Estació de Plaça de Catalunya

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Plaça de Catalunya Rodalies de Catalunya.svg FGC.svg
Catalunya Barcelona Metro Logo.svg
EstacioPlacaCatalunya.jpg
Andanes del metro (L1) i rodalia
Zona ATM: 1
Municipi: Barcelona (Eixample)
Serveis: Estacció accessible Ascensor
Informació general:
Adreça: Plaça de Catalunya
Coordenades: 41° 23′ 13.3″ N, 2° 10′ 12.25″ E / 41.387028°N,2.1700694°E / 41.387028; 2.1700694Coord.: 41° 23′ 13.3″ N, 2° 10′ 12.25″ E / 41.387028°N,2.1700694°E / 41.387028; 2.1700694
Circulacions: Arribades i sortides
Transports:
Metro: L1 barcelona.svg L3 barcelona.svg
FGC: L6 barcelona.svg L7 barcelona.svg S1 barcelona.svg S2 barcelona.svg S5 barcelona.svg S55 barcelona.svg
Rodalies Renfe: RG1 rodalies.PNG R1 barcelona.svg R3 barcelona.svg R4 barcelona.svg
Regionals: R12 Rodalies de Catalunya.svg
Bus TMB: 9 14 16 17 22 24 28 41 42 47 55 58 59 62 66 67 68 91 141
Interurbans: L94 L95
A1
Nitbús: N1 N2 N3 N4 N5 N6 N7 N8 N9 N11 N12 N13 N14 N15 N16 N17
Altres transports: bicing

Plaça de Catalunya (Rodalies i FGC) o Catalunya (Metro) és un intercanviador multimodal ferroviari situat a la plaça de mateix nom de Barcelona. És l'estació terme de les línies de FGC Balmes i del Metro del Vallès, on enllaça amb les línies L1 i L3 de Metro, tres línies de Rodalies de Catalunya (R1, R3 i R4) i finalment una línia de Mitja distància, la línia R12.

Estació de Catalunya de la L3
Estació de Renfe Operadora vista des de l'estació de Metro de la L1


Serveis Ferroviaris[modifica | modifica el codi]

Metro i FGC

A l'estació es creuen dues línies de metro explotades per TMB, que estan orientades quasi de forma perpendicular. L'estació terminal dels ferrocarrils catalans es troba situada al sud de la plaça, prop de l'estació de la línia 3 del metro, i s'enfila cap al Carrer Balmes, a diferència de la línia 3 que es dirigeix cap al Passeig de Gràcia, però ambdues es troben més o menys en paral·lel.


Procedència/Destinació < Línia > Procedència/Destinació
Barcelona Metro Logo.svg Metro de Barcelona
Hospital de Bellvitge Universitat L1 barcelona.svg Urquinaona Fondo
Zona Universitària Liceu L3 barcelona.svg Passeig de Gràcia Trinitat Nova


FGC.svg Línia Barcelona-Vallès de FGC
terminal L6 barcelona.svg Provença Reina Elisenda
L7 barcelona.svg Avinguda Tibidabo
S1 barcelona.svg Terrassa-Rambla
S2 barcelona.svg Sabadell-Rambla
S5 barcelona.svg Sant Cugat
Rubí
S55 barcelona.svg Universitat Autònoma
Rodalies de Catalunya

L'estació de Rodalies s'orienta paralel·lament a les andanes de la línia 1 del metro. De fet ambdues es van construir així a propòsit per facilitar el transbord entre ambdues. A més comparteixen traçat entre aquesta estació i Arc de Triomf.

Rodalies de Catalunya és una marca que engloba els trens de rodalia i trens regionals de Catalunya. Hi ha un total de quatre serveis de la rodalia de Barcelona i un servei de regionals que paren en aquesta estació.

