Metro de Madrid

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Metro de Madrid

MetroMadridLogo.svg

Inauguració 1919
Operador TFM, Metro de Madrid, MetroOeste.
Territori cobert A.M. de Madrid
Línies 16
Estacions 326
Longitud 324 km[1]
Esquema de la xarxa
Típica boca de metro de Madrid, Tribunal
Comboi a l'estació de Colombia

El metro de Madrid és el sistema de metro que serveix la ciutat de Madrid. Al gener de 2005, el metro de Madrid comptava amb 226,7 km de xarxa, cosa que la fa la més extensa de l'estat espanyol i la novena en el món en aquest sentit, només superada per xarxes de metro de ciutats tant importants com Nova York, París, Londres o Moscou. Té un total de 190 estacions, cosa que situa la xarxa com la vuitena en el món en nombre d'estacions. Actualment, la xarxa també serveix poblacions de la rodalia de Madrid: Rivas-Vaciamadrid, Arganda del Rey, Leganés, Getafe, Fuenlabrada, Alcorcón. San Sebastián de los Reyes, Alcobendas, Pozuelo de Alarcón, Boadilla del Monte i Móstoles. Durant l'any 2004, la xarxa de metro de Madrid fou usada per més de 600 milions de passatgers.

La xarxa compta amb 12 línies de longitud diversa més un petit ramal que ser que serveix per a comunicar les actuals estacions de Príncipe Pío i Ópera. Aquest ramal va ser inaugurat el 1920, just un any després de posar-se en servei el primer tram del metro de Madrid el 1919.

Història[modifica | modifica el codi]

La història del metro de Madrid es remunta a la segona dècada del segle XX quan l'enginyer de camins Carlos Mendoza estimà quanta gent agafaria un possible ferrocarril metropolità subterrani des de la Puerta del Sol. La ciutat, que llavors voltava els 600000 habitants, comptava ja amb tramvies elèctrics però el trànsit començava ja a ser abundant. El projecte fou desenvolupat per Carlos Mendoza, Miguel Otamendi i Antonio González.

El rei Alfons XIII donà nom a la Companyia Metropolitana de Madrid, creada el 1917. Les obres començaren el 17 de juliol d'aquell mateix any amb la construcció del túnel Sol – Cuatro Caminos, principalment amb el mètode belga. El túnel fou inaugurat pel rei el 17 d'octubre de 1919 i obert definitivament al públic el 31 del mateix mes, amb un gran èxit: es calcula que l'agafaren més de 56000 persones aquell mateix dia. Durant el primer any de funcionament, es van efectuar més de 14 milions de viatges. La xarxa tenia llavors 3.6 km.

El 26 de desembre de 1921 entrà en servei un segon tram de l'actual línia 1: Sol – Atocha, túnel excavat també amb el mètode belga. En l'any 1924 s'inaugurà el primer tram de la futura línia 2: de Sol a Ventas, també excavant-se principalment amb el mètode belga.

Al final de 1926 la xarxa comptava ja amb 14.6 km. Les següents extensions de les línies 1 i 2 i la inauguració d'un tram de l'actual línia 4, comportà que a l'inici de la Guerra civil ja hi havia 26.93 km en funcionament i 51 estacions. Durant la guerra civil, es posà també en funcionament el tram Sol – Embajadores de l'actual línia 3, i més tard (1941) la línia arribaria fins a Argüelles. El ritme de creixement però va alentir-se després de la guerra i fins a 1955 van posar-se en servei 7.5 km, extensions de les quatre línies ja existents.

El 22 de setembre de 1955 entra en vigor un decret pel qual l'Estat s'encarrega del finançament de la infraestructura de noves línies mentre que l'empresa només s'encarrega dels equipaments, el material mòbil i l'explotació. Com a resultat, entre 1955 i 1967 la xarxa de metro creix 18.8 km. Durant aquesta època, són inaugurats trams de l'actual línia 5 (el primer el 6 de febrer de 1961) i de l'actual línia 10. Moltes de les estacions més antigues són remodelades per permetre el pas de formacions més llargues.

El Pla d'ampliació de 1967 proposava la construcció de 55 km en el període 1968-1980, amb l'objectiu de no deixar cap madrileny a més de 400 metres d'una estació de metro. S'inauguren trams de les línies 7 i 6.

