Vall Fosca

Vall Fosca
El naixement del riu Flamisell, prop del municipi de la Torre de Capdella
Geografia
Massís	Pirineus
País	Catalunya
Comarca	Pallars Jussà

La Vall Fosca és, juntament amb la Conca de Tremp, o Deçà, la Conca de Dalt i la Conca Dellà, una de les unitats que configuren la comarca del Pallars Jussà. Sovint és anomenada també Ribera de Flamisell i Vall de Capdella.

Constituïda fonamentalment pel terme municipal de la Torre de Capdella, inclou geogràficament una part del municipi de Senterada. Històricament, però, eren tres els municipis existents en l'actual de la Torre de Capdella: Mont-rós, la Pobleta de Bellveí i el mateix de la Torre de Capdella, però d'una extensió menor que l'actual.

Històricament lligada a l'Alta Ribagorça per la seva pertinença, en part, a la baronia d'Erill, amb el decurs dels segles va anar establint la major part de les seves relacions de tot tipus amb les poblacions pallareses de la Pobla de Segur, Salàs de Pallars, Talarn i Tremp, allunyant-se així de la influència ribagorçana. Aquest fet és el que motivà la seva adscripció al Pallars Jussà en el moment de l'establiment de la divisió comarcal de Catalunya.

La Vall Fosca és una vall pirinenca de formació glacial per on discorre el riu Flamisell i situada a la part nord de la comarca del Pallars Jussà. Rep el nom de "Fosca" pels forts pendents de les muntanyes que la formen, que propicien que el sol es pongui d'hora i la llum escassegi aviat.

Està constituïda, a la part nord, per més de vint estanys sota pics de més de 2.500 m d'altitud.

Hi ha tres petites valls: Riqüerna, Filià i barranc d'Estany Gento. Al poble de la Torre de Capdella s'uneixen aquests tres barrancs i formen el riu Flamisell, que discorre pel municipi de Senterada cap a la Pobla de Segur, on hi ha l'aiguaberreig amb el Noguera Pallaresa.

El 1914 s'hi va construir una central hidroelèctrica que fou la primera de l'estat espanyol.

El poble més alt de la vall és Capdella, a 1.420 metres d'altitud i que tanca el conjunt de nuclis rurals que conformen la vall Fosca: la Pobleta de Bellveí, Estavill, Envall, Antist, Castell-estaó, Beranui, la Plana de Mont-rós, Astell, Oveix, Aguiró, Paüls, Pobellà, Mont-rós, Molinos, la Torre de Capdella, Aiguabella, Espui i la Central de Capdella.

La vall de Cabdella és dels llocs que surten esmentats a les conegudes cobles d'en Payrot, fetes per un captaire fill de la Rua a mitjan segle XIX. Deia, en el tros dedicat a la vall de Capdella:

«	Tota la Vall de Capdella i a la Coma de Mont-rós, allà al Solà de Bellera Payrot no hi té gran repòs. I passa cap a l'Arèn, la digo, digo, digo, i passa cap a l'Arèn allí està amb la demés gent.	»
— Payrot, Cobles

Més modernament, ha estat Jaume Arnella qui ha fet un nou romanço dedicat a la Vall Fosca. En la seva part inicial diu:

«	Déu vos guard els de la terra, Déu vos guard els vilatans, benvinguts a la Vall Fosca turistes i estiuejants. M'han dit que fes un romanço que tota la vall cantés, que agradés als de la terra i també als forasters. Ja és una feina galdosa, ben galdosa, com hi ha món, perquè diguis el que diguis, no es pot contentar a tothom. D'aquí en diuen la Vall Fosca perquè està molt enclotat; quan a altres llocs el sol brilla pels d'aquí ja s'ha amagat.	»
— Jaume Arnella, Romanço de la Vall Fosca

Qui vulgui seguir aquest romanço, pot llegir la continuació a Senterada o a la Pobleta de Bellveí.

Vegeu també

• Estany Conca

Bibliografia

• GALANÓ, Sergi. Itineraris a peu per la Vall Fosca. 15 excursions. Cossetània Edicions, 2008.
• FERNÀNDEZ, Lluís. La Vall Fosca, en vídeo i DVD.