Procedència/Destinació < Línia > Procedència/Destinació
Rodalies de Catalunya.svg Rodalies de Catalunya de Renfe
L'Hospitalet de Llobregat Sants RG1 rodalies.PNG Arc de Triomf Figueres
Molins de Rei
L'Hospitalet de Llobregat
R1 barcelona.svg Mataró
Calella
Blanes
Maçanet-Massanes
L'Hospitalet de Llobregat R3 barcelona.svg Granollers-Canovelles
La Garriga
Vic
Ripoll / Ribes de Freser / La Tor de Querol1
Sant Vicenç de Calders
Vilafranca del Penedès
Martorell
R4 barcelona.svg Terrassa
Manresa


Serveis regionals de Renfe
L'Hospitalet de Llobregat Barcelona-Sants R12 Rodalies de Catalunya.svg Arc de Triomf Lleida Pirineus
  1. Regionals cadenciats amb parada a alguna estació de la R3.

Història[modifica | modifica el codi]

Estació terminal del Ferrocarril de Sarrià a la Plaça el 1865.Es pot apreciar al fons a la dreta l'estació del Ferrocarril de Martorell.

A l'actual emplaçament de la Plaça de Catalunya s'hi construïren el 1863 una estació terminal del Ferrocarril de Sarrià a Barcelona (actual línia Barcelona-Vallès) i el 1854 la línia de Vilafranca situà la seva estació terminal enfront de Canaletes i el Portal d'Isabel II. En aquella època la plaça encara no existia i les muralles encara no s'havien destruït.

La línia de Vilafranca finalment situà la seva estació terminal a l'estació de Sants. El 1929 s'inaugurà la nova estació terminal de la línia de Sarrià soterrada sota els carrers Pelai i Bergara. No fou fins al 1933 que el ferrocarril d'ample ibèric tornà a circular per la plaça, aquest cop soterrat i com a prolongació fins al centre de les línies de Ripoll i Manresa que fins llavors tenien la seva terminal a l'estació del Nord.

L'any 1977 es va construir l'enllaç entre Plaça Catalunya i l'estació de Sants. Les instal·lacions es van reformar totalment l'any 1983 i l'any 1992.

El metro va arribar a la plaça per primer cop l'any 1924 quan fou inaugurada el Gran Metro de Barcelona actual L3 del metro enllaçant així amb Lesseps. Dos anys més tard s'inaugurà el Ferrocarril Metropolitano Transversal de Barcelona, l'actual L1, entre la Bordeta (clausurada) i Catalunya, aquesta línia pretenia esdevenir el metro d'enllaç de les estacions terminals de ferrocarril

Intervencions arqueològiques[modifica | modifica el codi]

Amb motiu de la redacció del projecte constructiu: “Nova cua de maniobres per darrere de l'estació de Plaça Catalunya dels FGC” i per tal de realitzar l’aplicació de les mesures correctores especificades en l’Estudi d’Impacte Ambiental sobre el Patrimoni Cultural, es van dur a terme un seguit d’estudis i intervencions arqueològiques, entre els mesos de març i setembre del 2009, per tal d’establir amb la major certesa possible l’ afectació d’aquell Projecte sobre la Muralla medieval i moderna de Barcelona, així com els possibles baluards i portes de la mateixa.[1]

En primer lloc es realitzà un estudi històric, documental i cartogràfic de l’indret; a més, es realitzà el control arqueològic de l’obertura de les cales de serveis pels sondatges geotècnics necessaris per la redacció del Projecte constructiu; també s’efectuà una prospecció amb GeoRadar al llarg de l’àmbit del Projecte; i, finalment, amb els resultats obtinguts en els anteriors treballs es realitzaren 10 sondatges arqueològics en punts determinats del carrer Pelai i a la banda de mar de la Plaça Catalunya, en aquells punts on el nou Projecte podia afectar directament la muralla, les torres o els baluards.

A partir de la recerca històrica i documental es va realitzar una hipòtesi molt acurada del possible traçat de la muralla medieval, de la ubicació de les torres que se li associaven i de les reformes que patí al llarg dels segles (amb la incorporació durant el segle XVII dels baluards).

