l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM).
- R (de Rodalies), que corresponen a les línies interurbanes que sobrepassen la zona 3 del sistema de la ATM. L'àrea metropolitana de Barcelona te 8 línies de rodalies, de les quals de la 1 a la 4 i la 7 són operades per Renfe Operadora, i la 5 i la 6 per FGC.
| Servei | Inici | Fi |
|---|---|---|
| Serveis metropolitans | ||
 |
BCN - Pl. Catalunya | Reina Elisenda |
 |
BCN - Pl. Catalunya | Avinguda Tibidabo |
 |
BCN - Pl. Espanya | Molí Nou | Ciutat Cooperativa |
| Línia Barcelona-Vallès | ||
 |
BCN - Pl. Catalunya | Terrassa Rambla |
 |
BCN - Pl. Catalunya | Sabadell Rambla |
 |
BCN - Pl. Catalunya | Rubí |
 |
BCN - Pl. Catalunya | Universitat Autònoma |
| Línia Llobregat-Anoia | ||
 |
BCN - Pl. Espanya | Can Ros |
 |
BCN - Pl. Espanya | Olesa de Montserrat |
 |
BCN - Pl. Espanya | Martorell-Enllaç |
 |
BCN - Pl. Espanya | Manresa |
 |
BCN - Pl. Espanya | Manresa (semidirecte) |
 |
BCN - Pl. Espanya | Igualada |
 |
BCN - Pl. Espanya | Igualada (semidirecte) |
Transport de Mercaderies [modifica]
La línia Llobregat-Anoia, a més del transport de viatges té un important trànsit de mercaderies. Per una part transporta potassa i sals des de les mines de Súria i Sallent fins a Martorell i el Port de Barcelona, i per l'altra des del 2008 el cotxes des de la factoria SEAT de Martorell fins al Port de Barcelona.
Característiques de la xarxa (2008) [modifica]
Les dades de la xarxa de FGC l'any 2008 són les següents:[1]
Línies Metropolitanes [modifica]
Línia Lleida - la Pobla de Segur [modifica]
Explotació Vall de Núria [modifica]
|
Explotació Montserrat [modifica]
Ferrocarril turístic de l'Alt Llobregat [modifica]
|
Projectes principals [modifica]
- Perllongament del Metro del Vallès a Terrassa amb la construcció de tres noves estacions i on tindrà correspondència amb Rodalies de Renfe Operadora R4. Actualment en construcció, la seva inauguració està prevista per a 2014.[13]
- Perllongament del Metro del Vallès a Sabadell amb quatre estacions al nucli urbà. Tindrà correspondència amb Rodalies de Renfe Operadora R4. Actualment en obres i s'espera finalitzar-les al 2016.[13] En un futur la línia arribarà a Castellar del Vallès amb 2 noves estacions.
- Rehabilitació i modernització de la línia Lleida - la Pobla de Segur.
- Construcció d'una cua de maniobres a la Plaça Catalunya (Línia Barcelona-Vallès) que permetrà millorar la freqüència de pas. Les obres s'iniciaran el 2009 i duraran fins el 2012.
- Perllongament de la L6 de Reina Elisenda fins a Finestrelles - Sant Joan de Dèu (Esplugues de Llobregat).
- Nova línia Glòries (Barcelona) - túnel d'Horta - Cerdanyola (en estudi).
Exposicions [modifica]
Coincidint amb el 25è aniversari de la data de creació de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, el 5 de setembre de 1979, el Palau Robert inaugurà el 2004 l'exposició "25 anys de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya", que es va fer en col·laboració amb la pròpia empresa, que va ser també la primera empresa pública que va tenir la Generalitat de Catalunya.
L'exposició recull l'evolució de 25 anys d'història de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, amb fotografies, objectes singulars i elements audiovisuals van permetre deixar constància de les transformacions viscudes durant aquest període d'anys que van servir per adequar les instal·lacions, els equipaments, les estacions i el material mòbil a les necessitats dels clients i als nous requeriments del transport públic. L'exposició tambe va incloure fotografies d'esdeveniments que han fet història en aquests 25 anys d'empresa i d'altres imatges que permeten comprovar el salt qualitatiu que s'ha produït tant en la renovació dels material mòbil com en la de les estacions i el seu entorn urbà.[14]
Referències [modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Memòria anual FGC 2008» (PDF). Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 2 de desembre 2009].
- ↑ «Què és FGC?». Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 27 gener 2010].
- ↑ «El conseller Nadal visita la nova seu d’FGC». Gencat.cat. [Consulta: 27 gener 2010].
- ↑ 4,0 4,1 «Història». Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 27 gener 2010].
- ↑ «Història» (PDF). Cremallera de Montserrat. [Consulta: 27 de gener de 2010].
- ↑ «Nota de premsa sobre l'arribada del primer tren amb cotxes de Seat al Port de Barcelona» (PDF). Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 27 de gener de 2010].
- ↑ Salmerón 1988, p. 35.
- ↑ Salmerón 1988, p. 36.
- ↑ Salmerón 1988, p. 38.
- ↑ Salmerón 1985, p. 7.
- ↑ 11,0 11,1 «Traspàs de la línia de la Pobla de Segur» (PDF) (en (castellà)). Ministeri de Foment. [Consulta: 28 de febrer de 2008].
- ↑ «Un informe del Banc Mundial va posar fi al Baeza-Utiel a punt de acabar-se» (en (castellà)). Ecologistas en acción. [Consulta: 27 de gener de 2010].
- ↑ 13,0 13,1 «"Territori i Sostenibilitat reprèn les obres de perllongament del 'metro' del Vallès"». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 7 d'octubre de 2012].
- ↑ «Històric d'exposicions del Palau Robert». web. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 7 gener 2013].
Bibliografia [modifica]
- Salmerón i Bosch, Carles. Els Ferrocarrils Catalans: Cent anys d'història. Barcelona: Terminus, 1985. ISBN 8439849117.
- Salmerón i Bosch, Carles. El tren del Vallès: Història dels ferrocarrils de Barcelona a Sabadell i Terrassa. Barcelona: Terminus, 1988. ISBN 8440435606.
Vegeu també [modifica]
- Història del ferrocarril a Catalunya
- Xarxa ferroviària de Catalunya
- Rodalies de Catalunya
- Exprés.cat
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya  |
- Pàgina oficial dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya
- Pàgina oficial de La Molina
- Pàgina oficial de la Vall de Núria
|
||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||||||||||
Coord.: 41° 23′ 18.64″ N, 2° 9′ 52.73″ E / 41.3885111,2.1646472
