Pesta

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre la malatia causada per Yersinia pestis. Si cerqueu les pestes medievals, vegeu «epidèmia».
Pesta
Classificació i recursos externs

Yersinia pestis vist amb un augment de ×200 amb un marcador fluorescent. Aquest bacteri, difós per les puces, és la causa de les diverses formes de la malaltia de la pesta.
CIM-10 A20
CIM-9 020
MedlinePlus 000596
eMedicine med/3381
MeSH D010930

La pesta és una malaltia potencialment epidèmica causada per Yersinia pestis, bacil aerobi i gramnegatiu que es transmet a través de les puces dels rosegadors infectats que pessiguen l'home, amb la qual cosa es produeix la penetració del bacil en l'organisme humà, on hi haurà una posterior multiplicació d'aquest. També pot encomanar-se de persona a persona a través de les partícules que una persona amb infecció pulmonar expulsa en tossir.

S'encomana molt fàcilment en climes calorosos i humits però si la temperatura mitjana diària és d'uns 30°C i l'ambient és sec pot arribar a minvar molt.

Formes i símptomes de la malaltia[modifica | modifica el codi]

La pesta pot presentar tres formes de presentació:

  • La pesta bubònica: és la forma més comuna de la pesta. Es transmet a partir de les rates, a través de les seves puces infectades. La seva taxa de mortalitat se situa entre el 30% i 75% dels casos. El símptoma característic d'aquesta variant de la malaltia és l'aparició de bubons a l'engonal, el coll i les aixelles, pels quals supura pus i sang. Les persones infectades tenen també hemorràgies sota la pell, raó per la qual presenten nombroses taques fosques per tot el cos. L'aparició d'aquestes tumoracions és acompanyada de febre alta (entre 38 i 41°C), vòmits i confusió o deliri.
  • La pesta pulmonar o pesta pneumònica: és la segona variant més freqüent de la malaltia. És l'única de les tres variants que es transmet per via oral, a través de gotetes de saliva d'una persona infectada contaminada pel bacteri. La taxa de mortalitat és altíssima, entre un 90% i un 95% dels infectats. Els símptomes característics són la dificultat per respirar (dispnea), l'aparició de coloracions blavoses/violàcies pel cos (especialment a la cara) com a resultat d'una cianosi i, sobretot, l'expectoració sangonosa.
  • La pesta septicèmica: és la més poc freqüent de les tres formes però, alhora, la més mortífera, atès que la infecció envaeix ràpidament la sang. Causa la mort a gairebé el 100% dels malalts. Els símptomes més característics són la febre alta i l'aparició de taques de color morat pel cos.

Casos al segle XXI[modifica | modifica el codi]

Segons informes de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) dins del seu programa Global Alert and Response (GAR),[1] el segle XXI hi ha hagut situacions d'epidèmia de pesta a Zàmbia (2001), Índia (2002), Malawi(2002), Algèria (2003), República Democràtica del Congo (2005-2006), Xina (2009), Perú (2010) i Madagascar (2014).

Madagascar (2014)[modifica | modifica el codi]

Article principal: La pesta a Madagascar

El 21 de novembre de 2014 l'Organització Mundial de la Salut (OMS)[2] fa públic un avís d'epidèmia de pesta a Madagascar davant la mort de 40 persones, una d'elles a la capital, Antananarivo, des que aquesta es va documentar a finals d'agost de 2014.[3]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Alertes globals de pesta». OMS. [Consulta: 23 novembre 2014].
  2. «Plague – Madagascar». OMS. [Consulta: 24 novembre 2014].
  3. Reuters. «Plague in Madagascar has killed 40 people out of 119 cases: WHO». Reuters.com, 21 de novembre de 2014 [Consulta: 23 novembre 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]