Es va intentar aplegar el màxim d’elements documentals, i mitjançant els procediments de la georeferenciació, es procedí a grafiar-los en una única representació topogràfica d’acord amb els estàndards actuals de representació. Això va requerir aplegar distints elements d’informació que van des de les sèries documentals originals del Consell de Cent on es recullen els registres associats als processos de construcció de la muralla (segles XIII a XV) i dels baluards (segle XVII), a distintes representacions planimètriques, ja sigui del conjunt de la ciutat, o de detall, associar-les a la topografia i l’orografia de la ciutat en el moment de l’enderroc de la muralla, i comparar-la objectivament amb les estructures actuals, ja siguin les de superfície com les del subsòl.

A continuació es dugué a terme el control arqueològic de l’obertura de 10 cales de petites dimensions obertes pels sondatges geotècnics, d’entre els quals cal destacar un sondeig, davant del número 18 de Plaça Catalunya, on es documentà un mur que discorria paral•lel a l’actual línia de façanes. En un primer moment s’intuí que podia ser la muralla. Ara bé, les seves dimensions (80 cm d’amplària i uns tres metres de potència) i l’anàlisi de la seva factura, ens porten a afirmar que l’estructura no formaria part del llenç murari defensiu. No obstant, podria formar part de les estructures associades, a partir del segle XVII, al baluard que es construí adossat a la muralla en la zona de Portal de l’Àngel.

També a la Plaça Catalunya i concretament davant del número 19, es realitzà un sondeig vertical i un d’inclinat. Els resultats obtinguts en el sondeig vertical, indiquen la presència d’un estrat d’enderroc de gairebé 2 metres de potència que es podria correspondre amb les restes de la muralla enderrocada a mitjans del segle XIX. Tot i que no ha estat possible precisar la ubicació de la muralla, es planteja la possibilitat que aquest sondeig fos realitzat dins del fossar degut a la gran potència d’aquest estrat d’enderroc, així com també a la potència de l’estratigrafia arqueològica i la fondària on es va documentar el substrat geològic. A la vegada, cal destacar la diferència de cota en que es troba el substrat geològic, que es va documentar a 9,40 metres en el sondeig vertical i a 6 metres en el sondeig inclinat. Aquest fet sembla constatar la presència d’un fort desnivell natural en aquest sector de la ciutat que probablement fou aprofitat en el moment de construcció dels murs de defensa de la ciutat.

En un altre sondatge, davant del número 56 del Carrer Pelai, també es localitzà un petit mur. Degut a les dimensions reduïdíssimes documentades no és possible interpretar-lo. De totes maneres, la tècnica constructiva que presenta no sembla que es pugui associar amb la muralla medieval d’aquest sector.

La tercera fase va consistir en una prospecció amb georadar, realitzada en extensió als àmbits dels carrers Pelai i Fontanella. El resultat mostrat fou una disposició d’elements del subsòl dominada per les anomalies identificables amb conduccions i rases de serveis actives i inactives. Només en el cas del carrer Pelai s’han localitzat anomalies identificables amb les restes de la muralla.

Finalment, i tenint en compte els resultats de totes les intervencions anteriors, es van dur a terme sondatges arqueològics en punts determinats del carrer Pelai i a la banda de mar de la Plaça Catalunya.

Es realitzaren deu sondatges a Plaça de Catalunya (números 17, 18, 20 i 21-22), Carrer de Rivadeneyra (número 1) i Carrer de Pelai (números 40, 42, 50, 52 i 58), amb l’objectiu de detectar i documentar les possibles estructures relacionades amb la muralla, torres i baluards medievals i moderns

Els resultats van estar en quasi tots els casos negatius, i de fet només en un dels sondejos ―C/ Pelai, 52― es va poder documentar un petit tram del llenç de la muralla corresponent a les construccions del segle XV, obres portades a terme abans de 1447.

Sens dubte, una de les principals raons que explica aquesta minsa proporció de casos positius ve donada per l’extraordinària pressió a que s’ha vist sotmesa aquesta zona de la ciutat des del segle XIX en relació a la dotació d’infraestructures i serveis bàsics de tot tipus. Aquests impliquen innumerables conduccions i rases de serveis, tant actius com inactius (electricitat, aigua, gas, telecomunicacions, clavegueram, enllumenat públic, semàfors, etc.), ja que es tracta d’uns dels centres neuràlgics de Barcelona, amb una forta concentració de comerços i que suporta una important presència de vianants (bona part d’ells turistes) i tràfic de vehicles (de transports i particulars). Així, la instal•lació d’aquestes infraestructures estableixen les condicions de conservació del subsòl i la consegüent alteració de totes les restes que en ell es troben.

