Feve

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ferrocarriles de Vía Estrecha
Tipus Organisme Públic
Sector Ferrocarril
Predecessora Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles
Fundada 1965
Fundador(s) Govern espanyol
Extinció 1 de gener de 2013[1]
Seu Madrid, Espanya Espanya
Àrea de servei Espanya
Persones clau Marcelino Oreja (President)
Serveis Explotació de ferrocarrils.
Propietari(s) Govern espanyol
Lloc web feve.es
Estació de Feve a Lleó

Feve (Ferrocarrils de Via Estreta,[2] en castellà Ferrocarriles de Vía Estrecha) va ser una companyia ferroviària pública espanyola que explotava les línies de tren d'un ample de via inferior a l'ample ibèric. Durant l'última època de la seva existència explotava 11 línies, la major part d'elles al voltant de la Serralada Cantàbrica i també a la Regió de Múrcia.

L'empresa es va dissoldre l'1 de gener de 2013, ja que el Ministeri de Foment d'Espanya va integrar Feve en Renfe Operadora i Adif per poder mantenir el servei. Adif es fa càrrec de la infraestructura a través d'una nova subdirecció general i Renfe del servei amb una altra subdirecció. El Govern d'Astúries va qüestionar la mesura inclosa al Pla de Reformes del govern espanyol.[3][4]

Història[modifica | modifica el codi]

Es va fundar a partir del tancament de l'Explotació de Ferrocarrils per l'Estat (EFE) el 1965.

Feve a Catalunya[modifica | modifica el codi]

A Catalunya, havia tingut rutes com l'Olot-Girona o la Sant Feliu de Guíxols-Girona, ara desaparegudes. A més entre el 1976 i el 1979 aquesta empresa va explotar provisionalment fins al traspàs a la Generalitat catalana les actuals línies dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya arran dels problemes financers de les empreses Companyia General dels Ferrocarrils Catalans (1976) i Ferrocarrils de Catalunya (1977).

Feve a Mallorca[modifica | modifica el codi]

A Mallorca, va explotar la línia de Palma a Inca fins que el 1994 va transferir a Serveis Ferroviaris de Mallorca aquesta explotació i es van poder així reobrir posteriorment els trams fins a Sa Pobla i Manacor, tancats als anys 80 per Feve a causa de problemes econòmics. En el cas del País Valencià, la companyia va traspassar l'explotació la xarxa mètrica a Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana el 1986.

Últims serveis explotats[modifica | modifica el codi]

Aquests són els serveis que explotava abans de ser dissolta la companyia.

Recorregut
Regionals R1 Ferrol-Oviedo-Gijón
R2 Oviedo-Santander
R3 Santander-Bilbao
R4 Lleó-Bilbao
Galícia F1 Ferrol-Ortigueira
Astúries F4 Gijón-Cudillero
F5 Gijón-Laviana
F6 Oviedo-Infiesto
F7 Oviedo - San Esteban de Pravia
F8 Caudal-Aller
Cantàbria F1 Santander - Cabezón de la Sal
F2 Santander-Liérganes
País Basc F-1 Bilbao-Balmaseda
Castella i Lleó F1 Lleó-Guardo
Múrcia F1 Cartagena - los Nietos

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Ana Pastor anuncia la liberalización del transporte ferroviario a partir de julio de 2013». La Vanguardia, 20 de juliol de 2012. [Consulta: 20 de juliol de 2012].
  2. Decret-llei 11/1965 del 23 de setembre. Butlletí Oficial de l'Estat Número 230. 25 de setembre de 1965 http://www.boe.es/boe/dias/1965/09/25/pdfs/A13102-13102.pdfNoia 64 mimetypes pdf.pngPDF(castellà)
  3. «Feve defiende su integración con Renfe y Adif como la "única solución" para la empresa» (en castellà). Europa Press, 3 de maig de 2012. [Consulta: 5 de maig de 2012].
  4. «El Gobierno asturiano cuestiona la integración de Feve en Renfe y Adif» (en castellà). Expansion.com, 2 de maig de 2012. [Consulta: 5 de maig de 2012].

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Feve

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]