El 1978 s'engega un procés per a convertir la Compañía Metropolitana en un ens públic, procés que culminaria el 1986 amb el nomenament d'un Consell d'Administració per al Consejo General de Transportes de Madrid per part de l'Ajuntament i la Comunitat Autònoma. Amb les inauguracions entre 1979 i 1983, la xarxa de metro arriba als 100 km. Les ampliacions van succeint-se, s'inaugura la línia 9 i el 1994 es tanca definitivament la línia circular (la 6). Després d'un creixement més o menys discret durant els primers 76 anys de funcionament de del metro de Madrid, a partir de l'any 1995 es començà a dur a terme un important pla d'ampliació de la xarxa. Aquesta ampliació suposaria quasi doblar el quilometratge d'aquesta en un període de 8 anys (fins al 2003). El programa d'extensió de la xarxa es va dividir en dues fases, una primera que començava el 1995 i finalitzava el 1999, i una segona que es duia a terme en el període 1999-2003.

Durant la primer fase d'ampliació del metro de Madrid (1995-1999), es van fer realitat els següents projectes:

  • Prolongació de la línia 1 fins a Vallecas Villa, que suposava la construcció de 2.67 km de nou túnel i 4 noves estacions.
  • Prolongació de la línia 4 fins a Hortaleza i el Parque de Santa María, que representava la construcció de 4 noves estacions i uns 4.35 km de nou túnel.
  • Una important prolongació de la línia 7 des de Gregorio Marañón fins a Pitis, amb la construcció de 9.73 km de nova línia. D'aquesta forma la línia passava a tenir unes 12 estacions més.
  • Construcció de la nova línia 8 entre Mar de Cristal i Barajas. D'aquesta manera s'enllaçava la xarxa de metro amb l'aeroport.
  • Prolongació de la línia 9 fins a Vicálvaro, que representava la construcció de 4,6 km de línia nova. La línia 9 guanyava 4 estacions més.
  • Prolongació de la línia 10 des de Pl. España fins a Lago.
  • Construcció de la línia 11 que suposava que la xarxa de metro de Madrid arribés fins al barri de Carabanchel. Aquesta línia tenia 3 estacions i uns 2.6 km de longitud.

L'ampliació del període 1999-2003 va consistir en la construcció de 55 km de nous túnels i 34 estacions repartides en tres projectes principals:

  • Metrosur, línia 12 (anell circular al Sud de Madrid que serveix a més d'un milió d'habitants dels municipis d'Alcorcón, Móstoles, Fuenlabrada, Getafe i Leganés)
  • Ampliació de la línia 8 cap al centre neuràlgic de Madrid (de Mar de Cristal a Nuevos Ministerios)
  • Ampliació de la línia 10 fins a la connexió amb Metrosur (des de Casa de Campo fins a Puerta del Sur)

Xarxa actual[modifica | modifica el codi]

Línia Terminals Longitud Estacions Gàlib Andana
Madrid-MetroLinea1.svg Pinar de Chamartín – Valdecarros 23,876 km 33 estret 90 m
Madrid-MetroLinea2.svg La Elipa – Cuatro Caminos 9,531 km 16 estret 60 m
Madrid-MetroLinea3.svg Villaverde Alto – Moncloa 16,424 km 18 estret 90 m
Madrid-MetroLinea4.svg Argüelles – Pinar de Chamartín 16 km 23 estret 60 m
Madrid-MetroLinea5.svg Alameda de Osuna – Casa de Campo 23,217 km 32 estret 90 m
Madrid-MetroLinea6.svg Circular 23,472 km 28 ample 115 m
Madrid-MetroLinea7.svg Hospital del Henares – Pitis 32,919 km 30 ample 115 m
Madrid-MetroLinea8.svg Nuevos Ministerios – Aeropuerto T4 16,467 km 8 ample 115 m
Madrid-MetroLinea9.svg Herrera Oria – Arganda del Rey 38 km 27 ample 115 m
Madrid-MetroLinea10.svg Hospital Infanta Sofía – Puerta del Sur 36,514 km 31 ample 115 m
Madrid-MetroLinea11.svg Plaza Elíptica – La Fortuna 5,308 km 7 ample 115 m
Madrid-MetroLinea12.svg MetroSur 40,96 km 28 ample 115 m
Madrid-MetroRamal.svg Ópera – Príncipe Pío 1,092 km 2 estret 60 m
TOTAL (línies de Metro) 281,780 km 281
Madrid MetroLigero1.svg Pinar de Chamartín – Las Tablas 5,395 km 9 (tramvia) 45 m
Madrid MetroLigero2.svg Colonia Jardín – Estación de Aravaca 8,680 km 13 (tramvia) 45 m
Madrid MetroLigero3.svg Colonia Jardín – Puerta de Boadilla 13,699 km 16 (tramvia) 45 m
TOTAL (línies de metro Lleuger) 27,774 km 38
TOTAL Metro + Tramvia (16 líneas) 309,554 km 319

Tarifes[modifica | modifica el codi]

Des del 8 d'agost del 2011 el preu d'un bitllet senzill de metro és d'1,50 euros, mentre que el preu del bitllet de 10 viatges és de 9'30 euros.[2]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Metro de Madrid

Referències[modifica | modifica el codi]