L’escadusser tram de muralla localitzat, estava orientat longitudinalment respecte de la línia de façana actual (Carrer Pelai 52) a només 30 cm per sota del nivell de circulació actual. Es documentaren 60 cm de llargària (l’amplada de la cala) i un metre d’amplada. En aquest sentit només es va registrar la cara exterior del mur perquè el parament interior quedava per sota de la façana de l’edifici. Per raons d’espai, únicament es va poder excavar la seva potència fins als 70 cm.

Accessos[modifica | modifica el codi]

Accessos Estació de Plaça de Catalunya
  • Plaça Catalunya (centre plaça)
  • Passeig de Gràcia
  • Passeig de Gràcia - Ronda Sant Pere
  • Rambla de Catalunya
  • Ronda Universitat
  • Carrer Pelai
  • Rambla
  • Carrer Balmes
  • Carrer Bergara

Autobusos[modifica | modifica el codi]

Andana sentit Fondo de la L1 de Metro

A la superfície tenen parada i capçalera diverses línies d'autobusos diürns i la majoria de línies nocturnes (nitbús).

Línies diürnes amb parada a la Plaça de Catalunya[modifica | modifica el codi]

Línia << >> Observacions
TMB Bus TMB
9 terminal Polígon Zona Franca
14 Poblenou Bonanova
16 Urquinaona Pg Manuel Girona
17 Barceloneta Vall d'Hebron
22 terminal Carretera d'Esplugues
24 Paral·lel Carmel
28 terminal Carmel
41 Pl Francesc Macià Diagonal Mar
42 terminal Santa Coloma
47 terminal Canyelles
55 Parc Montjuïc Pl Catalana
58 terminal Avinguda Tibidabo
62 terminal Ciutat Meridiana
66 terminal Sarrià
67 terminal Cornellà Per Sant Ildefons i Avinguda Diagonal
68 terminal Cornellà Per Carretera d'Esplugues i Via Augusta
91 La Rambla Bordeta
141 Av Mistral Barri del Besòs
Línia << >> Operador Observacions
Interurbans
L94 terminal Castelldefels Platja (Les Botigues) Mohn
L95 terminal Castelldefels (Av. Poal) Mohn

Nitbús amb parada a la Plaça de Catalunya[modifica | modifica el codi]

Línia << >>
N1 Roquetes (Aiguablava) Zona Franca (Mercabarna)
N2 Badalona (Via Augusta) L'Hospitalet de Llobregat (Avinguda Carrilet)
N3 Montcada i Reixac (Plaça Espanya) Collblanc (Torre Melina)
N4 Carmel (Gran Vista) Via Favència
N5 terminal Carmel (Gran Vista)
N6 Roquetes (Mina de la Ciutat) Santa Coloma de Gramenet (Oliveres)
N7 Plaça Pedralbes Plaça Llevant (Fòrum)
N8 Can Caralleu Santa Coloma de Gramenet (Can Franquesa)
N9 Plaça Portal de la Pau Tiana (Edith Llaurador)
N11 terminal Badalona (Hospital Can Rutí)
N12 Plaça Portal de la Pau Sant Feliu de Llobregat (La Salut)
N13 terminal Sant Boi de Llobregat (Ciutat Cooperativa)
N14 terminal Castelldefels (Centre Vila)
N15 Plaça Portal de la Pau Sant Joan Despí (Torreblanca)
N16 terminal Castelldefels (Bellamar)
N17 terminal El Prat de Llobregat (Aeroport)

Vegeu també[modifica | modifica el codi]


FGC.svg FGC



FGC.svg FGC






  1. «Estació de Plaça de Catalunya». Carta Arqueològica de Barcelona. Barcelona: Servei d'Arqueologia de Barcelona Web (CC-BY-SA via OTRS).